Annex 3: Cronologia de la història política de Catalunya 1936-1939

[1]

1936

 

• Dissolució de les Corts espanyoles.

   

• Eleccions generals. Victòria del Front Popular.

   

• Govern de Manuel Azaña. Amnistia general de presos polítics.

   

• Restabliment de la Generalitat i de Lluís Companys.

   

• Martínez Barrio, president de les noves Corts.

   

• Destitució d'Alcalá Zamora.

   

• Azaña, president de la República.

   

• Casares Quiroga, cap de govern.

   

• Assassinat el tinent de la Guàrdia d'Assalt Castillo i de Calvo Sotelo.

   

• Aixecament militar a Melilla, Ceuta i el Protectorat. Comença la Guerra Civil.

   

1936-1939

 

• Guerra Civil.

   

• El 1938 la batalla de l'Ebre va ser l'última resistència republicana. La guerra ja estava pràcticament acabada i deixava al seu pas 100.000 baixes entre morts, ferits i presoners. Dels 100.000 combatents, 30.000 tenien entre 17 i 18 anys i se'ls coneixia com la Lleva del Biberó. La batalla de l'Ebre va ser la conseqüència de la resistència contra l'avançament republicà que volia tancar l'exèrcit franquista després del seu triomf a Terol. La marxa es va aturar a Gandesa, on la successió de bombardejos, un desgast en les trinxeres i posicions delimitades es van anar succeint i van tenir com a resultat la victòria de Franco. Després d'aquesta batalla els franquistes van poder ocupar Catalunya sense dificultats.

   

1939

 

• Cau Tarragona.

   

• Cau Barcelona.

   

• Cau Girona.

   

• Companys passa la frontera camí de l'exili.

   

• Cau Port Bou i tot el territori català queda a mans de Franco.

   

• Dimissió d'Azaña.

   

• Llei de responsabilitats polítiques.

   

• Consell de Defensa Nacional.

   

• Franco entra a Madrid.

   

• Cauen València i Alacant.

   

• Comunicat franquista del final de la guerra.

   

• Comencen els consells de guerra que acabaran amb milers d'afusellaments i empresonaments durant tots els anys 40.

   

1940

 

• Consell Nacional de Catalunya a París.

   

• Vidal i Barraquer s'entrevista amb el papa Pius XII i lamenta la prohibició de l'ús del català a l'Església: sermons, edicions... El Vaticà no es pronuncia.

   

• La nomenclatura de carrers dedicats a noms històrics catalans és substituïda per noms nous, afins al nou règim.

   

• Es forma el Front Nacional de Catalunya (FNC).

   

• Llei de repressió de la maçoneria i el comunisme.

   

• El servei militar s'estableix obligatori i per dos anys. Els que el van fer al bàndol republicà l'han de repetir.

   

• Racionament de menjar.

   

• S'estableix la targeta del fumador.

   

• Afusellament de Lluís Companys.

   

• Josep Irla, nou president de la Generalitat.

   

1941

 

• Processó a Barcelona per "purificar els carrers".

   

1942

 

• L'Institut d'Estudis Catalans es reorganitza en la clandestinitat.

   

• L'anarcosindicalista Joan Peiró és afusellat a Paterna.

   

• Decret de creació del "Nodo", informatiu cinematogràfic de visió obligatòria.

   

• Pacte ibèric entre Espanya i Portugal.

   

1943

 

• Detenen 40 militants del Front Nacional de Catalunya.

   

• Llei de rebel·lió militar. Els delictes polítics es jutgen com a consells de guerra.

   

• Mor a l'exili el cardenal Vidal i Barraquer.

   

1944

 

• Constitució a Montserrat del Front Universitari de Catalunya.

   

• Represa de llibres en català per l'editorial Selecta.

   

• Invasió de 4.000 guerrillers del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) per la Vall d'Aran.

   

• "Quaderns de l'Exili" a Mèxic.

   

1945

 

• Es penja una gran bandera catalana clandestinament a la Sagrada Família.

   

• Govern de la Generalitat a l'exili amb Josep Irla, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Comorera, entre d'altres.

   

• Neix a Barcelona el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, presidit per Josep Pous i Pagès.

   

• Constitució a Tolosa de Llenguadoc del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) amb Manuel Serra i Moret i Josep Pallach.

   

• Detenen 200 militants del PSUC.

   

• Llei del referèndum.

   

• L'Assemblea General de l'ONU nega l'entrada d'Espanya.

