Capítol 4. Panorama dels esdeveniments al voltant de tecnologies i dones a Catalunya

Notícies

Anàlisi de les tipologies identificades en quant a “dones i tecnologies” a nivell de Catalunya

Panorames actuals

Panorames en la net

Panorama d'esdeveniments, col·lectius, espais

Anàlisi de les tipologies identificades en quant a “dones i tecnologies” a nivell de Catalunya

 

 

Anàlisi de les tipologies identificades en quant a “dones i tecnologies” a nivell de Catalunya

 
Presentem el context català en matèria de desenvolupament d'esdeveniments, i activitats, al voltant dels temes que ens importen, dones i tecnologies1. Creiem que les particularitats del “context actual” es triangulen amb l'accés “estructural2” a les TICs, i amb les motivacions de les dones a l'hora de desitjar accedir, i usar, les tecnologies. Creiem que el context pot participar en equilibrar certes llacunes en matèria de capitals socials, culturals, econòmics. El residir, o mudar-se, cap a certs llocs dibuixa les àrees d'influència de zones, sovint urbanes, i altres nodes de desenvolupament i expressió amb TICs. Aquests nínxols de treball immaterial (es) alimenten (de) les persones que vénen aprendre, treballar i crear amb tecnologies. Certes ciutats del territori espanyol, així com de Catalunya, presenten una sèrie de factors favorables al desenvolupament d'activitats inclusives amb tecnologies.

La metodologia per a censar el panorama de les activitats vinculades a “dones” i “tecnologies” ha reposat sobre l'ús de la nostra pàgina web, i el manteniment de converses en diverses xarxes d'acció, i reflexió, sobre dones i tecnologies. Una de les primeres opcions que es va posar en funcionament va ser la publicació de notícies. Hem anat nodrint la base de dades amb esdeveniments provinents del panorama local, regional, nacional, però també europeu i mundial quant a trobades, esdeveniments, experimentacions, estudis, recursos, crides, “call for papers”, així com campanyes i alertes. Hem usat la nostra pàgina web per a fer visible un mapeig dels habitats més o menys fluids, xarxes i nodes, que fan visible les interaccions entre tecnologies i dones. ...

 

Panorames actuals

 

Dividim aquesta presentació en dos, presentant primer la nostre anàlisi dels panorames presents a la net de col·lectius de dones interessades en temes feministes i/o tecnològics. Passem després a veure quins tipus de panorames es dibuixen a nivell del territori català.

 

Panorames en la net

Aquesta publicació de notícies també es distribueix a través d'un canal RSS3 que permet a qualsevol persona estar al corrent de tota notícia nova publicada. De la mateixa manera que hem integrat en la nostra pàgina central els RSS d'Indymedia secció dones de Barcelona, així com del col·lectiu Dones en xarxa. L'ús de fils de sindicació entre pàgines web fomenta l'entramat de xarxes socials distribuïdes per canals diversos. Es pot considerar que els col·lectius de dones interessades en temàtiques tecnològiques, feministes, i de transformació social i política, estan usant de manera creativa les potencialitats obertes en la crida web 2.04.

Hem interpretat la pàgina web com a lloc, tant eteri com real, matèria en moviment, motor de canvis i intercanvis, espai per a fer visible i/o escapar-se de les seves identitats... Té la forma que li han atorgat les seves creadores, així com té els seues recorreguts propis que l'enriqueixen. Allarguem aquesta distorsió a les identitats: Qui esta darrere dels llocs en els quals esculpim aquesta matèria?: les que les van somiar, les que van a buscar-la per a fer hi alguna cosa, que la reben i se la miren, les que la fan circular, i les que la posen en espera en les seves preferències. Una pàgina web com a lloc de mil lectures i renaixements. De fet semblen llocs adequats per a la dones.

