Capítol 1. Presentació Codi Lela

Notícies

RECERCA SOBRE L'ACCÉS I ÚS TÈCNIC DE LES TECNOLOGIES PER PART DE LES DONES A CATALUNYA

 

 

D'on Partim?

De les nostres motivacions i preocupacions

Del que ens diuen les informacions i dades existents

Què ens preguntem?

Què entenem per tecnologies?

Com ho fem?

Preliminars: recerca activista i eines tecnològiques per la investigació social

Metodologies d'investigació i anàlisi: quantitatives, qualitatives

Temporalització i realitzacions del procés de recerca

 

D'on Partim?

 

De les nostres motivacions i preocupacions

 La recerca sorgeix de les nostres preocupacions i motivacions diverses que s'entrelliguen i es transdisciplinaritzen en un qüestionament constant de la nostra realitat i d'allò que està establert, en les seves formes i continguts, per tal de propiciar l'emergència del conflicte i dinàmiques de canvi transformadores i emancipadores.

La primera situació que ens va portar a realitzar aquesta recerca fou la nostra pròpia condició de dones tecnòlogues i, a la vegada, investigadores socials provinents de disciplines pròpies de les ciències socials i humanes.

D'aquesta combinació en sorgí la pregunta i la preocupació per la relativa poca presència de les dones en el món de les tecnologies en general i, concretament, en l'ús i desenvolupament tècnic de les mateixes.

Arribades a aquesta qüestió, i amb la voluntat d'abordar aquesta preocupació en un sentit positiu, varem voler esbrinar les vies d'accés a les tecnologies i les formes d’ús de part de les dones, com nosaltres, que ja hi participen.

Amb això, sorgí l'interès de contribuir amb noves informacions en els debats oberts sobre la participació de les dones a les tecnologies des d'un àmbit local, però amb una perspectiva i aproximació global.

I, finalment, el desig de fomentar la pràctica tecnològica no discriminatòria i transformadora i compartida entre les dones ens acabà d'empentar en la realització d'aquesta investigació.

 

Del que ens diuen les informacions i dades existents

La majoria de publicacions, estadístiques i anàlisis que relacionen les dones amb les tecnologies remarquen, visibilitzen, o simplement mostren, les desigualtats de gènere, encara existents, en el món tecnològic1.

Quant a l'ús de les noves tecnologies a Catalunya, encara s'observen importants desigualtats entre homes i dones que situen els percentatges d'ús de les dones bastant per sota dels percentatges per els homes. Tot i que sembla que els usos de tecnologies creixen exponencialment en les generacions més joves, tant per dones com per homes, la situació actual de desigualtat continua sent preocupant2.

En els sectors i ocupacions marcadament tecnològiques els percentatges es redueixen encara més, de manera que només al voltant d'un 20% de les persones que treballen en el món de les tecnologies i similars són dones. No hi ha cap dona al capdavant de les empreses, centres de recerca o comunitats desenvolupadores del software lliure més importants del món3. Si ens fixem en les dades de formació, no sembla que apuntin a gaires canvis positius per les dones doncs la formació regladatambé pateix una manca de participació de les dones tant a nivell de nombre d'estudiants com de professorat4.

Així doncs, el panorama que ens ofereixen la gran majoria de dades i informacions públiques mostren una baixa participació de les dones en les tecnologies i una constant de desigualtat de gènere que no és gaire esperançadora.

Ara bé, algunes recerques i publicacions, com sobretot les que provenen del constructivisme feminista, han fet un esforç considerable per sortir dels paradigmes establerts i assenyalar altres tecnologies i altres usos tecnològics on les dones hi són presents en percentatges molt més elevats5. Aquest és el cas de la telefonia, del teletreball, de la imatge i, com no, de les tecnologies domèstiques.

El fet que la majoria de dades i informacions públiques, que es recullen i sistematitzen, es fixin en aquelles tasques, professions i feines més considerades, i mostrin percentatges de participació de les dones tan reduïts ens força a intentar trobar noves vies d'accés i participació de les dones en el món tecnològic, i , encara més, el fet que hi hagi tantes dones tecnòlogues en els “altres” àmbits tecnològics ens porta a intentar visualitzar aquelles participacions poc visibilitzades perquè intuïm que també poden amagar velles desigualtats, però també noves claus de participació i formes d'ús de les tecnologies rarament explorades.

