Capítol 6. El dia que em vaig enrotllar: accés i motivacions

Prime­res memò­ries

Moti­va­ci­ons

Accés

 

 

La infor­ma­ció fa refe­rèn­cia a les respos­tes de distin­tes pregun­tes del qües­ti­o­nari i a noves pregun­tes que es van incor­po­rar a les entre­vis­tes en profun­di­tat.

Quina va ser la teva primera expe­ri­en­cia amb les tecno­lo­gies? Quan tens conci­en­cia del teu primer contacte amb les tecno­lo­gies?

A quina edat va ser?:

Per a quins motius perso­nals vas iniciar-te en el món de les TICs?:

Quins factors creus que han fet possi­ble el teu accés a les TICs?:

Quan et comen­ces a sentir còmode en l’ús de les tecno­lo­gies? Quan incor­po­res les tecno­lo­gies a la teva vida o per les teves feines?

Quins creus que han estat els factors perso­nals que han fet posi­ble el teu accés a les tecno­lo­gies?

Quins creus que són els factors soci­als que fan possi­ble que les dones acce­dei­xin a les tecno­lo­gies?

 

Prime­res memò­ri­es…

 

Aquesta part tracta sobre les narra­ti­ves que hem iden­ti­fi­cat com part de les memò­ries, els nostres primers records tecno­lò­gics, les nostres magda­le­nes de Proust. No ho vam plan­te­jar simple­ment des d’al­gun senti­men­ta­lisme sobre aquells “mera­ve­llo­sos anys”. Volíem, més aviat, fomen­tar un exer­cici de memò­ria que faci emer­gir els imagi­na­ris submer­gits en l’oblit. El nostre treball sobre les memò­ries és analí­tic i polí­tic. Sabem que la parti­ci­pa­ció de les dones al disseny, i desen­vo­lu­pa­ment, de tecno­lo­gies i cièn­cies ha estat siste­màti[histori]cament deni­grat, mini­mit­zat o esbor­rat. Exca­var en el rol, i prota­go­nisme, de les dones que van ser i fer, ens plan­teja també el deure esti­mu­lar les nostres pròpies memò­ries.

És inte­res­sant veure que una gran part de les dones, que ens han ofert del seu temps contes­tant al nostre qües­ti­o­nari, han apun­tant dues dates en rela­ció al seu primer record d’al­guna “cosa” o algun “allò” tecno­lò­gic.

Una divi­sió apun­tant dos moments. Primer, una data/edat gene­ral­ment perta­nyent a la seva infàn­cia (4–17 anys) i que corres­pon amb una primera record d’al­guna confron­ta­ció, rela­ció, inte­rès per algun mitjà o arte­facte tecno­lò­gic. Després, una edat més tardana en la qual comen­cen a utilit­zar “cons­ci­ent­ment” algu­nes tecno­lo­gies. Veiem en aquests memò­ries, una divi­sió, un temps doble, una ruptura que prece­deix l’es­ta­bli­ment d’una rela­ció més perllon­gada i contí­nua amb les tecno­lo­gies. Per tant podem dir que per a moltes dones la seva rela­ció amb les tecno­lo­gies ha estat marcada per una “pausa”, un forat tempo­ral, durant el qual no van poder/voler apro­fun­dir, sigui perquè van perdre l’in­te­rès, sigui perquè no van estar anima­des sufi­ci­ent­ment, sigui perquè no van tenir possi­bi­li­tats d’ac­ce­dir a les tecno­lo­gies. Gene­ral­ment, el forat és una barreja d’aquests factors.

Edat de la primera expe­ri­èn­cia en el món de les TICs :

Refle­xi­o­nar sobre les nostres memò­ries perso­nals ens permet apro­fun­dir sobre les condi­ci­ons, situ­a­ci­ons i perso­nes que van fomen­tar el nostre acos­ta­ment, o rebuig, prime­renc/tardà de les tecno­lo­gies. També ens permet re-inter­pre­tar el que cadas­cuna posà­vem i posem ara darrere d’aquesta paraula. El nostre estudi mostra que moltes dones que estan usant acti­va­ment les TICs fan refe­rèn­cia a una prime­renca moti­va­ció per part de les seus fami­li­ars, profes­so­res, pare­lles o amigues. Per altra banda, la iden­ti­fi­ca­ció d’un “buit tempo­ral” entre l’in­te­rès prime­renc de les dones, per la tècnica, i el seu passatge a una acti­tud i ús cons­ci­ent de les tecno­lo­gies, denota que les dones seguei­xen sofrint d’un conjunt de preju­di­cis, tabús i sugges­ti­ons que porten a infra­va­lo­rar la impor­tàn­cia d’es­ti­mu­lar les nenes, noies, dones en el seu inte­rès per la pràc­tica amb tecno­lo­gies.

