Feminisme, tecnologia i gènere>>>neutralitat/ parcialitat>>pessimisme / optimisme
Postfeminisme, tecnofeminisme i deconstrucció del gènere
Gènere i tecnologies
Els debats i l’interès per les relacions, condicions i condicionats del gènere amb la ciència i la tecnologia no són nous i es remunten i s’expandeixen, bàsicament, a partir dels anys 701. Els seus inicis provenen, sobretot, dels moviments socials de dones, de la preocupació general per les seves diferents posicions professionals, i les condicions de desigualtat i discriminació que les caracteritzaven (Wajman: 1991).
Existeix, doncs, una llarga literatura que visibilitza el paper de les dones en la ciència, el caràcter inherentment patriarcal de la ciència occidental o les necessitats d’incorporar els valors de les dones en el seu estudi i evolució (Wajman; 2001). De totes maneres, tot i que cal situar l’inici de l’interès per la relació entre el Gènere i la Tecnologia en l’estudi del Gènere i la Ciència, actualment, hi ha suficient literatura que, exclusivament, es refereix a l’àmbit tecnològic, com per col.locar el punt de partida d’aquesta investigació en les referències dirigides a l’estudi de tecnologia i la seva relació amb les qüestions de gènere.
El feminisme, els estudis de gènere i l’aproximació a les tecnologies>>>De l’essencialisme a les diferències individuals>>>
La primera literatura feminista en relació a les tecnologies, que com s’ha comentat es remunta als anys 70, es dedicà a intentar explicar el domini històric dels homes sobre les màquines i la permanent subrepresentació de les dones en els camps científics i tecnològics. Amb això esdevingué una potent crítica del determinisme tecnològic, imperant fins llavors, que presentava les tecnologies com quelcom deslligat, sense influències i sense impactes, d’allò social, i per tant neutral i asocial.
Els primers estudis feministes de les tecnologies parteixen, per una banda, d’enfocaments essencialistes, que tendeixen a explicar la subrepresentació de les dones per diferències biològiques i mostren una profunda tecnofobia, o bé, per altra banda, d’aquelles aproximacions que es focalitzaven en el caràcter patriarcal de la tecnologia considerant-la com un domini masculí imparable i discriminatori per les dones. D’aquesta manera es potencià, per una banda o l’altre, un plantejament pessimista del paper de la tecnologia en la conformació de l’estructura social i el gènere que dominà bona part de la literatura feminista en relació a les tecnologies fins a dècades més tard(Wajcman; 2006).
Val la pena aturar-se a revisar les diverses perspectives que s’han anat construint per explicar la baixa participació de les dones en les tecnologies per entendre el desenvolupament teòric posterior.
Aquestes perspectives comprenen, per una banda, l’essencialista, que com ja s’ha apuntat expliquen la baixa participació de les dones en el món tecnològic per causes biològiques que predeterminen les diferències entre homes i dones2. Per altra banda, i posterior en el temps com a reacció a aquesta, anà prenent força la perspectiva costructivista que emfatitza la construcció social de les tecnologies com un domini masculí i per tant destaca les forces socials en comptes de les biològiques com a determinant d’aquestes diferències entre gèneres3.
Ambdues perspectives, tot i tenir diverses escoles i corrents, tendeixen a veure el gènere i la tecnologia com quelcom fixe i a assumir que existeixen diferències entre homes i dones sigui per causes psicològiques, biològiques o socials.
Finalment, en emergència i desenvolupament, la perspectiva individualista, que es focalitza en les diferències individuals entre les dones i troba les causes de la baixa presència de les dones en el món tecnològic en cada context concret, individual que forja la identitat de cada dona, el seu desenvolupament professional i les seves respostes a aquestes influències contextuals (Trauth, Quesenberry and Morgan; 2004).
D’acord amb aquesta perspectiva de les diferències individuals, tant el gènere com les tecnologies es construeixen social i culturalment però a un nivell individual. Això fa que, a la vegada, es qüestioni la visió del gènere com a quelcom fixat, com compatien les perspectives anteriors, focalitzant-se en les similaritats entre homes i dones, en tant que individus, i remarcant la diversitat que hi ha també en el gènere, i en relació a les mateixes tecnologies.
