Annex 3: Cronologia de la història política de Catalunya 1936-1939

[1]

1936

 

• Disso­lu­ció de les Corts espa­nyo­les.

   

• Elec­ci­ons gene­rals. Victò­ria del Front Popu­lar.

   

• Govern de Manuel Azaña. Amnis­tia gene­ral de presos polí­tics.

   

• Resta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat i de Lluís Companys.

   

• Martí­nez Barrio, presi­dent de les noves Corts.

   

• Desti­tu­ció d’Al­calá Zamora.

   

• Azaña, presi­dent de la Repú blica.

   

• Casa­res Quiroga, cap de govern.

   

• Assas­si­nat el tinent de la Guàr­dia d’As­salt Casti­llo i de Calvo Sotelo.

   

• Aixe­ca­ment mili­tar a Meli­lla, Ceuta i el Protec­to­rat. Comença la Guerra Civil.

   

1936–1939

 

• Guerra Civil.

   

• El 1938 la bata­lla de l’Ebre va ser l’úl­tima resis­tèn­cia repu­bli­cana. La guerra ja estava pràc­ti­ca­ment acabada i deixava al seu pas 100.000 baixes entre morts, ferits i preso­ners. Dels 100.000 comba­tents, 30.000 tenien entre 17 i 18 anys i se’ls conei­xia com la Lleva del Biberó. La bata­lla de l’Ebre va ser la conse­qüèn­cia de la resis­tèn­cia contra l’avan­ça­ment repu­blicà que volia tancar l’exèr­cit fran­quista després del seu triomf a Terol. La marxa es va aturar a Gandesa, on la succes­sió de bombar­de­jos, un desgast en les trin­xe­res i posi­ci­ons deli­mi­ta­des es van anar succe­int i van tenir com a resul­tat la victò­ria de Franco. Després d’aquesta bata­lla els fran­quis­tes van poder ocupar Cata­lu­nya sense difi­cul­tats.

   

1939

 

• Cau Tarra­gona.

   

• Cau Barce­lona.

   

• Cau Girona.

   

• Companys passa la fron­tera camí de l’exili.

   

• Cau Port Bou i tot el terri­tori català queda a mans de Franco.

   

• Dimis­sió d’Azaña.

   

• Llei de respon­sa­bi­li­tats polí­ti­ques.

   

• Consell de Defensa Naci­o­nal.

   

• Franco entra a Madrid.

   

• Cauen Valèn­cia i Alacant.

   

• Comu­ni­cat fran­quista del final de la guerra.

   

• Comen­cen els consells de guerra que acaba­ran amb milers d’afu­se­lla­ments i empre­so­na­ments durant tots els anys 40.

   

1940

 

• Consell Naci­o­nal de Cata­lu­nya a París.

   

• Vidal i Barra­quer s’en­tre­vista amb el papa Pius XII i lamenta la prohi­bi­ció de l’ús del català a l’Es­glé­sia: sermons, edici­ons… El Vaticà no es pronun­cia.

   

• La nomen­cla­tura de carrers dedi­cats a noms histò­rics cata­lans és subs­ti­tu­ïda per noms nous, afins al nou règim.

   

• Es forma el Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya (FNC).

   

• Llei de repres­sió de la maço­ne­ria i el comu­nisme.

   

• El servei mili­tar s’es­ta­bleix obli­ga­tori i per dos anys. Els que el van fer al bàndol repu­blicà l’han de repe­tir.

   

• Raci­o­na­ment de menjar.

   

• S’es­ta­bleix la targeta del fuma­dor.

   

• Afuse­lla­ment de Lluís Companys.

   

• Josep Irla, nou presi­dent de la Gene­ra­li­tat.

   

1941

 

• Processó a Barce­lona per «puri­fi­car els carrers».

   

1942

 

• L’Ins­ti­tut d’Es­tu­dis Cata­lans es reor­ga­nitza en la clan­des­ti­ni­tat.

   

• L’anar­co­sin­di­ca­lista Joan Peiró és afuse­llat a Paterna.

   

• Decret de crea­ció del «Nodo», infor­ma­tiu cine­ma­to­grà­fic de visió obli­ga­tò­ria.

   

• Pacte ibèric entre Espa­nya i Portu­gal.