 

Què ens preguntem?

 

Si bé la qüestió de la manca de dones a les TIC s'ha tendit a enfocar cap a la pregunta de per què les dones no hi participen, com s'ha dit, en la present recerca pretenem trobar la clau de la participació de les dones en les noves tecnologies a partir de la pregunta inversa i investigant el col.lectiu de dones que ja hi participen. Així doncs ens preguntem què determina l'accés de les dones al món de les noves tecnologies a través de preguntar a les dones que ja hi són com es van iniciar i quins factors ho van fer possible.

De totes maneres creiem que no n'hi ha prou amb conèixer les motivacions o factors d'inici, sinó que també cal conèixer altres condicionants socials i de context per tal d'ampliar, matizar o desmitificar alguns dels factors d'accés exposats o fins i tot comunament establerts. Per aquest motiu ens hem preguntat sobre els perfils sociodemogràfics de les dones tecnòlogues.

El desenvolupament tecnològic, l'aparició d'internet, el naixement de la societat de la informació i la cultura digital són processos graduals que tenen al darrera persones implicades, de forma individual o col.lectiva, que en la seva pràctica i discursos contribueixen a formes de desenvolupament tecnològic diverses i en la pràctica totalitat d'àmbits de la vida humana. Evidentment les dones han tingut algun paper en aquest desenvolupament i, segurament, realitzen tasques específiques que poden haver variat en el temps. Per això també ens preguntem de quina manera les dones participen en les tecnologies, quines tasques realitzen i quines han estat les seves trajectòries d'ús.

Però també és cert que la pràctica tecnològica, la generalització d'usos, el desenvolupament creixent de la tecnologia i la immersió en la societat del coneixement són elements, en si mateixos, que condicionen la vida de les persones i impacten en elles. En les dones tecnòlogues, més implicades i amb una alta freqüència de pràctica tecnològica també ens preguntem quins impactes han tingut les tecnologies en les seves vides, les seves ments o els seus cossos.

L'expansió d'internet i les xarxes telemàtiques, així com l'expansió quantitativa de les eines de registre multimèdia ha comportat un conjunt de canvis significatius en l'àmbit de la producció tecnològica, digital, cultural i artística, però també, un impacte en la producció de riquesa, nous oficis i formes de retribució econòmica.

Les TICs estan generant un conjunt de canvis paradigmàtics en relació a maneres de produir coneixements, desenvolupar innovacions científiques i tecnològiques i experimentar amb models productius alternatius al mercat. La possibilitat de reproduir copies d'una obra, personal o col.lectiva, d'emmagatzemar i produir dades i coneixements, quasi de manera infinita, de dissenyar eines col·lectivament a través de les comunitats de persones desenvolupadores de programari lliure, així com, la difusió sota llicencies lliures són alguns dels exemples que apunten aquests canvis significatius.

I és aquí on ens preguntem quina és la participació de les dones en aquests àmbits alternatius al mercat i quins usos i pràctiques porten a terme en relació al programari lliure.

El context tecnològic actual predetermina i empeny cap a unes formes de participació, d'ús i pràctica en les tecnologies determinada que, com veiem amb el cas del programari lliure, no sempre s'accepta sense crítica i propostes alternatives, creiem que les dones també tenen les seves pròpies especificitats personals i col.lectives i ens preguntem quines millores en la pràctica tecnològica es proposen des de les dones i quines propostes per a la igualtat de gènere plantegen.

 

Què entenem per tecnologies?

 

Ha estat una de les preguntes clau que ens hem qüestionat des de l'inici de la recerca. No hem volgut partir d'una definició prèvia i acotada de tecnologia, sinó que el punt de partida ha estat obrir el debat sobre la pròpia definició de tecnologies i compartir el qüestionament del concepte amb les nostres subjectes d'investigació, no amb l'ànim d'arribar a una definició final consensuada, sinó amb la voluntat de recórrer, compartir i contagiar-nos dels diferents imaginaris, relacions i representacions que fem d'allò tecnològic qüestionant les concepcions hegemòniques i androcentristes d'allò que és tecnològic i allò que no ho és.