Les pàgines web dutes a terme per dones interessades, en feminisme i tecnologies, denoten un extens ús d'eines denominades com part de la web 2.O. Aquesta pot ser interpretada com una evolució de la Internet: quant a possibilitats per a les usuàries de (co)produir creacions multimèdia, quant a simplificació de les interfícies, quant a l'abaratiment de les eines de registre i emmagatzematge, quant a navegació i les possibilitats d'arxiu, amb la creació de vocabularis col·lectius, formats universals i metadatas per tal de poder identificar, més fàcilment, els continguts d'interès. La web 2.0 acostuma a seguir certes pautes: l'ús de programes, generalment lliures, anomenats Content Management System (wikis, drupal, moodles, joomla, wordpress...), que permeten molta versatilitat a l'hora de adaptar-los a les finalitats del col·lectiu: comunicar, informar, connectar-se, intercanviar, difondre, etc.

La creació col·lectiva d'una pàgina web permet trobar diverses dimensions: unes dinàmiques perquè es constitueixi l'arquitectura de la informació, un enteniment de les necessitats comunicacionals del col·lectiu, i el triar uns tipus d'eines. Aquestes dimensions conformen el “social computing”, o conjunt de tecnologies per a facilitar la creació i distribució compartida, i potenciada, en xarxa. Segons “The Times”, la persona de l'any 2007 és vostè. I en efecte, part dels panorames identificats denoten que les dones estan allà, amb molts blogs, bases de dades, rss, comentaris, fòrums, tags, llistes de correu, audiovisuals i, sobretot, amb ganes de provar i experimentar amb noves eines.

Per tant, podem dir que les pàgines de col·lectius de dones estan cuidades, i solen denotar una sensibilitat cap a la creació col·lectiva des d'acostaments diversos. Si una vol estar al corrent d'allò que es prepara en matèria de trobades i esdeveniments de dones, pot aconseguir aquestes informacions de diverses maneres. Existeixen llocs i fluxos d'informació. Si és que .... primer, una està connectada, si es que té ganes d'aconseguir aquestes informacions, si es que pot atorgar temps a aquest recerca i connexió, si ....

 

Panorama d'esdeveniments, col·lectius, espais

>> Les Tipologies de col·lectius situats en algun encreuament entre dones i tecnologies

El panorama variat que es mostra a la xarxa també es tradueix per uns panorames actius als territoris. Aquestos panorames actius són, no obstant, subjectes a graus variats d'invisibilitat (triada – forçada - descurada). Hem pogut veure, aquest últim any, multitud de coses esdevenir. Hem creuat col·lectius dedicats al desenvolupament d'activitats conscienciades sobre gèneres, i tecnologies. Podem resumir-les amb unes categories abstractes, que no resisteixen un examen aprofundit, encara que ajudin en fer-se'n una idea:

> col·lectius específicament dedicats en fomentar i donar visibilitat, accés, i ús de les tics i Internet a les dones (pangea dones, ciberdona, ràdio paca, veus gitanes...)

> col·lectius dedicats a temes tecnològics, socials i polítics que no es construïxen essencialment al voltant de temàtiques de genere (la quimera, riereta, infoespai, okupem les ones...)

> col·lectius de dones feministes (mambo, xarxa de dones, ...)

> col·lectius de dones empresàries

> col·lectius professionals amb una alta composició de dones, relacionades amb tecnologies (secretàries, infermeres, etc.)

> Col·lectius professionals amb baix nivell de dones,relacionades amb tecnologies (investigadores, científiques, enginyeres, etc)

Els espais i tipus d'activitats també denoten heterogeneïtat: espai acadèmic, espai docent, espai institucional, espais societat civil, espai moviments socials, espais autònoms, espai empresarial, espai íntim, ciberespai.

El nostre desglossament de les activitats llistades en la columna central diferencien entre:

  • trobada per a reflexionar
  • tallers i pràctiques amb tics
  • crides a produir coneixements
  • difusió coneixements
  • nous recursos i eines
  • convocatòries
  • campanyes
  • alertes
  • mostres

 

Detallem aquí les tipologies oposades per a cada tipus d'activitat:

 

> Trobada per a reflexionar: tipologies oposades -->

Congrés: Trobada de caràcter més o menys institucional que reuneix actrius per a reflexionar i compartir sobre algun eix temàtic, uns dies.