Feminisme, tecnologia i gènere>>>neutralitat/ parcialitat>>>pessimisme/optimisme
Tot i que la majoria de les teories feministes comparteixen l’associació entre tecnologia i masculinitat, existeix divergència pel que fa a les causes que expliquen aquesta associació (Hodkinson; 2000).
Les teories properes al feminisme liberal, que assumeixen que la tecnologia és neutral respecte el gènere, creuen que la masculinitat de les tecnologies és quelcom que té a veure amb la imatge que es té de les tecnologies, doncs la majoria de persones que hi treballen són homes, la majoria de professors són homes i així també els que ho estudien. Una de les preocupacions principals que tenen les feministes liberals és la de documentar l’absència i presència de la dona en la historia del desenvolupament científico-tecnològic, explicar aquesta situació i proposar estratègies institucionals i educatives per una incorporació més plena de la dona en aquests camps (Pérez Sedeño, 1998a).
El punt de vista, amb el temps, es va anar desplaçant de les dones excepcionals al model general de participació de les dones. Documentar i explicar el limitat accés de les dones a les institucions i carreres científiques i tècniques va a passar a convertir-se en la preocupació bàsica. Molts estudis varen identificar barreres estructurals que impedien la participació de les dones analitzant i posant de manifest aspectes de discriminació de gènere en els treballs científics i tecnològics (segregació horitzontal / sostre de vidre), el tipus de socialització i educació diferenciada que nens i nenes reben des de petits i els estereotips sexistes que identifiquen masculinitat amb màquines i les aptituts per la tecnologia i la feminitat amb la cura i les relacions socials.
Però des del feminisme liberal es creu, també, que trencant aquesta imatge i encoratjant a les dones a entrar en el món tecnològic es pot acabar amb aquesta dominació masculina. Tanmateix, la problemàtica i la responsabilitat d’aquest trencament recau en les mateixes dones, i conseqüentement força a la pèrdua de la seva feminitat, quan, en canvi, no es planteja la transformació de les institucions o de la mateixa tecnociència per fer front a aquest domini (Wacjman; 2006) i per tant se li assumeix certa neutralitat.
Si bé el feminisme liberal ha tendit a tractar la tecnologia com a neutral en termes de gènere4, altres perspectives feministes exposen que la tecnologia està generitzada, o sexuada, i que per tant el gènere és inherent a la tecnologia i no només una imatge.
Aquest seria el cas de l’aproximació ecofeminista, la radical i, fins i tot, la socialista, que d’una o altra forma analitzen la naturalesa genèrica de la mateixa tecnologia.
Així doncs, durant els mateixos anys 70, però amb un ampli desenvolupament posterior, també s’iniciaren els plantejaments, provinents del feminisme radical i marxista, que veien la tecnologia generitzada i marcadament patriarcal.
Per les feministes radicals, culturals i ecofeministes la pròpia tecnologia encarna els valors patriarcals i per tant comporta la dominació i el control de les dones i la natura. A més, aquesta qüestió es planteja com a impossible d’erradicar en tant que les diferències de gènere són biològiques més que construïdes socialment.
D’acord amb aquest plantejament, si bé els primers moviments feministes, tendencialment liberals, celebraven el desenvolupament de les tecnologies reproductives, les feministes radicals, ecofeministes i culturals les rebutjaven en tant que forma d’explotació patriarcal del cos de les dones5.
Aquestes feministes, però, contribuïren a mostrar la parcialitat del desenvolupament de les tecnologies i a emfatitzar les qualitats polítiques i patriarcals de la mateixa tecnologia, a més d’afirmar que les necessitats de les dones podien ser molt diferents de les dels homes i que les tecnologies no sempre havien estat al seu servei (Wacjman; 2006).
Ara bé, aquestes feministes també potenciaren la visió pessimista de les tecnologies i foren tendencialment essencialistes al considerar les dones com inherentment cuidadores i pacifistes, i per aquestes afirmacions, han rebut un gran allau de crítiques posteriors.
Presentant també la tecnologia com a quelcom no neutral, però mostrant menys pessimisme i rebujant l’essencialisme, sorgí el feminisme socialista, també anomenat feminisme constructivista (Hodgkinson; 2000). Tot i que també discrepen de les aproximacions liberals, doncs creuen en la necessitat de transformar tant les institucions com la tecnologia existent i rebutgen la proposta assimilacionista liberal. Les teòriques i investigadores del feminisme socialista relacionen el patriarcat i el capitalisme i centren els seus estudis en les qüestions del món laboral i les seves desigualtats fins a arribar a l’anàlisi de l’explotació en el tercer món, per exemple, en l’ús de mà d’obra barata per la manufactura tecnològica, així com l’atenció al treball domèstic no remunerat, analitzant les incidències de la tecnologia sobre el grau d’especialització de gènere del treball domèstic.