Primers records tecno­lò­gics, les nostres magda­le­nes de Proust…

A los 6 años, para mi fue abrir una radio y destri­parla, descu­brir que alla había un mundo desco­no­cido (tran­sis­to­res..). Sigo teni­endo curi­o­si­dad de cómo funci­ona. Tecno­lo­gía lo veo como un instru­mento, nada de que todo sea tecno­lo­gía, veo que tiene su hard­ware y nada de inma­te­rial y de orga­ni­za­ción, sino que es instru­men­tal y vale para algo” (6 anys)

Horro­rosa: les clas­ses d’in­for­mà­tica de l’ins­ti­tut. Una panta­lla negra, un profes­sor miso­gin i una abso­luta desco­nei­xença de per a què servia el que ens volien ense­nyar. La resis­tèn­cia que mostrà­vem les noies era abso­luta”. 1975, (16 anys)

Cuando me separé de mi pareja, me quedé con un PC que apenas sabía utli­zar (nunca habia mandado un email). Como estaba sola en una ciudad nueva, empecé a dedi­carle mucho tiempo a inter­net porque me permi­tía estar en contacto con mi gente, pasar el rato y apren­der cosas nuevas. Entré en las TICs a través de inter­net” 1976 (23 anys)

UNA COMPU­TA­DORA TANDY 88”, 1983 (7 anys)

a la univer­si­tat, pero centrant-nos en l’es­fera del soft­ware lliure, que es en la que em desen­vo­lupo, el primer contacte va ser en centres soci­als i espais auto­noms” 1980 (23 anys)

Jugar amb un Spec­trum”, 1955 (28 anys)

Des dels 3 anys a casa hi ha hagut ordi­na­dors i no va estar fins al 1998 que no vaig comen­çar a posar-me a fons amb la infor­mà­tica.” 1983, (3 anys)

 

Mapa narra­ti­ves de prime­res memò­ries, http://www.dones­tech.net/mapes/memo­ries/map_narra­ti­vas0.htm

 

Moti­va­ci­ons…

 

Parlar de “moti­va­ci­ons” perso­nals i col·­lec­ti­ves ens fa inda­gar en els creua­ments entre el que fa possi­ble la inclu­sió digi­tal, i el que fa possi­ble la inclu­sió social. Aques­tes dues mesu­ren el grau de discri­mi­na­ció, que sofreix un gènere, en rela­ció amb el seu accés i lliber­tat d’ús, i gaudir, de les possi­bi­li­tats reve­la­des pel dret a infor­mar-se, comu­ni­car, desen­vo­lu­par i qües­ti­o­nar.

Cal dife­ren­ciar, clara­ment, entre les moti­va­ci­ons i les possi­bi­li­tats reals d’ac­cés, ja que conjun­ta­ment poden minvar-se o poten­ciar-se. Com hem pogut veure en el nostre anàlisi del pano­rama d’es­de­ve­ni­ments a Cata­lu­nya, comp­tar amb diver­sos espais d’ac­cés no s’acom­pa­nya forço­sa­ment d’una apro­pi­a­ció quali­ta­tiva harmò­nica pels dife­rents segments de la pobla­ció. De la mateixa manera, molta moti­va­ció i curi­o­si­tat per les coses tecno­lò­gi­ques, no sempre desem­boca en un accés a les TICs. Aques­tes refle­xi­ons ens perme­ten intuir més clara­ment sobre el que juga, actu­al­ment, al nostre (des)favor, ressal­tant també el nostre propi rol, en la perpe­tu­a­ció de situ­a­ci­ons de gènere dife­ren­ci­a­des quant a l’ac­cés i ús de les TICs. A més hem d’ana­lit­zar aquests pano­ra­mes actu­als d’ac­cés tenint en compte les pautes de redis­tri­bu­ció injus­tes dels mitjans, i recur­sos, que s’es­tan donant en l’era del capi­ta­lisme global.