   

1943

 

• Dete­nen 40 mili­tants del Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya.

   

• Llei de rebel·­lió mili­tar. Els delic­tes polí­tics es jutgen com a consells de guerra.

   

• Mor a l’exili el carde­nal Vidal i Barra­quer.

   

1944

 

• Cons­ti­tu­ció a Mont­ser­rat del Front Univer­si­tari de Cata­lu­nya.

   

• Represa de llibres en català per l’edi­to­rial Selecta.

   

• Inva­sió de 4.000 guer­ri­llers del Partit Comu­nista d’Es­pa­nya (PCE) i del Partit Soci­a­lista Unifi­cat de Cata­lu­nya (PSUC) per la Vall d’Aran.

   

• «Quaderns de l’Exili» a Mèxic.

   

1945

 

• Es penja una gran bandera cata­lana clan­des­ti­na­ment a la Sagrada Famí­lia.

   

• Govern de la Gene­ra­li­tat a l’exili amb Josep Irla, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili, Joan Como­rera, entre d’al­tres.

   

• Neix a Barce­lona el Consell Naci­o­nal de la Demo­crà­cia Cata­lana, presi­dit per Josep Pous i Pagès.

   

• Cons­ti­tu­ció a Tolosa de Llen­gua­doc del Movi­ment Soci­a­lista de Cata­lu­nya (MSC) amb Manuel Serra i Moret i Josep Pallach.

   

• Dete­nen 200 mili­tants del PSUC.

   

• Llei del refe­rèn­dum.

   

• L’As­sem­blea Gene­ral de l’ONU nega l’en­trada d’Es­pa­nya.

   

1946

 

• Vaga del tèxtil a Manresa.

   

• Mani­fes­ta­ci­ons de suport a Franco a la plaça Oriente de Madrid.

   

• Prime­res repre­sen­ta­ci­ons regu­lars teatrals en català al Romea i el Victò­ria i primers concerts públics de l’Or­feó Català.

   

• Els EUA, França i Angla­terra condem­nen el règim fran­quista.

   

• França tanca la fron­tera amb Espa­nya.

   

• L’ONU consi­dera el règim de Franco una amenaça mundial.

   

1947

 

• Vaga del tèxtil a Mataró.

   

• Entro­nit­za­ció de la Mare de Déu de Mont­ser­rat.

   

• Llei de succes­sió.

   

1948

 

• Prime­res proves de tele­vi­sió arran de la Fira de Mostres.

   

• Edició de mone­des amb la inscrip­ció «Franco, caudi­llo de España por la gracia de Dios».

   

• Mor Pompeu Fabra.

   

1949

 

• Afuse­llen quatre membres del PSUC a Barce­lona.

   

• Franco visita Barce­lona. Explo­ten 10 bombes.

   

1950

 

• Congrés Euca­rís­tic.

   

1951

 

• Inici de la itine­rant Festa de les Lletres Cata­la­nes. Josep Pla guanya el premi Joanot Marto­rell de novel·la.

   

1952

 

• Supres­sió del raci­o­na­ment del pa.

   

• Clau­sura del Congrés Euca­rís­tic, on es desplega una gran senyera com a símbol de conti­nu­ï­tat.

   

• Darrers afuse­lla­ments al camp de la Bóta. Es tracta de 5 membres de la Confe­de­ra­ció Naci­o­nal del Treball (CNT).

   

1953

 

• Presen­ta­ció a la Unesco del memo­rial en defensa de la cultura cata­lana.

   

• Concor­dat entre el Vaticà i Espa­nya.

   

• Es cons­ti­tu­eix a Mèxic el Consell Naci­o­nal Català, que presi­deix Josep Maria Batista i Roca.

   

1954

 

• Josep Tarra­de­llas és esco­llit a Mèxic presi­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

   

• Es cons­ti­tu­eix el grup de joves Catò­lics i Cata­lans inspi­rats per l’an­tro­pò­leg i escrip­tor Raimon Galí.

   

1955

 

• Espa­nya ingressa a l’ONU.

   

1956

 

• Vaga del tèxtil i del metall a Barce­lona.

   

• S’edita a Barce­lona «La gramà­tica cata­lana» de Pompeu Fabra.

   

• Primera emis­sió a Madrid de TVE.