Aquesta perspectiva, com en el cas de les feministes liberals, permet la possibilitat de canvi, però en aquest cas a través de la intervenció política (Hodgkinson; 2000).
L’aproximació socialista, a més, afirma que tant la tecnologia com el gènere són socialment construïts i que la mateixa definició de la tecnologia està masculinament esbiaixada, doncs ha deixat fora les activitats i invencions tecnològiques de les dones. D’aquesta manera s’evidencia com allò públic i allò privat viuen en interdependència i que les identitats masculina i femenina, més que originar-se únicament com a conseqüència de la família, ho fan a través de totes les relacions socials.
En aquests anys, doncs, finalment s’assumí el paper d’allò social en les tecnologies, en major o menor mesura, i a la vegada, això mateix també significà una crítica a les mateixes ciències socials i a la seva tendència a obviar els factors tecnològics en les seves recerques i interessos (Wacjman; 2006)
Fins aquí, però les aproximacions feministes al món de les tecnologies havien generat un elevat grau de pessimisme respecte l’univers tecnològic i no és fins els plantejaments feministes que es desenvoluparen a partir dels anys 90 que comencen a sorgir punts de vista feministes optimistes en relació a les tecnologies. Val a dir que posicionaments més d’acord amb les visions generals que es tenien de les tecnologies en altres àmbits6.
Aquest canvi cap a l’optimisme s’explica, sobretot, per l’auge i desenvolupament de les tecnologies digitals i les noves tecnologies de la informació i la comunicació i perquè, a la vegada, es comencen a introduir nous debats i a conformar noves disciplines i enfocaments epistemològics en l’estudi de les dones i la tecnologia que es revisaran després de veure l’evolució dels estudis socials de la tecnologia.
Així doncs, i com a sumari del que s’ha introduït fins aquest punt, si bé la discussió feminista sobre la ciència i la tecnologia començà amb el reconeixement i l’estudi de l’escassetat de dones en aquests àmbits, a partir dels anys noranta, i encara en evolució, aquestes discussions feministes ascendeixen fins a qüestions de trascendència espistemològica. Val a dir, que malgrat aquest desenvolupament històric, no es constitueixen com un procés de “superació” i per tant els estudis d’exclusió han continuat sent claus per l’anàlisi sobre gènere i l’activitat científicotecnològica (Gonzalez i Pérez; 2002).
Aquestes qüestions es tractaran més endavant doncs es considera necessari fer una breu revisió de l’evolució dels estudis socials de les tecnologies fins a la incorporació definitiva del gènere per tal de seguir certa coherència cronològica i temàtica en aquesta exposició teòrica.
Dels estudis de la ciencia i la tecnologia als estudis socials de la ciència i la tecnologia i la incorporació del gènere
Durant anys, i encara ara en alguns àmbits en l’actualitat, el determinisme tecnològic ha imperat en l’estudi de les tecnologies. Tot i que les tecnologies es presentaven com a determinant del canvi d’estructures socials i factor explicatius dels canvis a la modernitat(Lohan; 2000), aquest determinisme atorgava a la tecnologia cert caràcter autònom i amb dinàmiques exclusivament internes que, per tant mostraven allò tecnològic fora de control i influència de la societat.
Ara bé, a partir dels anys 80 es desenvolupen els estudis socials de la tecnologia que proclamen la perspectiva social respecte la tecnologia exposant que les tecnologies s’arrelen, també, en allò social (Lohan: 2000).
L’aproximació constructivista situa la tecnologia com una xarxa heterogènia d’allò tècnic i allò social, i per tant mostra una diferenciació clara respecte el determinisme tecnològic anterior que percebia allò tecnològic com quelcom independent de la vida social, però que, tanmateix, podia canviar les nostres vides radicalment.
Tot i que en la actualitat s’ha desenvolupat una àmplia literatura i una gran varietat d’enfocaments de conformació social de l’estudi social de la tecnologia (Wacjman: 2006) el terme d’estudis socials de la tecnologia ha acabat englobant, de forma genèrica, les diferents aproximacions que s’anotaran breument i a continuació.
