Capítol 1. Presentació Codi Lela

RECERCA SOBRE L’AC­CÉS I ÚS TÈCNIC DE LES TECNO­LO­GIES PER PART DE LES DONES A CATA­LU­NYA

 

 

D’on Partim?

De les nostres moti­va­ci­ons i preo­cu­pa­ci­ons

Del que ens diuen les infor­ma­ci­ons i dades exis­tents

Què ens pregun­tem?

Què ente­nem per tecno­lo­gies?

Com ho fem?

Preli­mi­nars: recerca acti­vista i eines tecno­lò­gi­ques per la inves­ti­ga­ció social

Meto­do­lo­gies d’in­ves­ti­ga­ció i anàlisi: quan­ti­ta­ti­ves, quali­ta­ti­ves

Tempo­ra­lit­za­ció i realit­za­ci­ons del procés de recerca

 

D’on Partim?

 

De les nostres moti­va­ci­ons i preo­cu­pa­ci­ons

 La recerca sorgeix de les nostres preo­cu­pa­ci­ons i moti­va­ci­ons diver­ses que s’en­tre­lli­guen i es trans­dis­ci­pli­na­rit­zen en un qües­ti­o­na­ment cons­tant de la nostra reali­tat i d’allò que està esta­blert, en les seves formes i contin­guts, per tal de propi­ciar l’emer­gèn­cia del conflicte i dinà­mi­ques de canvi trans­for­ma­do­res i eman­ci­pa­do­res.

La primera situ­a­ció que ens va portar a realit­zar aquesta recerca fou la nostra pròpia condi­ció de dones tecnò­lo­gues i, a la vegada, inves­ti­ga­do­res soci­als provi­nents de disci­pli­nes pròpies de les cièn­cies soci­als i huma­nes.

D’aquesta combi­na­ció en sorgí la pregunta i la preo­cu­pa­ció per la rela­tiva poca presèn­cia de les dones en el món de les tecno­lo­gies en gene­ral i, concre­ta­ment, en l’ús i desen­vo­lu­pa­ment tècnic de les matei­xes.

Arri­ba­des a aquesta qües­tió, i amb la volun­tat d’abor­dar aquesta preo­cu­pa­ció en un sentit posi­tiu, varem voler esbri­nar les vies d’ac­cés a les tecno­lo­gies i les formes d’ús de part de les dones, com nosal­tres, que ja hi parti­ci­pen.

Amb això, sorgí l’in­te­rès de contri­buir amb noves infor­ma­ci­ons en els debats oberts sobre la parti­ci­pa­ció de les dones a les tecno­lo­gies des d’un àmbit local, però amb una pers­pec­tiva i apro­xi­ma­ció global.

I, final­ment, el desig de fomen­tar la pràc­tica tecno­lò­gica no discri­mi­na­tò­ria i trans­for­ma­dora i compar­tida entre les dones ens acabà d’em­pen­tar en la realit­za­ció d’aquesta inves­ti­ga­ció.

 

Del que ens diuen les infor­ma­ci­ons i dades exis­tents

La majo­ria de publi­ca­ci­ons, esta­dís­ti­ques i anàli­sis que rela­ci­o­nen les dones amb les tecno­lo­gies remar­quen, visi­bi­lit­zen, o simple­ment mostren, les desi­gual­tats de gènere, encara exis­tents, en el món tecno­lò­gic1.

Quant a l’ús de les noves tecno­lo­gies a Cata­lu­nya, encara s’ob­ser­ven impor­tants desi­gual­tats entre homes i dones que situen els percen­tat­ges d’ús de les dones bastant per sota dels percen­tat­ges per els homes. Tot i que sembla que els usos de tecno­lo­gies crei­xen expo­nen­ci­al­ment en les gene­ra­ci­ons més joves, tant per dones com per homes, la situ­a­ció actual de desi­gual­tat conti­nua sent preo­cu­pant2.

En els sectors i ocupa­ci­ons marca­da­ment tecno­lò­gi­ques els percen­tat­ges es redu­ei­xen encara més, de manera que només al voltant d’un 20% de les perso­nes que treba­llen en el món de les tecno­lo­gies i simi­lars són dones. No hi ha cap dona al capda­vant de les empre­ses, centres de recerca o comu­ni­tats desen­vo­lu­pa­do­res del soft­ware lliure més impor­tants del món3. Si ens fixem en les dades de forma­ció, no sembla que apun­tin a gaires canvis posi­tius per les dones doncs la forma­ció reglada també pateix una manca de parti­ci­pa­ció de les dones tant a nivell de nombre d’es­tu­di­ants com de profes­so­rat4.

Així doncs, el pano­rama que ens oferei­xen la gran majo­ria de dades i infor­ma­ci­ons públi­ques mostren una baixa parti­ci­pa­ció de les dones en les tecno­lo­gies i una cons­tant de desi­gual­tat de gènere que no és gaire espe­ran­ça­dora.

Ara bé, algu­nes recer­ques i publi­ca­ci­ons, com sobre­tot les que prove­nen del cons­truc­ti­visme femi­nista, han fet un esforç consi­de­ra­ble per sortir dels para­dig­mes esta­blerts i asse­nya­lar altres tecno­lo­gies i altres usos tecno­lò­gics on les dones hi són presents en percen­tat­ges molt més elevats5. Aquest és el cas de la tele­fo­nia, del tele­tre­ball, de la imatge i, com no, de les tecno­lo­gies domès­ti­ques.

