Equipaments a les llars

Notícies

Segons les darreres dades disponibles del INE, corresponents al segon semestre del 2006, l'equipament en tecnologies de la informació i comunicació continua creixent.

Segons aquestes dades, a l'Estat Espanyol el 58,4% de les llars diposaven d'almenys un ordinador. Això representava un punt porcentual més que el darrer any i un ràpid increment des del 2003 (43,3%).

Per Comunitats Autònomes els graus més elevats de tinença d'ordinador s'observen a Madrid (69,6%), Catalunya (62,1%), Euskadi (60,6%) y La Rioja (58,6%). El menor equipament a Extremadura (48,3%), Castilla León (52.9%) y Castilla la Mancha (53.5%).

A Catalunya l'increment des del 2003 també ha estat important i creixent doncs se situavaa en un 51,8%.

 

Viviendas con algún tipo de ordenador
  2004 2005
(1ª ola)
2005
(2ª ola)
2006
(1ª ola)
2006
(2ª ola)

Total nacional

52,3

54,9

56,4

57,2

58,4

Andalucía

47,9

48,7

51,0

52,4

54,6

Aragón

53,7

55,5

55,7

57,4

57,1

Asturias (Principado de)

47,9

52,4

55,0

56,1

57,1

Balears (Illes)

51,9

54,1

58,4

57,0

58,0

Canarias

49,2

54,0

53,3

57,9

58,4

Cantabria

51,3

52,5

58,0

59,0

58,0

Castilla y León

47,0

49,4

54,1

53,1

52,9

Castilla-La Mancha

43,4

49,5

51,4

52,1

53,5

Cataluña

59,2

61,2

61,2

61,6

62,1

Comunidad Valenciana

51,8

52,2

53,2

53,7

54,9

Extremadura

43,3

46,9

46,6

46,2

48,3

Galicia

41,9

47,3

50,7

50,1

52,9

Madrid (Comunidad de)

62,3

65,1

66,6

67,7

69,6

Murcia (Región de)

47,0

51,3

53,6

57,0

56,4

Navarra (Comunidad Foral de)

55,2

57,2

59,4

58,0

57,5

País Vasco

57,0

62,0

61,0

61,0

60,6

Rioja (La)

48,1

52,4

50,2

53,5

58,6

Ceuta

49,4

51,2

49,9

51,1

56,4

Melilla

47,7

51,2

48,3

52,3

60,8

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

 

L'ordinador de sobretaula està present en un 52,3% de les llars, mentres que els portàtils només en un 18,5%, altres tipus d'ordinador només (PDA, Pocket PC,..) en el 6,4%. El portàtils sembla que han crescut notablement respecte anys anteriors.

A Catalunya les dades són lleugerament superiors, i encara més en el cas del portàtil, i així un 54,7% de les llars tenia ordinador de sobretaula el segon semestre del 2006, un 23,5 tenia portàtil i 8,6% altres com PDA o Pocket PC. Després de Madrid (25,8%) és la comunitat Autònoma amb més tinença de portàtils.

 

    

Ordenador de sobremesa

Ordenador portátil

Otro tipo de ordenador
(PDA, Pocket PC,.)

Total nacional

52,3

18,5

6,4

Andalucía

50,3

15,4

4,0

Aragón

50,5

17,2

6,0

Asturias (Principado de)

52,4

15,3

6,3

Balears (Illes)

52,3

17,8

5,3

Canarias

53,7

16,8

4,0

Cantabria

51,0

18,4

5,8

Castilla y León

48,8

14,4

5,7

Castilla-La Mancha

48,5

14,8

4,3

Cataluña

54,7

23,5

8,6

Comunidad Valenciana

48,2

16,7

7,3

Extremadura

44,0

12,7

2,9

Galicia

47,8

16,9

4,5

Madrid (Comunidad de)

61,7

25,8

9,9

Murcia (Región de)

51,6

15,8

4,9

Navarra (Comunidad Foral de)

49,9

16,9

6,6

País Vasco

52,7

15,7

5,8

Rioja (La)

51,6

15,9

6,3

Ceuta

52,1

20,4

7,8

Melilla

56,9

17,0

6,5

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

 

Dins del territori català, segons l'enquesta territorial a les llars sobre equipament i ús de les TICs a Catalunya del 2004, per provínces Barcelona (55,5%)és la que mostra un major percentatge d'ordinador a la llar, seguit de Lleida(54,2%), Girona(51,6%) i Tarragona (51,3%). Cal destacar que les llars amb més ordinadors són, amb diferències notables, les dels territoris del Segrià (60,7%) i del Vallès Occidental (59,8%). Les comarques que presenten els percentatges menors són en general les de les terres de l'ebre inferiors al 43%de llars amb ordinador i l'Alt Urgel (40,4%).

