La informació fa referència a les respostes de distintes preguntes del qüestionari i a noves preguntes que es van incorporar a les entrevistes en profunditat.
Quina va ser la teva primera experiencia amb les tecnologies? Quan tens conciencia del teu primer contacte amb les tecnologies?
A quina edat va ser?:
Per a quins motius personals vas iniciar-te en el món de les TICs?:
Quins factors creus que han fet possible el teu accés a les TICs?:
Quan et comences a sentir còmode en l’ús de les tecnologies? Quan incorpores les tecnologies a la teva vida o per les teves feines?
Quins creus que han estat els factors personals que han fet posible el teu accés a les tecnologies?
Quins creus que són els factors socials que fan possible que les dones accedeixin a les tecnologies?
Primeres memòries…
Aquesta part tracta sobre les narratives que hem identificat com part de les memòries, els nostres primers records tecnològics, les nostres magdalenes de Proust. No ho vam plantejar simplement des d’algun sentimentalisme sobre aquells “meravellosos anys”. Volíem, més aviat, fomentar un exercici de memòria que faci emergir els imaginaris submergits en l’oblit. El nostre treball sobre les memòries és analític i polític. Sabem que la participació de les dones al disseny, i desenvolupament, de tecnologies i ciències ha estat sistemàti[histori]cament denigrat, minimitzat o esborrat. Excavar en el rol, i protagonisme, de les dones que van ser i fer, ens planteja també el deure estimular les nostres pròpies memòries.
És interessant veure que una gran part de les dones, que ens han ofert del seu temps contestant al nostre qüestionari, han apuntant dues dates en relació al seu primer record d’alguna “cosa” o algun “allò” tecnològic.
Una divisió apuntant dos moments. Primer, una data/edat generalment pertanyent a la seva infància (4–17 anys) i que correspon amb una primera record d’alguna confrontació, relació, interès per algun mitjà o artefacte tecnològic. Després, una edat més tardana en la qual comencen a utilitzar “conscientment” algunes tecnologies. Veiem en aquests memòries, una divisió, un temps doble, una ruptura que precedeix l’establiment d’una relació més perllongada i contínua amb les tecnologies. Per tant podem dir que per a moltes dones la seva relació amb les tecnologies ha estat marcada per una “pausa”, un forat temporal, durant el qual no van poder/voler aprofundir, sigui perquè van perdre l’interès, sigui perquè no van estar animades suficientment, sigui perquè no van tenir possibilitats d’accedir a les tecnologies. Generalment, el forat és una barreja d’aquests factors.
Edat de la primera experiència en el món de les TICs :
Reflexionar sobre les nostres memòries personals ens permet aprofundir sobre les condicions, situacions i persones que van fomentar el nostre acostament, o rebuig, primerenc/tardà de les tecnologies. També ens permet re-interpretar el que cadascuna posàvem i posem ara darrere d’aquesta paraula. El nostre estudi mostra que moltes dones que estan usant activament les TICs fan referència a una primerenca motivació per part de les seus familiars, professores, parelles o amigues. Per altra banda, la identificació d’un “buit temporal” entre l’interès primerenc de les dones, per la tècnica, i el seu passatge a una actitud i ús conscient de les tecnologies, denota que les dones segueixen sofrint d’un conjunt de prejudicis, tabús i suggestions que porten a infravalorar la importància d’estimular les nenes, noies, dones en el seu interès per la pràctica amb tecnologies.
Primers records tecnològics, les nostres magdalenes de Proust…
“A los 6 años, para mi fue abrir una radio y destriparla, descubrir que alla había un mundo desconocido (transistores..). Sigo teniendo curiosidad de cómo funciona. Tecnología lo veo como un instrumento, nada de que todo sea tecnología, veo que tiene su hardware y nada de inmaterial y de organización, sino que es instrumental y vale para algo” (6 anys)
“Horrorosa: les classes d’informàtica de l’institut. Una pantalla negra, un professor misogin i una absoluta desconeixença de per a què servia el que ens volien ensenyar. La resistència que mostràvem les noies era absoluta”. 1975, (16 anys)
“Cuando me separé de mi pareja, me quedé con un PC que apenas sabía utlizar (nunca habia mandado un email). Como estaba sola en una ciudad nueva, empecé a dedicarle mucho tiempo a internet porque me permitía estar en contacto con mi gente, pasar el rato y aprender cosas nuevas. Entré en las TICs a través de internet” 1976 (23 anys)
“UNA COMPUTADORA TANDY 88”, 1983 (7 anys)
“a la universitat, pero centrant-nos en l’esfera del software lliure, que es en la que em desenvolupo, el primer contacte va ser en centres socials i espais autonoms” 1980 (23 anys)
“Jugar amb un Spectrum”, 1955 (28 anys)
“Des dels 3 anys a casa hi ha hagut ordinadors i no va estar fins al 1998 que no vaig començar a posar-me a fons amb la informàtica.” 1983, (3 anys)
Mapa narratives de primeres memòries, http://www.donestech.net/mapes/memories/map_narrativas0.htm
Motivacions…
Parlar de “motivacions” personals i col·lectives ens fa indagar en els creuaments entre el que fa possible la inclusió digital, i el que fa possible la inclusió social. Aquestes dues mesuren el grau de discriminació, que sofreix un gènere, en relació amb el seu accés i llibertat d’ús, i gaudir, de les possibilitats revelades pel dret a informar-se, comunicar, desenvolupar i qüestionar.