El fet que la majo­ria de dades i infor­ma­ci­ons públi­ques, que es recu­llen i siste­ma­tit­zen, es fixin en aque­lles tasques, profes­si­ons i feines més consi­de­ra­des, i mostrin percen­tat­ges de parti­ci­pa­ció de les dones tan redu­ïts ens força a inten­tar trobar noves vies d’ac­cés i parti­ci­pa­ció de les dones en el món tecno­lò­gic, i, encara més, el fet que hi hagi tantes dones tecnò­lo­gues en els “altres” àmbits tecno­lò­gics ens porta a inten­tar visu­a­lit­zar aque­lles parti­ci­pa­ci­ons poc visi­bi­lit­za­des perquè intuïm que també poden amagar velles desi­gual­tats, però també noves claus de parti­ci­pa­ció i formes d’ús de les tecno­lo­gies rara­ment explo­ra­des.

 

Què ens pregun­tem?

 

Si bé la qües­tió de la manca de dones a les TIC s’ha tendit a enfo­car cap a la pregunta de per què les dones no hi parti­ci­pen, com s’ha dit, en la present recerca prete­nem trobar la clau de la parti­ci­pa­ció de les dones en les noves tecno­lo­gies a partir de la pregunta inversa i inves­ti­gant el col.lectiu de dones que ja hi parti­ci­pen. Així doncs ens pregun­tem què deter­mina l’ac­cés de les dones al món de les noves tecno­lo­gies a través de pregun­tar a les dones que ja hi són com es van iniciar i quins factors ho van fer possi­ble.

De totes mane­res creiem que no n’hi ha prou amb conèi­xer les moti­va­ci­ons o factors d’inici, sinó que també cal conèi­xer altres condi­ci­o­nants soci­als i de context per tal d’am­pliar, mati­zar o desmi­ti­fi­car alguns dels factors d’ac­cés expo­sats o fins i tot comu­na­ment esta­blerts. Per aquest motiu ens hem pregun­tat sobre els perfils soci­o­de­mo­grà­fics de les dones tecnò­lo­gues.

El desen­vo­lu­pa­ment tecno­lò­gic, l’apa­ri­ció d’in­ter­net, el naixe­ment de la soci­e­tat de la infor­ma­ció i la cultura digi­tal són proces­sos gradu­als que tenen al darrera perso­nes impli­ca­des, de forma indi­vi­dual o col.lectiva, que en la seva pràc­tica i discur­sos contri­bu­ei­xen a formes de desen­vo­lu­pa­ment tecno­lò­gic diver­ses i en la pràc­tica tota­li­tat d’àm­bits de la vida humana. Evident­ment les dones han tingut algun paper en aquest desen­vo­lu­pa­ment i, segu­ra­ment, realit­zen tasques espe­cí­fi­ques que poden haver variat en el temps. Per això també ens pregun­tem de quina manera les dones parti­ci­pen en les tecno­lo­gies, quines tasques realit­zen i quines han estat les seves trajec­tò­ries d’ús.

Però també és cert que la pràc­tica tecno­lò­gica, la gene­ra­lit­za­ció d’usos, el desen­vo­lu­pa­ment crei­xent de la tecno­lo­gia i la immer­sió en la soci­e­tat del conei­xe­ment són elements, en si matei­xos, que condi­ci­o­nen la vida de les perso­nes i impac­ten en elles. En les dones tecnò­lo­gues, més impli­ca­des i amb una alta freqüèn­cia de pràc­tica tecno­lò­gica també ens pregun­tem quins impac­tes han tingut les tecno­lo­gies en les seves vides, les seves ments o els seus cossos.

L’ex­pan­sió d’in­ter­net i les xarxes tele­mà­ti­ques, així com l’ex­pan­sió quan­ti­ta­tiva de les eines de regis­tre multi­mè­dia ha compor­tat un conjunt de canvis signi­fi­ca­tius en l’àm­bit de la produc­ció tecno­lò­gica, digi­tal, cultu­ral i artís­tica, però també, un impacte en la produc­ció de riquesa, nous oficis i formes de retri­bu­ció econò­mica.

Les TICs estan gene­rant un conjunt de canvis para­dig­mà­tics en rela­ció a mane­res de produir conei­xe­ments, desen­vo­lu­par inno­va­ci­ons cien­tí­fi­ques i tecno­lò­gi­ques i expe­ri­men­tar amb models produc­tius alter­na­tius al mercat. La possi­bi­li­tat de repro­duir copies d’una obra, perso­nal o col.lectiva, d’em­ma­gat­ze­mar i produir dades i conei­xe­ments, quasi de manera infi­nita, de disse­nyar eines col·­lec­ti­va­ment a través de les comu­ni­tats de perso­nes desen­vo­lu­pa­do­res de progra­mari lliure, així com, la difu­sió sota llicen­cies lliu­res són alguns dels exem­ples que apun­ten aquests canvis signi­fi­ca­tius.

I és aquí on ens pregun­tem quina és la parti­ci­pa­ció de les dones en aquests àmbits alter­na­tius al mercat i quins usos i pràc­ti­ques porten a terme en rela­ció al progra­mari lliure.