Per a quins motius perso­nals vas iniciar-te en el món de les TICs?:

Les moti­va­ci­ons de les dones enques­ta­des són molt vari­a­des, i van des de moti­va­ci­ons més inter­nes lliga­des a la curi­o­si­tat, l’in­te­rès, la voca­ció, l’atrac­ció, fasci­na­ció i passió a moti­va­ci­ons labo­rals i profes­si­o­nals o bé neces­si­tats acadè­mi­ques o econò­mi­ques. Gaudir de les avan­tat­ges d’In­ter­net per a la comu­ni­ca­ció i la recerca i gestió d’in­for­ma­ció és també una de les moti­va­ci­ons prin­ci­pals. Per altra banda, les moti­va­ci­ons venen deri­va­des de l’apre­nen­tatge d’apli­ca­ci­ons espe­cí­fi­ques i fer un ús de les TICs per la crea­ció i l’ex­pres­sió perso­nal i col·­lec­tiva. Més enllà de la feina i els estu­dis, les dones també se senten atre­tes per les possi­bi­li­tats de diver­sió, entre­te­ni­ment i joc de les TICs. Algu­nes s’han moti­vat per la faci­li­tat d’ac­cés que han tingut o bé per influ­èn­cia del seu entorn (com una mare tecnò­loga o les amigues) i altres perquè han fet de les TICs un mitjà de trans­for­ma­ció polí­tica i social. Per últim, la rapi­desa i estalvi de temps així com les possi­bi­li­tats de les TICs per obrir nous móns i la certesa de que són impres­cin­di­bles pel futur.

De totes aques­tes moti­va­ci­ons les que presen­ten els percen­tat­ges més elevats són les moti­va­ci­ons inter­nes i perso­nals que venen dona­des per la curi­o­si­tat, interés, voca­ció, atrac­ció, passió i fasci­na­ció per les tecno­lo­gies i allò tecno­lò­gic, que sumen un 24,34% en el seu conjunt. En segon lloc, les dones s’ini­cien moti­va­des per qües­ti­ons rela­ci­o­na­des amb la feina i el món labo­ral i i les neces­si­tats deri­va­des de reci­clatge o bé per tenir més sorti­des profes­si­o­nals amb un 18,20%. Segui­des de les moti­va­ci­ons deri­va­des pels seus estu­dis ja sigui a l’es­cola o l’ univer­si­tat o bé per haver fet cursos (9,65%).

En l’àm­bit de la comu­ni­ca­ció i la infor­ma­ció, trobem que una de les moti­va­ci­ons prin­ci­pals que han apun­tat les dones tecnò­lo­gues és el de les rela­ci­ons perso­nals en un 9%, per tal de comu­ni­car-se amb les perso­nes llunya­nes geogrà­fi­ca­ment o per comu­ni­car-se i rela­ci­o­nar-se amb amic/gues i fami­li­ars. I en menor mesura (4,17%) venen moti­va­des per les avan­tat­ges de les TICs per cercar, orga­nit­zar i compar­tir infor­ma­ció. També per les possi­bi­li­tats de les TICs de diver­sió i entre­te­ni­ment, són un 4,39% de les dones tecnò­lo­gues que s’ini­cien per diver­sió, jugar, hobby, per afició, passar-s’ho bé, i per acti­vi­tats de lleure tals com escol­tar escol­tar música.

Tenir accés a casa, o la presen­cia de les TICs en l’en­torn perso­nal, pel fet de que algú de la famí­lia s’hi dedica o bé l’en­tu­si­asme conta­giós d’una amiga o el xicot, és una de les altres moti­va­ci­ons inici­als en un 5,27%.

Una de les altres moti­va­ci­ons asse­nya­la­des per les dones en un 4,17% és la de fer el pas de la màquina d’es­criure a proces­sa­dors de text de l’or­di­na­dor o bé per apren­dre apli­ca­ci­ons espe­cí­fi­ques com disseny per ordi­na­dor. Per altra banda, utilit­zar les TICs com a mitjà per apren­dre, expres­sar-se (2,63%) o per a la crea­ció audi­o­vi­sual i artís­tica (2,41%).

L’ac­ti­visme, la tecno­lo­gia com a eina per domi­nar el capi­ta­lisme o com a mitjà de trans­for­ma­ció social, el cyber­fe­mi­nisme i la possi­bi­li­tat de projec­tar una altra imatge o bé la de trans­for­mar les rela­ci­ons de desi­gual­tat de gènere són moti­va­ci­ons i vies d’en­trada prin­ci­pals d’al­gu­nes de les dones tecnò­lo­gues ( 3,51%).