La primera d’aquestes aproximacions, anomenada SCOT (Social construction of Techology) i desenvolupada per autories com Bijker, Hughes i Pinch entre d’altres, destaca per l’esforç d’entendre la simbiosi entre allò tecnològic i la societat. La Construcció Social de la Tecnologia emfatitza que els artefactes tecnològics estan oberts a l’anàlisi social no només pel que fa al seu ús, sinó també al seu disseny i contingut tecnològic. Per aquests autors les màquines funcionen si han estat acceptades per un grup social suficientment rellevant(Wajcman:2000). Ara bé, l’SCOT, tot i que obre les portes a una anàlisi feminista de les tecnologies també les tanca al no considerar, de manera suficient, les dones com un grup social rellevant a tenir en compte per explicar aquesta interacció.
L’ ANT (Poststructuralist Actor-Network Theory), desenvolupada inicialment per autors com Callon, Latour i Law, va més enllà i considera que allò tecnològic està construït socialment, mentres que allò social està tècnicament construït, i que per tant s’influencien i són mútuament constitutius. Segons ells, les màquines porten amb elles la paraula de qui les ha inventat, desenvolupat, produït…i fins i tot les persones usuàries poden renegociar i qüestionar els significats i els usos d’aquestes creacions.
Tot i que s’acusen els estudis socials de la tecnologia d’intercanviar el determinisme tecnològic per el determinisme social, el seu desenvolupament significà un clar i necessari desafiament a les aproximacions anteriors (Wajcman:2000) a més de la inclusió definitiva de l’element social en l’estudi de la tecnociència.
Les aportacions més rellevants dels estudis socials de la tecnologia han estat, entre d’altres, la constatació de l’existència d’un sistema o xarxa tecnològica que no només inclou elements tecnològics sinó també socials, econòmics, polítics i fins i tot culturals que determinen, en gran mesura, les decisions innovatives de futur i la mateixa evolució tecnològica que deixarà de veure’s com quelcom lineal i predeterminat per esdevenir quelcom flexible a la interpretació.
Així des dels estudis socials de la tecnologia s’emfatitza el fet que allò que afavoreix un tipus de tecnologia respecte un altre no respon a l’eficàcia tècnica, sinó, més aviat, a un conjunt de circumstàncies sociotècniques i un conjunt d’interessos institucionals (Wajcman: 2006).
A més d’aquestes aportacions, els estudis socials de la tecnologia criticaren els mateixos estudis socials i la teoria social per la seva omissió d’allò tecnològic i material afirmant que a excepció de determinats estudis, que intentaven veure els impactes de les tecnologies sobre la societat, les ciències socials no han mostrat prou interès per la tecnociència i els seus determinants socials, de manera que han tendit a tractar les relacions socials com si fossin quelcom independent de la tecnologia.
Tot i això, i sobretot en els seus inicis, els estudis socials de les tecnologies mostraren certa ceguera al gènere i d’aquí han rebut bona part de la crítica feminista que ha fet contribucions importants al constructivisme social. Així doncs, des de les aproximacions feministes s’ha treballat en demostrar que allò social és també allò de gènere i que fins i tot, l’exclusió d’alguns grups socials, com les dones, de la participació en les tecnologies té impactes en el desenvolupament tecnològic ( Wacjman; 2000).
En conseqüència, i finalment, els estudis socials de la tecnologia han incorporat el gènere en les seves recerques, tot i que segons Wacjman, sovint els ha tocat a les feministes que estudien la tecnociència demostrar que les relacions socials inclouen relacions de gènere.
La marginació del gènere en els primers estudis socials de la tecnologia, també segons Wacjman, s’explica per diferents qüestions determinants en aquests enfocaments socials, des de la metodologia emprada i com s’entén el poder, fins a la concentració dels estudis en els processos de disseny tecnològic. Així, quan s’estudien els llocs, com la manufactura o les oficines on les dones hi són notablement presents, o els usos de les tecnologies domèstiques, és llavors quan apareix el gènere. Però, i com una de les majors crítiques rebudes a aquests estudis, si només es visualitzen les qüestions de gènere en aquests casos, es potencia la visió de que el gènere és un element clau només quan el subjecte del tema d’investigació és la dona.