El context tecno­lò­gic actual prede­ter­mina i empeny cap a unes formes de parti­ci­pa­ció, d’ús i pràc­tica en les tecno­lo­gies deter­mi­nada que, com veiem amb el cas del progra­mari lliure, no sempre s’ac­cepta sense crítica i propos­tes alter­na­ti­ves, creiem que les dones també tenen les seves pròpies espe­ci­fi­ci­tats perso­nals i col.lecti­ves i ens pregun­tem quines millo­res en la pràc­tica tecno­lò­gica es propo­sen des de les dones i quines propos­tes per a la igual­tat de gènere plan­te­gen.

 

Què ente­nem per tecno­lo­gies?

 

Ha estat una de les pregun­tes clau que ens hem qües­ti­o­nat des de l’inici de la recerca. No hem volgut partir d’una defi­ni­ció prèvia i acotada de tecno­lo­gia, sinó que el punt de partida ha estat obrir el debat sobre la pròpia defi­ni­ció de tecno­lo­gies i compar­tir el qües­ti­o­na­ment del concepte amb les nostres subjec­tes d’in­ves­ti­ga­ció, no amb l’ànim d’ar­ri­bar a una defi­ni­ció final consen­su­ada, sinó amb la volun­tat de recór­rer, compar­tir i conta­giar-nos dels dife­rents imagi­na­ris, rela­ci­ons i repre­sen­ta­ci­ons que fem d’allò tecno­lò­gic qües­ti­o­nant les concep­ci­ons hege­mò­ni­ques i andro­cen­tris­tes d’allò que és tecno­lò­gic i allò que no ho és.

També hem volgut deixar oberts els dife­rents llin­dars d’usos de les tecno­lo­gies, sense esta­blir una defi­ni­ció prèvia dels nivells i inten­si­tat de conei­xe­ment i pràc­tica amb les tecno­lo­gies o el fet d’es­tar parti­ci­pant o no del disseny i/o desen­vo­lu­pa­ment d’allò tecno­lò­gic.

No partir d’un concepte prede­ter­mi­nat de tecno­lo­gia ha supo­sat no partir d’un univers defi­nit i espe­cí­fic de dones tecnò­lo­gues. La nostra recerca ha volgut incloure totes les dones que s’han iden­ti­fi­cat com a tecnò­lo­gues, sigui quina sigui la seva pràc­tica i els àmbits on la desen­vo­lu­pen, ja sigui produc­tiu, repro­duc­tiu, de plaer, infor­ma­ció i comu­ni­ca­ció, etc… La diver­si­tat d’usos i pràc­ti­ques objecte de la nostra recerca abas­ten des de les tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció fins a les tecno­lo­gies biomè­di­ques, de crea­ció artís­tica, domès­ti­ques o de produc­ció.

En aquest camí també hem recor­re­gut al pensa­ment i les pràc­ti­ques del movi­ment femi­nista que ja des de els anys 70 ha posat en qües­tió les rela­ci­ons entre cièn­cia, tecno­lo­gia i gènere desen­vo­lu­pant un cos teòric i pràc­tic extens des d’ una gran hete­ro­ge­ne­ï­tat de postu­res, que respo­nen, en certa mesura, a la diver­si­tat de postu­res dins el propi femi­nisme, però que compar­tei­xen un objec­tiu polí­tic comú: l’opo­si­ció al sexisme i andro­cen­trisme refle­xats en la pràc­tica i teoria cien­tí­fica i tecno­lò­gica (Gonzá­lez García, M y Pérez Sedeño, E 2002).

Les nostres avant­pas­sa­des desvet­llen el caràc­ter no neutral de la tecno­lo­gia, en tant que fa possi­bles certes mane­res de cons­truir el món i elimi­nen altres possi­bi­li­tats. Per això, la tecno­lo­gia i les repre­sen­ta­ci­ons que en fem d’ella té per nosal­tres un valor polí­tic, en tant que contri­bu­eix a la cons­truc­ció col.lectiva de la vida social. Coin­ci­dim amb la corrent del pensa­ment i pràc­tica femi­nista que sorgeix a partir dels anys 90 d’una visió més opti­mista, però a la vegada crítica de la tecno­ci­èn­cia amb el que Hara­way enun­cia de que no es tracta d’anar contra la cièn­cia i tecno­lo­gia i allò cien­tí­fic i tecno­lò­gic sinó que es tracta de « codi­fi­car de nou la intel.ligèn­cia i la comu­ni­ca­ció per subver­tir el coman­da­ment i el control». O per les ciber­fe­mi­nis­tes que procla­men les poten­ci­a­li­tats eman­ci­pa­do­res i trans­for­ma­do­res que les tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció obren a les dones i a la soci­e­tat.

 

Com ho fem?

 

Preli­mi­nars: recerca acti­vista i eines tecno­lò­gi­ques per la inves­ti­ga­ció social

En un procés de recerca acti­vista com aquest, tant la tria de les temà­ti­ques a trac­tar com els proce­di­ments i meto­do­lo­gies de recerca esde­ve­nen acci­ons, en si matei­xes, que perse­guei­xen la inten­ció de propi­ciar la trans­for­ma­ció social i la millora de la soci­e­tat en el seu conjunt6. Bàsi­ca­ment per aquest fet, en tot el procés fins a la gene­ra­ció final de resul­tats, i també en allò meto­do­lò­gic, caldrà, com a mínim, tenir en compte aspec­tes polí­tics i soci­als que, en certa mesura, puguin contri­buir a aques­tes fina­li­tats trans­for­ma­do­res.