   

1957

 

• Vaga d’usu­a­ris pel preu dels tram­vies a Barce­lona.

   

• Comença la cons­truc­ció de nous barris: Bell­vitge, Sant Ilde­fons…

   

• Josep Maria Porci­o­les, alcalde de Barce­lona.

   

• Inau­gu­ra­ció del Camp Nou del Futbol Club Barce­lona.

   

• Guerra a Sidi Ifni, un conflicte en què van morir 300 espa­nyols i més de 500 van quedar ferits. Demos­tra la censura de la infor­ma­ció, fins al punt que encara avui es dubta que hagués exis­tit.

   

1958

 

• La progra­ma­ció de TVE arriba a Barce­lona.

   

• Cons­ti­tu­ció del Consell de les Forces Polí­ti­ques de Cata­lu­nya amb l’ex­clu­sió del PSUC i l’FNC.

   

• Llei dels prin­ci­pis fona­men­tals del Movi­ment Naci­o­nal.

   

• Espa­nya ingressa al Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal.

   

• Procla­men provín­cies espa­nyo­les Guinea, el Sàhara i Ifni.

   

1959

 

• Prime­res emis­si­ons de Tele­vi­sió de Barce­lona des de Mira­mar.

   

• «Afer Galin­soga», arran d’un inci­dent que va provo­car l’ales­ho­res direc­tor de «La Vanguar­dia Española», Luis Martí­nez de Galin­soga, que va protes­tar a l’es­glé­sia barce­lo­nina de Sant Ilde­fons perquè predi­cava en català. La seva frase «Todos los cata­la­nes son una mierda» s’es­campà per tot Barce­lona. Com
  
  a resposta, un grup de joves encap­ça­lats per Jordi Pujol van orga­nit­zar una campa­nya de boicot.

   

• Apareix la revista «Serra d’Or» a l’em­para de l’Es­glé­sia.

   

• Campa­nya de protesta de la «P» que s’es­tén arreu del país.

   

1960

 

• Inci­dents al Palau de la Música per la prohi­bi­ció de cantar «El cant de la senyera». Jordi Pujol és condem­nat a 7 anys de presó en un consell de guerra.

   

• Galin­soga és cessat, després que el diari hagués perdut subs­crip­tors i tiratge.

   

1961

 

• Es funda Òmnium Cultu­ral, amb fina­li­tat de mece­natge cultu­ral català i àmbit dins el Prin­ci­pat, fundat a Barce­lona per Joan B.Cendrós, Lluís Caru­lla, Fèlix Millet, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus.

   

• La Banca Cata­lana canvia de nom i s’es­ta­bleix a Barce­lona, des d’on realitza una forta expan­sió arreu del país i de l’Es­tat.

   

• Primer disc en català per Edigsa.

   

1962

 

• Funda­ció d’Edi­ci­ons 62.

   

• «Espi­nàs canta Bras­sens», primers discos de la Nova Cançó.

   

1963

 

• Òmnium Cultu­ral orga­nitza una campa­nya pública de protesta per la discri­mi­na­ció social de la llen­gua cata­lana.

   

1964

 

• Auto­rit­zen publi­car llibres en català. Amb tot conti­nua la censura prèvia, com en caste­llà.

   

• Jocs Florals a Perpi­nyà, presi­dits per Pau Casals.

   

• Es cons­ti­tu­eix la Comis­sió Obrera Central de Barce­lona.

   

1965

 

• Inici de l’es­cola de mestres Rosa Sensat, diri­gida per Marta Mata.

   

• Inici de les indús­tries petro­quí­mi­ques de Tarra­gona.

   

• Uns 3.000 obrers es mani­fes­ten davant la Central Naci­o­na­lista Sindi­ca­lista (CNS) a favor de CCOO.

   

• L’abat Escaré marxa a l’exili.

   

1966

 

• Apro­ven la llei de premsa i impremta cone­guda com la «llei Fraga».

   

• Sindi­cat Demo­crà­tic d’Es­tu­di­ants Univer­si­ta­ris (Sdeub), orga­nit­za­ció cons­ti­tu­ïda en assem­blea com a culmi­na­ció de la lluita dels estu­di­ants de Barce­lona contra el SEU falan­gista i les Asoci­a­ci­o­nes Profe­si­o­na­les de Estu­di­an­tes, amb les quals el govern havia volgut subs­ti­tuir-lo.