També hem volgut deixar oberts els diferents llindars d'usos de les tecnologies, sense establir una definició prèvia dels nivells i intensitat de coneixement i pràctica amb les tecnologies o el fet d'estar participant o no del disseny i/o desenvolupament d'allò tecnològic.

No partir d'un concepte predeterminat de tecnologia ha suposat no partir d'un univers definit i específic de dones tecnòlogues. La nostra recerca ha volgut incloure totes les dones que s'han identificat com a tecnòlogues, sigui quina sigui la seva pràctica i els àmbits on la desenvolupen, ja sigui productiu, reproductiu, de plaer, informació i comunicació, etc... La diversitat d'usos i pràctiques objecte de la nostra recerca abasten des de les tecnologies de la informació i la comunicació fins a les tecnologies biomèdiques, de creació artística, domèstiques o de producció.

En aquest camí també hem recorregut al pensament i les pràctiques del moviment feminista que ja des de els anys 70 ha posat en qüestió les relacions entre ciència, tecnologia i gènere desenvolupant un cos teòric i pràctic extens des d' una gran heterogeneïtat de postures, que responen, en certa mesura, a la diversitat de postures dins el propi feminisme, però que comparteixen un objectiu polític comú: l'oposició al sexisme i androcentrisme reflexats en la pràctica i teoria científica i tecnològica (González García,M y Pérez Sedeño, E 2002).

Les nostres avantpassades desvetllen el caràcter no neutral de la tecnologia, en tant que fa possibles certes maneres de construir el món i eliminen altres possibilitats. Per això, la tecnologia i les representacions que en fem d'ella té per nosaltres un valor polític, en tant que contribueix a la construcció col.lectiva de la vida social. Coincidim amb la corrent del pensament i pràctica feminista que sorgeix a partir dels anys 90 d'una visió més optimista, però a la vegada crítica de la tecnociència amb el que Haraway enuncia de que no es tracta d'anar contra la ciència i tecnologia i allò científic i tecnològic sinó que es tracta de " codificar de nou la intel.ligència i la comunicació per subvertir el comandament i el control". O per les ciberfeministes que proclamen les potencialitats emancipadores i transformadores que les tecnologies de la informació i la comunicació obren a les dones i a la societat.

 

Com ho fem?

 

Preliminars: recerca activista i eines tecnològiques per la investigació social

En un procés de recerca activista com aquest, tant la tria de les temàtiques a tractar com els procediments i metodologies de recerca esdevenen accions, en si mateixes, que persegueixen la intenció de propiciar la transformació social i la millora de la societat en el seu conjunt6. Bàsicament per aquest fet, en tot el procés fins a la generació final de resultats, i també en allò metodològic, caldrà, com a mínim, tenir en compte aspectes polítics i socials que, en certa mesura, puguin contribuir a aquestes finalitats transformadores.
El manifest i els punts de partida d'aquesta recerca deixen clara l'aproximació activista i feminista de la investigació i, aquesta declaració, es fa també palesa en la tria i ús de les metodologies de recerca.

Així doncs, l'aplicació de les característiques pròpies de la recerca activista com l'èmfasi en la subjectivitat, el foment de la participació, la tendència a l'horitzontalitat, la pràctica de col·laboració i compartiment del coneixement generat i la potencialitat transformadora de la investigació prenen rellevància en aquest procés de recerca activista i, així, serà visibilitzat i detallat en la informació i resultats de la recerca contextualitzat, sovint, en marcs d'actuació i ús de les tecnologies.

Les noves tecnologies de la informació i de la comunicació suposen una ampliació de noves condicions espai, temps i relacions en les investigacions socials i estan intervenint en les formes de realitzar la recerca social. La seva utilització permet la sostenibilitat dels projectes i una millor distribució de la informació, i fins i tot, del control i el poder.

Aquestes tecnologies, doncs, han generat noves formes i contextos per a la investigació social que seran explorats i utilitzats en aquesta recerca com a eines d’investigació.

Tots aquests instruments tecnològics per la investigació, a més, han estat triats i explorats , sobretot, perquè es tracten de tecnologies de programari lliure que donen coherència a la pràctica investigadora respecte el compromís activista. La possibilitat de modificació de codi i formats permet la seva adequació amb el que es vol estudiar, l'apropiació de la mateixa eina, la participació i el compartir el coneixement, i, finalment, i perquè no, contribuir al foment de l'ús de les tecnologies lliures entre les dones.