El mani­fest i els punts de partida d’aquesta recerca deixen clara l’apro­xi­ma­ció acti­vista i femi­nista de la inves­ti­ga­ció i, aquesta decla­ra­ció, es fa també palesa en la tria i ús de les meto­do­lo­gies de recerca.

Així doncs, l’apli­ca­ció de les carac­te­rís­ti­ques pròpies de la recerca acti­vista com l’èm­fasi en la subjec­ti­vi­tat, el foment de la parti­ci­pa­ció, la tendèn­cia a l’ho­rit­zon­ta­li­tat, la pràc­tica de col·­la­bo­ra­ció i compar­ti­ment del conei­xe­ment gene­rat i la poten­ci­a­li­tat trans­for­ma­dora de la inves­ti­ga­ció prenen relle­vàn­cia en aquest procés de recerca acti­vista i, així, serà visi­bi­lit­zat i deta­llat en la infor­ma­ció i resul­tats de la recerca contex­tu­a­lit­zat, sovint, en marcs d’ac­tu­a­ció i ús de les tecno­lo­gies.

Les noves tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i de la comu­ni­ca­ció supo­sen una ampli­a­ció de noves condi­ci­ons espai, temps i rela­ci­ons en les inves­ti­ga­ci­ons soci­als i estan inter­ve­nint en les formes de realit­zar la recerca social. La seva utilit­za­ció permet la soste­ni­bi­li­tat dels projec­tes i una millor distri­bu­ció de la infor­ma­ció, i fins i tot, del control i el poder.

Aques­tes tecno­lo­gies, doncs, han gene­rat noves formes i contex­tos per a la inves­ti­ga­ció social que seran explo­rats i utilit­zats en aquesta recerca com a eines d’in­ves­ti­ga­ció.

Tots aquests instru­ments tecno­lò­gics per la inves­ti­ga­ció, a més, han estat triats i explo­rats, sobre­tot, perquè es trac­ten de tecno­lo­gies de progra­mari lliure que donen cohe­rèn­cia a la pràc­tica inves­ti­ga­dora respecte el compro­mís acti­vista. La possi­bi­li­tat de modi­fi­ca­ció de codi i formats permet la seva adequa­ció amb el que es vol estu­diar, l’apro­pi­a­ció de la mateixa eina, la parti­ci­pa­ció i el compar­tir el conei­xe­ment, i, final­ment, i perquè no, contri­buir al foment de l’ús de les tecno­lo­gies lliu­res entre les dones.

Així s’ha cons­truït una web en progra­mari lliure orien­tada a la inves­ti­ga­ció social en matè­ria tecno­lò­gica, que, a la vegada, permet la parti­ci­pa­ció i visi­bi­lit­za­ció dels seus resul­tats i d’al­tres infor­ma­ci­ons relle­vants que es volen redis­tri­buir. A més d’això, l’ús de les TICS presenta noves opor­tu­ni­tats de recerca, i, encara més, en el cas d’aquesta recerca, opti­mitza l’ac­cés a les perso­nes que tenen la infor­ma­ció i la siste­ma­tit­za­ció del mate­rial de recerca compar­tit.

Una altra elec­ció que hem pres és l’ús de llicèn­cies lliu­res per a la protec­ció i difu­sió dels contin­guts i refle­xi­ons gene­ra­des en la recerca, per tal de fer circu­lar totes les dades compi­la­des, les narra­ti­ves i els resul­tats sense restric­ci­ons i amb l’ànim de poten­ciar xarxes de col·­la­bo­ra­ció, esti­mu­lar nous debats, recer­ques i pràc­ti­ques en l’àm­bit de les dones i les tecno­lo­gies.

Amb aquesta recerca parti­ci­pa­tiva es visu­a­litza el pano­rama contem­po­rani del desen­vo­lu­pa­ment de les tecno­lo­gies tant a Cata­lu­nya com a l’Es­tat Espa­nyol i les distin­tes parti­ci­pa­ci­ons de les dones en ell, per a mostrar la parti­ci­pa­ció de les dones en les TICs i les seves condi­ci­ons, pràc­ti­ques i desit­jos.

A partir del resul­tat dels qües­ti­o­na­ris, entre­vis­tes i grups de discus­sió realit­zats en l’es­tudi s’ha ampliat la infor­ma­ció neces­sà­ria per a la produc­ció de mate­ri­als i eines de difu­sió i comu­ni­ca­ció en dife­rents formats, des del paper fins a formats audi­o­vi­su­als i multi­mè­dia, resul­tat del mateix apre­nen­tatge col.lectiu gene­rat amb la recerca.

 

Meto­do­lo­gies d’in­ves­ti­ga­ció i anàlisi

Per tal de conèi­xer què ha deter­mi­nat l’ac­cés d’aques­tes dones al món de les noves tecno­lo­gies, l’ús que en fan, les seves condi­ci­ons soci­als, les seves formes de prac­ti­car, les seves neces­si­tats, forta­le­ses i mancan­ces i desit­jos, ens plan­te­gem una recerca que combini les tècni­ques d’in­ves­ti­ga­ció quali­ta­ti­ves amb altres quan­ti­ta­ti­ves propo­sant, així, la trian­gu­la­ció meto­do­lò­gica.

