Històricament les dones han hagut de sobrepassar molts entrebancs per el seu accés al coneixement i l’exercici tecnològic. Com veurem, a més d’alimentar els estereotips de gènere existents sobre la inconveniència del treball de les dones i de la inaptitud d’aquestes per al treball tecnològic, diferents règims polítics i les ideologies de les classes governants, com en el cas del Franquisme, han farcit el seu règim d’impediments legals, directes i inderectes, per l’accés de les dones a l’estudi i el treball, en aquest cas tecnològic.
Tot i això, les dones esdevingueren mà d’obra preferent per algunes tasques tecnològiques com la telefonia o la ofimàtica i, moltes d’altres, exercint de muntadores o realitzadores audiovisuals, han demostrat la capacitat de les dones per les tasques tecnològiques. Tanmateix en patiren la discriminació de gènere que les forçà a les feines més infravalorades, econòmicament i socialment.
Totes elles, amb la seva persistència en el treball i la seva presència a les lluites socials, laborals i polítiques, ni que fos de forma anònima i actualment invisibilitzada, contribuiren a importants avenços de drets per a les dones i participaren activament en els nous espais de la societat democràtica en general.
Totes elles, en la seva feina de cada dia sumen una gran multitud de petites resistencies i contribucions emancipadores continuades, fins ara, invisibilitzades i oblidades per una societat, no només forçada a oblidar i silenciar el seu passat democràtic sinó també únicament concentrada en els grans màrtirs, grans noms, grans fites, grans tragèdies i grans triomfs puntuals.
En un esforç per mostrar aquesta continuitat i resistència quotidiana, el treball diari de tantes dones en el seu exercici laboral utilitzant les TICs i la seva significació per a la història del nostre país, no només del desenvolupament tecnològic, sinó també del desenvolupament democràtic i igualitari us presentem aquesta recerca sobre dones, TICs i memòria històrica.