Així s'ha construït una web en programari lliure orientada a la investigació social en matèria tecnològica, que, a la vegada, permet la participació i visibilització dels seus resultats i d’altres informacions rellevants que es volen redistribuir. A més d'això, l'ús de les TICS presenta noves oportunitats de recerca, i, encara més, en el cas d'aquesta recerca, optimitza l'accés a les persones que tenen la informació i la sistematització del material de recerca compartit.

Una altra elecció que hem pres és l'ús de llicències lliures per a la protecció i difusió dels continguts i reflexions generades en la recerca, per tal de fer circular totes les dades compilades, les narratives i els resultats sense restriccions i amb l'ànim de potenciar xarxes de col·laboració, estimular nous debats, recerques i pràctiques en l'àmbit de les dones i les tecnologies.

Amb aquesta recerca participativa es visualitza el panorama contemporani del desenvolupament de les tecnologies tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol i les distintes participacions de les dones en ell, per a mostrar la participació de les dones en les TICs i les seves condicions, pràctiques i desitjos.

A partir del resultat dels qüestionaris, entrevistes i grups de discussió realitzats en l'estudi s'ha ampliat la informació necessària per a la producció de materials i eines de difusió i comunicació en diferents formats, des del paper fins a formats audiovisuals i multimèdia, resultat del mateix aprenentatge col.lectiu generat amb la recerca.

 

Metodologies d'investigació i anàlisi

Per tal de conèixer què ha determinat l'accés d'aquestes dones al món de les noves tecnologies, l'ús que en fan, les seves condicions socials, les seves formes de practicar, les seves necessitats, fortaleses i mancances i desitjos, ens plantegem una recerca que combini les tècniques d'investigació qualitatives amb altres quantitatives proposant, així, la triangulació metodològica.

D'aquesta manera, per una banda, s'ha realitzat una recerca qualitativa a través de la revisió bibliogràfica, de l' elaboració i distribució d'un qüestionari on-line semiobert, diverses entrevistes en profunditat enregistrades en formats audiovisuals i, finalment, distints grups de discussió, també enregistrats en formats audiovisuals.

Per altra banda,s'ha dut a terme una recerca quantitativa descriptiva de les dades públiques existents, conscients de les limitacions pel que fa a la disponibilitat de dades i les necessitats de transformació d'algunes d'elles, i una recodificació de dades semiqualitatives del qüestionari per permetre'n també l'anàlisi quantitativa.

Creiem que la combinació de tècniques i metodologies qualitatives i quantitatives és quelcom enriquidor per la recerca, permet integrar diferents nivells d'anàlisi i, finalment, ens pot conduir a un gran volum d'informació addicional i innovadora.

Les subjectes d'anàlisi de la nostra investigació, com s'ha dit des de l'inici, seran les dones que participen en el món de les tecnologies i de les quals no ens excloem. Tant la definició de dona com la definició de les tecnologies s'ha entès en un sentit ampli de la paraula i sense prefixar en un moment inicial, de manera que s'ha permès que emanés de les subjectes d'anàlisi i del mateix procés de recerca i, per tant, s'han inclòs totes aquelles informacions considerades com a tals des de la persona subjecte d'anàlisi a través del procés de la investigació.
Pel que fa a l'àmbit territorial s'ha tractat, sobretot, l'àmbit català i les residents a Catalunya perquè també hem volgut contribuir a un debat global des de les nostres experiències més localitzades i àmbits d'estudi més reduïts, tot i que, evidentment, no es descarten algunes referències a nivell internacional, sobretot, per possibilitar una anàlisi més comparativa si en algunes qüestions s'ha cregut rellevant.

 

Temporalització i realitzacions del procés de recerca

La recerca s'ha realitzat temporalment, però no sempre cronològicament, en diverses fases flexiblement diferenciades que, de forma constant, han anat entrelligant la recerca social amb la pràctica i reflexió tecnològica.