 

% sobre el total de llars 2004 UE15 CAT ES

Llars amb mòbil 80 79,7 76,9

Llars amb ordinador 53 54,7 48,1

Llars amb Internet4 45 40,4 30,9

Llars amb banda ampla 10 17,8 13,7

Taula 1. Comparativa dels indicadors SI bàsics a les llars

Nota: Les dades de la UE15 són a 1 de gener de 2005.

 

ACCÉS A INTERNET

El 41,1% de les llars de l'Estat Espanyol tenen accés a internet, el segon semestre del 2006, aquesta xifra ha anat creixent ja que el 2004 es trobava en un 33,6%.

Per comunitats Autònomes, les que presenten majors percentatges d'accés a internet són

Madrid (54,3%) i Catalunya (48,1%). Les Illes Balears, Euskadi, Cantabria, Navarra, Aragón, Asturias i Canarias presenten taxes superiors a la mitjana(41,1%), però Extremadura (25.5%), Galicia (30%) y Andalucía (35,5%) presenten xifres molt inferiors.

 

Viviendas que disponen de acceso a Internet

 

2004

2005 (1ª ola)

2005 (2ª ola)

2006 (1ª ola)

Total nacional

33,6

35,5

37,0

39,1

Andalucía

26,0

28,1

29,1

31,7

Aragón

35,8

37,3

38,2

40,5

Asturias (Principado de)

28,7

35,2

37,2

40,5

Balears (Illes)

39,7

37,2

41,8

42,6

Canarias

32,5

34,2

34,9

41,7

Cantabria

32,7

33,4

40,9

43,1

Castilla y León

28,3

30,4

31,8

34,6

Castilla-La Mancha

23,1

27,1

30,6

30,8

Cataluña

44,0

44,5

45,1

46,6

Comunidad Valenciana

31,6

32,4

33,1

33,5

Extremadura

22,2

23,9

22,4

23,8

Galicia

21,1

24,0

28,0

29,6

Madrid (Comunidad de)

42,4

45,7

48,6

50,4

Murcia (Región de)

29,5

30,0

31,1

34,1

Navarra (Comunidad Foral de)

39,6

40,2

41,2

42,1

País Vasco

42,7

44,6

43,2

46,1

Rioja (La)

30,5

32,7

30,6

37,8

Ceuta

29,7

37,4

35,0

39,1

Melilla

30,4

30,3

35,9

46,2

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

 

Los principales motivos por los que el resto de viviendas no disponen de conexión a Internet consisten, fundamentalmente, en la falta de interés de sus habitantes porque no lo necesitan, no lo quieren o no les resulta útil (el 73,8% aduce esta razón) y en la falta de conocimientos para utilizarlo (36,3%). Otras causas de no disponer de Internet en la vivienda son el coste del equipo o de la conexión (24,4%) y la posibilidad de acceder desde otro lugar (19,6%).

Respecte Europa, aquesta dada encara està molt per sota de la mitjana Europea .Segons les dades publicades por Eurostat correspondientes al primer semestre de 2006,

el 39% de les llars a l'Estat Espanyol tenen accés a internet xifra molt inferior a la mitjana europea (51%) i descaradament inferior a la majoria de països E-15 com èr exemple Dinamarca (79%), Alemanya (67%), Holanda (80%) o el Regne Unit (63%) Entre d'altres. Catalunya, amb aproximadament un 45% de població amb connexió a internet, per aquell perídode presentava un accés a internet superior a la mitjana espanyola, però també encara força inferior a la mitjana europea.

 

Hogares que tienen acceso a internet en la vivienda por países y periodo. Unidades: Porcentaje de hogares

                                  

2002

2003

2004

2005

UE 25 (25 países)

..

..

43

48

UE 15 (15 países)

39

43

46

53

Euro-zona

36

40

44

50

Bélgica

..

..

..

50

República Checa

..

15

19

19

Dinamarca

56

64

69

75

Alemania

46

54

60

62

Estonia

..

..

31

39

Grecia

12

16

17

22

España

..

28

34

36

Francia

23

31

34

..

Irlanda

..

36

40

47

Italia

34

32

34

39

Chipre

..

..

53

32

Letonia

..

..

15

31

Lituania

4

6

12

16

Luxemburgo

40

45

59

65

Hungría

..

..

14

22

Países Bajos

58

61

65

78

Austria

33

37

45

47

Polonia

..

..

26

30

Portugal

15

22

26

31

Eslovenia

..

..

47

48

Eslovaquia

..

..

23

23

Finlandia

44

47

51

54

Suecia

..

..

..

73

Reino Unido

50

55

56

60

Bulgaria

..

..

10

..

Rumanía

..

..

6

..

Turquía

..

..

7

..

Islandia

..

..

81

84

Noruega

..

60

60

64

 

 

Pel que fa a l'accés a internet per banda ampla, el creixement d'accés per aquesta via s'ha doblat des del 2004 i, així, el 2006 un 33% de les llars es conecten per banda ampla.