D’aquesta manera, per una banda, s’ha realit­zat una recerca quali­ta­tiva a través de la revi­sió bibli­o­grà­fica, de l’ elabo­ra­ció i distri­bu­ció d’un qües­ti­o­nari on-line semi­o­bert, diver­ses entre­vis­tes en profun­di­tat enre­gis­tra­des en formats audi­o­vi­su­als i, final­ment, distints grups de discus­sió, també enre­gis­trats en formats audi­o­vi­su­als.

Per altra banda, s’ha dut a terme una recerca quan­ti­ta­tiva descrip­tiva de les dades públi­ques exis­tents, cons­ci­ents de les limi­ta­ci­ons pel que fa a la dispo­ni­bi­li­tat de dades i les neces­si­tats de trans­for­ma­ció d’al­gu­nes d’elles, i una reco­di­fi­ca­ció de dades semi­qua­li­ta­ti­ves del qües­ti­o­nari per perme­tre’n també l’anà­lisi quan­ti­ta­tiva.

Creiem que la combi­na­ció de tècni­ques i meto­do­lo­gies quali­ta­ti­ves i quan­ti­ta­ti­ves és quel­com enri­qui­dor per la recerca, permet inte­grar dife­rents nivells d’anà­lisi i, final­ment, ens pot conduir a un gran volum d’in­for­ma­ció addi­ci­o­nal i inno­va­dora.

Les subjec­tes d’anà­lisi de la nostra inves­ti­ga­ció, com s’ha dit des de l’inici, seran les dones que parti­ci­pen en el món de les tecno­lo­gies i de les quals no ens excloem. Tant la defi­ni­ció de dona com la defi­ni­ció de les tecno­lo­gies s’ha entès en un sentit ampli de la paraula i sense prefi­xar en un moment inicial, de manera que s’ha permès que emanés de les subjec­tes d’anà­lisi i del mateix procés de recerca i, per tant, s’han inclòs totes aque­lles infor­ma­ci­ons consi­de­ra­des com a tals des de la persona subjecte d’anà­lisi a través del procés de la inves­ti­ga­ció.

Pel que fa a l’àm­bit terri­to­rial s’ha trac­tat, sobre­tot, l’àm­bit català i les resi­dents a Cata­lu­nya perquè també hem volgut contri­buir a un debat global des de les nostres expe­ri­èn­cies més loca­lit­za­des i àmbits d’es­tudi més redu­ïts, tot i que, evident­ment, no es descar­ten algu­nes refe­rèn­cies a nivell inter­na­ci­o­nal, sobre­tot, per possi­bi­li­tar una anàlisi més compa­ra­tiva si en algu­nes qües­ti­ons s’ha cregut relle­vant.

 

Tempo­ra­lit­za­ció i realit­za­ci­ons del procés de recerca

La recerca s’ha realit­zat tempo­ral­ment, però no sempre crono­lò­gi­ca­ment, en diver­ses fases flexi­ble­ment dife­ren­ci­a­des que, de forma cons­tant, han anat entre­lli­gant la recerca social amb la pràc­tica i refle­xió tecno­lò­gica.

Disseny de la recerca, explo­ra­ció de la infor­ma­ció exis­tent i cons­truc­ció de la web per la inves­ti­ga­ció

En una primera fase es procedí al disseny de la recerca i a l’ex­plo­ra­ció de les infor­ma­ci­ons exis­tents, tant a nivell quali­ta­tiu com quan­ti­ta­tiu, així com de la bibli­o­gra­fia diversa que ha trac­tat allò rela­tiu a les dones i les tecno­lo­gies. Paral.lela­ment, s’ini­cià la tria de les eines tecno­lò­gi­ques a desen­vo­lu­par i la cons­truc­ció d’un portal web com a eina d’in­ves­ti­ga­ció, arxiu i difu­sió de les infor­ma­ci­ons relle­vants per la recerca[www.dones­tech.net].

Com es mostra en l’apar­tat teòric i de revi­sió bibli­o­grà­fica s’ha explo­rat la prin­ci­pal lite­ra­tura que rela­ci­ona les dones i les tecno­lo­gies per tal de mostrar l’evo­lu­ció de la recerca en aquests àmbits en el temps i les distin­tes teories, apro­xi­ma­ci­ons, pers­pec­ti­ves, corrents i espis­te­mo­lo­gies que han estu­diat i analit­zat quel­com rela­ci­o­nat amb les dones i les tecno­lo­gies. Val a dir que s’ha revi­sat, espe­ci­al­ment, la lite­ra­tura femi­nista, i en menor mesura, la cons­truc­ti­vista.

Com es pot veure en el quadre resum de l’anà­lisi de fonts de dades utilit­za­des, s’han revi­sat les prin­ci­pals fonts de dades públi­ques que conte­nen infor­ma­ci­ons relle­vants per a l’anà­lisi de la parti­ci­pa­ció i la rela­ció de les dones amb les tecno­lo­gies. D’aquesta revi­sió s’han utilit­zat, sobre­tot, les dades de l’INE sobre les noves tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i comu­ni­ca­ció, les dades de l’Ides­cat i l’eu­ros­tat també en aquest àmbit, les dades sobre educa­ció del minis­teri d’edu­ca­ció i cièn­cia, les dades d’edu­ca­ció i sobre les dones de l’ins­ti­tuto de la mujer, els infor­mes de la secre­ta­ria de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i la soci­e­tat de la infor­ma­ció de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i de l’Ins­ti­tut Català de les dones. I, a més, per comple­men­tar algu­nes infor­ma­ci­ons que encara no s’in­clo­uen en les infor­ma­ci­ons insti­tu­ci­o­na­lit­za­des, hem utilit­zat diver­sos estu­dis publi­cats sobre progra­mari lliure i sobre dones tecnò­lo­gues que també s’es­pe­ci­fi­quen en la taula de fonts.