Per altra banda motius externs marcats per l’obli­ga­to­ri­e­tat i la neces­si­tat econò­mica en un 3,29%. O bé des de l’op­ti­misme de que les TICs són faci­li­ta­do­res de la vida i perme­ten més rapi­desa i estalvi de temps (3,07%), la certesa de que són impres­cin­di­bles i impor­tants en el futur (2,19%) o bé que perme­ten l’ober­tura a un altra món (1,32%). .

 

Accés…

 

Les dones tecnò­lo­gues han entrat en el món de les tecno­lo­gies, en la seva majo­ria, durant la joven­tut, i sovint, coin­ci­dint amb etapes forma­ti­ves, sobre­tot la univer­si­tà­ria. De fet entre factors d’inici i entrada a les tecno­lo­gies sempre hi consta l’edu­ca­ció, feina i simi­lars. Però és inte­res­sant veure que hi ha un gran ventall de vies d’en­trada a les tecno­lo­gies, a part de les formals, que es podrien esmen­tar.

Quins factors creus que han fet possi­ble el teu accés a les TICs?:

D’en­tre els factors d’inici i entrada a les tecno­lo­gies són impor­tants l’edu­ca­ció i la feina, en un 25,27%. Els factors en rela­ció a aspec­tes labo­rals, a la seva millora o a les neces­si­tats per motius labo­rals (11,83%) o bé per tenir bon rendi­ment acadè­mic, per haver fet cursos a l’es­cola, per haver acce­dit a la univer­si­tat, per tenir bones guies de profes­sors, per nivell d’es­tu­dis o nivell cultu­ral (11,83%).

Els factors estruc­tu­rals d’ac­cés també han estat asse­nya­lats per moltes de les dones tals com la capa­ci­tat econò­mica (8,96%), tenir inter­net (4,48%), tenir ordi­na­dors i equi­pa­ments (4,84%), tenir temps (1,79) o bé el context actual de la vida a les ciutats o ser d’on ets (5,20%), que entre ells sumen un 25,27%.

Els factors perso­nals d’ac­ti­tuts, apti­tuts i moti­va­ci­ons tenen també un pes molt impor­tant per a les dones tecnò­lo­gues en la seva entrada a les tecno­lo­gies que en el seu conjunt agru­pen el 23, 65% i que són les ganes, l’afi­ció, la passió, la inici­a­tiva perso­nal, l’atrac­ció, l’ interés i simi­lars (13,44%), la curi­o­si­tat i l’ex­pe­ri­men­ta­ció (4,48%), la tena­ci­tat, insis­tèn­cia, paci­èn­cia, volun­tat, cons­tàn­cia, l’alta tole­ràn­cia a la frus­tra­ció i simi­lars (3,76%), la faci­li­tat i habi­li­tat pròpia (1,97%).

Les dones tecnò­lo­gues també asse­nya­len com a factor impor­tant el suport i la moti­va­ció rebuda per l’en­torn fami­liar i afec­tiu en un 15%. En primer lloc, pels amics, l’ entorn social, els contac­tes perso­nals, la gent al voltant de qui apren­dre i l’ajuda d’al­tres perso­nes (9,32%) i en segón lloc pel suport o moti­va­ció de la famí­lia, sobre­tot dels pares o el suport i moti­va­ció de la pare­lla (5,73%).

En menor mesura, la neces­si­tat o obli­ga­ció en gene­ral o concreta que implica l’en­trada a les tecno­lo­gies (4,48%), els aspec­tes comu­ni­ca­tius (1,79%) i la utili­tat, possi­bi­li­tats i bene­fi­cis que oferei­xen les tecno­lo­gies per si matei­xes (1,43%).

Tot i que en percen­tat­ges més petits són factors asse­nya­lats per les dones la volun­tat d’au­to­no­mia, de ser lliure i ser inde­pen­dent (0,72%) o l’en­trada a les TICs a través de l’ac­ti­visme (0,72%).

Les narra­ti­ves de les dones del nostre qües­ti­o­nari, així com de les entre­vis­tes quali­ta­ti­ves desen­vo­lu­pa­des apor­ten mati­sos molt signi­fi­ca­tius a les moti­va­ci­ons que impul­sen a les dones a iniciar-se, apren­dre i fer coses amb les tecno­lo­gies que val la pena mostrar en brut i possi­bi­li­tar, així, una refle­xió a partir de les parau­les de les matei­xes dones tecnò­lo­gues que han compar­tit les seves expe­ri­èn­cies i infor­ma­ci­ons amb nosal­tres1.

