Capítol 3. Dones i tecnologies a Catalunya en un Marc comparat amb les CCAA de l'estat espanyol i la Unió Europea

El context

equi­pa­ments a les llars

equi­pa­ments a les esco­les

equi­pa­ments a les empre­ses

Àmbits tecno­lò­gics i usos TIC: forma­ció, treball i usos TIC

Forma­ció en àrees tecno­lò­gi­ques

Forma­ció en Tecno­lo­gies per sexes

Ocupa­ció en Tecno­lo­gies per sexes

Ús de les TIC per Dones: refe­rèn­cies per sexes

 

 

Des de finals dels anys 90, però sobre­tot des d’en­trat el segle XXI, l’in­te­rès i el volum d’es­ta­dís­ti­ques públi­ques que fan refe­rèn­cia a les noves tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i comu­ni­ca­ció ha estat crei­xent. Sembla ser que des del 2003 s’ha fet un esforç a nivell català, però també a l’Es­tat Espa­nyol i Europa, per reco­llir de forma peri­ò­dica i siste­mà­tica, infor­ma­ció rela­tiva a equi­pa­ments i ús de les tecno­lo­gies, incor­po­rant la presen­ta­ció multi­va­ri­ada que inclou la segre­ga­ció per sexes.

De totes mane­res fa poc que es recu­llen aques­tes dades de forma peri­ò­dica, i, per tant l’anà­lisi evolu­tiva es troba força limi­tada. Per conèi­xer infor­ma­ci­ons ante­ri­ors cal reme­tre’s a infor­mes i mono­grà­fics aïllats que, tot i donar infor­ma­ci­ons inte­res­sants, tenen impor­tants mancan­ces de cara a la compa­ra­ti­vi­tat amb les dades reco­lli­des poste­ri­or­ment de forma dife­rent.

Hem consi­de­rat dades, indi­ca­dors i infor­ma­ció que prové tant de l’ad­mi­nis­tra­ció local i de la Gene­ra­li­tat a nivell de Cata­lu­nya, de l’ad­mi­nis­tra­ció a nivell de l’es­tat espa­nyol i de la Unió Euro­pea, de la qual hem prio­rit­zat les dades publi­ca­des més recents. Tambè hem consi­de­rat altres fonts i estu­dis inde­pen­dents realit­zats que oferei­xen infor­ma­ció valu­osa per conèi­xer l’es­tat de la qües­tió en rela­ció a l’ac­cés, usos i pràc­ti­ques de les dones a les tecno­lo­gies1.

Amb aquesta anàlisi volem oferir una siste­ma­tit­za­ció i visió de conjunt dels estu­dis i dades esta­dís­ti­ques que oferei­xen infor­ma­ció sobre quin ús fan les dones de les tecno­lo­gies. La compi­la­ció de les dades quan­ti­ta­ti­ves exis­tents s’ha centrat al voltant d’aques­tes pregun­tes: ¿Qui­nes dades segre­ga­des per gènere exis­tei­xen? i ¿quins indi­ca­dors i dades esta­dís­ti­ques manquen? Hem realit­zat una valo­ra­ció de cada font consul­tada i hem extret les dades més relle­vants de cada una d’elles2.

A Cata­lu­nya els indi­ca­dors i dades reco­lli­des de la Soci­e­tat de la Infor­ma­ció s’ali­men­ten de les enques­tes anuals de l’Ins­ti­tut Naci­o­nal d’Es­ta­dís­tica (INE) i es centren prin­ci­pal­ment en l’equi­pa­ment i ús de les TICs a les llars i en la implan­ta­ció de les TIC a les empre­ses cata­la­nes. Una cons­ta­ta­ció remar­ca­ble que ja desta­ca­ven Clua et al(2006) és que tant l’en­questa a les llars sobre equi­pa­ment i ús de les TIC a Cata­lu­nya corres­po­nent a 2004 i 2005 té en compte vari­a­bles com l’edat i nivell d’es­tu­dis però no recull la vari­a­ble sexe3. En canvi, es recull infor­ma­ció desa­gre­gada per sexes a l’edi­ció ante­rior de 2003 i poste­ri­or­ment a l’en­questa de 2006.

En el cas de les dades reco­lli­des sobre equi­pa­ments i usos de les TICs a les empre­ses cata­la­nes no recu­llen en cap de les seves edici­ons anuals indi­ca­dors i dades segre­ga­des per sexe. Cal esmen­tar també l’en­questa anual sobre l’adop­ció de les TIC als ens locals cata­lans que realit­zen en col·­la­bo­ra­ció Local­ret i la Gene­ra­li­tat, que tot i apor­tar infor­ma­ció valu­osa sobre la situ­a­ció i els usos de les TICs a les admi­nis­tra­ci­ons locals no inclou cap refe­rèn­cia a la pers­pec­tiva de gènere.

