Equipaments a les llars

Segons les darreres dades disponibles del INE, corresponents al segon semestre del 2006, l'equipament en tecnologies de la informació i comunicació continua creixent.

Segons aquestes dades, a l'Estat Espanyol el 58,4% de les llars diposaven d'almenys un ordinador. Això representava un punt porcentual més que el darrer any i un ràpid increment des del 2003 (43,3%).

Per Comunitats Autònomes els graus més elevats de tinença d'ordinador s'observen a Madrid (69,6%), Catalunya (62,1%), Euskadi (60,6%) y La Rioja (58,6%). El menor equipament a Extremadura (48,3%), Castilla León (52.9%) y Castilla la Mancha (53.5%).

A Catalunya l'increment des del 2003 també ha estat important i creixent doncs se situavaa en un 51,8%.

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

L'ordinador de sobretaula està present en un 52,3% de les llars, mentres que els portàtils només en un 18,5%, altres tipus d'ordinador només (PDA, Pocket PC,..) en el 6,4%. El portàtils sembla que han crescut notablement respecte anys anteriors.

A Catalunya les dades són lleugerament superiors, i encara més en el cas del portàtil, i així un 54,7% de les llars tenia ordinador de sobretaula el segon semestre del 2006, un 23,5 tenia portàtil i 8,6% altres com PDA o Pocket PC. Després de Madrid (25,8%) és la comunitat Autònoma amb més tinença de portàtils.

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

Dins del territori català, segons l'enquesta territorial a les llars sobre equipament i ús de les TICs a Catalunya del 2004, per provínces Barcelona (55,5%)és la que mostra un major percentatge d'ordinador a la llar, seguit de Lleida(54,2%), Girona(51,6%) i Tarragona (51,3%). Cal destacar que les llars amb més ordinadors són, amb diferències notables, les dels territoris del Segrià (60,7%) i del Vallès Occidental (59,8%). Les comarques que presenten els percentatges menors són en general les de les terres de l'ebre inferiors al 43%de llars amb ordinador i l'Alt Urgel (40,4%).

% sobre el total de llars 2004 UE15 CAT ES

Llars amb mòbil 80 79,7 76,9

Llars amb ordinador 53 54,7 48,1

Llars amb Internet4 45 40,4 30,9

Llars amb banda ampla 10 17,8 13,7

Taula 1. Comparativa dels indicadors SI bàsics a les llars

Nota: Les dades de la UE15 són a 1 de gener de 2005.

ACCÉS A INTERNET

El 41,1% de les llars de l'Estat Espanyol tenen accés a internet, el segon semestre del 2006, aquesta xifra ha anat creixent ja que el 2004 es trobava en un 33,6%.

Per comunitats Autònomes, les que presenten majors percentatges d'accés a internet són

Madrid (54,3%) i Catalunya (48,1%). Les Illes Balears, Euskadi, Cantabria, Navarra, Aragón, Asturias i Canarias presenten taxes superiors a la mitjana(41,1%), però Extremadura (25.5%), Galicia (30%) y Andalucía (35,5%) presenten xifres molt inferiors.

Fuente: Instituto Nacional de Estadística

Los principales motivos por los que el resto de viviendas no disponen de conexión a Internet consisten, fundamentalmente, en la falta de interés de sus habitantes porque no lo necesitan, no lo quieren o no les resulta útil (el 73,8% aduce esta razón) y en la falta de conocimientos para utilizarlo (36,3%). Otras causas de no disponer de Internet en la vivienda son el coste del equipo o de la conexión (24,4%) y la posibilidad de acceder desde otro lugar (19,6%).

Respecte Europa, aquesta dada encara està molt per sota de la mitjana Europea .Segons les dades publicades por Eurostat correspondientes al primer semestre de 2006,

el 39% de les llars a l'Estat Espanyol tenen accés a internet xifra molt inferior a la mitjana europea (51%) i descaradament inferior a la majoria de països E-15 com èr exemple Dinamarca (79%), Alemanya (67%), Holanda (80%) o el Regne Unit (63%) Entre d'altres. Catalunya, amb aproximadament un 45% de població amb connexió a internet, per aquell perídode presentava un accés a internet superior a la mitjana espanyola, però també encara força inferior a la mitjana europea.

Pel que fa a l'accés a internet per banda ampla, el creixement d'accés per aquesta via s'ha doblat des del 2004 i, així, el 2006 un 33% de les llars es conecten per banda ampla.

Les CCAA amb més accés a internet per banda ample eren Ceuta i Melilla, Madrid, Catalunya i les Balears i les que menys Extremadura, les dues Castelles i Andalusia.

A Catalunya el creixement d'accés per banda ampla ha estat similar, però les xifres se situen en 5 punts per damunt (39,4%).

Respecte a Europa l'evolució de la connexió per banda ample del conjunt de l'Estat Espanyol ha estat similar a la mitjana europea tot i que, al 2005, es manté encara inferior a la mitjana de l'Europa dels 15(25%) i molt per sota de països com Islàndia (63%), Dinamarca (51%), Holanda (54%) o Estònia (30%).

Respecte a Catalunya i fent referència al darrer informe del 2004, pel que fa a la banda ampla, cal dir que respecte Europa, tot i tenir menys llars connectades n'hi ha moltes més conectades amb banda ample. Així a Catalunya el 2004, el 17,8% de llars amb BA eren el 44,5% de les llars connectades a Internet i a l'Estat Espanyol, de forma similar, però inferior, el 13,7% de les llars amb BA eren ja el 44,1% de les connectades a Internet.

Catalunya, segons dades de l'informe, va duplicar l'accés de les llars a la banda ample entre desembre de 2002 (7,7%) i desembre de 2003 (13,4%), com des del 2004 amb un 19% i el 2006 amb un 39,4% de llars connectades amb banda ample.

Segons l'informe del 2004 les zones capdavanteres en el desplegament de la banda ampla foren les àrees territorials metropolitanes i de Ponent. Les províncies amb l’adopció més alta de les TIC són Barcelona i Lleida i desgranant encara més els àmbits territorials, l’adopció més alta de les TIC es dóna a l’àmbit territorial metropolità, Ponent i Camp de Tarragona; els territoris amb menys penetració de les TIC són les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran.

En definitiva, el Baix Llobregat amb 23% i el Segrià amb 22,3% són lescomarques amb més abonaments a la banda ampla en % relatiu a la població.

Les dues àrees territorials a la cua, com en el cas de tinença d'ordinador, comarques de l’Alt Pirineu i Aran i Terres de l’Ebre, amb 10% i 11% de llars abonades a la BA respectivament, estan 7 punts per sota de la mitjana de Catalunya, que és aproximadament 18%.