S’ha creat també a la web un fons de bibli­o­gra­fia que s’ha anat nodrint al llarg de tota la recerca, que vol ser un recull extens de les publi­ca­ci­ons reali­za­des en l’àm­bit local, esta­tal, inter­na­ci­o­nal i a inter­net de dones i tecno­lo­gies. Els fons biblo­grà­fic contem­pla diver­sos formats de publi­ca­ció, ja sigui text, com webs multi­me­dia, vídeo, àudio, visu­a­lit­za­ci­ons, o altres formats més expe­ri­men­tals, i recull el conei­xe­ment i la pràc­tica gene­rada de l’àm­bit acadè­mic, movi­ments soci­als, ciber­fe­mi­nis­tes, etc..

Pel que fa a la cons­truc­ció de la web per la recerca s’ha triat una web tipus drupal7. El Drupal és una plata­forma i sistema de gestió de contin­guts amb un motor per a blocs. D’ençà del seu naixe­ment, Drupal ha adqui­rit moltes més carac­te­rís­ti­ques gràcies a una arqui­tec­tura flexi­ble. Està escrit amb PHP utilit­zant una conven­ció estricta i és el progra­mari que s’uti­litza a llocs tan popu­lars com Punt­barra, Debian Planet o Kernel­Trap, per a esmen­tar-ne només uns quants8.

S’ha triat aquest progra­mari pel conei­xe­ment previ que en teníem, per les faci­li­tats tècni­ques que ens ha supo­sat, per la seva utili­tat per la inves­ti­ga­ció social, per les seves possi­bi­li­tats diver­ses en gestió de contin­guts, per les seva faci­li­tat de difu­sió, per ser una eina oberta a la parti­ci­pa­ció, per ser una plata­forma en cons­tant evolu­ció i millora de les seves apli­ca­ci­ons, pel seu reduït cost, i, evident­ment, per ser una eina de progra­mari lliure.

 

Elabo­ra­ció i distri­bu­ció del qües­ti­o­nari de recerca i treball web i col.labo­ra­ci­ons per la recerca.

En una segona fase s’ela­borà un qües­ti­o­nari semi­o­bert que es va penjar a la web per a ser respost on-line en un perí­ode de temps deter­mi­nat9. Al tall de l’abril del 2007 hi ha hagut un total de dones que han respost l’en­questa de 302. El 78% (229 dones) resi­dei­xen a l’es­tat espa­nyol i la resta resi­dei­xen a altres països d’Eu­ropa, Amèrica del Sur, Amèrica del Nord i Ocea­nia. El conjunt de les dones entre­vis­ta­des prove­nen prin­ci­pal­ment de Cata­lu­nya. El número de dones que resi­dei­xen a Cata­lu­nya que han contes­tat el qües­ti­o­nari és de 183.

El qües­ti­o­nari d’in­ves­ti­ga­ció fou la tècnica utilit­zada per obte­nir infor­ma­ció primà­ria sobre l’ac­cés i l’ús tècnic de les TIC per part de les dones a Cata­lu­nya.

El qües­ti­o­nari s’adreçà a les dones i en un perí­ode de difu­sió de tres mesos i es va preveure una durada curta de comple­ta­ment d’en­tre 15 i 20 minuts.

El qües­ti­o­nari es va penjar a la web i es convidà a les perso­nes contac­ta­des, perso­nal­ment i per correu elec­trò­nic, a respon­dre l’en­questa on-line a partir de la nostra web.

Quan les dones tecnò­lo­gues anaven contes­tat les pregun­tes les respos­tes s’ar­xi­va­ven auto­mà­ti­ca­ment i les inves­ti­ga­do­res rebíem una noti­fi­ca­ció al nostre correu elec­trò­nic amb els resul­tats.

La primera part del qües­ti­o­nari inclou la presen­ta­ció de la inves­ti­ga­ció, les moti­va­ci­ons de la recerca i les instruc­ci­ons per respon­dre les pregun­tes adequa­da­ment.

La segona part conté pregun­tes soci­o­de­mo­grà­fi­ques per conèi­xer les condi­ci­ons de les dones tecnò­lo­gues i per faci­li­tar els creua­ments i l’anà­lisi poste­rior.

La tercera part conté les pregun­tes espe­cí­fi­ques per conèi­xer, d’una forma bàsica i descrip­tiva, quins han estat els factors, indi­vi­du­als i soci­als, que han propi­ciat l’ac­cés a les noves tecno­lo­gies de les enques­ta­des. També conté diver­ses pregun­tes per apro­fun­dir en l’ús, tant a nivell d’usu­à­ries com a nivells més avan­çats, que les perso­nes enques­ta­des fan de les TICS. Final­ment, conté algu­nes pregun­tes per veure les neces­si­tats i desit­jos de millora en la pràc­tica tecno­lò­gica i en qües­ti­ons que afec­ten les vides d’aques­tes dones.

Final­ment, la darrera part del qües­ti­o­nari, més opera­tiva, conté el contacte que perme­trà la tria de perso­nes a entre­vis­tar de forma més profunda i el retorn dels resul­tats a les perso­nes enques­ta­des.