De totes maneres, en els darrers anys ha crescut l’intercanvi entre els estudis feministes i els estudis socials de la tecnociència i, fins i tot, s’ha anat conformant el que s’anomenaria, més endavant, el tecnofeminisme7.
Aquests estudis han estat pioners en la deconstrucció de les dicotomies que separaven la producció del consum, el disseny de l’ús i així el que s’acostumava a mostrar per un banda dels homes i l’altra de les dones. Per tot això, els estudis tecnofeministes provinents dels estudis socials de les tecnologies han representat un avenç fonamental respecte la recerca anterior en l’estudi de la tecnociència, el paper d’allò social, i evidentment, la introducció definitiva del gènere en el seu estudi.
Postfeminisme, tecnofeminisme i deconstrucció del gènere
El manifest Ciborg de Haraway enceta, a partir dels anys 90, una llarga i renovadora literatura que relaciona i qüestiona la desigualtat de gènere i les tecnologies8. Amb això, Haraway ha estat una de les influències feministes més determinants en l’estudi de la tecnociència.
La majoria de la literatura d’aquesta dècada fou produïda en l’àmbit de la biomedicina, però des de finals dels 90 i amb l’auge d’internet ha estat també creixent la investigació en relació a les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació9.
Ambdues àrees d’estudi coincideixen en veure les noves tecnologies com una possibilitat d’empoderament per les dones trencant, definitivament, amb el pessimisme inicial.
L’interès per les tecnologies reproductives esdevingué un tema central en bona part dels estudis biomèdics. El treball precedent que analitzava l’impacte de les tecnologies en el cos de les dones entenent que el cos era biològicament prefixat començà a ser qüestionat i es considerà que, fins i tot, el mateix cos era objecte de transformació. Així el sexe (natural) i el gènere (social) han anat sent qüestionats i deconstruïts ( Wajcman; 2000). Tal com diu Wacjman (2006) la relació entre gènere i tecnologia no s’havia qüestionat en cap àmbit tan enèrgicament com en el de la reproducció humana biològica.
Si les feministes radicals i les ecofeministes centraren gran part de la seva anàlisi en reclamar la maternitat com a aspecte fundacional de la identitat de les dones generant tecnofòbia i una clara resistència al desenvolupament tecnològic, Haraway, rebutjant aquest retorn a un estat natural mític i la defensa del determinisme genètic, esdevingué encara més determinant i influent en matèria de tecnociència i tecnofeminisme, sobretot, a partir del seu manifest “ciborg”.
El ciborg, l’híbrid de màquina i organisme, és una forma que confon totes les formes d’identificació i proclama, obertament, que prefereix ser un impur ciborg que una deesa ecofeminista pura. Amb això arriba, clarament, la fi del domini essencialista i l’inici de l’atorgament d’una gran potencialitat transformadora a les noves tecnologies.
Haraway, i bona part de la literatura que la segueix, emfatitza el potencial alliberador de la ciència i la tecnologia i es torna a vincular ciència amb progrés. Reivindica una ciència feminista que reconegui els seus propis ciments contingents i localitzats.
Paral.lelament, amb la publicació del manifest Zorra Mutante sorgeix el ciberfeminisme que comparteix aquesta visió optimista respecte les tecnologies. Les ciberfeministes, com Plant (1998) veuen la web i la comunitat electrònica com a generadores de zones de llibertat sense límits i, com Haraway, es presenten com a reacció al pessimisme dels 80 i la concentració prèvia dels estudis tecnofeministes en la inherència masculina de la tecnologia industrial.
El ciberfeminisme considera que les noves tecnologies són molt més difuses i obertes que les velles tecnologies i que, amb això, també obren noves relacions entre el gènere i la tecnologia. Per les ciberfeministes les innovacions tecnològiques han permès la transferència de poder dels homes a les dones i, en tant que generadores de la decadència de les velles estructures, també ho són de la dominació masculina. I no només això, sinó que les xarxes horitzontals, difuses i flexibles del ciberespai són més afins als valors i les formes de ser de les dones.
És en aquest context que es desenvolupen i generalitzen, sobretot entre les més joves, el grrl power o el riot grrl que canalitza l’expressió punk del feminisme.