   

• Crea­ció CCOO a Cata­lu­nya.

   

• Mani­fes­ta­ció de 130 cape­llans davant la Prefec­tura de Poli­cia per les tortu­res als detin­guts.

   

• Deten­ci­ons d’afi­li­ats a CCOO.

   

1967

 

• S’au­to­rit­zen les prime­res mostres de llen­gua cata­lana a la premsa diària. Es tracta de les esque­les mortu­ò­ries.

   

• La repres­sió als actes i publi­ca­ci­ons és molt forta: dene­ga­ció de permi­sos per retre home­natge a Pau Casals i s’ex­pe­di­enta Destino, entre altres coses.

   

• Judici al Tribu­nal d’Or­dre Públic dels diri­gents de l’Sdeub.

   

1968

 

• Naixe­ment del PSAN (Partit Soci­a­lista d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal dels Països Cata­lans), orga­nit­za­ció polí­tica que neix de l’es­cis­sió del sector més jove i d’es­quer­res del Front Naci­o­nal de Cata­lu­nya.

   

• Funda­ció de la Univer­si­tat Autò­noma de Barce­lona (UAB).

   

• Primer fasci­cle de la Gran Enci­clo­pè­dia Cata­lana.

   

• Conflic­tes univer­si­ta­ris i tanca­ments dels centres de Valèn­cia i Madrid.

   

• Revolta univer­si­tà­ria i obrera a França que influ­eix tot Europa.

   

1969

 

• Les auto­ri­tats mili­tars de Girona protes­ten per la presèn­cia de la llen­gua cata­lana als actes litúr­gics. També s’opo­sen al fet que l’Ajun­ta­ment dedi­qui un carrer a Pompeu Fabra.

   

• La censura conti­nua prohi­bint les refe­rèn­cies biogrà­fi­ques sobre el fet català. S’ar­riba a prohi­bir, en un dicci­o­nari biogrà­fic, que s’in­clo­gui un frag­ment d’un cèle­bre discurs del rei Martí l’Humà del segle XV perquè era massa naci­o­na­lista.

   

• Decret de pres­crip­ció dels delic­tes come­sos ante­ri­or­ment a l’abril de 1939.

   

• Estat d’ex­cep­ció arreu d’Es­pa­nya, durarà fins al mes de març, arran de les mobi­lit­za­ci­ons tant a l’in­te­rior de l’Es­tat com a l’ex­te­rior contra el fran­quisme i després d’ha­ver condem­nat a mort sis etar­res.

   

• Franco nomena com a succes­sor Joan Carles.

   

• La soci­e­tat avança amb nous invents que poten­cien el consum.

   

1970

 

• Les obres se succe­ei­xen a Barce­lona: túnels de Vall­vi­drera i apro­va­ció del Pla de la Rivera, entre d’al­tres.

   

• Tancada d’in­tel·­lec­tu­als i estu­di­ants a Mont­ser­rat en protesta contra el règim, el prece­dent de l’As­sem­blea de Cata­lu­nya.

   

• Consell de guerra a Burgos contra membres d’ETA. El judici es va conver­tir en un procés al règim per la protesta de jutjats, de sectors crítics al fran­quisme i l’agi­ta­ció inter­na­ci­o­nal.

   

• El cantau­tor Lluís Llach, que sempre ha mostrat el seu compro­mís polí­tic al llarg de la seva trajec­tò­ria, és prohi­bit. No el torna­ran a auto­rit­zar fins al 1974.

   

1971

 

• Primera sessió de l’As­sem­blea de Cata­lu­nya.

   

• Nome­nen un bisbe català a Barce­lona, Narcís Jubany, després de més de 40 anys.

   

• El gover­na­dor civil torna a prohi­bir que els avisos al Camp Nou es facin en català.

   

• Es demana l’in­grés a l’OTAN.

   

1972

 

• Concen­tra­ció de 3.000 perso­nes a Ripoll per cele­brar l’As­sem­blea de Cata­lu­nya.

   

• Es rebaixa la majo­ria d’edat de les dones dels 25 als 21 anys.

