Capítol 3. Dones i tecnologies a Catalunya en un Marc comparat amb les CCAA de l'estat espanyol i la Unió Europea

Des de finals dels anys 90, però sobretot des d'entrat el segle XXI, l'interès i el volum d'estadístiques públiques que fan referència a les noves tecnologies de la informació i comunicació ha estat creixent. Sembla ser que des del 2003 s'ha fet un esforç a nivell català, però també a l'Estat Espanyol i Europa, per recollir de forma periòdica i sistemàtica, informació relativa a equipaments i ús de les tecnologies, incorporant la presentació multivariada que inclou la segregació per sexes.

De totes maneres fa poc que es recullen aquestes dades de forma periòdica, i, per tant l'anàlisi evolutiva es troba força limitada. Per conèixer informacions anteriors cal remetre's a informes i monogràfics aïllats que, tot i donar informacions interessants, tenen importants mancances de cara a la comparativitat amb les dades recollides posteriorment de forma diferent.

Hem considerat dades, indicadors i informació que prové tant de l'administració local i de la Generalitat a nivell de Catalunya, de l'administració a nivell de l'estat espanyol i de la Unió Europea, de la qual hem prioritzat les dades publicades més recents. Tambè hem considerat altres fonts i estudis independents realitzats que ofereixen informació valuosa per conèixer l'estat de la qüestió en relació a l'accés, usos i pràctiques de les dones a les tecnologies¹.

Amb aquesta anàlisi volem oferir una sistematització i visió de conjunt dels estudis i dades estadístiques que ofereixen informació sobre quin ús fan les dones de les tecnologies. La compilació de les dades quantitatives existents s'ha centrat al voltant d'aquestes preguntes: ¿Quines dades segregades per gènere existeixen? i ¿quins indicadors i dades estadístiques manquen? Hem realitzat una valoració de cada font consultada i hem extret les dades més rellevants de cada una d'elles².

A Catalunya els indicadors i dades recollides de la Societat de la Informació s'alimenten de les enquestes anuals de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i es centren principalment en l'equipament i ús de les TICs a les llars i en la implantació de les TIC a les empreses catalanes. Una constatació remarcable que ja destacaven Clua et al(2006) és que tant l'enquesta a les llars sobre equipament i ús de les TIC a Catalunya corresponent a 2004 i 2005 té en compte variables com l'edat i nivell d'estudis però no recull la variable sexe³. En canvi, es recull informació desagregada per sexes a l'edició anterior de 2003 i posteriorment a l'enquesta de 2006.

En el cas de les dades recollides sobre equipaments i usos de les TICs a les empreses catalanes no recullen en cap de les seves edicions anuals indicadors i dades segregades per sexe. Cal esmentar també l'enquesta anual sobre l'adopció de les TIC als ens locals catalans que realitzen en col·laboració Localret i la Generalitat, que tot i aportar informació valuosa sobre la situació i els usos de les TICs a les administracions locals no inclou cap referència a la perspectiva de gènere.

En aquest sentit cal fer una crítica a la manca d'atenció a les qüestions de gènere. En la majoria d'informes consultats, si aquestes qüestions es contemplen, tendeixen a ser representades en apartats simbòlics i amb poques dosis d'anàlisi. En el cas de les taules estadístiques de dades oficials sovint no permeten un tercer pas de creuaments per relacionar aquestes i d'altres variables entre elles i per tant dificulten l'aprofundiment en l'anàlisi de les qüestions de dones.

Per altra banda, les dades estadístiques oficials que es recullen están molt enfocades al consum que realitzem la població quant a internet, equipaments i mòbils, però es centren molt poc en la diversitat dels usos i les pràctiques que en fem d'aquestes tecnologies. Les dades actualment disponibles al voltant de les TICS sovint es presenten de forma genèrica i no permeten l'aprofundiment en aspectes més específics d'ús, motivacions i altres variables rellevants que ens permetrien conèixer, millor, col.lectius específics que treballen en el món tècnic i, en el cas que ens ocupa, en relació a les dones.

També, i val a dir, que és molt difícil trobar informacions i dades públiques sobre el tercer sector, els moviments socials i la societat civil en general. En aquest sentit, destaquem l'informe de “Global Information Society Report 2007”, que és el primer informe que cobreix l'estat de la societat de la informació des de les perspectives de la societat civil en diferents països del món, i en el que trobem una anàlisi en profunditat de l'estat espanyol.

Més enllà de tot això, cal remarcar, en general, que el gènere sovint és tractat de forma genèrica, i sense contemplar el gènere en tota la seva diversitat, únicament s'hi fa referència incloent la segregació per sexes de les dades. Cal desenvolupar indicadors de gènere específics que permetin valorar la situació i evolució de les dones i homes en relació a l'accés, usos, pràctiques i representacions de les TICs. Per exemple, a l'enquesta de la INE sobre les llars, es valora si es té ordinador a la casa pero no en quina habitació es troba i quantes hores l'utilitza cada membre de la llar i per a qué. Finalment, anotar el sexisme implícit en la presentació de les dades, que sempre presenten els homes primer, i el llenguatge de la majoria d'informes oficials que tendeixen a l'ús de les formes masculines.

El context

Per tal de conèixer els contextos facilitadors d'accés a les tecnologies, i tenint en compte les dades disponibles, ens referim a l'accés a internet a les llars, la tinença de banda ample i d'ordinador i altres aparells i, en menor mesura, la penetració de les tecnologies a l'àmbit educacional i empresarial.

equipaments:

Àmbits tecnològics i usos TIC: formació, treball i usos TIC

Formació en àrees tecnològiques

Si bé la presència de dones en àrees formatives tecnològiques, en general, ha anat creixent a tot l'Estat Espanyol i també a Catalunya, en alguns estudis específics s'ha mantingut especialment baixa, com el cas de l'electrònica. Els darrers anys, estudis com les enginyeries han vist disminuir, lleugerament, el seu percentatge de dones. Això sembla ser que és una tendència que es correspon amb la majoria dels països occidentals, però que a l'Estat Espanyol baixa de forma més accentuada4.