La possi­bi­li­tat de respon­dre aquest qües­ti­o­nari es va difon­dre a partir de dones tecnò­lo­gues dife­ren­ci­a­des, partint de perso­nes d’àm­bits dife­ren­ci­ats com la univer­si­tat UOC, l’as­so­ci­a­ció de dones empre­sà­ries i execu­ti­ves, les asso­ci­a­ci­ons medi­ac­ti­vis­tes de Barce­lona i les asso­ci­a­ci­ons de dones, simu­lant així, la tècnica de la bola de neu, però en un context virtual. També es feu difu­sió del qües­ti­o­nari en esde­ve­ni­ments espe­ci­a­lit­zats en dones i en tecno­lo­gies i a través de la xarxa, mitjan­çant l’en­vi­a­ment de la proposta a llis­tes de distri­bu­ció espe­ci­a­lit­za­des en matè­ria tecno­lò­gica i de gènere i inci­dint en la promo­ció del reen­vi­a­ment.

Tot això ha estat possi­ble gràcies a la col·­la­bo­ra­ció d’en­ti­tats, asso­ci­a­ci­ons i perso­nes indi­vi­du­als que han volgut parti­ci­par en aquesta distri­bu­ció i recerca.

Entre­vis­tes en profun­di­tat, grups de discus­sió i col·­la­bo­ra­ci­ons per la recerca.

En una tercera fase, a través de les respos­tes obtin­gu­des i de les perso­nes troba­des, s’ini­cià la realit­za­ció d’en­tre­vis­tes en profun­di­tat i la realit­za­ció de diver­sos grups de discus­sió que foren enre­gis­trats en formats audi­o­vi­su­als. Les entre­vis­tes en profun­di­tat seguien la mateixa estruc­tura que el qües­ti­o­nari, però ampli­a­ven les pregun­tes per perme­tre l’apro­fun­di­ment en algu­nes qües­ti­ons, sobre­tot d’usos, impac­tes i millo­res, i, a la vegada, tenien un final obert per adap­tar l’en­tre­vista al perfil de la dona entre­vis­tada. Les dones a entre­vis­tar s’han triat en funció de la diver­si­tat d’ex­pe­ri­èn­cies en les que es buscava apro­fun­dir i, també, després d’acla­rir la parti­ci­pa­ció volun­tà­ria i lliure de la persona. Aques­tes entre­vis­tes s’han dut a terme de forma indi­vi­dual, però també de forma col·­lec­tiva en els casos en que s’ha cregut neces­sari per formar part d’un esde­ve­ni­ment, d’un col·­lec­tiu o neces­si­tar algun tipus de traduc­ció o ajuda inter­pre­ta­tiva. Els grups focals s’han dut a terme gràcies a la col·­la­bo­ra­ció entre perso­nes, enti­tats i asso­ci­a­ci­ons que ens han faci­li­tat els seus espais i les seves xarxes locals10. Aquests grups de discus­sió s’han realit­zat de forma espa­iada en el temps, amb una durada d’en­tre 3 i 6 hores, en dife­rents àrees geogrà­fi­ques, tant a nivell català com inter­na­ci­o­nal i amb una parti­ci­pa­ció d’en­tre 6 a 10 dones. Tot plegat amb la inten­ció de visu­a­lit­zar nous debats, conflic­tes en acció i entre­veure propos­tes per a deter­mi­nats desa­fi­a­ments actu­als que les dones tecnò­lo­gues tenen al davant.

Anàlisi de les infor­ma­ci­ons compar­ti­des.

En una quarta fase es procedí a l’ope­ra­ci­o­na­lit­za­ció i anàlisi de les infor­ma­ci­ons obtin­gu­des i reco­lli­des. Per una banda, s’han analit­zat les esta­dís­ti­ques públi­ques d’una forma descrip­tiva i per altra s’han reco­di­fi­cat els resul­tats de l’en­questa en vari­a­bles i dades quan­ti­ta­ti­ves, per així perme­tre una anàlisi quan­ti­ta­tiva de la recerca on-line que s’ha dut a terme. Aquesta reco­di­fi­ca­ció ha permès la crea­ció d’una nova base de dades que mitjan­çant progra­mes esta­dís­tics com SAS ha permès fer una anàlisi descrip­tiva de les infor­ma­ci­ons reco­lli­des als qües­ti­o­na­ris on-line i la possi­bi­li­tat de realit­zar creua­ments de vari­a­bles per veure la rela­ció entre elles i extreure infor­ma­ció més al detall.

A banda de l’anà­lisi quan­ti­ta­tiva, s’ha realit­zat una anàlisi quali­ta­tiva de les narra­ti­ves compar­ti­des per les dones tecnò­lo­gues per visi­bi­lit­zar proces­sos en les trajec­tò­ries i pràc­ti­ques, noves infor­ma­ci­ons relle­vants i, també, mati­sar i comple­men­tar algu­nes qües­ti­ons mostra­des en l’anà­lisi quan­ti­ta­tiva.

Aquest doble procés d’ope­ra­ci­o­na­li­za­ció i siste­ma­tit­za­ció de la infor­ma­ció ha combi­nat la pràc­tica presen­cial amb la virtual i ha viscut de ple la trans­dis­ci­pli­na­ri­e­tat entre la psico­lo­gia, l’es­ta­dís­tica, la soci­o­lo­gia, les belles arts o les cièn­cies polí­ti­ques. Evident­ment, l’ús de les tecno­lo­gies. la web i el progra­mari per la inves­ti­ga­ció i arxiu ha estat cons­tant, però també amb un incre­ment de les troba­des huma­nes i una major inten­si­fi­ca­ció de les tasques.