   

• Consell de guerra contra mili­tants del PCE i el FAC.

   

1973

 

• 9 de juny. Luis Carrero Blanco és nome­nat presi­dent del govern.

   

• 20 de desem­bre. Atemp­tat d’ETA que provoca la mort de Luis Carrero Blanco. Inici del Procés 1001 contra diri­gents de CCOO, que rellança la lluita obrera.

   

• Deten­ció Assem­blea de Cata­lu­nya. 113 diri­gents empre­so­nats.

   

• Tancada a Mont­ser­rat d’in­tel·­lec­tu­als i estu­di­ants.

   

• Greus alda­rulls i protes­tes d’uni­ver­si­ta­ris i obrers.

   

1974

 

• 12 de febrer. Discurs progra­mà­tic d’ober­tura del nou presi­dent del govern, Carlos Arias Navarro, cone­gut com l’"espe­rit del 12 de febrer".

   

• 2 de març. Execu­ció del mili­tant anar­quista Salva­dor Puig Antich, després del consell de guerra.

   

• 29 de juliol. Cons­ti­tu­ció de la Junta Demo­crà­tica entorn del PCE.

   

• Deten­ció de 67 membres de l’As­sem­blea de Cata­lu­nya mentre cele­bra­ven la XI Perma­nent.

   

• Crisi econò­mica ener­gè­tica: 280.000 aturats i 17% d’in­fla­ció.

   

• Protes­tes obre­res al Baix Llobre­gat. Es para­lit­zen un cente­nar de fàbri­ques.

   

• Naixe­ment d’or­ga­nit­za­ci­ons polí­ti­ques: RSDC (Reagru­pa­ment Soci­a­lista i Demo­crà­tic de Cata­lu­nya), CSC (Conver­gèn­cia Soci­a­lista de Cata­lu­nya ) i CDC (Conver­gèn­cia Demo­crà­tica de Cata­lu­nya).

   

• El Parla­ment euro­peu condemna el règim espa­nyol.

   

• Franco és hospi­ta­lit­zat.

   

1975

 

• 11 de juny. Cons­ti­tu­ció de la Plata­forma de Conver­gèn­cia Demo­crà­tica, entorn del PSOE.

   

• 27 de setem­bre. Execu­ció de cinc sentèn­cies de mort contra dos mili­tants d’ETA i tres membres del FRAP.

   

• 1 d’oc­tu­bre. Mani­fes­ta­ció a la plaça Oriente en suport a Franco i el seu règim; protes­tes obre­res i d’es­tu­di­ants.

   

• Estat d’ex­cep­ció al País Basc.

   

• 20 de novem­bre. Mort de Franco.

   

• 22 de novem­bre. El prín­cep Joan Carles de Borbó presta jura­ment davant les Corts i es conver­teix en Joan Carles I, rei d’Es­pa­nya i cap d’es­tat.

   

• 12 de desem­bre. Primer govern de la monar­quia, presi­dit per Carlos Arias Navarro.

   

• Cadena d’atemp­tats a les llibre­ries de venda de llibres en català a Barce­lona i Valèn­cia.

   

• Auto­rit­zen per primera vegada cantar en públic «Els sega­dors», però com a versió histò­rica.

   

• Presen­ta­ció dels líders polí­tics cata­lans en les confe­rèn­cies de les terce­res vies.

   

• Neix el Consell de Forces Polí­ti­ques de Cata­lu­nya.

   

1976

 

• 1 i 8 de febrer. Grans mani­fes­ta­ci­ons a Barce­lona dema­nant «Lliber­tat, amnis­tia i Esta­tut d’Au­to­no­mia»

   

• 3 de març. Vaga gene­ral a Vitò­ria: cinc morts i un cente­nar de ferits per la poli­cia.

   

• 26 de març. Es cons­ti­tu­eix la Coor­di­na­ció Demo­crà­tica.

   

• 9 de maig. Aplec carlí de Monte­jurra: dos morts a mans de la ultra­dreta.

   

• 3 de juliol. Nome­nen Aldolfo Súarez presi­dent del govern espa­nyol, després de la dimis­sió forçada d’Arias Navarro.

   

• 30 de juliol. Primer decret d’am­nis­tia.