> per curi­o­si­tat, per entre­te­ni­ment, per passió:

Senzi­lla­ment m’apas­si­ona”

Por puro entre­te­ni­mi­ento y curi­o­si­dad”

interés en domi­nar un mitja que et permet expre­sar’te i diver­tir te amb diffe­rents graus expres­sius curi­o­si­tat utilit­zar la logica per propo­sar emoci­òns“

> perquè m’agra­dava les cièn­cies tipus mate­mà­ti­ques, física, engi­nye­ria, etc:

A mi m’agra­dava el món cien­tí­fic, en concret la física. Però a l’hora d’es­co­llir una carrera profes­si­o­nal, vaig deci­dir-me per una cosa que m’agra­dés (bastant) però de caire més pràc­tic”

crec que és una part del món en que vivim, i per tant m’agrada conei­xer-la. i com m’in­te­ressa trans­for­mar aquesta soci­e­tat, una forma de trans­for­ma­ció es pot donar en l’àm­bit tecno­lò­gic, i per tant m’in­te­ressa les formes de tecno­lo­gies que no repe­tei­xen formes d’ex­clu­sió (com el soft­ware propi­e­tari)”

Porque me encan­taba. El mundo de la cien­cia y de la tecno­lo­gía siem­pre me puso muy curi­osa. Encu­en­tro extre­ma­mente inter­e­sante la para­doja que la cien­cia lleva consigo: es un larguí­simo conte­ne­dor de crea­ti­vi­dad y de cambio para la huma­ni­dad entera, un lugar en el cual la mente puede llegar a altí­si­mos nive­les de abstrac­ción y sepa­rarse de la reali­dad. Y al mismo tiempo sus nubes son regu­la­das por leyes super rígi­das. Me encanta todo esto y la esté­tica que ne puede deri­var, muy cercana a aque­lla del Sado – maso­quismo”

> per motius profes­si­o­nals :

Motius labo­rals i profes­si­o­nals, que de seguida es van conver­tir en motius perso­nals perquè el món de les TICs em va agra­dar molt”

Por mi profe­sión como audi­tora de medios en inter­net intento estar siem­pre a la última para poder afron­tar las cues­ti­o­nes que los clien­tes me pueden plan­tear.”

per treba­llar amb disca­pa­ci­tats fisics ( para­li­sis cere­bral) era el repte de la tecno­lo­gia per la comu­ni­ca­ció”

Mi carrera profe­si­o­nal es la comu­ni­ca­ción, estoy obli­gada a actu­a­li­zarme sino caduco. Mi interés por no quedarme atrás y cons­tan­cia en el desa­ro­llo”

> perquè m’ho vaig trobar als “morros”, perquè es el que tocava:

Perquè me’l vaig trobar als nassos i apen­dre a moure’m per aquest món semblava i em deien que em faci­li­ta­ria el futur tan profes­si­o­nal com perso­nal, ..efec­ti­va­ment el futur segueix anant cap aquest camí i el present ja es basa en les TIC”

Quan ets tan jove no tens motius perso­nals, senzi­lla­ment fas el que et sembla espon­ta­ni­a­ment, del tran­sis­tor de plas­tic al ibook han passat 30 anys. Ha estat senzi­lla­ment un procés natu­ral.”

> perquè és el que tocava a l’es­cola, la univer­si­tat, al treball:

Prin­ci­pal­mente, la necei­dad de conse­guir infor­ma­ción para traba­jos para la Univer­si­dad”

perquè el meu àmbit labo­ral anava direc­ta­ment cap a aquesta direc­ció[…] La neces­si­tat de desen­vo­lu­par-me profes­si­o­nal­ment, i l’ac­cés a Inter­net des de casa, cafès, …”