Cal diferenciar, clarament, entre les motivacions i les possibilitats reals d’accés, ja que conjuntament poden minvar-se o potenciar-se. Com hem pogut veure en el nostre anàlisi del panorama d’esdeveniments a Catalunya, comptar amb diversos espais d’accés no s’acompanya forçosament d’una apropiació qualitativa harmònica pels diferents segments de la població. De la mateixa manera, molta motivació i curiositat per les coses tecnològiques, no sempre desemboca en un accés a les TICs. Aquestes reflexions ens permeten intuir més clarament sobre el que juga, actualment, al nostre (des)favor, ressaltant també el nostre propi rol, en la perpetuació de situacions de gènere diferenciades quant a l’accés i ús de les TICs. A més hem d’analitzar aquests panorames actuals d’accés tenint en compte les pautes de redistribució injustes dels mitjans, i recursos, que s’estan donant en l’era del capitalisme global.
Per a quins motius personals vas iniciar-te en el món de les TICs?:
Les motivacions de les dones enquestades són molt variades, i van des de motivacions més internes lligades a la curiositat, l’interès, la vocació, l’atracció, fascinació i passió a motivacions laborals i professionals o bé necessitats acadèmiques o econòmiques. Gaudir de les avantatges d’Internet per a la comunicació i la recerca i gestió d’informació és també una de les motivacions principals. Per altra banda, les motivacions venen derivades de l’aprenentatge d’aplicacions específiques i fer un ús de les TICs per la creació i l’expressió personal i col·lectiva. Més enllà de la feina i els estudis, les dones també se senten atretes per les possibilitats de diversió, entreteniment i joc de les TICs. Algunes s’han motivat per la facilitat d’accés que han tingut o bé per influència del seu entorn (com una mare tecnòloga o les amigues) i altres perquè han fet de les TICs un mitjà de transformació política i social. Per últim, la rapidesa i estalvi de temps així com les possibilitats de les TICs per obrir nous móns i la certesa de que són imprescindibles pel futur.
De totes aquestes motivacions les que presenten els percentatges més elevats són les motivacions internes i personals que venen donades per la curiositat, interés, vocació, atracció, passió i fascinació per les tecnologies i allò tecnològic, que sumen un 24,34% en el seu conjunt. En segon lloc, les dones s’inicien motivades per qüestions relacionades amb la feina i el món laboral i i les necessitats derivades de reciclatge o bé per tenir més sortides professionals amb un 18,20%. Seguides de les motivacions derivades pels seus estudis ja sigui a l’escola o l’ universitat o bé per haver fet cursos (9,65%).
En l’àmbit de la comunicació i la informació, trobem que una de les motivacions principals que han apuntat les dones tecnòlogues és el de les relacions personals en un 9%, per tal de comunicar-se amb les persones llunyanes geogràficament o per comunicar-se i relacionar-se amb amic/gues i familiars. I en menor mesura (4,17%) venen motivades per les avantatges de les TICs per cercar, organitzar i compartir informació. També per les possibilitats de les TICs de diversió i entreteniment, són un 4,39% de les dones tecnòlogues que s’inicien per diversió, jugar, hobby, per afició, passar-s’ho bé, i per activitats de lleure tals com escoltar escoltar música.
Tenir accés a casa, o la presencia de les TICs en l’entorn personal, pel fet de que algú de la família s’hi dedica o bé l’entusiasme contagiós d’una amiga o el xicot, és una de les altres motivacions inicials en un 5,27%.
Una de les altres motivacions assenyalades per les dones en un 4,17% és la de fer el pas de la màquina d’escriure a processadors de text de l’ordinador o bé per aprendre aplicacions específiques com disseny per ordinador. Per altra banda, utilitzar les TICs com a mitjà per aprendre, expressar-se (2,63%) o per a la creació audiovisual i artística (2,41%).