Les CCAA amb més accés a internet per banda ample eren Ceuta i Melilla, Madrid, Catalunya i les Balears i les que menys Extremadura, les dues Castelles i Andalusia.

A Catalunya el creixement d'accés per banda ampla ha estat similar, però les xifres se situen en 5 punts per damunt (39,4%).

Respecte a Europa l'evolució de la connexió per banda ample del conjunt de l'Estat Espanyol ha estat similar a la mitjana europea tot i que, al 2005, es manté encara inferior a la mitjana de l'Europa dels 15(25%) i molt per sota de països com Islàndia (63%), Dinamarca (51%), Holanda (54%) o Estònia (30%).

 

 

 

Accés a internet per banda ample4

                    

2003

2004

2005

UE 25 (25 países)

..

15

23

UE 15 (15 países)

..

17

25

Euro-zona

..

..

23

Bélgica

..

..

41

República Checa

1

4

5

Dinamarca

25

36

51

Alemania

9

18

23

Estonia

..

20

30

Grecia

1

0

1

España

..

15

21

Irlanda

1

3

7

Italia

..

..

13

Chipre

..

2

4

Letonia

..

5

14

Lituania

2

4

12

Luxemburgo

7

16

33

Hungría

..

6

11

Países Bajos

20

31

54

Austria

10

16

23

Polonia

..

8

16

Portugal

8

12

20

Eslovenia

..

10

19

Eslovaquia

..

4

7

Finlandia

12

21

36

Suecia

..

..

40

Reino Unido

11

16

32

Bulgaria

..

4

..

Turquía

..

0

..

Islandia

..

45

63

Noruega

23

30

41

Suiza

11

..

..

 

 

Respecte a Catalunya i fent referència al darrer informe del 2004, pel que fa a la banda ampla, cal dir que respecte Europa, tot i tenir menys llars connectades n'hi ha moltes més conectades amb banda ample. Així a Catalunya el 2004, el 17,8% de llars amb BA eren el 44,5% de les llars connectades a Internet i a l'Estat Espanyol, de forma similar, però inferior, el 13,7% de les llars amb BA eren ja el 44,1% de les connectades a Internet.

Catalunya, segons dades de l'informe, va duplicar l'accés de les llars a la banda ample entre desembre de 2002 (7,7%) i desembre de 2003 (13,4%), com des del 2004 amb un 19% i el 2006 amb un 39,4% de llars connectades amb banda ample.

Segons l'informe del 2004 les zones capdavanteres en el desplegament de la banda ampla foren les àrees territorials metropolitanes i de Ponent. Les províncies amb l’adopció més alta de les TIC són Barcelona i Lleida i desgranant encara més els àmbits territorials, l’adopció més alta de les TIC es dóna a l’àmbit territorial metropolità, Ponent i Camp de Tarragona; els territoris amb menys penetració de les TIC són les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran.

En definitiva, el Baix Llobregat amb 23% i el Segrià amb 22,3% són lescomarques amb més abonaments a la banda ampla en % relatiu a la població.

Les dues àrees territorials a la cua, com en el cas de tinença d'ordinador, comarques de l’Alt Pirineu i Aran i Terres de l’Ebre, amb 10% i 11% de llars abonades a la BA respectivament, estan 7 punts per sota de la mitjana de Catalunya, que és aproximadament 18%.

Enquesta territorial a les llars sobre equipament i ús de les TIC a Catalunya 2004 disponible a:http://www10.gencat.net/dursi/pdf/si/observatori/TIC%20%202004-vegueries-CORR.pdf

FONT: INE.ES

Notes provinents de taules de l'INE disponible a: www.ine.es

Se incluyen todas las formas de acceso a internet. La población considerada es de 16 a 74 años.

Nota: Los datos están sujetos a actualización continua. La información más actual está disponible en la web de Eurostat. Los datos españoles proporcionados por Eurostat no siempre corresponden a la última actualización y la información más reciente es la publicada en el apartado de resultados detallados correspondiente.

Font: EUROSTAT

Notes provinents de l'INE, disponible a: www.ine.es

Se consideran aquellos hogares con al menos un miembro entre 16 y 74 años de edad.

Nota: Los datos están sujetos a actualización continua. La información más actual está disponible en la web de Eurostat. Los datos españoles proporcionados por Eurostat no siempre corresponden a la última actualización y la información más reciente es la publicada en el apartado de resultados detallados correspondiente.

Fuente: EUROSTAT

( font: Equipament i Ús de les TIC a les àrees territorials de Catalunya 2004
Dades sobre adopció de les TIC desagregades per àrees territorials i per comarques.

Enquesta territorial a les llars sobre equipament i ús de les TIC a Catalunya 2004 disponible a: http://www10.gencat.net/dursi/pdf/si/observatori/TIC%20%202004-vegueries...)