Conferencia/taula rodona: trobades en els quals una o diverses ponents parlen sobre un tema i proven d'explicar-lo a les persones presents, puntual, unes hores

Seminari: pot ser presencial o no, pot transcórrer sobre diversos dies, setmanes o mesos.

Rrobada: més o menys informal un dia o dos al voltant d'una temàtica
 

> Tallers i practiques amb TICs: tipologies oposades -->

Tallers : trobades puntuals en els quals s'aprenen coses en grup sobre temes relacionats amb les tecnologies i amb un important component pràctic en l'aprenentatge.

Medialabs: Espais en els quals es desenvolupen activitats d'investigació, promoció i pràctica dels mitjans, i creacions derivades. Solen ser espais més o menys institucionals que compten amb més recursos que els hacklabs, ja que solen comptar amb el suport financer de socis, d'institucions, empreses, subvencions, intercanvis i/o becaris etc.

Hacklabs: Aquí utilitzem la presentació de Cielito Lindo: “Els Hacklab es caracteritzen principalment per les seves habituals reunions socials en les quals es comparteixen habilitats i es col·labora en projectes i posades en comuna. També s'intenta conscienciar a la població del control que s'intenta dur sobre els usuaris en les noves tecnologies així com també en la vida real i de l'aprofitament que fan d'ells monopolis oferint-los alternatives no sol més potents que les imposades pel sistema sinó que a més gratuïtes i de majors avantatges cap a l'usuari com el programari lliure, la idea és mostrar que això no és solament d'un parell de bojos de la linea de comandos, conscienciar que aquest tipus de programari és per a tots i que no és necessària la pirateria.5
 

> Crida a produir coneixement: tipologies oposades -->

Call for papers: residències, proposta pe a dur investigacions, articles, creació continguts...

Call for papers especifics: crides a produir pensaments, anàlisis i dades sobre temàtiques variades sobre dones i/o tecnologies

 

> Difusió coneixements: tipologies oposades -->

articles, estudis, assajos, obres col·lectives, notícies actualitat com per ex. tatiana birshen guanyadora premis dones en la ciència

 

> Convocatòries (diferent de l'anterior perquè se li suma alguna dimensió financera o material) o perquè es tracta d'una convocatòria per un curs docent: tipologies oposades -->

Convocatòries: per a obres, residències, beques, subvencions, premis etc.

Convocatòries: per a cursos, màster i formacions sobre dones, genere i/o tecnologies

 

> Nous recursos, eines, col·lectius :

Nou recurs com per exemple la “biblioteca sonora”, openserver, systerserver, programari lliure, portal informatiu, llista de correu oberta, bases de dades etc...

 

> Campanyes - Alertes

campanya: crida a mantenir una sèrie d'accions, reflexions i intercanvis, es desenvolupen també a la xarxa (campanya take back the tech, campanya contra la violència contra les dones...)

alertes: manifestació, desallotjaments i coses de la nostra vida quotidiana (per exemple alerta contra la desaparició de la european feminist library a Londres, el centre social okupat Mambo o Miles de Viviendas a Barcelona)
 

> Mostres festival/mostra/exposició/cicle:

Activitats més orientades cap a la creació i difusió de música, audiovisuals, cinema, vídeos, dansa, teatre, circ, experimentació etc

 

Anàlisi de les tipologies identificades en quant a “dones i tecnologies” a nivell de Catalunya

 

Partint d'una revisió de les notícies publicades en la pàgina podem veure que les xarxes i activitats referents a dones i/o tecnologies són nombroses a nivell del territori català. També podem trobar varietat en el tipus d'activitats organitzades, quant als marcs d'espais des d'on es desenvolupen, o en el tipus de xarxes socials activades per cada esdeveniment.

Vista aquesta alta diversitat, respecte a la poca activitat identificada en altres grans àrees del territori (no solament rurals si no també urbanes), podem preguntar-nos sobre què ha permès i facilitat aquesta varietat. A continuació exposem unes hipòtesis sobre quines especificitats han ajudat l'eclosió d'activitats sobre “dones i tecnologies” en el panorama català. Podem pensar que la Barcelona dels 90/2000 va afrontar un gir cap a les indústries terciàries, i creatives, usant diverses de les seves predisposicions:

> un context industrial tradicional esqueixat pels processos de deslocalització, així com per un suport menor per part de les polítiques estatals.