   

1946

 

• Vaga del tèxtil a Manresa.

   

• Manifestacions de suport a Franco a la plaça Oriente de Madrid.

   

• Primeres representacions regulars teatrals en català al Romea i el Victòria i primers concerts públics de l'Orfeó Català.

   

• Els EUA, França i Anglaterra condemnen el règim franquista.

   

• França tanca la frontera amb Espanya.

   

• L'ONU considera el règim de Franco una amenaça mundial.

   

1947

 

• Vaga del tèxtil a Mataró.

   

• Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

   

• Llei de successió.

   

1948

 

• Primeres proves de televisió arran de la Fira de Mostres.

   

• Edició de monedes amb la inscripció "Franco, caudillo de España por la gracia de Dios".

   

• Mor Pompeu Fabra.

   

1949

 

• Afusellen quatre membres del PSUC a Barcelona.

   

• Franco visita Barcelona. Exploten 10 bombes.

   

1950

 

• Congrés Eucarístic.

   

1951

 

• Inici de la itinerant Festa de les Lletres Catalanes. Josep Pla guanya el premi Joanot Martorell de novel·la.

   

1952

 

• Supressió del racionament del pa.

   

• Clausura del Congrés Eucarístic, on es desplega una gran senyera com a símbol de continuïtat.

   

• Darrers afusellaments al camp de la Bóta. Es tracta de 5 membres de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

   

1953

 

• Presentació a la Unesco del memorial en defensa de la cultura catalana.

   

• Concordat entre el Vaticà i Espanya.

   

• Es constitueix a Mèxic el Consell Nacional Català, que presideix Josep Maria Batista i Roca.

   

1954

 

• Josep Tarradellas és escollit a Mèxic president de la Generalitat de Catalunya.

   

• Es constitueix el grup de joves Catòlics i Catalans inspirats per l'antropòleg i escriptor Raimon Galí.

   

1955

 

• Espanya ingressa a l'ONU.

   

1956

 

• Vaga del tèxtil i del metall a Barcelona.

   

• S'edita a Barcelona "La gramàtica catalana" de Pompeu Fabra.

   

• Primera emissió a Madrid de TVE.

   

1957

 

• Vaga d'usuaris pel preu dels tramvies a Barcelona.

   

• Comença la construcció de nous barris: Bellvitge, Sant Ildefons...

   

• Josep Maria Porcioles, alcalde de Barcelona.

   

• Inauguració del Camp Nou del Futbol Club Barcelona.

   

• Guerra a Sidi Ifni, un conflicte en què van morir 300 espanyols i més de 500 van quedar ferits. Demostra la censura de la informació, fins al punt que encara avui es dubta que hagués existit.

   

1958

 

• La programació de TVE arriba a Barcelona.

   

• Constitució del Consell de les Forces Polítiques de Catalunya amb l'exclusió del PSUC i l'FNC.

   

• Llei dels principis fonamentals del Moviment Nacional.

   

• Espanya ingressa al Fons Monetari Internacional.

   

• Proclamen províncies espanyoles Guinea, el Sàhara i Ifni.

   

1959

 

• Primeres emissions de Televisió de Barcelona des de Miramar.

   

• "Afer Galinsoga", arran d'un incident que va provocar l'aleshores director de "La Vanguardia Española", Luis Martínez de Galinsoga, que va protestar a l'església barcelonina de Sant Ildefons perquè predicava en català. La seva frase "Todos los catalanes son una mierda" s'escampà per tot Barcelona. Com
  
  a resposta, un grup de joves encapçalats per Jordi Pujol van organitzar una campanya de boicot.

   

• Apareix la revista "Serra d'Or" a l'empara de l'Església.

   

• Campanya de protesta de la "P" que s'estén arreu del país.

   

1960

 

• Incidents al Palau de la Música per la prohibició de cantar "El cant de la senyera". Jordi Pujol és condemnat a 7 anys de presó en un consell de guerra.

   

• Galinsoga és cessat, després que el diari hagués perdut subscriptors i tiratge.

   

1961

 

• Es funda Òmnium Cultural, amb finalitat de mecenatge cultural català i àmbit dins el Principat, fundat a Barcelona per Joan B.Cendrós, Lluís Carulla, Fèlix Millet, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus.

   

• La Banca Catalana canvia de nom i s'estableix a Barcelona, des d'on realitza una forta expansió arreu del país i de l'Estat.

   

• Primer disc en català per Edigsa.