Sovint ha estat per iner­cia. En el meu entorn les TIC esta­ven presents i jo n’era reti­cent i hi tenia poca curi­o­si­tat. la rao prin­ci­pal es que les consi­de­rava una eina de treball, i les usava per a l’es­tri­cat­ment neces­sari a la feina. En quant sortia de la feina la meva vida trans­cor­ria al marge de les TIC. Pero les TIC s’han anat intro­du­int a la vida privada, i jo les utilitzo quan no em queda mes remei. l’es­pec­trum el vaig comprar per curi­o­si­tat ja que en aque­lla epoca em semblava tota una inno­va­cio, segu­ra­ment influida per l’ex­pec­ta­cio que els ordi­na­dors gene­ra­ven en mon pare. Els ordi­na­dors i inter­net perque la feina m’hi obli­gava. El mobil va ser perque no tenia tele­fon i per raons perso­nals neces­si­tava estar comu­ni­cada, tot i que em semblava molt mala­ment que la gent estes sempre comu­ni­cada. la camara per pije­ria, ja que encara no li he donat l’us que m’agra­da­ria donar-li, que era per a fer videos per a un projecte de feina que mai ha tingut lloc final­ment. Escol­tar radio per inter­net perque vivia fora de cata­lu­nya i volia escol­tar progra­mes cata­lans (polo­nia) per a diver­tir-me i infor­mar-me sobre la situ­a­cio a la meva terra“

> per a comu­ni­car amb algú esti­mat que estava en altre lloc:

Per estar en contacte amb una amiga que estava a l’es­tran­ger”

Fueron más bien profe­si­o­na­les. En el ámbito perso­nal, para escri­birme con amigos del extran­jero (mails), espe­ci­al­mente desde que me vine a vivir al extran­jero”

> ja m’agra­dava un altre mitja (vídeo, ràdio, foto, design) i va ser la conti­nu­a­ció i l’am­pli­fi­ca­ció:

Sempre m’ha agra­dat la foto­gra­fia i quan va sortir Photos­hop em vaig inte­res­sar pel trac­ta­ment digi­tal de la imatge, per conti­nuar creant la imatge un cop ja feta. I pel que fa a l’ús d’in­ter­net, el motiu prin­ci­pal va ser poder-me comu­ni­car amb amics que esta­ven fora. Vam comen­çar per una comu­ni­ca­ció més bàsica (enviar mails) i vam conti­nuar compar­tint àlbums de fotos i webs perso­nals”

Trabajé como secre­ta­ria a los 17 años y traba­jaba con la compu­ta­dora. Eso era abur­rí­di­simo, pero el momento que toqué la imagen con la compu­ta­dora eso cambió muchí­simo.Ver una imagen en la compu­ta­dora y poder trans­for­marla eso es lo que cambió la rela­ción. Al salir de la escu­ela de bellas artes aprendí a usar psho­tos­hop. También compré mi primera camara de video, hice pelí­cu­las filmando mi propia tele porque no tenia dinero para editar. Tecno­lo­gia lo que no ha cambi­ado es que ha sido un espa­cio de apren­di­zaje intimo.”

> per acti­visme, comu­ni­ca­ció social:

Por el acti­vismo social, estaba en una red paci­fista, no tení­a­mos dinero para libe­rar a gente y había mucho trabajo. Con mis medios y los del acti­vismo, o sea, sin apoyos públi­cos ni priva­dos. Por la buena volun­tad de gente altru­ista que se pasa el cono­ci­mi­ento”

Por que pienso que la tecno­lo­gía es una de las herra­mi­en­tas prin­ci­pa­les de poder para ejer­cer domi­na­cion en el sistema capi­ta­lista y creo que es nece­sa­rio saber como reem­plear esto.”

Consi­dero los medios comu­ni­ca­ción e infor­ma­ción una alter­na­tiva para acer­carse a más gente; para lograr comu­ni­car­nos entre todxs con el fin de mejo­rar nues­tra cali­dad de vida, denun­ciar las injus­ti­cias, una herra­mi­enta para visi­bi­li­zar la opre­sión y repre­sión. Los medios son para la gente y creo que todxs pode­mos hacer­los y cosn­truir­los. Además en el caso de inter­net es una herra­mi­enta efec­tiva de comu­ni­ca­ción y su costo es redu­cido en compa­ra­ción con otros; así también por la efec­ti­vi­dad de su tiempo. Claro yo estoy en una urba­ni­za­ción, las condi­ci­o­nes son otras, por eso puedo acce­der a estas”

Varias cosas. Fue el Cyber­fe­mi­nismo, posi­bi­li­dad de proyec­tar otra imagen, para mi es la imagi­na­ción posi­ble, porque no quería ser la mujer que todo el mundo espe­raba. A nivel de soft­ware en un momento el precio de la compu­ta­dora y la visu­a­li­dad de soft­ware y yo llega­mos a un mismo tiempo de desar­ro­llo. Entré total­mente por la super­fi­cie por la panta­lla.Luego tomar el cyber­fe­mi­nismo como reali­dad, es una prác­tica y no solo un discurso teorico. Tenia tiempo, sin hijos, estaba en una red de gente con soft­wares que podia copiar, con produc­to­res de imáge­nes, etc..”