   

• 4 de setem­bre. Es crea Coor­di­na­ció Demo­crà­tica, l’ano­me­nada Plata­junta, que aplega un ampli ventall de forces demo­crà­ti­ques.

   

• 11 de setem­bre. Primera cele­bra­ció legal de la Diada després del fran­quisme. No pot fer-se a Barce­lona i té lloc a Sant Boi amb una assis­tèn­cia multi­tu­di­nà­ria.

   

• 12 de novem­bre. Vaga gene­ral convo­cada per la Coor­di­na­dora d’Or­ga­nit­za­ci­ons Sindi­cals.

   

• 18 de novem­bre. Apro­va­ció a les Corts de la llei per a la reforma polí­tica.

   

• 15 de desem­bre. Refe­rèn­dum de la llei per la reforma polí­tica apro­vada per una àmplia majo­ria, el 94% dels vots.

   

• Xiri­nacs demana l’am­nis­tia a la porta de la Model. Hi serà 2 anys.

   

• CDC es conver­teix en partit polí­tic.

   

• Apari­ció de l’"Avui", primer diari en català.

   

• Congrés cons­ti­tu­ent del PSC. Se’l conei­xerà com a PSC-Congrés per distin­gir-lo del PSC-R (Reagru­pa­ment).

   

• Apari­ció d’"El País", el peri­ò­dic que encarna la tran­si­ció.

   

• Presen­ta­ció d’Ali­ança Popu­lar.

   

1977

 

• 24 de gener. Matança de cinc advo­cats labo­ris­tes de CCOO en un despatx del carrer d’Atocha de Madrid, per part d’un grup d’ul­tra­dreta: cinc morts i quatre ferits.

   

• Els Grapo segres­ten el gene­ral Villa­es­cusa.

   

• Es reco­neix el dret de vaga.

   

• 9 d’abril. Lega­lit­za­ció del Partit Comu­nista d’Es­pa­nya.

   

• Disso­lu­ció del Movi­ment Naci­o­nal.

   

• Cons­ti­tu­ció de la UCD (Unió de Centre Demo­crà­tic) com a coali­ció elec­to­ral.

   

• Espa­nya presenta a Brus­sel·­les la sol·­li­ci­tud d’ad­mis­sió de la CEE.

   

• 15 de juny. Prime­res elec­ci­ons gene­rals i demo­crà­ti­ques de l’es­tat espa­nyol. Triomf de la UCD.

   

• 25 de juny. Es cons­ti­tu­eix l’As­sem­blea de Parla­men­ta­ris de Cata­lu­nya.

   

• 27 de juny. Tarra­de­llas va a Madrid i s’en­tre­vista amb Suárez per resta­blir la Gene­ra­li­tat.

   

• 12 de juliol. Deva­lu­a­ció d’un 20% de la pesseta.

   

• 11 de setem­bre. Multi­tu­di­nà­ria mani­fes­ta­ció a Barce­lona amb crides a favor de l’Es­ta­tut d’Au­to­no­mia de Cata­lu­nya.

   

• 29 de setem­bre. Un decret resta­bleix provi­si­o­nal­ment la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya.

   

• Retorn de Tarra­de­llas.

   

• Gran mani­fes­ta­ció a Barce­lona per l’Es­ta­tut d’Au­to­no­mia de Cata­lu­nya.

   

• Els partits polí­tics aban­do­nen l’As­sem­blea de Cata­lu­nya.

   

• Cons­ti­tu­ció del primer govern de la Gene­ra­li­tat provi­si­o­nal de Tarra­de­llas.

   

• 14 d’oc­tu­bre. Apro­va­ció de la llei d’am­nis­tia.

   

• 25 d’oc­tu­bre. El govern de la UCD, els partits de l’opo­si­ció i els sindi­cats signen els Pactes de la Moncloa per posar les bases del procés cons­ti­tu­ent i fer front a la crisi econò­mica.

   

• Espa­nya ingressa al Consell d’Eu­ropa.

   

1978

 

• Cons­ti­tu­ció de la Comis­sió Mixta de Tras­pas­sos de la Gene­ra­li­tat.

   

• Primer número d’"El Peri­ó­dico".

   

• Neix la coali­ció CiU (Conver­gèn­cia i Unió ) de la unió de Conver­gèn­cia Demo­crà­tica de Cata­lu­nya i Unió Demo­crà­tica de Cata­lu­nya.

