“Con la radiotelefonía se acabó el aislamiento espiritual en que venía viviendo hasta ahora la mujer española” [9] Igual que en altres activitats relacionades amb la tecnologia, la participació de les dones a la ràdio s’ha vist limitada per diversos factors relacionats amb el control masculí en l’ àmbit de la direcció i de la tècnica. Peró això no significa que les dones no hi hagin estat presents, ni molt menys. Com diu la periodista Elvira Marteles Marteles, directora del programa Documentos RNE en les seves Notes sobre la història de les dones en la ràdio espanyola: “Pese a este serio impedimento, determinadas individualidades se han desarrollado de forma notable en el medio, alcanzando cotas de popularidad y de influencia social difícilmente comparable a la de otros medios escritos, mucho más minoritarios y de efectos más reducidos” (2006, p. 3). Cal tenir en comte que quan comença la dècada dels 30 del segle XX hi havia un 47,5% de dones analfabetes a Espanya i un 36,9% d’homes que no sabien llegir ni escriure. Sis anys més tard el número es redueix a una xifra de 39,4% en el cas de les dones i 24,8% en el des homes (Altés, 2007, p. 28). Per això, també, la ràdio va ser una important eina no només per la massificació de la informació, sinó i també de formació, principalment per les dones i per la classe obrera. Maria Sabaté havia estat contractada com a secretària de publicitat del Departament de Publicitat de da Revista Ràdio Barcelona, que va estar dirigit fins a 1926 per Eduardo Gaztambide. Mecanògrafa de professió, com moltes dones en aquella època, la seva incursió als micròfons va ser casual i improvisada. A la Fonoteca de Ràdio s’hi troba l’imatge de la gravació original i un àudio amb la regravació feta per ella l’any 1974 en commemoració del 5è0 aniversari de l’emissora: “EAJ UNO de emisiones Radio Barcelona. La Estación Radiodifusora EAJ UNO de emisiones Radio Barcelona” A la mateixa Ràdio Barcelona, Maria Ángeles Fernández García va ser la primera dona a treballar com a tècnica de so en la radiodifusió de l’Estat. Nascuda el 1905, va estar en actiu fins l’any 1965, quan es va jubilar. Segons es fa constar, el seu ingrés a la emissora es donà perquè el seu tiet, Joaquín Sánchez Cordovés, era l’encarregat tècnic que va aconseguir millorar la qualitat del so de Ràdio Barcelona (Balsebre, 2002). Les primeres emissions radiofòniques tenien un caràcter d’entreteniment, i a les plantilles de les emissores hi havia sempre un grup d’artistes de teatre, entre els quals hi havia moltes dones. De fet, la nòmina artística de dones als teatres radiofònics és tan amplia com la de dones al teatre en aquella època. El ràdio teatre es el precursor dels quadres dramàtics o serials radiofònics, que a partir dels anys 50 donaran estabilitat a les emissores més importants. Aquestes produccions, explica Elvira Marteles(2006) “eran de alguna forma ajenas al funcionamiento cotidiano de la radio y al trabajo de los profesionales. Los actores y actrices tenían un matiz artístico diferente al de los locutores, guionistas y técnicos que componían las plantillas de las empresas radiofónicas”
[9] Tereza de Escoriaza, Radio Ibérica de Madrid, 22 de mai de 1924, en conferencia sobre la situació de la dona a España, cf. Marteles Marteles, 2006