Disseny de la recerca, exploració de la informació existent i construcció de la web per la investigació

En una primera fase es procedí al disseny de la recerca i a l’exploració de les informacions existents, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, així com de la bibliografia diversa que ha tractat allò relatiu a les dones i les tecnologies. Paral.lelament, s'inicià la tria de les eines tecnològiques a desenvolupar i la construcció d’un portal web com a eina d’investigació, arxiu i difusió de les informacions rellevants per la recerca[www.donestech.net].

Com es mostra en l'apartat teòric i de revisió bibliogràfica s'ha explorat la principal literatura que relaciona les dones i les tecnologies per tal de mostrar l'evolució de la recerca en aquests àmbits en el temps i les distintes teories, aproximacions, perspectives, corrents i espistemologies que han estudiat i analitzat quelcom relacionat amb les dones i les tecnologies. Val a dir que s'ha revisat, especialment, la literatura feminista, i en menor mesura, la constructivista.

Com es pot veure en el quadre resum de l'anàlisi de fonts de dades utilitzades, s'han revisat les principals fonts de dades públiques que contenen informacions rellevants per a l'anàlisi de la participació i la relació de les dones amb les tecnologies. D'aquesta revisió s'han utilitzat, sobretot, les dades de l'INE sobre les noves tecnologies de la informació i comunicació, les dades de l'Idescat i l'eurostat també en aquest àmbit, les dades sobre educació del ministeri d'educació i ciència, les dades d'educació i sobre les dones de l'instituto de la mujer, els informes de la secretaria de Telecomunicacions i la societat de la informació de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Català de les dones. I, a més, per complementar algunes informacions que encara no s'inclouen en les informacions institucionalitzades, hem utilitzat diversos estudis publicats sobre programari lliure i sobre dones tecnòlogues que també s'especifiquen en la taula de fonts.

S'ha creat també a la web un fons de bibliografia que s'ha anat nodrint al llarg de tota la recerca, que vol ser un recull extens de les publicacions realizades en l'àmbit local, estatal, internacional i a internet de dones i tecnologies. Els fons biblogràfic contempla diversos formats de publicació, ja sigui text, com webs multimedia, vídeo, àudio, visualitzacions, o altres formats més experimentals, i recull el coneixement i la pràctica generada de l'àmbit acadèmic, moviments socials, ciberfeministes, etc..

Pel que fa a la construcció de la web per la recerca s'ha triat una web tipus drupal7. El Drupal és una plataforma i sistema de gestió de continguts amb un motor per a blocs. D'ençà del seu naixement, Drupal ha adquirit moltes més característiques gràcies a una arquitectura flexible. Està escrit amb PHP utilitzant una convenció estricta i és el programari que s'utilitza a llocs tan populars com Puntbarra, Debian Planet o KernelTrap, per a esmentar-ne només uns quants8.

S'ha triat aquest programari pel coneixement previ que en teníem, per les facilitats tècniques que ens ha suposat, per la seva utilitat per la investigació social, per les seves possibilitats diverses en gestió de continguts, per les seva facilitat de difusió, per ser una eina oberta a la participació, per ser una plataforma en constant evolució i millora de les seves aplicacions, pel seu reduït cost, i, evidentment, per ser una eina de programari lliure.

 

Elaboració i distribució del qüestionari de recerca i treball web i col.laboracions per la recerca.

En una segona fase s’elaborà un qüestionari semiobert que es va penjar a la web per a ser respost on-line en un període de temps determinat9. Al tall de l'abril del 2007 hi ha hagut un total de dones que han respost l'enquesta de 302. El 78% (229 dones) resideixen a l'estat espanyol i la resta resideixen a altres països d'Europa, Amèrica del Sur, Amèrica del Nord i Oceania. El conjunt de les dones entrevistades provenen principalment de Catalunya. El número de dones que resideixen a Catalunya que han contestat el qüestionari és de 183.

El qüestionari d'investigació fou la tècnica utilitzada per obtenir informació primària sobre l'accés i l'ús tècnic de les TIC per part de les dones a Catalunya.

El qüestionari s'adreçà a les dones i en un període de difusió de tres mesos i es va preveure una durada curta de completament d'entre 15 i 20 minuts.

El qüestionari es va penjar a la web i es convidà a les persones contactades, personalment i per correu electrònic, a respondre l'enquesta on-line a partir de la nostra web.