L’activisme, la tecnologia com a eina per dominar el capitalisme o com a mitjà de transformació social, el cyberfeminisme i la possibilitat de projectar una altra imatge o bé la de transformar les relacions de desigualtat de gènere són motivacions i vies d’entrada principals d’algunes de les dones tecnòlogues ( 3,51%).
Per altra banda motius externs marcats per l’obligatorietat i la necessitat econòmica en un 3,29%. O bé des de l’optimisme de que les TICs són facilitadores de la vida i permeten més rapidesa i estalvi de temps (3,07%), la certesa de que són imprescindibles i importants en el futur (2,19%) o bé que permeten l’obertura a un altra món (1,32%). .
Accés…
Les dones tecnòlogues han entrat en el món de les tecnologies, en la seva majoria, durant la joventut, i sovint, coincidint amb etapes formatives, sobretot la universitària. De fet entre factors d’inici i entrada a les tecnologies sempre hi consta l’educació, feina i similars. Però és interessant veure que hi ha un gran ventall de vies d’entrada a les tecnologies, a part de les formals, que es podrien esmentar.
Quins factors creus que han fet possible el teu accés a les TICs?:
D’entre els factors d’inici i entrada a les tecnologies són importants l’educació i la feina, en un 25,27%. Els factors en relació a aspectes laborals, a la seva millora o a les necessitats per motius laborals (11,83%) o bé per tenir bon rendiment acadèmic, per haver fet cursos a l’escola, per haver accedit a la universitat, per tenir bones guies de professors, per nivell d’estudis o nivell cultural (11,83%).
Els factors estructurals d’accés també han estat assenyalats per moltes de les dones tals com la capacitat econòmica (8,96%), tenir internet (4,48%), tenir ordinadors i equipaments (4,84%), tenir temps (1,79) o bé el context actual de la vida a les ciutats o ser d’on ets (5,20%), que entre ells sumen un 25,27%.
Els factors personals d’actituts, aptituts i motivacions tenen també un pes molt important per a les dones tecnòlogues en la seva entrada a les tecnologies que en el seu conjunt agrupen el 23, 65% i que són les ganes, l’afició, la passió, la iniciativa personal, l’atracció, l’ interés i similars (13,44%), la curiositat i l’experimentació (4,48%), la tenacitat, insistència, paciència, voluntat, constància, l’alta tolerància a la frustració i similars (3,76%), la facilitat i habilitat pròpia (1,97%).
Les dones tecnòlogues també assenyalen com a factor important el suport i la motivació rebuda per l’entorn familiar i afectiu en un 15%. En primer lloc, pels amics, l’ entorn social, els contactes personals, la gent al voltant de qui aprendre i l’ajuda d’altres persones (9,32%) i en segón lloc pel suport o motivació de la família, sobretot dels pares o el suport i motivació de la parella (5,73%).
En menor mesura, la necessitat o obligació en general o concreta que implica l’entrada a les tecnologies (4,48%), els aspectes comunicatius (1,79%) i la utilitat, possibilitats i beneficis que ofereixen les tecnologies per si mateixes (1,43%).
Tot i que en percentatges més petits són factors assenyalats per les dones la voluntat d’autonomia, de ser lliure i ser independent (0,72%) o l’entrada a les TICs a través de l’activisme (0,72%).
Les narratives de les dones del nostre qüestionari, així com de les entrevistes qualitatives desenvolupades aporten matisos molt significatius a les motivacions que impulsen a les dones a iniciar-se, aprendre i fer coses amb les tecnologies que val la pena mostrar en brut i possibilitar, així, una reflexió a partir de les paraules de les mateixes dones tecnòlogues que han compartit les seves experiències i informacions amb nosaltres1.
