El període de la II Repú blica coincideix amb l’època d’expansió i popularitzaciò de la ràdio a tot el món. A Catalunya i a l’Estat Espanyol això no es diferent, tot i que amb l’arribada del franquisme s’instaurarà la censura als continguts i es produirà un canvi en els misstages radiofònics.
Com veurem, les dones tingueren una participació molt important en la història d’aquest mitjà, com ho mostra el fet de que va estar durant molt de temps associat amb l’audiència femenina. De fet, significà la gran aproximació de les dones a les tecnologies de l’informació i de la comunicació.
El telèfon sense fils, com s’anomenava la ràdio al principi, inicià la seva expansió als Estats Units, l’any 1916. Tres anys després es creà la primera empresa radiofònica en aquest país, la RCA. A Europa les primeres emissions es feren a Bélgica el mateix 1919 i l’any següent, a l’Estat Espanyol, es porten a terme les primeres experiències amb aquest nou mitjà, per iniciativa d’associacions de ràdio aficionats i dels fabricants d’aparells de radiodifusió i de radiotelefonia, que eren els mateixos utilitzats, en aquells moments, per l’indústria telegràfica, l’origen més remot de la radiodifusió. Els primers radioclubs de l’Estat van néixer el 1922 i funcionaven gràcies a aficionats a la radiodifusió que es trobaven a locals socials amb aparells receptors i material radioelèctric per intercanviar informacions respecte al seu funcionament.
A principis de l’any 1924, Radio Ibérica ja havia començat a fer emissions a Madrid, però les emissions regulars de la primera ràdio oficialment registrada a l’Estat Espanyol iniciar-se el 14 de novembre del mateix any als estudis de Ràdio Barcelona (EAJ-1), situats al Hotel Colom, a les Rambles. Les primeres emissions tenien un caràcter d’entreteniment, i a les plantilles de les emissores hi havia sempre un grup d’artistes de teatre, entre els quals hi havia moltes dones.
Nascuda sota la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, Ràdio Barcelona, com a Ràdio Associació Catalunya, creada a l’any 1929, no va poder emetre lliurement en català fins el 1931, quan Francesc Macià assumeix la presidència de la Generalitat de la Republica Catalana. Amb l’arribada de la Repú blica catalana, la ràdio inaugura una nova etapa en la que es farà servir aquest mitjà com a instrument polític eficaç, sobretot a partir dels anys trenta quan es consolida com a un mitjà informatiu de masses. En aquest moment, la ràdio viu una important transformació perquè s’allibera de la censura de la dictadura i hi ha una consolidació dels gèneres informatius. La pugna per l’hegemonia de les dues estacions barcelonines contribueix a desenvolupar la radiodifusió catalana d’aquest període, ric en esdeveniments polítics i socials que fan de la ràdio un mitjà de primera magnitud [1] .
La lliure circulació de la informació és garantitzada per la Constitució de 1931, que afavoreix la lliure expressió d’idees i pensaments de grups fins llavors amb llibertats individuals i col.lectives reduïdes i, per tant, anteriorment exclosos. Evidentment, la supressió de la censura implica una garantia per l’agilitat informativa i aquest context afavoreix que les emissores ampliïn el seu camp d’actuació. S’incorporen nous espais d’opinió, crítica i retransmissions en directe d’actes pùblics. Els serveis informatius adquireixen força i les emissions es realizen diversos cops al dia. Això també es reflecteix en els nivells d’audiència que es van multiplicant. Entre 1931 i 1935 el número de receptors de ràdio a l’Estat Espanyol va passar de 550 mil a 3,3 millons. S’ha de dir que a França n’hi havia més de 2 millions i a Alemanya i Anglaterra, al voltant de 7 millions (Samaniego; Altès).
Durant la Guerra Civil (1936–1939) hi havia a l’Estat Espanyol al voltant de 50 emissores d’ona curta, moltes amb emissions irregulars, i entre 10 i 20 emissores d’ona mitjana (Niqui; Samaniego). En aquest període també apareixien les ràdios anomenades revolucionàries, doncs operaven sense autorització del govern. Aquestes van ser les primeres experiències amb ràdios lliures o comunitàries a l’Estat Espanyol. A Barcelona en destaquen l’ECN 1, de la CNT-FAI, la Ràdio PSU número 1, dels socialistes, i la Ràdio POUM ECP-2.
La primera vegada que una situació de guerra es troba una radiodifusió consolidada com a mitjà de masses és amb la guerra Civil espanyola. De fet, l’alçament militar començà amb l’al·locució dirigida als espanyols pel General Franco des de Tenerife. A la Península, a partir de les sis de la tarda els insurrectes comencen a radiar “partes de victoria”, sota ordres del general Queipo. Durant els dies 18 i 19 se succeeixen les notes del Govern destinades a contrarestar les informacions difoses per les estacions que estan en poder dels facciosos, la qual cosa demostra l’impacte que estaven produint les emissions radiofòniques per totes bandes (Franquet, 2001).
-----------------—
[1] Informe de la Xarxa de Ràdios de Catalunya, 2002