Quan les dones tecnòlogues anaven contestat les preguntes les respostes s'arxivaven automàticament i les investigadores rebíem una notificació al nostre correu electrònic amb els resultats.

La primera part del qüestionari inclou la presentació de la investigació, les motivacions de la recerca i les instruccions per respondre les preguntes adequadament.

La segona part conté preguntes sociodemogràfiques per conèixer les condicions de les dones tecnòlogues i per facilitar els creuaments i l'anàlisi posterior.

La tercera part conté les preguntes específiques per conèixer, d'una forma bàsica i descriptiva, quins han estat els factors, individuals i socials, que han propiciat l'accés a les noves tecnologies de les enquestades. També conté diverses preguntes per aprofundir en l'ús, tant a nivell d'usuàries com a nivells més avançats, que les persones enquestades fan de les TICS. Finalment, conté algunes preguntes per veure les necessitats i desitjos de millora en la pràctica tecnològica i en qüestions que afecten les vides d'aquestes dones.

Finalment, la darrera part del qüestionari, més operativa, conté el contacte que permetrà la tria de persones a entrevistar de forma més profunda i el retorn dels resultats a les persones enquestades.

La possibilitat de respondre aquest qüestionari es va difondre a partir de dones tecnòlogues diferenciades, partint de persones d'àmbits diferenciats com la universitat UOC, l'associació de dones empresàries i executives, les associacions mediactivistes de Barcelona i les associacions de dones, simulant així, la tècnica de la bola de neu, però en un context virtual. També es feu difusió del qüestionari en esdeveniments especialitzats en dones i en tecnologies i a través de la xarxa, mitjançant l'enviament de la proposta a llistes de distribució especialitzades en matèria tecnològica i de gènere i incidint en la promoció del reenviament.

Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració d'entitats, associacions i persones individuals que han volgut participar en aquesta distribució i recerca.

Entrevistes en profunditat, grups de discussió i col·laboracions per la recerca.

En una tercera fase, a través de les respostes obtingudes i de les persones trobades, s'inicià la realització d'entrevistes en profunditat i la realització de diversos grups de discussió que foren enregistrats en formats audiovisuals. Les entrevistes en profunditat seguien la mateixa estructura que el qüestionari, però ampliaven les preguntes per permetre l'aprofundiment en algunes qüestions, sobretot d'usos, impactes i millores, i , a la vegada, tenien un final obert per adaptar l'entrevista al perfil de la dona entrevistada. Les dones a entrevistar s'han triat en funció de la diversitat d'experiències en les que es buscava aprofundir i, també, després d'aclarir la participació voluntària i lliure de la persona. Aquestes entrevistes s'han dut a terme de forma individual, però també de forma col·lectiva en els casos en que s'ha cregut necessari per formar part d'un esdeveniment, d'un col·lectiu o necessitar algun tipus de traducció o ajuda interpretativa. Els grups focals s'han dut a terme gràcies a la col·laboració entre persones, entitats i associacions que ens han facilitat els seus espais i les seves xarxes locals10. Aquests grups de discussió s'han realitzat de forma espaiada en el temps, amb una durada d'entre 3 i 6 hores, en diferents àrees geogràfiques, tant a nivell català com internacional i amb una participació d'entre 6 a 10 dones. Tot plegat amb la intenció de visualitzar nous debats, conflictes en acció i entreveure propostes per a determinats desafiaments actuals que les dones tecnòlogues tenen al davant.

Anàlisi de les informacions compartides.

En una quarta fase es procedí a l'operacionalització i anàlisi de les informacions obtingudes i recollides. Per una banda, s'han analitzat les estadístiques públiques d'una forma descriptiva i per altra s'han recodificat els resultats de l'enquesta en variables i dades quantitatives, per així permetre una anàlisi quantitativa de la recerca on-line que s'ha dut a terme. Aquesta recodificació ha permès la creació d'una nova base de dades que mitjançant programes estadístics com SAS ha permès fer una anàlisi descriptiva de les informacions recollides als qüestionaris on-line i la possibilitat de realitzar creuaments de variables per veure la relació entre elles i extreure informació més al detall.