Elabo­ra­ció de resul­tats, presen­ta­ció i difu­sió.

En una cinquena i darrera fase, es presen­ten els resul­tats en diver­ses formes i formats que van des del paper a les visu­a­lit­za­ci­ons infor­mà­ti­ques i als docu­ments audi­o­vi­su­als i multi­mè­dia.

A més de la tradi­ci­o­nal redac­ció i paper, arti­cles i simi­lars, s’han creat visu­a­lit­za­ci­ons infor­mà­ti­ques per tal de mostrar tant les dades com les narra­ti­ves gene­ra­des. D’aquesta manera és possi­ble presen­tar les infor­ma­ci­ons i resul­tats de la recerca d’al­tres mane­res més horit­zon­tals i parti­ci­pa­ti­ves que contri­bu­ei­xen a fomen­tar la refle­xió i l’anà­lisi. Per la realit­za­ció d’aques­tes visu­a­lit­za­ci­ons s’han tingut en compte recer­ques ante­ri­ors en matè­ria de visu­a­lit­za­ci­ons, les nostres expe­ri­èn­cies, el tipus de progra­mari i les possi­bi­li­tats d’in­te­rac­ti­vi­tat i accés que oferien.

A més d’això s’han creat docu­ments audi­o­vi­su­als per la difu­sió dels debats oberts més signi­fi­ca­tius al voltant de les dones i les tecno­lo­gies que prové del mate­rial enre­gis­trat durant el procés de recerca, dels esde­ve­ni­ments als que hi hem tingut alguna presèn­cia i d’imat­ges d’ar­xius cedi­des lliu­re­ment per perso­nes i enti­tats.

Final­ment, s’ha omplert la web de tots aquests resul­tats i altres infor­ma­ci­ons relle­vants per conèi­xer i compar­tir les carac­te­rís­ti­ques de les dones tecnò­lo­gues, les vies d’ac­cés a les tecno­lo­gies, les pràc­ti­ques, els desit­jos i tot el movi­ment que hi ha, tant a nivell físic com virtual, que es rela­ci­ona amb les dones i les tecno­lo­gies.

Val a dir que tant les eines que hem utilit­zat, com les perso­nes impli­ca­des, com, fins i tot, les infor­ma­ci­ons de la recerca són matè­ria viva, i, per tant, en cons­tant millora i trans­for­ma­ció.



 

1veure apar­tat d’es­tat de la qües­tió i anàlisi de les esta­dís­ti­ques públi­ques on aquesta infor­ma­ció es mostra de forma més extensa.

2Així es desprén dels infor­mes de l’INE i dels diver­sos de la Secre­ta­ria de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i soci­e­tat de la infor­ma­ció.

3Val a dir que algu­nes d’aques­tes comu­ni­tats s’or­ga­nit­zen de forma total­ment horit­zo­nal, però estu­dis ante­ri­ors han esti­mat que la presèn­cia de les dones en aques­tes comu­ni­tats se situa al voltant del 2% i en els casos cone­guts d’or­ga­nit­za­ció més o menys jeràr­quica com debian no hi ha cap dona al capda­vant.

4Font: insti­tuto de la mujer

5Veure la revi­sió bibli­o­grà­fica, espe­ci­al­ment les inves­ti­ga­ci­ons cons­truc­ti­vis­tes femi­nis­tes han contri­buït a visi­bi­lit­zar aquests àmbits, nivells ocupa­ci­ons i sectors tecno­lò­gics alta­ment femi­nit­zats.

6Vergés, N. Hache, A. Visu­a­lit­za­ci­ons i Recerca Acti­vista: un intent de conci­li­a­ció. Working paper. ESFMe­mory­pro­ject. Dispo­ni­ble a : http://www.redac­tiva.org/WEBVI­SU­ALS/theory.htm

7Drupal és un sistema d’ad­mi­nis­tra­ció de contin­guts per pàgi­nes web. Permet publi­car arti­cles, imat­ges, i altres arxius i serveis com ara fòrums, enques­tes, vota­ci­ons, blog­ging i admi­nis­tra­ció d’usu­a­ries i permi­sos. Drupal es un sistema dinà­mic: en lloc de guar­dar els contin­guts a dins d’ar­xius està­tics en el sistema d’ar­xius del servi­dor de manera fixa, el contin­gut textual de les pàgi­nes i les altres confi­gu­ra­ci­ons són arxi­va­des dins d’una base de dades i es van editant fen servir l’en­torn web que s’in­clou dins del producte. El Drupal és dons un sistema d’ad­mi­nis­tra­ció de contin­guts i motors de blog­ging basat en PHP, i fou origi­nal­ment escrit per Dries Buyta­ert. Es tracta del progra­mari per impul­sar llocs web Debian Planet [1], Termi­nus1525 [2], Spread Fire­fox [3] y Kernel Trap [4]. Drupal es distri­bu­eix sota la llicen­cia GNU GPL, es tracta, per tant, de soft­ware lliure. Més infor­ma­ció a: http://www.drupal.org.es/

8font: wiki­pè­dia

9veure annex del qües­ti­o­nari.

10Veure l’apar­tat que fa refe­rèn­cia a les col.labo­ra­ci­ons vàries per la recerca.