El dia que en vaig apendre
Conèixer les formes i vies d’aprenentatge que les dones tecnòlogues han seguit és determinant per trobar factors facilitadors de la participació de les dones a les tecnologies.
En aquest apartat s’han recollit les diferents formes i experiències d’aprenentatge tecnològic de les dones tecnòlogues entrevistades. Entre aquestes vies d’aprenentatge hi trobem tant formes individuals com col.lectives, autodidactes i guiades, presencials i virtuals, reglades i no reglades, formals i informals i, també, teòriques i pràctiques. Les mateixes respostes d’aquestes dones, a més, permeten entreveure les seves pròpies valoracions de les distintes formacions rebudes.
Veiem, també, en l’anàlisi dels nostres qüestionaris i entrevistes, que els camins que emprenen les dones enquestades són diversos i que majoritàriament no són únics sinó que s’entrecreuen. Els punts de partida, i la seva situació actual, referent al seu ús i somnis en relació amb les tecnologies, són gairebé tan variats com elles mateixes. Evidentment, la via universitària, la via professional, la via artística, la via autodidacta amb l’ús de fòrums, manuals i dinàmiques de prova/error són contextos que es sobreposen.
La informació fa referència a les respostes de distintes preguntes del qüestionari i a noves preguntes que es van incorporar a les entrevistes en profunditat.
Nivell d’estudis:
Descripció d’estudis:
Altres estudis/formació realitzades en el camp de les TICs:
Com has aprés i t’has anat formant en les TICs? Amb quins mitjans? A on i amb qui?:
Quina va ser la teva primera experiencia amb les tecnologies? Quan tens conciencia del teu primer contacte amb les tecnologies?
Quina ha estat la teva trajectòria d’ús de les tecnologies fins ara?
Has participat en conferències, esdeveniments, xerrades etc…relacionats amb les tecnologies?
Així doncs, Com hem après?, Quins recursos tècnics i humans hem mobilitzat per a millorar els nostres usos i pràctiques de les tecnologies? Quines formacions, tallers o carreres universitàries hem recorregut?, Amb qui hem anat aprenent?, Soles o acompanyades?, A casa o en un col·lectiu?, Amb la parella o amb aquest professor que va saber orientar-nos cap el que més ens agradava?
No tractarem tots aquests aspectes a fons aquí mateix, ens limitarem a exposar les descriptives de l’anàlisi quantitativa i extractes de narratives que hem considerat significatives per mostrar informació relativa a les formes d’aprenentatge i al ventall que s’ha expressat en aquesta recerca.
La gran majoria de les dones tecnòlogues enquestades de Catalunya tenen estudis universitaris (58,47%) seguit d’estudis de tercer cicle (26,78%) i a més distància les que han cursos cicles formatius de grau mitjà o superior (8,20%). Ara bé, poc més de la meitad de les nostres dones tecnòlogues (55,23%) han cursat estudis pròpiament tècnics.
Si bé prop de la meitad de les dones enquestades no han realitzat estudis reglats en àrees tècniques, una més àmplia majoria de les dones enquestades (62,91%) han realitzat formació complementària en matèria tecnològica i quan s’han analitzat els resultats més al detall, correspon, en molts casos, a les que no han realitzat estudis tècnics reglats.
De fet, d’entre els molts factors d’inici en el món de les tecnologies s’ha identificat l’educació, en un sentit ampli, com una de les principals vies d’inici a les tecnologies, però per les característiques del món tecnològic l’autoformació hi és també, significativament, molt present.
A més d’això, la formació complementària, informal, no reglada, en cursos ocupacionals i al lloc de treball, encara més, altres formats educatius alternatius als oficials, sembla que poden haver tingut un paper determinant en l’aprenentatge tecnològic d’aquestes dones.