A banda de l'anàlisi quantitativa, s'ha realitzat una anàlisi qualitativa de les narratives compartides per les dones tecnòlogues per visibilitzar processos en les trajectòries i pràctiques, noves informacions rellevants i, també, matisar i complementar algunes qüestions mostrades en l'anàlisi quantitativa.

Aquest doble procés d'operacionalizació i sistematització de la informació ha combinat la pràctica presencial amb la virtual i ha viscut de ple la transdisciplinarietat entre la psicologia, l'estadística, la sociologia, les belles arts o les ciències polítiques. Evidentment, l'ús de les tecnologies. la web i el programari per la investigació i arxiu ha estat constant, però també amb un increment de les trobades humanes i una major intensificació de les tasques.

Elaboració de resultats, presentació i difusió.

En una cinquena i darrera fase, es presenten els resultats en diverses formes i formats que van des del paper a les visualitzacions informàtiques i als documents audiovisuals i multimèdia.

A més de la tradicional redacció i paper, articles i similars, s'han creat visualitzacions informàtiques per tal de mostrar tant les dades com les narratives generades. D'aquesta manera és possible presentar les informacions i resultats de la recerca d'altres maneres més horitzontals i participatives que contribueixen a fomentar la reflexió i l'anàlisi. Per la realització d'aquestes visualitzacions s'han tingut en compte recerques anteriors en matèria de visualitzacions, les nostres experiències, el tipus de programari i les possibilitats d'interactivitat i accés que oferien.

A més d’això s'han creat documents audiovisuals per la difusió dels debats oberts més significatius al voltant de les dones i les tecnologies que prové del material enregistrat durant el procés de recerca, dels esdeveniments als que hi hem tingut alguna presència i d'imatges d'arxius cedides lliurement per persones i entitats.

Finalment, s'ha omplert la web de tots aquests resultats i altres informacions rellevants per conèixer i compartir les característiques de les dones tecnòlogues, les vies d'accés a les tecnologies, les pràctiques, els desitjos i tot el moviment que hi ha, tant a nivell físic com virtual, que es relaciona amb les dones i les tecnologies.

Val a dir que tant les eines que hem utilitzat, com les persones implicades, com, fins i tot, les informacions de la recerca són matèria viva, i, per tant, en constant millora i transformació.


 

1veure apartat d'estat de la qüestió i anàlisi de les estadístiques públiques on aquesta informació es mostra de forma més extensa.

2Així es desprén dels informes de l'INE i dels diversos de la Secretaria de Telecomunicacions i societat de la informació.

3Val a dir que algunes d'aquestes comunitats s'organitzen de forma totalment horitzonal, però estudis anteriors han estimat que la presència de les dones en aquestes comunitats se situa al voltant del 2% i en els casos coneguts d'organització més o menys jeràrquica com debian no hi ha cap dona al capdavant.

4Font: instituto de la mujer

5Veure la revisió bibliogràfica, especialment les investigacions constructivistes feministes han contribuït a visibilitzar aquests àmbits, nivells ocupacions i sectors tecnològics altament feminitzats.

6Vergés, N. Hache, A. Visualitzacions i Recerca Activista: un intent de conciliació. Working paper. ESFMemoryproject. Disponible a : http://www.redactiva.org/WEBVISUALS/theory.htm

7Drupal és un sistema d'administració de continguts per pàgines web. Permet publicar articles, imatges, i altres arxius i serveis com ara fòrums, enquestes, votacions, blogging i administració d'usuaries i permisos. Drupal es un sistema dinàmic: en lloc de guardar els continguts a dins d'arxius estàtics en el sistema d'arxius del servidor de manera fixa, el contingut textual de les pàgines i les altres configuracions són arxivades dins d'una base de dades i es van editant fen servir l'entorn web que s'inclou dins del producte. El Drupal és dons un sistema d'administració de continguts i motors de blogging basat en PHP, i fou originalment escrit per Dries Buytaert. Es tracta del programari per impulsar llocs web Debian Planet [1], Terminus1525 [2], Spread Firefox [3] y Kernel Trap [4]. Drupal es distribueix sota la llicencia GNU GPL, es tracta, per tant, de software lliure. Més informació a: http://www.drupal.org.es/

8font: wikipèdia

9veure annex del qüestionari.

10Veure l'apartat que fa referència a les col.laboracions vàries per la recerca.