   

1962

 

• Fundació d'Edicions 62.

   

• "Espinàs canta Brassens", primers discos de la Nova Cançó.

   

1963

 

• Òmnium Cultural organitza una campanya pública de protesta per la discriminació social de la llengua catalana.

   

1964

 

• Autoritzen publicar llibres en català. Amb tot continua la censura prèvia, com en castellà.

   

• Jocs Florals a Perpinyà, presidits per Pau Casals.

   

• Es constitueix la Comissió Obrera Central de Barcelona.

   

1965

 

• Inici de l'escola de mestres Rosa Sensat, dirigida per Marta Mata.

   

• Inici de les indústries petroquímiques de Tarragona.

   

• Uns 3.000 obrers es manifesten davant la Central Nacionalista Sindicalista (CNS) a favor de CCOO.

   

• L'abat Escaré marxa a l'exili.

   

1966

 

• Aproven la llei de premsa i impremta coneguda com la "llei Fraga".

   

• Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris (Sdeub), organització constituïda en assemblea com a culminació de la lluita dels estudiants de Barcelona contra el SEU falangista i les Asociaciones Profesionales de Estudiantes, amb les quals el govern havia volgut substituir-lo.

   

• Creació CCOO a Catalunya.

   

• Manifestació de 130 capellans davant la Prefectura de Policia per les tortures als detinguts.

   

• Detencions d'afiliats a CCOO.

   

1967

 

• S'autoritzen les primeres mostres de llengua catalana a la premsa diària. Es tracta de les esqueles mortuòries.

   

• La repressió als actes i publicacions és molt forta: denegació de permisos per retre homenatge a Pau Casals i s'expedienta Destino, entre altres coses.

   

• Judici al Tribunal d'Ordre Públic dels dirigents de l'Sdeub.

   

1968

 

• Naixement del PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans), organització política que neix de l'escissió del sector més jove i d'esquerres del Front Nacional de Catalunya.

   

• Fundació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

   

• Primer fascicle de la Gran Enciclopèdia Catalana.

   

• Conflictes universitaris i tancaments dels centres de València i Madrid.

   

• Revolta universitària i obrera a França que influeix tot Europa.

   

1969

 

• Les autoritats militars de Girona protesten per la presència de la llengua catalana als actes litúrgics. També s'oposen al fet que l'Ajuntament dediqui un carrer a Pompeu Fabra.

   

• La censura continua prohibint les referències biogràfiques sobre el fet català. S'arriba a prohibir, en un diccionari biogràfic, que s'inclogui un fragment d'un cèlebre discurs del rei Martí l'Humà del segle XV perquè era massa nacionalista.

   

• Decret de prescripció dels delictes comesos anteriorment a l'abril de 1939.

   

• Estat d'excepció arreu d'Espanya, durarà fins al mes de març, arran de les mobilitzacions tant a l'interior de l'Estat com a l'exterior contra el franquisme i després d'haver condemnat a mort sis etarres.

   

• Franco nomena com a successor Joan Carles.

   

• La societat avança amb nous invents que potencien el consum.

   

1970

 

• Les obres se succeeixen a Barcelona: túnels de Vallvidrera i aprovació del Pla de la Rivera, entre d'altres.

   

• Tancada d'intel·lectuals i estudiants a Montserrat en protesta contra el règim, el precedent de l'Assemblea de Catalunya.

   

• Consell de guerra a Burgos contra membres d'ETA. El judici es va convertir en un procés al règim per la protesta de jutjats, de sectors crítics al franquisme i l'agitació internacional.

   

• El cantautor Lluís Llach, que sempre ha mostrat el seu compromís polític al llarg de la seva trajectòria, és prohibit. No el tornaran a autoritzar fins al 1974.

   

1971

 

• Primera sessió de l'Assemblea de Catalunya.

   

• Nomenen un bisbe català a Barcelona, Narcís Jubany, després de més de 40 anys.

   

• El governador civil torna a prohibir que els avisos al Camp Nou es facin en català.

   

• Es demana l'ingrés a l'OTAN.

   

1972

 

• Concentració de 3.000 persones a Ripoll per celebrar l'Assemblea de Catalunya.

   

• Es rebaixa la majoria d'edat de les dones dels 25 als 21 anys.

   

• Consell de guerra contra militants del PCE i el FAC.

   

1973

 

• 9 de juny. Luis Carrero Blanco és nomenat president del govern.