Com el ciborg, per les ciberfeministes, les noves tecnologies de la informació i la comunicació suposen no només la subversió de la identitat masculina, sinó una multiplicitat de subjectivitats innovadores (Wacjman; 2006) i la idea que internet pot transformar, no només la societat i la mateixa tecnologia, si no també els rols de gènere convencionals.
|
1991
|
Donna Haraway publica: “Ciència, Cyborgs i dones: la reinvenció de la natura.”
VNS (VeNuS) Matrix , Australia. El seu Manifest de la Zorra Mutante és converteix en un símbol del ciberfeminsime. El grup proclama com a lema “el clítoris es una línea directa a la matriu”. S’exploren la construcció de nous marcs socials, identitaris i sexuals, desenmascarant els mites que poden allunyar a les dones dels dispositius d’alta tecnologia i reivindicant la seva apropiació per part de les dones. |
|
1993
|
Des de l’Associació pel Progrés de les Comunicacions es crea el grup APC- Dones, (www.apcwomen.org) amb la filosofia d’utilitzar les TICs per l’empoderament de les dones en el món. Els grups feministes pioners que lideren aquest grup son: American Internationl Health Alliance, Boston Women’s Health Book Collective, Casa de Colores, Centre for Women’s Global Leadersgip, Femnet, Equality Now, Global Foundation for Women, Isis International y De Mujer a Mujer. |
|
1994
|
Faith Wildingen Critical Art Ensamble, www.critical-art.neti SubRosa.net, combinen art, activisme i política per explorar i criticar els efectes de les interseccions de les TICs i la biotecnologia en el cos, la vida i el treball de les dones. |
|
1995
|
A la IV Conferencia Mundial de Dones a Pequín un grup de 40 dones de 24 països assegura formació i suport a 1.700 usuàries en TICs per a fer un seguiment on-line de la Conferencia. Es reivindica l’ús de la comunicació per l’empoderament de les dones i l’exigencia de la democratització dels medis. |
|
1996
|
Es crea ENAWA: European and NorthAmerican Women Action – Feminist Media. Una Xarxa d’Organitzacions que integren mitjans de comunicació, TICs, informació i defensa dels drets de les dones. |
|
1997
|
1a Trobada Internacional Ciberfeminista (en el marc de Documenta X) que conclou amb el Manifest Ciberfeminista. Organitzada per OBN (Old Boys Network, www.obn.org), grup liderat per Cornelia Sollfrank. El medi és el missatge, el codi és el col.lectiu.
|
|
1997
|
Sadie Plant publica “Zeros + Uns”1. Planteja la relació entre les dones i les màquines. Diferencia entre “Uns” masculins i els seus oposats binaris, els “Zeros”, femenins. La tecnologia, diu, és femenina. |
|
1997–2007
|
Proliferen la creació de xarxes i espais ciberfeministes. Les rrriot grrrls, A Italia porticodonne.org, a Canadà cybersolidaires.org, a l’Estat Espanyol mujeresenred.net, Espai de dones de Pangea, Ciberdona…, a França penelopes.org, a Europa de l’Est www.witt-project.net, a Àfrica Famafrique.org i a America Llatina Rima.org entre moltes i moltes d’altres. Els llocs webs i les publicacions ciberfeministes han augmentat d’unes quantes a ppis de 90, a quasi 2000 en 2002 fins a milers i milers a 2007. |
En aquest context algunes autores han descobert el mon virtual com una nova possibilitat, un nou espai – més enllà o més aquí dels espais públic-privat/domèstic – en que, per fi, els gèneres queden desarticulats i desactivats i les persones alliberades de les rígides cotilles d’una masculinitat i feminitat empobridora i alienant. A més d’això, aquestes autores emfatitzen la importància d’allò simbòlic, els mites i els relats fundacionals per legitimar i reproduir un ordre social determinat (De Miguel i Boix, 2006).