> per una aposta amb mi mateixa, o amb algú:

M’an­goi­xava una mica no saber-ne res de res.[…]- la meva inqui­e­tut i el fet d’ha­ver estat movent-me entre dones, fa uns dos gairebé tres anys”

Per una aposta amb el meu xicot. Ja que em deia que jo només sabria encen­dre i apagar l’or­di­na­dor”,

Per acti­visme polí­tic. 1977, Barce­lona, Treba­llo de produc­tora a una emis­sora de ràdio públi­ca­Prin­ci­pal­ment hi ha dos móns: el primer seria l’àm­bit dels movi­ments soci­als, de l’ac­ti­visme, on he treba­llat al voltant de les TIC i la comu­ni­ca­ció: Indy­me­dia i Libe­rinfo, prin­ci­pal­ment. Són dos projec­tes de comu­ni­ca­ció des de les bases, tots dos tenen en comú trans­me­tre les notí­cies des dels movi­ments soci­als que les viuen en primera persona, que les volen crear… En tots dos projec­tes em vaig formar gràcies a l’en­se­nya­ment quoti­dià dels companys, a la coope­ra­ció entre perso­nes que sabien coses dife­rents i que ens ense­nya­vem el què sabíem cada u. Bàsi­ca­ment eines de publi­ca­ció oberta o semi-oberta a la xarxa, a través de multi­mè­dia o bé de només text… Amb això, vaig apren­dre html bàsic, edició d’imat­ges, com penjar un vídeo a la xarxa, com gravar un vídeo amb càmera digi­tal i elabo­rar després un curt, pujar fitxers per FTP, treba­llar (més enda­vant) amb edito­res web… I és clar, gairebé sempre, gràcies al progra­mari lliure. Des del 2003 treba­llo única­ment (a nivell perso­nal) amb Linux al meu ordi­na­dor. La qual cosa no és que sigui mèrit tècnic perquè és força fàcil actu­al­ment, però és més una opció perso­nal i polí­tica. A banda d’això, hi hauria l’àm­bit labo­ral, on també he après a usar eines molt potents: Edit, un programa hiper car però molt bo d’edi­ció de vídeo (força xungo d’usar però mera­ve­llós quan aprens li agafes el truqui­llo… després de suar i suar hores i hores… per editar 3 minuts d’imat­ges i àudio!), i a la ràdio edició d’àu­dio míni­ma… la neces­sà­ria per talls de veu, editar entre­vis­tes, fer guions…"

> per treba­llar amb eines que em fessin la vida mes senzi­lla i fàcil (abara­ti­ment costos etc.):

por no pagarle a un editor de sonido y grabar a la hora que se me ocur­ri­era en mi casa”

Me faci­li­ta­ban la vida, el trabajo, los estu­dios, soy curi­osa y me gustan las máqui­nas.

- Auto­di­dacta y con ayuda inicial y puntual del informá­tico de la compañía (hace más de 20 años) y de alguna amiga y amigo.

- La suerte. Empecé a traba­jar de pequeña en una agen­cia de publi­ci­dad cuyo cliente era Apple.”

Por cierta aparente inme­di­a­tez”

> per expe­ri­men­tar amb nous mitjans:

Una altra manera de llegir i escriure, bastant més imme­di­ata que l’ana­lò­gica. En canvi, per exem­ple, mai m’he passat a la foto­gra­fia digi­tal: encara no supera l’ana­lò­gica”

Estava fent fisica i un amic em va ense­nyar un futlleto d’En­gi­nye­ria multi­me­dia, i vaig dir, jo vull fer flipa­des d’aques­tes! I vaig compa­gi­nar durant un any fisica i engi­nye­ria multi­me­dia. Per final­ment acabar muli­me­dia. El que em vaig adonar que m’ha­via equi­vo­cat de carrera, real­ment m’ha­gues agra­dat fer Disseny i Art digi­tal.”

 

 

1I així en la resta de docu­ment que segueix.