Aquests processos d’educació se solen combinar amb mètodes d’aprenentatge no formals que tendim a categoritzar com a pràctiques col.lectives i “autodidactes” i/o DIY(Fes-ho tu mateixa)1. Encara que creiem que cal prendre precaucions amb com pot ser promocionada la figura de l’”autodidacta” en els àmbits que practiquen amb mitjans, també és cert que hem vist emergir un conjunt variat de pràctiques molt recomanables per a ajudar en l’accés, i ús, de les dones a les TICs. Pensem per exemple en les formacions no presencials i semi-presencials d’entitats, col.lectius, associacions, però també de centres de formació; en els tallers d’aquestes entitats que combinen teoria i pràctica a uns preus accessibles; als cursos o tallers gratuïts amb sensibilitat de gènere (horaris, servei de guarderia, barata etc) que tenen en compte les necessitats socials de les persones presents; en l’organització d’activitats descentralitzades pel conjunt del territori de Catalunya, i de la xarxa; així com també, en l’organització d’accions de formació a les TICs de forma gratuïta, o de baix cost, en les àrees rurals. Però, també, les xarxes socials que es van interelacionant per a crear i aprendre juntes, que ens ha semblat una reserva pedagògica de coneixements molt potent per a millorar els nostres graus d’autonomia i coneixements.
Aquest estudi, doncs, ens ha mostrat que les dones que participen en les tecnologies han hagut de desenvolupar tàctiques dissidents en les seves vides quotidianes per a sobrepassar les barreres vàries que s’han anat trobant. Fem referència al conjunt de metodologies de formació i aprenentatge que les dones combinen i practiquen per tal d’usar, entendre, desenvolupar i crear amb tecnologies.
Com t’has format en tecnologies i amb qui?
“El mitjà principal: de forma autodidacta, amb manuals, assaig i error i paciència.”
“Cap formació. Apendre llegint o per «trial and error»”
“soy autodidacta básicamente. en el año 1998 compré un ordenador en argentina, y en la primera semana lo tuve que restaurar 5 veces, porque estaba dispuesta a aprender como se usaba, y hasta donde se podía llegar. luego, ya en barcelona, he hecho cinco cursillos (photoshop de 16hs, premiére 10hs, dreamweaver 16hs, flash 12hs, y after effects 16hs) de programas específicos de los que sólo conocía el entorno básico. después estuve casada tres años con un técnico informático.”
> En tallers realitzats en espais i entorns activistes i socials:
“Tallers d’aprenentatge col.lectiu i inici d’indymedia. Al començament la gent no sabia treballar amb eines lliures que més endavant van ser quotidianes. Php, apache, mysql… persones de fora de barcelona van donar formació a tota la gent de barcelona interessada. Feien un taller i ensenyo el que se i això forma part de la feina activista. La meva ensenyar i la vostra aprendre.”
“Normalment he apres gràcies a companys i companyes que hem anat investigant juntes, i els espais on he fet la majoria dels cursos han sigut centres socials okupats.”
“el primer curs que vaig realitzar va ser a rieteta, tot i fonamentalment ha estat un aprenentatge autodidàctic. també he realitzat diversos cursos a altres centres socials, com miles o la oficina RAM”
“En el doctorado he trabajado el tema desde la teoría, y considero a Radio Paca, una radio de mujeres por internet con la cual colaboro, como una escuela en el ámbito de las TIC. No me acuerdo de haber hecho cursos específicos de formación…”
“sóc membre de kernel panic i sovintejo per diferents hacklabs de la zona”
“En escoles com la BAU, treballant en disseny gràfic, en un parell de tallers vj amb la Solu, compartint coneixements amb d’altres vjs que he anat coneguent en trobades i de Telenoika, i autodidàcticament.”