> per curiositat, per entreteniment, per passió:
“ Senzillament m’apassiona”
“Por puro entretenimiento y curiosidad”
“ interés en dominar un mitja que et permet expresar’te i divertir te amb differents graus expressius curiositat utilitzar la logica per proposar emociòns“
> perquè m’agradava les ciències tipus matemàtiques, física, enginyeria, etc:
“ A mi m’agradava el món científic, en concret la física. Però a l’hora d’escollir una carrera professional, vaig decidir-me per una cosa que m’agradés (bastant) però de caire més pràctic”
“crec que és una part del món en que vivim, i per tant m’agrada coneixer-la. i com m’interessa transformar aquesta societat, una forma de transformació es pot donar en l’àmbit tecnològic, i per tant m’interessa les formes de tecnologies que no repeteixen formes d’exclusió (com el software propietari)”
“Porque me encantaba. El mundo de la ciencia y de la tecnología siempre me puso muy curiosa. Encuentro extremamente interesante la paradoja que la ciencia lleva consigo: es un larguísimo contenedor de creatividad y de cambio para la humanidad entera, un lugar en el cual la mente puede llegar a altísimos niveles de abstracción y separarse de la realidad. Y al mismo tiempo sus nubes son reguladas por leyes super rígidas. Me encanta todo esto y la estética que ne puede derivar, muy cercana a aquella del Sado – masoquismo”
> per motius professionals :
“Motius laborals i professionals, que de seguida es van convertir en motius personals perquè el món de les TICs em va agradar molt”
“Por mi profesión como auditora de medios en internet intento estar siempre a la última para poder afrontar las cuestiones que los clientes me pueden plantear.”
“ per treballar amb discapacitats fisics ( paralisis cerebral) era el repte de la tecnologia per la comunicació”
“Mi carrera profesional es la comunicación, estoy obligada a actualizarme sino caduco. Mi interés por no quedarme atrás y constancia en el desarollo”
> perquè m’ho vaig trobar als “morros”, perquè es el que tocava:
“Perquè me’l vaig trobar als nassos i apendre a moure’m per aquest món semblava i em deien que em facilitaria el futur tan professional com personal, ..efectivament el futur segueix anant cap aquest camí i el present ja es basa en les TIC”
“Quan ets tan jove no tens motius personals, senzillament fas el que et sembla espontaniament, del transistor de plastic al ibook han passat 30 anys. Ha estat senzillament un procés natural.”
> perquè és el que tocava a l’escola, la universitat, al treball:
“Principalmente, la neceidad de conseguir información para trabajos para la Universidad”
“perquè el meu àmbit laboral anava directament cap a aquesta direcció[…] La necessitat de desenvolupar-me professionalment, i l’accés a Internet des de casa, cafès, …”
“ Sovint ha estat per inercia. En el meu entorn les TIC estaven presents i jo n’era reticent i hi tenia poca curiositat. la rao principal es que les considerava una eina de treball, i les usava per a l’estricatment necessari a la feina. En quant sortia de la feina la meva vida transcorria al marge de les TIC. Pero les TIC s’han anat introduint a la vida privada, i jo les utilitzo quan no em queda mes remei. l’espectrum el vaig comprar per curiositat ja que en aquella epoca em semblava tota una innovacio, segurament influida per l’expectacio que els ordinadors generaven en mon pare. Els ordinadors i internet perque la feina m’hi obligava. El mobil va ser perque no tenia telefon i per raons personals necessitava estar comunicada, tot i que em semblava molt malament que la gent estes sempre comunicada. la camara per pijeria, ja que encara no li he donat l’us que m’agradaria donar-li, que era per a fer videos per a un projecte de feina que mai ha tingut lloc finalment. Escoltar radio per internet perque vivia fora de catalunya i volia escoltar programes catalans (polonia) per a divertir-me i informar-me sobre la situacio a la meva terra“
> per a comunicar amb algú estimat que estava en altre lloc:
“ Per estar en contacte amb una amiga que estava a l’estranger”
“Fueron más bien profesionales. En el ámbito personal, para escribirme con amigos del extranjero (mails), especialmente desde que me vine a vivir al extranjero”
> ja m’agradava un altre mitja (vídeo, ràdio, foto, design) i va ser la continuació i l’amplificació:
“Sempre m’ha agradat la fotografia i quan va sortir Photoshop em vaig interessar pel tractament digital de la imatge, per continuar creant la imatge un cop ja feta. I pel que fa a l’ús d’internet, el motiu principal va ser poder-me comunicar amb amics que estaven fora. Vam començar per una comunicació més bàsica (enviar mails) i vam continuar compartint àlbums de fotos i webs personals”
“Trabajé como secretaria a los 17 años y trabajaba con la computadora. Eso era aburrídisimo, pero el momento que toqué la imagen con la computadora eso cambió muchísimo.Ver una imagen en la computadora y poder transformarla eso es lo que cambió la relación. Al salir de la escuela de bellas artes aprendí a usar pshotoshop. También compré mi primera camara de video, hice películas filmando mi propia tele porque no tenia dinero para editar. Tecnologia lo que no ha cambiado es que ha sido un espacio de aprendizaje intimo.”
