El 17 de març de 2006 l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que engloba un total de 46 països, condemnà unànimement les «greus i múltiples violacions de Drets Humans comeses a Espanya pel règim franquista entre 1939 i 1975». També va proposar que el dia 18 de juliol de 2006 sigui considerat «dia oficial de condemna a la dictadura franquista» demanant que es permeti als historiadors l’accés lliure a tots els arxius de la Guerra Civil, per tal que es puguin analitzar tots els documents amb la màxima objectivitat possible.
Van signar l’acord tots els diputats, excepte el PP i la ultra dreta.
En qualsevol cas, l’informe sosté que durant el règim franquista:
-
Es varen produir entre 500.000 i 1.000.000 de morts. (Les xifres es mantenen en discussió).
-
Els primers dies del cop varen sorprendre unes 50.000 persones en «el bàndol equivocat» i foren assassinades o executades en judicis sumaríssims. (Aquesta xifra és probablement comparable en ambdós bàndols.)
-
La Guerra Civil espanyola fou un primer exemple de guerra total presagiant els pitjors escenaris del que posteriorment fou la II Guerra Mundial.
-
Fou particularment greu el comportament amb les dones en nom del concepte franquista de «redempció», amb violacions, confiscació d’aliments o execucions pel comportament dels seus fills o parelles.
-
Es condemnà sense judici nombrosos presoners polítics pel sol fet de ser republicans, per la denominada detenció administrativa. Les condemnes eren a mort o a penes de presó de 20 o 30 anys. (Les xifres oficials franquistes parlen d’uns 60.000 a 62.000 només entre 1940 i 1941).
-
Durant els anys quaranta hi havia una quantitat enorme de presoners polítics. D’acord amb les xifres oficials, que els historiadors generalment consideren subestimades, en la primera meitat de la dècada es va arribar a 300.000 presoners d’una població de 25.9 milions d’habitants. Com a comparació, la totalitat de la població empresonada el gener del 1936, abans de la guerra civil, era de 34.526 reclusos. El 1940 el nombre de presoners per cada 100.000 habitants fou quasi tan alt com el seu equivalent a l’Alemanya nazi (1.158 i 1.614, respectivament).
-
Les condicions espantoses d’arrest i d’empresonament, que sistemàticament incloïen la fam, l’amuntegament massiu i les malalties epidèmiques constituïren una violació dels drets humans.
-
Brutalitat policial i tortura sistemàtica com a norma. Violacions a dones dins de dependències policials, abusos físics i psicològics. Les incomptables morts a les presons es comptabilitzaven com a suïcidis. No era excepcional que les autoritats reaccionessin assassinant familiars. El 1944 fonts del Ministeri de Justícia asseguraren que uns 190.000 presoners moriren o foren executats a la presó.
Entre les conclusions de l’informe «hi ha suficients evidències per provar que els abusos contra els drets humans sota el règim de Franco, foren extensius i sistemàtics» i proposa a la comissió que creï un comitè d’experts amb l’objectiu de recollir i avaluar tota la informació possible.