> per l’ajut informal d’altres persones
“una mica autoinsistent, pinzellades autodidactes, he fet algun curset però no tinc formació sòlida de base. molta part gràcies a poder comunicar-me i ajudar-nos amb gent en una situació més o menys similar. a casa tinc una ajuda d’aprop, la meva mare és informàtica, i treballa com a analista, i és linuxera. els cursos a mesura del possible subvencionats (dels d’atur, o reciclatge) sino amb ajuda econòmica de casa. a base de temps de contacte, inevitablement en vas aprenent, o sigui que sobre la marxa”
“gracies a persones que m’ han anat ensenyant i practicant”
“amb dones. ara estic fent un curs… i suposo que mica en mica, compartint l’experiència amb gent…”
“Primer va ser amb la meva parella. Després a la feina no em va costar gens. Posteriorment em vaig formar i després he acabat formant jo a gent en noves tecnologies de forma voluntària.”
“Amb molta curiositat i paciència, pocs mitjans econòmics i molta ajuda de la gent.”
“A part d’una jornada que vaig assistir per rebre unes nocions, la resta ho he après pel meu compte, equivocant-me molt, esmerçant molt de temps i amb l’intercanvi d’informació entre amics i sobre tot companys de feina i el servei informàtic de l’administració on treballo.”
>Cursos presencials i cursos on-line
“Realización de cursos de formación ocupacional (presencial y on -line)”
“De vegades cursos presendials, de vegades semipresencials o on-line”
“cursos a càrrec de centres Macintosh, cursos a la feina, cursos on-line”
> per cursos de formació ocupacional i cursos a l’entorn laboral
“Cursos de formació professional (paquet office, eines d’internet…) però sobre tot de manera autodidacta i consultant molt amb als professionals del meu entorn.”
“He intenta sempre fer cursos d’informàtica de manera gratuïta: Cursos ocupacionals per aturats/aturades.
Les empreses on he treballat mai m’han fet cap tipus de formació destacable.
A través dels amics/amigues tambè he resolt algun dubte.”
“Amb l’empresa i amb els mitjans que m’ha facilitat aquesta.”
“Vaig rebre formacio sobre internet i telefonia fixe al treballar de teleoperadora en una companyia de telefons.”
“Cursos del departament d’ensenyament”
“Formació externa (en centres especialitzats i a la UB) i, quan treballava al sector privat, cursets adreçats al personal de l’empresa. En fer-me funcionària, la formació la he rebuda finançada per l’Administració.”
>A través de la formació reglada i la universitat:
“Cursos en academies privades durant el batxillerat.
Universitat
Cursos de l’xtec de reciclatge per professors
UOC”
“Molt de temps practicant, amb llibres, informant-me. Cursos últimament a la UOC.”
“Primer vaig cursar a un institut d’ensenyament:
CFS Administració de sistemes informàtics
Ara en aquests moments estic cursant per la uoc:
CFS Administració de sistemes informàtics”
“bàsicament universitat, classes teòriques i pràctiques a les aules d’informàtica. A casa sempre he tingut pc, amb Windows i en els últims anys linux. Evidentment també he après en el món laboral.”
“durant la carrera vaig agafar assignatures relacionades amb arts i noves tecnologies. Estan a l’itinerari de fotografia era gairebe obligat saber fer anar el photoshop. Pero sobretot va ser quan vaig marxar d’erasmus a frança on vaig apendre molt sobre edicio de video i em vaig començar a posar les piles amb el programes de imatge. Des de llavors que sempre estic en constant aprenentatge.”
“A la universitat, durant la carrera d’enginyeria multimedia, vaig aprendre des de 0 fins a programar amb el llenguatge que fos, fer webs, animacions 3D, video, jocs amb Opengl, etc. i molts coneixements tecnològics diversos. També als tallers i amb amics.”
1> Que significa el Do It Yourself (DIY)?