   

• Convo­ca­tò­ria d’elec­ci­ons sindi­cals lliu­res.

   

• 6 de desem­bre. Apro­va­ció del refe­rèn­dum de la Cons­ti­tu­ció espa­nyola, amb un 88% dels vots i una absten­ció del 33%.

   

• 29 de desem­bre. L’As­sem­blea de Parla­men­ta­ris aprova el projecte d’Es­ta­tut d’Au­to­no­mia de Cata­lu­nya.

   

1979

 

• L’Esta­tut d’Au­to­no­mia de Cata­lu­nya apareix al BOE.

   

• Ruptura de l’En­tesa dels Cata­lans.

   

• Refe­rèn­dums per apro­var els esta­tuts del País Basc i Cata­lu­nya.

   

• Elec­ci­ons legis­la­ti­ves. Triomf de la UCD. Tercer govern de Suárez.

   

• Congrés extra­or­di­nari del PSOE, que tria Felipe Gonzá­lez com a secre­tari gene­ral.

   

1980

 

• Prime­res elec­ci­ons al Parla­ment de Cata­lu­nya amb victò­ria de CiU.

   

• Primera llei del Parla­ment: l’11 de setem­bre es declara Festa Naci­o­nal.

   

• Refe­rèn­dum auto­nò­mic a Anda­lu­sia.

   

• La UCD surt derro­tada.

   

• Elec­ci­ons al País Basc. Guanya el PNB.

   

1981

 

• Dimis­sió de Suárez.

   

• Cop d’es­tat fracas­sat. Guàr­dies civils diri­gits per Tejero ocupen el Congrés dels Dipu­tats mentre es produïa la inves­ti­dura de Calvo Sotelo com a presi­dent del govern.

   

• Mani­fes­ta­ci­ons multi­tu­di­nà­ries de suport a la demo­crà­cia i a la Cons­ti­tu­ció.

   

• Elec­ci­ons al Parla­ment gallec amb victò­ria d’Ali­ança Popu­lar.

   

• El Congrés dels Dipu­tats aprova l’in­grés d’Es­pa­nya a l’OTAN (Orga­nit­za­ció del Trac­tat de l’At­làn­tic Nord) amb el vot en contra del PSOE i el PCE.

   

• Nou govern de Leopoldo Calvo Sotelo.

   

1982

 

• Elec­ci­ons auto­nò­mi­ques a Anda­lu­sia. Victò­ria del PSOE.

   

• El Senat aprova la llei d’har­mo­nit­za­ció del procés auto­nò­mic (Loapa) gràcies a l’acord d’UCD-PSOE.

   

• Suárez funda la CDS (Centre Demo­crà­tic i Social).

   

• Elec­ci­ons legis­la­ti­ves. Victò­ria del PSOE per majo­ria abso­luta.

   

1983

 

• El Parla­ment català aprova la llei de norma­lit­za­ció lingüís­tica.

   

• El govern soci­a­lista expro­pia el grup Rumasa, propi­e­tat de José María Ruiz Mateos.

   

• Elec­ci­ons muni­ci­pals. Es conso­lida el triomf soci­a­lista.

   

• El Tribu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal inva­lida la Loapa.

   

1984

 

• Elec­ci­ons al Parla­ment. Victò­ria de CiU.

   

• Elec­ci­ons al País Basc. Victò­ria del PNB (Partit Naci­o­na­lista Basc).

   

• El Congrés del PSOE aprova la perma­nèn­cia a l’OTAN.

   

1985

 

• Pacte de legis­la­tura entre el PSOE i el PNB.

   

• Adhe­sió d’Es­pa­nya a la CEE (Comu­ni­tat Econò­mica Euro­pea).

   

• El govern soci­a­lista clau­sura les dele­ga­ci­ons del Front Poli­sa­rio d’Es­pa­nya.

   

1986

 

• Espa­nya ingressa a la CEE.

   

• Refe­rèn­dum per l’OTAN. A Cata­lu­nya i Euskadi guanya el «no»; a la resta d’Es­pa­nya, el «sí».

   

• Felipe Gonzá­lez reva­lida la majo­ria abso­luta al capda­vant del PSOE.