Tot i que moltes feministes postmodernes han abraçat aquestes aproximacions tampoc han estat exemptes de crítiques. La principal crítica rebuda ha estat l’acusació de caure en la utopia i la conseqüent invisibilització de la reproducció dels models socials existents i desiguals sota la disfressa tecnològica (Wacjman; 2006) o la presentació de la subjectivitat difusa que pot limitar les opcions d’acció política feminista real i material. Autores ciberfeministes com Sollfrank o Zafra adverteixen d’aquesta possibilitat de fer-se i desfer-se… perquè el rostre és política. No s’ha de deixar de banda que els rostres també es veuen des de els ulls de l’altri, eludint a la mirada de la dona vista amb els ulls del patriarcat. Si internet semblava que donava la possibilitat de prescindir del cos, home-dona, jove-vell, les autores creuen que avui veiem que internet no ha suposat sinó la reiteració dels codis més patriarcals i que, si alguna vegada hem estat més cos és ara, mai hem estat més cos que amb Internet. (Zafra, 2006)
Ara bé, l’obertura de la caixa fosca del gènere que significaren aquestes noves aproximacions feministes, ha seguit marcant noves línies de recerca que s’han mostrat crítiques no només amb l’essencialisme, sinó també amb el constructivisme. Qüestionar el sexe i el gènere en relació a les tecnologies permet resoldre la falsa contradicció entre essencialisme i constructivisme (Preciado, 2002). Aquesta crítica rau en el fet que si bé les feministes constructivistes s’havien apropiat i desenvolupat una aproximació constructivista social necessària de les tecnologies, la seva concepció del gènere semblava haver restat congelada (Landström; 2007).
Els desenvolupaments actuals de la filosofia i la sociologia feminista que qüestionen el gènere prefixat anterior i parteixen de la flexibilitat i hibridesa que encetaren els ciborgs i el ciberfeminisme, es replantegen les subjectivitats i el mateix concepte del jo que ara es presenta com a genèric. Aquest és el cas de “l’ensamblatge “de Currier (2002). “L’ensamblatge” es defineix com la força i els fluxes dels components que es troben i s’enllacen amb altres forces i fluxes d’altres elements. D’aquesta manera es reconfigura la subjectivitat com a quelcom constituït en relacions complexes amb la tecnologia, situant la relació com el mecanisme crucial en comptes de la identitat de gènere ( Landström; 2007).
De totes maneres, tot i que la deconstrucció del gènere ofereix possibilitats interessants per explicar la relació del gènere, la societat i les tecnologies també comporta els riscos que genera la despararició del subjecte de crítica (Landström; 2007) i així la incapacitat d’acció col.lectiva transformadora.
Darrerament, les teories Queer semblen oferir noves formes de crítica de les relacions de poder basades en la sexualitat i, a la vegada, permetre rebutjar la idea preestablerta de subjecte deixant oberta la noció de gènere. Autores com Grosz (2005) proposen deixar de definir el gènere respecte el passat, i el present10, i orientar-lo cap al futur. Així, aquesta orientació de futur, pot ser el punt d’entesa de la coproducció del gènere i la tecnologia.
Sembla ser que les propostes tecnofeministes actuals apunten, doncs, cap a les diverses relectures de la identitat de gènere per així trobar noves vies de transformació social i política que en l’àmbit de les tecnologies, però també de la societat en el seu conjunt, permetin un desenvolupament més inclusiu de les mateixes tecnologies i de la societat.
1Pel fet de partir, sobretot, de la literatura anglosaxona que utilitza el mot gènere aquest serà l’utilitzat en bona part de la investigació i especialment en la revisió i el marc teòric. Ara bé, també es consideraran les diferències que s’atribueixen al sexe (biològic) i el gènere (construït socialment).
2 Aquesta perspectiva recull autories com Dennis, Kiney, Hung, Geen, Straub, Venkatesh o Morris.
3Autories tan rellevants com Wacjman, Adam, Cockburn, Webster entre d’altres pertanyen a aquesta perspectiva.
4Tot iacceptar que convencionalment ha estat dominada els homes.
5 I així ho mostraven, clarament, les veus de FINRRAGE (Feminist International network of Resistance to Reproductive and Genetic Engineering).
6Altres teòrics i considerats gurús com Castells i Negroponte també coincidien en veure positivament les tecnologies i considerar que Internet i el ciberespai estaven produint una revolució tecnològica i social.
7Wajcman, fins i tot, ha titulat la seva darrera publicació El Tecnofeminisme.
8 Haraway, D (1991) A Ciborg Manifesto. In Simians, Cyborgs and Women. Routledge. Nova York.
9Noves tecnologies de la informació per diferenciar-les de les velles com el telégraf o el telèfon que si bé havien tingut la seva importància mostraven elements diferents a tot allò que s’ha anat desenvolupant amb l’entrada definitiva d’internet i, posteriorment, la telefonia mòbil.
10Deixant enrere les referència a on, quan i com es va néixer.
