Usuàries / Desenvolupadores i/o creadores
Pràctica solitària o acompanyada
Eines Programari lliure vs Programari propietari
Maquinari lliure / propietari
Les dones tecnòlogues fan un ús molt extens i heterogeni de les tecnologies, més enllà de ser una eina de treball les tecnologies formen part de la vida quotidiana com a eina de comunicació, relació, gestió i compartir informació, entreteniment i oci, consulta de medis i també com a eines d’expressió i participació social i política.
L’apropiació de les TICs per part de les dones no és tan sols una qüestió d’accés, sinó també de producció de continguts i coneixements. Aproximadament la meitat de les dones tecnòlogues que ens han contestat al qüestionari són usuàries i desenvolupadores, que més enllà de navegar, xatejar i/o enviar correus electrònics estan fent un ús avançat de les TICs per a produir coneixements, crear espais webs i weblogs, dibuixant, dissenyant, fent música i vídeo, creant noves eines, etc… Les dones exploren les oportunitats que ofereix la tecnologia i i aporten noves pràctiques sovint relacionades amb la creació de models d’informació i producció de coneixements més compartits i d’accés més igualitari. En aquest sentit, aproximadament la meitat de les dones tecnòlogues són, com a mínim, usuàries d’eines de programari lliure. Les pràctiques són tan individuals com col·lectives, però observem que són les dones usuàries avançades les que comparteixen més la seva pràctica amb les altres.
L’ús del maquinari és majoritàriament propietari, segurament influenciat per la mateixa oferta, i tot i que en la recerca el maquinari no ha sorgit com una temàtica central si que podem apuntar dues línies de debat que han emergit en els grups de discussió i en les entrevistes en profunditat pel que fa a la seva forma de producció:
>> La producció de maquinari i xips en zones transfrontereres i maquiles, on les dones són la ma d’obra principal i les condicions de treball molt precàries. ¿Allò que consumim aquí i que ens permet més autonomia pel seu baix cost es produeix a escala planetaria en zones transfrontereres amb baixos salaris i condicions laborals precàries?
>> Per altra banda, l’augment de la sensibilització sobre la despesa energètica i el consumisme amb les màquines, que esdevé la preocupació de fer un ús més sostenible de les tecnologies. En aquest sentit, amb el programari lliure es busca fer programes que consumeixin poc recursos per utilitzar ordinadors vells i potenciar el reciclatge.
Hem explorat els usos, les eines i pràctiques de les dones tecnològues a partir de les següents preguntes del qüestionari i de les entrevistes en profunditat i grups de discussió:
Quan et comences a sentir còmode en l’ús de les tecnologies? Quan incorpores les tecnologies a la teva vida o per les teves feines?
Quina ha estat la teva trajectòria d’ús de les tecnologies fins ara?
Quin ús fas de les TICS com a usuària? I com a desenvolupadora i/o creadora?:
Quines eines utilitzes (software i hardware) quan treballes i/o experimentes? Per a fer quines coses? Són de lloguer o propietat? Programari lliure/ programari propietari? per què?
Amb qui practiques amb les tecnologies? Sola? Amb companyia? Quin tipus de companyia (dones, gent de la feina…)
Quan practiques amb les tecnologies? Amb quina freqüència?
Especifica si practiques sola o amb altre gent. Per quines raons?:
Usuàries / Desenvolupadores i/o creadores
Pel que fa als nivells d’ús de les tecnologies, com a usuàries o com a desenvolupadores, val a dir que algunes desenvolupadores i creadores són també usuàries en altres programes o aplicacions informàtiques. Per aquest motiu s’ha considerat només usuària o bé usuària i desenvolupadora o creadora a la vegada. Així dons, les dones enquestades, tot i que la majoria es consideren només usuàries (51,46%) el percentatge d’usuàries també desenvolupadores i creadores és molt elevat (48,54%), i per tant prop de la meitad es consideren, com a mínim, usuàries avançades.