> un auge del sector turístic com resultat de diversos projectes urbanístics globals com els jocs olímpics 1992, el fòrum de les cultures 2004 i el desenvolupament de tots els PERIs susceptibles de potenciar l'especulació immobiliària en la ciutat,

> un moviment feminista sòlid i regenerat, històricament present a Catalunya que ha contribuït a la consecució de molts drets socials, econòmics i polítics per les dones

> un gran nombre de feministes que durant els anys 80 i 90 van contribuir a la seva lluita des de les institucions públiques i polítiques i que ha permès un ampli ventall de polítiques públiques de promoció de les dones i la destinació de fons específics.

> un moviment feminista autònom que ha creat un munt d'espais i projectes autogestionats , amb una gran majoria de dones joves tecno/cyber/feministes6

> la nombrosa participació de joves feministes als moviments socials i de lluita

> la presència de col·lectius en lluita, i d'un entramat social reivindicatiu nombrós.

> presència de nombrosos nínxols de cultiu quant a interès social, polític i creatiu pel sorgiment de les tecnologies digitals i d'Internet.

> una aposta d'amplis sectors socials i tecnològics per l'ús i difusió del programari i llicències lliures, en part propiciat per la manca d'interès de les grans empreses informàtiques a incorporar el català en els seus productes i, en bona part, pel pes dels moviments socials a nivell català.

> presència de col·lectius d'informació alternatius i autònoms històricament presents en l'espectre analògic i digital local.

> obertura i finançament de diversos centres de recursos multimèdia.

> activació de polítiques publiques regionals, i locals, per el foment d'activitats d'inclusió digital a través de cursos de formació, i de punts d'accés públics a Internet (per exemple la xarxa de punts OMNIAS)

> creació de xarxes ciutadanes a nivell dels districtes per a fomentar l'accés a formacions multimèdia i a Internet

> foment dels laboratoris digitals, medialabs i exposicions relatives a les arts electròniques i digitals

> una connexió relativament ràpida (encara que no total) de les àrees urbanes, i rurals, a la banda ampla


 

Aquests factors s'han sumat a l'interès polític de les institucions, i del sector privat, pel foment del anomenat sector creatiu i de les indústries culturals. Aquest interès s'ha vist acompanyada per una precarització general , alguns parlen de “feminització”, de les condicions de treball. Dinàmiques traduïdes per l'auge dels contractes temporals, les beques i el mileurisme, així com de l'expansió de la violència capitalista per a anul·lar els tradicionals sistemes de protecció social. Aquest context ha apel·lat a nous reptes quant a sindicalisme i defensa dels nous estatuts de treball emergents (precarietat, euromayday, teleoperadores, secretàries, helpdesk, freelance, programadores, dissenyadores, sector audiovisual, educació, sanitari, recerca etc...).

Però aquesta situació ha estat infiltrada, i reinvertida, per la seva contra-partida. Fem referència a la societat civil, els moviments socials, les xarxes alternatives per a abastir, crear i compartir recursos. Plantant cara a l'intent de privatitzar i comercialitzar-ho tot, els moviments i col·lectius preocupats per la informació, la comunicació i les seves tecnologies, han plantejat l'ètica en el ciberespai, i en els espectres comunicacionals. La constitució, i enfortiment, d'aquestes xarxes s'han donat en un nivell Glocal. Partint de nivells d'acció i (in)visibilitat a nivell local, i establint-se a través de nombroses ramificacions globals.

Les partidàries d'un acostament molt més polític, i creatiu, a les TICs han après a treure partit de les xarxes socials, fomentades per l'ús de les TICs, per tal d'allargar les seves sociabilitats (locals i virtuals). D'aquesta manera s'ha pogut eixamplar el radi de les seves converses, de les seves accions, dels seus referents. Les accions desenvolupades des de la societat civil han pres diverses formes: campanyes, hacklabs, tallers populars, concerts, activitats culturals i reivindicatives, okupacions, esdeveniments, moviments al voltant de la cultura lliure (programes, continguts, llicències...), recerca, i trobades diverses.