> per activisme, comunicació social:
“Por el activismo social, estaba en una red pacifista, no teníamos dinero para liberar a gente y había mucho trabajo. Con mis medios y los del activismo, o sea, sin apoyos públicos ni privados. Por la buena voluntad de gente altruista que se pasa el conocimiento”
“Por que pienso que la tecnología es una de las herramientas principales de poder para ejercer dominacion en el sistema capitalista y creo que es necesario saber como reemplear esto.”
“Considero los medios comunicación e información una alternativa para acercarse a más gente; para lograr comunicarnos entre todxs con el fin de mejorar nuestra calidad de vida, denunciar las injusticias, una herramienta para visibilizar la opresión y represión. Los medios son para la gente y creo que todxs podemos hacerlos y cosntruirlos. Además en el caso de internet es una herramienta efectiva de comunicación y su costo es reducido en comparación con otros; así también por la efectividad de su tiempo. Claro yo estoy en una urbanización, las condiciones son otras, por eso puedo acceder a estas”
“Varias cosas. Fue el Cyberfeminismo, posibilidad de proyectar otra imagen, para mi es la imaginación posible, porque no quería ser la mujer que todo el mundo esperaba. A nivel de software en un momento el precio de la computadora y la visualidad de software y yo llegamos a un mismo tiempo de desarrollo. Entré totalmente por la superficie por la pantalla.Luego tomar el cyberfeminismo como realidad, es una práctica y no solo un discurso teorico. Tenia tiempo, sin hijos, estaba en una red de gente con softwares que podia copiar, con productores de imágenes, etc..”
> per una aposta amb mi mateixa, o amb algú:
“M’angoixava una mica no saber-ne res de res.[…]- la meva inquietut i el fet d’haver estat movent-me entre dones, fa uns dos gairebé tres anys”
“ Per una aposta amb el meu xicot. Ja que em deia que jo només sabria encendre i apagar l’ordinador”,
“Per activisme polític. 1977, Barcelona, Treballo de productora a una emissora de ràdio públicaPrincipalment hi ha dos móns: el primer seria l’àmbit dels moviments socials, de l’activisme, on he treballat al voltant de les TIC i la comunicació: Indymedia i Liberinfo, principalment. Són dos projectes de comunicació des de les bases, tots dos tenen en comú transmetre les notícies des dels moviments socials que les viuen en primera persona, que les volen crear… En tots dos projectes em vaig formar gràcies a l’ensenyament quotidià dels companys, a la cooperació entre persones que sabien coses diferents i que ens ensenyavem el què sabíem cada u. Bàsicament eines de publicació oberta o semi-oberta a la xarxa, a través de multimèdia o bé de només text… Amb això, vaig aprendre html bàsic, edició d’imatges, com penjar un vídeo a la xarxa, com gravar un vídeo amb càmera digital i elaborar després un curt, pujar fitxers per FTP, treballar (més endavant) amb editores web… I és clar, gairebé sempre, gràcies al programari lliure. Des del 2003 treballo únicament (a nivell personal) amb Linux al meu ordinador. La qual cosa no és que sigui mèrit tècnic perquè és força fàcil actualment, però és més una opció personal i política. A banda d’això, hi hauria l’àmbit laboral, on també he après a usar eines molt potents: Edit, un programa hiper car però molt bo d’edició de vídeo (força xungo d’usar però meravellós quan aprens li agafes el truquillo… després de suar i suar hores i hores… per editar 3 minuts d’imatges i àudio!), i a la ràdio edició d’àudio mínima… la necessària per talls de veu, editar entrevistes, fer guions…"
> per treballar amb eines que em fessin la vida mes senzilla i fàcil (abaratiment costos etc.):
“por no pagarle a un editor de sonido y grabar a la hora que se me ocurriera en mi casa”
“Me facilitaban la vida, el trabajo, los estudios, soy curiosa y me gustan las máquinas.
- Autodidacta y con ayuda inicial y puntual del informático de la compañía (hace más de 20 años) y de alguna amiga y amigo.
- La suerte. Empecé a trabajar de pequeña en una agencia de publicidad cuyo cliente era Apple.”
“Por cierta aparente inmediatez”
> per experimentar amb nous mitjans:
“Una altra manera de llegir i escriure, bastant més immediata que l’analògica. En canvi, per exemple, mai m’he passat a la fotografia digital: encara no supera l’analògica”
“Estava fent fisica i un amic em va ensenyar un futlleto d’Enginyeria multimedia, i vaig dir, jo vull fer flipades d’aquestes! I vaig compaginar durant un any fisica i enginyeria multimedia. Per finalment acabar mulimedia. El que em vaig adonar que m’havia equivocat de carrera, realment m’hagues agradat fer Disseny i Art digital.”
1I així en la resta de document que segueix.