Wikipedia: El «fes-lo tu mateixa», abreujat com HTM o DIY (en anglès «Do It Yourself»), és la pràctica de la fabricació o reparació de coses per una mateixa, de manera que s’estalvia diners, s’entreté i s’aprèn al mateix temps. És una forma d’ autogestió sense esperar la voluntat d’altres per a realitzar les conviccions pròpies. L’ètica del Do It Yourself està generalment associada a diversos moviments anticonsumistes, ja que rebutja la idea d’haver de comprar sempre a uns altres les coses que una desitja o necessita. Es tracta d’un moviment anticultural transferible a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.%[···] El moviment punk s’ha caracteritzat per fer part d’aquesta filosofia, al reparar peces, o al fabricar-les ells mateixos, així com per a decorar pantalons, remeras, caçadores de cuir, samarretes i altres. També s’organitzen els seus propis sistemes de treball, comunicació, edició i distribució”.
HTML/DIY: Qualsevol persona pot reprendre les informacions i pot refer sola, o acompanyada, el procés descrit. El procés o metodologia és per tant lliure de drets. El que es transfereix és el mètode i la llista d’elements/components necessaris per a desenvolupar l’artefacte, per a subvertir el dispositiu o per a esmenar una mateixa. Es tracta per tant de receptes de cuines tècniques que no pertanyen a ningú, i flueixen entre totes, el que fa possible que puguin ser replicades i emulades per qualsevol.
Si ens referim a dinàmiques HTML és molt probable que tractem amb processos de naturalesa més aviat definides com “low tech”/“baixa tecnologia”. El que significa que els ingredients necessaris solen ser bastant barats i accessibles, sigui per mitjà del reciclatge, o de l’auto-construcció. L’HTML entreté la multiplicació d’experiències autònomes i autodidactes amb els mitjans. Aquests processos es desenvolupen en ambients lliures on l’emulació, l’intercanvi i el qüestionar reemplacen altres valors com els de consumir un producte acabat, o d’accedir a ells a través d’un sistema purament mercantil. Les dinàmiques HTML són molt importants ja que la producció de les eines electròniques i digitals es desenvolupen generalment en pèssimes condicions socials i ecològiques. Condicions en les quals l’explotació de les treballadores, i dels entorns ambientals, transformen àrees senceres en abocadors tòxics. Condicions que solen fomentar el feminicidi en les zones de les maquiladores, com Ciutat Juarez, o en les Zones Econòmicament Especials a Àsia o Africa. La nostra ètica en relació amb les eines que fem servir pot millorar posant les mans a la massa, i optant per reciclar el mes possible, per consumir el menys possible, per saber construir i esmenar les nostres eines de treball i de creació. D’aquesta manera comencem a fer-nos càrrec del significat polític, social i ecològic contingut dintre de les nostres eines.
Per altra banda, en l’HTML la dimensió experimental és essencial perquè determina el valor que l’individu atribueix al que fa. Experimentant, sola o acompanyada, una pot adonar-se que el que està fent no és solament replicar un procés, si no que està participant a la seva re-definició. A part de la sensació eufòrica que acompanya l’acte de soldar un emissor, o de construir-se una antena, es troba la dimensió de la conquesta [o reconquesta] de la nostra autonomia. La practica concreta de les tecnologies ens fa prendre consciència de fins a quin punt han estat mistificades per les instàncies de poder, i de dominació. El capitalisme i el patriarcat no vol que ens ocupem dels processos i metodologies, no vol que entenguem i sapiguem modificar i adaptar les tecnologies a les nostres pròpies necessitats. En l’HTML es troba el tornar a un cert nivell practic on “el carrer usa les coses a la seva manera” com ens anunciava William Gibson en la seva novel·la “Neuromancer”.
La voluntat de compartir coneixements i de documentar el que fem, el perquè i el com, són etapes complicades i estimulants. Presenten un gran quantitat de reptes i desafiaments sobre els quals cal anar pensant afí de contrabalançar les dinàmiques d’exclusió que regeixen l’accés a les TICs. Pot ser que el que ens importi més de l’HTML és la recerca de l’autonomia, emmarcada dintre d’una postura anti-consumista, anti-capitalista i anti-patriarcal però que s’acompanya d’una voluntat de compartir recursos i idees perquè totes podem construir, incidir en les nostres eines així com expressar-nos amb elles.