Podem subratllar amb especial èmfasi la participació de moltes dones de la nostra enquesta als moviments de desenvolupadores i contribuïdores al moviment FLOSS (Free Lliure and Open Source Programari) i copyleft (llicències lliures i obertes com la GPL, creative commons). Aquesta participació pren formes vàries: desenvolupant-les, usant-les, interessant-se per elles, traduint en altres idiomes els seus contingutsdifonent-les etc. Participant de mil maneres a la seva exploració, a la comprensió activa que totes podem, i hem de participar de com funcionen les nostres tecnologies de la vida quotidiana.

També ens va impactar veure que una gran proporció de les respostes al nostre qüestionari han apuntat sovint l'interès i desig d'acostar-se, usar, millorar la seva pràctica dels sistemes operatius, i eines lliures. Podem interpretar aquest interès, com part dels desitjos col·lectius de les dones. També, i quan es fa referència als àmbits de parla catalana, creiem que el fet que Microsoft, i les empreses desenvolupant programari propietari no hagin apostat pel català, pot haver contribuït a que hi hagi moltes associacions i col·lectius que treballin el programari lliure, incrementant molt més l'ús d'aquestes eines dins de la població catalana.

Partint de la perspectiva del panorama local a Catalunya, creiem que la confluència entre distints acostaments a les TICs, han permès a Barcelona, i la seva aglomeració, teixir uns contextos favorables a la visibilitat dels espais d'accés a les TICs. Les trobades entre les polítiques d'accés “dalt-baix” amb les que sorgeixen des de “baix i contagien gradualment” han contribuït a un panorama actiu en matèria d'ús de les TICs.

Encara que hem de ressaltar que l'accessibilitat no va sempre acompanyada de la seva apropiació qualitativa per part de públics heterogenis. En aquest sentit l'accessibilitat que es pot dibuixar en un territori, o context local, pot anar renyida amb una apropiació centrada en les característiques socials, sexuals, ètniques i/o generacionals de les seves ciutadanes. Dintre de l'accés strictu sensu s'estableixen noves fronteres que cal enfrontar per a poder anar “més enllà”. Aquestes es revelen especialment difícils de sobrepassar per a les franges més precàries de la població.

Per això mateix, queden molts fronts d'exclusió i discriminació que afrontar. Un dels més visibles7 és l'abisme d'activitats entre els pols urbans i les zones considerades com rurals. Encara que podríem fer un tall encara més dràstic si considerem que Barcelona és un dels llocs, amb altres nodes urbans concentrats com Madrid/Bilbao, més actius, quant a desenvolupament d'activitats per a l'accés, i pràctiques, amb les tecnologies per part de dones.

Podem analitzar aquesta situació a la llum de les dinàmiques de concentració de recursos materials, i humans, que s'estan donant en certs nodes urbans en desavantatge de les altres àrees del territori. Barcelona concentra cada vegada un sector, més ampli, dedicat a la investigació, acadèmica, privada i per part del tercer sector, generant un ampli desenvolupament de conceptes, investigacions i suports immaterials.

Per altra banda, se suma a aquesta situació fluxos migratoris que atrauen a persones interessades en oficis creatius, socials i d'investigació. Podem veure, en la nostra mostra d'enquestades, que qui ha declarat la seva residència actualment a Catalunya és de 183 dones de les quals 130 en són originaries i la resta són originàries d'una altra comunitat, país de la unió europea i de llatinoamèrica. Podem entendre que aquest flux migratori està vinculat amb el tipus d'ocupacions principals que han destacat les qüestionades. Aquestes ocupacions se centren, enunl 46%, al voltant de professions que tenen a veure, directa o indirectament, amb l'ús de les tecnologies d'informació i comunicació. Per exemple oficis, i interessos, cap a la programació, manteniment de xarxes, disseny gràfic, producció audiovisual, tallers i formacions, organització d'esdeveniments culturals, així com investigació, estudis i activisme social i polític.