   

• 20 de desembre. Atemptat d'ETA que provoca la mort de Luis Carrero Blanco. Inici del Procés 1001 contra dirigents de CCOO, que rellança la lluita obrera.

   

• Detenció Assemblea de Catalunya. 113 dirigents empresonats.

   

• Tancada a Montserrat d'intel·lectuals i estudiants.

   

• Greus aldarulls i protestes d'universitaris i obrers.

   

1974

 

• 12 de febrer. Discurs programàtic d'obertura del nou president del govern, Carlos Arias Navarro, conegut com l'"esperit del 12 de febrer".

   

• 2 de març. Execució del militant anarquista Salvador Puig Antich, després del consell de guerra.

   

• 29 de juliol. Constitució de la Junta Democràtica entorn del PCE.

   

• Detenció de 67 membres de l'Assemblea de Catalunya mentre celebraven la XI Permanent.

   

• Crisi econòmica energètica: 280.000 aturats i 17% d'inflació.

   

• Protestes obreres al Baix Llobregat. Es paralitzen un centenar de fàbriques.

   

• Naixement d'organitzacions polítiques: RSDC (Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya), CSC (Convergència Socialista de Catalunya ) i CDC (Convergència Democràtica de Catalunya).

   

• El Parlament europeu condemna el règim espanyol.

   

• Franco és hospitalitzat.

   

1975

 

• 11 de juny. Constitució de la Plataforma de Convergència Democràtica, entorn del PSOE.

   

• 27 de setembre. Execució de cinc sentències de mort contra dos militants d'ETA i tres membres del FRAP.

   

• 1 d'octubre. Manifestació a la plaça Oriente en suport a Franco i el seu règim; protestes obreres i d'estudiants.

   

• Estat d'excepció al País Basc.

   

• 20 de novembre. Mort de Franco.

   

• 22 de novembre. El príncep Joan Carles de Borbó presta jurament davant les Corts i es converteix en Joan Carles I, rei d'Espanya i cap d'estat.

   

• 12 de desembre. Primer govern de la monarquia, presidit per Carlos Arias Navarro.

   

• Cadena d'atemptats a les llibreries de venda de llibres en català a Barcelona i València.

   

• Autoritzen per primera vegada cantar en públic "Els segadors", però com a versió històrica.

   

• Presentació dels líders polítics catalans en les conferències de les terceres vies.

   

• Neix el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.

   

1976

 

• 1 i 8 de febrer. Grans manifestacions a Barcelona demanant "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia"

   

• 3 de març. Vaga general a Vitòria: cinc morts i un centenar de ferits per la policia.

   

• 26 de març. Es constitueix la Coordinació Democràtica.

   

• 9 de maig. Aplec carlí de Montejurra: dos morts a mans de la ultradreta.

   

• 3 de juliol. Nomenen Aldolfo Súarez president del govern espanyol, després de la dimissió forçada d'Arias Navarro.

   

• 30 de juliol. Primer decret d'amnistia.

   

• 4 de setembre. Es crea Coordinació Democràtica, l'anomenada Platajunta, que aplega un ampli ventall de forces democràtiques.

   

• 11 de setembre. Primera celebració legal de la Diada després del franquisme. No pot fer-se a Barcelona i té lloc a Sant Boi amb una assistència multitudinària.

   

• 12 de novembre. Vaga general convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals.

   

• 18 de novembre. Aprovació a les Corts de la llei per a la reforma política.

   

• 15 de desembre. Referèndum de la llei per la reforma política aprovada per una àmplia majoria, el 94% dels vots.

   

• Xirinacs demana l'amnistia a la porta de la Model. Hi serà 2 anys.

   

• CDC es converteix en partit polític.

   

• Aparició de l'"Avui", primer diari en català.

   

• Congrés constituent del PSC. Se'l coneixerà com a PSC-Congrés per distingir-lo del PSC-R (Reagrupament).

   

• Aparició d'"El País", el periòdic que encarna la transició.

   

• Presentació d'Aliança Popular.

   

1977

 

• 24 de gener. Matança de cinc advocats laboristes de CCOO en un despatx del carrer d'Atocha de Madrid, per part d'un grup d'ultradreta: cinc morts i quatre ferits.

   

• Els Grapo segresten el general Villaescusa.

   

• Es reconeix el dret de vaga.

   

• 9 d'abril. Legalització del Partit Comunista d'Espanya.

   

• Dissolució del Moviment Nacional.

   

• Constitució de la UCD (Unió de Centre Democràtic) com a coalició electoral.