En aquest sentit cal fer una crítica a la manca d’aten­ció a les qües­ti­ons de gènere. En la majo­ria d’in­for­mes consul­tats, si aques­tes qües­ti­ons es contem­plen, tendei­xen a ser repre­sen­ta­des en apar­tats simbò­lics i amb poques dosis d’anà­lisi. En el cas de les taules esta­dís­ti­ques de dades ofici­als sovint no perme­ten un tercer pas de creua­ments per rela­ci­o­nar aques­tes i d’al­tres vari­a­bles entre elles i per tant difi­cul­ten l’apro­fun­di­ment en l’anà­lisi de les qües­ti­ons de dones.

Per altra banda, les dades esta­dís­ti­ques ofici­als que es recu­llen están molt enfo­ca­des al consum que realit­zem la pobla­ció quant a inter­net, equi­pa­ments i mòbils, però es centren molt poc en la diver­si­tat dels usos i les pràc­ti­ques que en fem d’aques­tes tecno­lo­gies. Les dades actu­al­ment dispo­ni­bles al voltant de les TICS sovint es presen­ten de forma genè­rica i no perme­ten l’apro­fun­di­ment en aspec­tes més espe­cí­fics d’ús, moti­va­ci­ons i altres vari­a­bles relle­vants que ens perme­trien conèi­xer, millor, col.lectius espe­cí­fics que treba­llen en el món tècnic i, en el cas que ens ocupa, en rela­ció a les dones.

També, i val a dir, que és molt difí­cil trobar infor­ma­ci­ons i dades públi­ques sobre el tercer sector, els movi­ments soci­als i la soci­e­tat civil en gene­ral. En aquest sentit, desta­quem l’in­forme de “Global Infor­ma­tion Soci­ety Report 2007”, que és el primer informe que cobreix l’es­tat de la soci­e­tat de la infor­ma­ció des de les pers­pec­ti­ves de la soci­e­tat civil en dife­rents països del món, i en el que trobem una anàlisi en profun­di­tat de l’es­tat espa­nyol.

Més enllà de tot això, cal remar­car, en gene­ral, que el gènere sovint és trac­tat de forma genè­rica, i sense contem­plar el gènere en tota la seva diver­si­tat, única­ment s’hi fa refe­rèn­cia inclo­ent la segre­ga­ció per sexes de les dades. Cal desen­vo­lu­par indi­ca­dors de gènere espe­cí­fics que perme­tin valo­rar la situ­a­ció i evolu­ció de les dones i homes en rela­ció a l’ac­cés, usos, pràc­ti­ques i repre­sen­ta­ci­ons de les TICs. Per exem­ple, a l’en­questa de la INE sobre les llars, es valora si es té ordi­na­dor a la casa pero no en quina habi­ta­ció es troba i quan­tes hores l’uti­litza cada membre de la llar i per a qué. Final­ment, anotar el sexisme implí­cit en la presen­ta­ció de les dades, que sempre presen­ten els homes primer, i el llen­guatge de la majo­ria d’in­for­mes ofici­als que tendei­xen a l’ús de les formes mascu­li­nes.

 

El context

Per tal de conèi­xer els contex­tos faci­li­ta­dors d’ac­cés a les tecno­lo­gies, i tenint en compte les dades dispo­ni­bles, ens refe­rim a l’ac­cés a inter­net a les llars, la tinença de banda ample i d’or­di­na­dor i altres aparells i, en menor mesura, la pene­tra­ció de les tecno­lo­gies a l’àm­bit educa­ci­o­nal i empre­sa­rial.



equi­pa­ments:

 

 

 

Àmbits tecno­lò­gics i usos TIC: forma­ció, treball i usos TIC

 

Forma­ció en àrees tecno­lò­gi­ques

Si bé la presèn­cia de dones en àrees forma­ti­ves tecno­lò­gi­ques, en gene­ral, ha anat crei­xent a tot l’Es­tat Espa­nyol i també a Cata­lu­nya, en alguns estu­dis espe­cí­fics s’ha mantin­gut espe­ci­al­ment baixa, com el cas de l’elec­trò­nica. Els darrers anys, estu­dis com les engi­nye­ries han vist dismi­nuir, lleu­ge­ra­ment, el seu percen­tatge de dones. Això sembla ser que és una tendèn­cia que es corres­pon amb la majo­ria dels països occi­den­tals, però que a l’Es­tat Espa­nyol baixa de forma més accen­tu­ada4.

 

Forma­ció en Tecno­lo­gies per sexes:

  • Cicles forma­tius en tecno­lo­gies per sexes
  • Estu­dis univer­si­ta­ria en l’àrea de tecno­lo­gies per sexes

 

Ocupa­ció en Tecno­lo­gies per sexes:

  • àmbit privat
  • àmbit públic

Ús de les TIC per Dones: refe­rèn­cies per sexes

 

 

1 Tals com l’es­tudi d’Ana Lamas. Muje­res y soft­ware libre, Ana Lamas Clemente , (2003)

2 veure docu­ment amb la taula de fonts esta­dís­ti­ques públi­ques.

3 Accés i ús de les TIC per part de les dones a Cata­lu­nya

4 Cruells (2006)