Hem d'apuntar, també, un altre símptoma que creiem esta fragilitzant els camins d'accés de les dones, i dels col·lectius socialment fràgils, a les TICs. Estem fent referència a la política de desallotjaments, i de violència immobiliària, que s'està patint a Barcelona, i en el conjunt de l'estat espanyol. Aquests fluxos estan minvant, directament, la composició social, cultural, ètnica i heterogènia de les ciutats. Fomentant la segregació espacial i social, erradicant els llocs autònoms, així com els col·lectius que tenen per vocació la transformació social i política, i que es preocupen de l'accés i ús de les TICs. S'estan desmantellant unes xarxes de persones que donen el seu temps lliure, a la formació i desenvolupament d'eines. S'està invisibilitzant un dels molts errors que esta cometent la Barcelona del capital, idealitzada com la millor botiga del món, en contra dels seus habitants, i els col·lectius que la van transformar en una ciutat rebel des de, sembla ser, sempre.

Per les que vivim, treballem o ens relacionem en aquests espais, sabem que les formes que els volem atorgar, així com les pràctiques relacionals, de treball i de vida que els volem dotar, estan en moviment, es qüestionen, es proven, s'experimenten, s'equivoquen, i se segueixen explorant,

Es tracta de llocs de vida, praxi, posades en situació, preguntes i hipòtesis de naturalesa ètica,

Es tracta d'espais per aprendre i compartir, per a fer-les possibles per a l'ús i creació de mitjans com programes de ràdio, streams, electrònica, vídeo, reportatges i ...

Es creen fluxos i es distribuïxen, s'usen canals i mitjans generalment lliures, es prova de fomentar activitats de trobada, de tallers i de descans...

Es tempteja amb processos d'aprenentatge no formals,

Es prova d'obrir els espais a les persones no iniciades,

Es vol privilegiar col·lectius d' immigrants, dones, persones excloses o desfavorides... Això i més, és part de la realitat darrere de molts somnis. Uns s'han iniciat, uns altres no van poder concretar-se, però estan al caure, uns altres han estat.... han estat... “estranyament” esborrats...


 

1Aquests esdevniments s'extreuen de la informació que s'ha anat recollint i mostrant a la web donestech des de l'octubre del 2006 i que conté informació, de moment, fins al novembre del 2008.

2Aquestes engloben polítiques referents a accés a connexió, cablejat, banda ampla, qualitat i quantitat de proveïdors a Internet, punts d'accés públics, iniciatives de participació electrònica i d'inclusió digital per part de les institucions, protecció dels consumidors, etc.

3RSS és un format d'arxiu de la família XML desenvolupat específicament per a llocs que publiquin continguts actualitzats freqüentment com ara llocs de notícies o weblogs, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes. És en essència una redifusió de continguts. Per influència de la llengua anglesa s'acostuma a referir-s'hi utilitzant el barbarisme sindicació. font:http://ca.wikipedia.org/wiki/RSS

4 Vegin el compte delicious del projecte en -http://www.donestech.net/ca/enllacos-(antic)- així com la seva visualització en http://www.6pli.com/donesitics usant l'eina 6pli de bestiari.org.

5http://wh2001.sindominio.net/article.php3?id_article=2 .

6FEMACT / Eix teàatic de dones i tecnologies, Indymedia Barcelona i mediactivisme Ràdio Paca, Radios comunitaries, Xarxa de Dones Periodistes : primeres cyberfeministes / Jornades dones i TICs – software lliure, APC Catalunya : Pangea Dones, Espais autonoms com Mambo, Quimera i Infoespai, Girls Who like Porno, Miles / Costura de codi lliure, bricolatge sexual, Hackmeeting : Jocs Fractals / Genere / Quimera, KaoXX, Enredades, Riereta / Ningún Lugar : llocs que destaquen perque tenen moltes dones, Generatech, Societat civil i entitats (Haraway, Preciado, Naomi Klein, Butler) Femelek, Grup de dones a la UPC / Giopact Equal, Cyberdones: formacio, programari lliure.

7 Vegin els mapes que geo-referencien part de les notícies publicades: https://www.donestech.net/mapa-noticies