   

• Espanya presenta a Brussel·les la sol·licitud d'admissió de la CEE.

   

• 15 de juny. Primeres eleccions generals i democràtiques de l'estat espanyol. Triomf de la UCD.

   

• 25 de juny. Es constitueix l'Assemblea de Parlamentaris de Catalunya.

   

• 27 de juny. Tarradellas va a Madrid i s'entrevista amb Suárez per restablir la Generalitat.

   

• 12 de juliol. Devaluació d'un 20% de la pesseta.

   

• 11 de setembre. Multitudinària manifestació a Barcelona amb crides a favor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

   

• 29 de setembre. Un decret restableix provisionalment la Generalitat de Catalunya.

   

• Retorn de Tarradellas.

   

• Gran manifestació a Barcelona per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

   

• Els partits polítics abandonen l'Assemblea de Catalunya.

   

• Constitució del primer govern de la Generalitat provisional de Tarradellas.

   

• 14 d'octubre. Aprovació de la llei d'amnistia.

   

• 25 d'octubre. El govern de la UCD, els partits de l'oposició i els sindicats signen els Pactes de la Moncloa per posar les bases del procés constituent i fer front a la crisi econòmica.

   

• Espanya ingressa al Consell d'Europa.

   

1978

 

• Constitució de la Comissió Mixta de Traspassos de la Generalitat.

   

• Primer número d'"El Periódico".

   

• Neix la coalició CiU (Convergència i Unió ) de la unió de Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.

   

• Convocatòria d'eleccions sindicals lliures.

   

• 6 de desembre. Aprovació del referèndum de la Constitució espanyola, amb un 88% dels vots i una abstenció del 33%.

   

• 29 de desembre. L'Assemblea de Parlamentaris aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

   

1979

 

• L'Estatut d'Autonomia de Catalunya apareix al BOE.

   

• Ruptura de l'Entesa dels Catalans.

   

• Referèndums per aprovar els estatuts del País Basc i Catalunya.

   

• Eleccions legislatives. Triomf de la UCD. Tercer govern de Suárez.

   

• Congrés extraordinari del PSOE, que tria Felipe González com a secretari general.

   

1980

 

• Primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb victòria de CiU.

   

• Primera llei del Parlament: l'11 de setembre es declara Festa Nacional.

   

• Referèndum autonòmic a Andalusia.

   

• La UCD surt derrotada.

   

• Eleccions al País Basc. Guanya el PNB.

   

1981

 

• Dimissió de Suárez.

   

• Cop d'estat fracassat. Guàrdies civils dirigits per Tejero ocupen el Congrés dels Diputats mentre es produïa la investidura de Calvo Sotelo com a president del govern.

   

• Manifestacions multitudinàries de suport a la democràcia i a la Constitució.

   

• Eleccions al Parlament gallec amb victòria d'Aliança Popular.

   

• El Congrés dels Diputats aprova l'ingrés d'Espanya a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) amb el vot en contra del PSOE i el PCE.

   

• Nou govern de Leopoldo Calvo Sotelo.

   

1982

 

• Eleccions autonòmiques a Andalusia. Victòria del PSOE.

   

• El Senat aprova la llei d'harmonització del procés autonòmic (Loapa) gràcies a l'acord d'UCD-PSOE.

   

• Suárez funda la CDS (Centre Democràtic i Social).

   

• Eleccions legislatives. Victòria del PSOE per majoria absoluta.

   

1983

 

• El Parlament català aprova la llei de normalització lingüística.

   

• El govern socialista expropia el grup Rumasa, propietat de José María Ruiz Mateos.

   

• Eleccions municipals. Es consolida el triomf socialista.

   

• El Tribunal Constitucional invalida la Loapa.

   

1984

 

• Eleccions al Parlament. Victòria de CiU.

   

• Eleccions al País Basc. Victòria del PNB (Partit Nacionalista Basc).

   

• El Congrés del PSOE aprova la permanència a l'OTAN.

   

1985

 

• Pacte de legislatura entre el PSOE i el PNB.

   

• Adhesió d'Espanya a la CEE (Comunitat Econòmica Europea).

   

• El govern socialista clausura les delegacions del Front Polisario d'Espanya.

   

1986

 

• Espanya ingressa a la CEE.

   

• Referèndum per l'OTAN. A Catalunya i Euskadi guanya el "no"; a la resta d'Espanya, el "sí".

   

• Felipe González revalida la majoria absoluta al capdavant del PSOE.