>>usos com a usuària
“normalment és la eina de treball. també és interessant, l’ús d’aquest per reflexionar entorn aquest mateix ( metallenguatge? ) en el meu cas sobretot entorn els conceptes d’espai i de material i inmaterial. també hi ha un ús de pur entreteniment i de comunicació. “
“ara i per falta de temps soc usuaria més que no pas creadora”
“Faig servir tot el office de microssof, miro fotos i uso internet. No creo ni desenvolupo res”
“Com a usuària faig les feines més habituals. No sóc creativa ni creadora. Navegar per internet, google per cercar, obrir el correu electrònic, llegir el diari, etc. Ara m’he iniciat amb el messanger i en el programari lliure: Filosofia i Utilització : gnu/Ubuntu. Tractament de textes : Word (El que més utilitzo)”
“consulta de web i compres de vols. comunicació per mail i msg amb amistats i feina, participació en forums i llistes de distribució. també miro blogs d’amics i penjo fotos en el meu album virtual”.
“Usuària: correu electrònic, consulta d’informació, com a eina de treball: correu electrònic, servidors virtuals, eines de redacció col·laborativa. com a creadora/desenvolupadora: cap”
“per la meva feina i interessos personals, em passo el dia connectada a internet. em serveix per a treballar, comunicar-me amb els meus amics i per a lleure”
“poc. espero que més amb el temps. de moment és una etapa de formació i no m’atreveixo a fer-les servir laboralment. tot i que a la feina també n’aprenc.”
>>usos com usuària i desenvolupadora i/o creadora
“Tots els softwares de gestió que tenim a la empresa, a part treballo diàriament amb un CRM via EITEch, amb bases de dades, PC’s amb Wireless, etc De les eines de software que fem a la empresa, participo del desenvolupament de totes elles, aportant per la meva part, el que el client vol.”
“Como usuaria me informo a través de portales, diarios y blogs. Busco información acerca de los temas que me interesan. He ligado por Internet. Compro todo tipo cosas… Uso skype, correo electrónico, flickr, mapas, escucho radios, descargo música. Como creadora busco imágenes en Internet, utilizo la cámara de video y foto del móvil, veo información de otros artistas… para el tema de trabajo visito foros y tutoriales, … Enseño cuanto sé.. “
“utilitzo diàriament les TICs per consultar el correu i internet, també en faig ús en la creació de pàgines web, disseny gràfic… “
“treballo 8 hores dissenyant amb un MAC i l’utilitzo també per mantenir contactes i temes per mail (com ara;). Utilitzo molt l’ordenata per gestionar el meu arxiu musical, d’imatges…
Com a creadora les TICS són una eina funamental d’espressió. No la única, però sí una molt important que complementa les altres (il·lustració, fotografia, …)
“Com a usuaria utilitzo per tot l’oficce, Internet, soc molt depenent de la meva PDA. Soc professora del IN3 que es la institució de e-learning de la Universitat de Barcelona. Com a creadora utilitzo molt el power point, pàgines web i també he fet dissenys per programes educatius.”
“Com a eina de treball i desenvolupament d’activitats de creació, desenvolupament de projectes a nivell voluntari, tot una mica mesclat. Normalment unes 6 hores al dia o més puc estar davant la pantalla. alguna època més. també estic aprenent a utilitzar eines lliures, és per això que dedico algunes hores a aprendre més que a crear en si. a nivell conceptual i tècnic intentant desenvolupar aplicacions web de gestió de dades i continguts. una exemple creatiu i social podria ser el vidajoc (una comunitat virtual, encara en fase beta)”
“desenvolupament de software, i didàctica a l’institut de cicles formatius.”
“Usuaria: Universitat, consultes bancaries, oci, recerca informació… Desenvolupadora: Desenvolupament web de venda d’entrades servicticket”
“Com a usuària en faig un ús diàri, centrat en l’utilització de l’ordinador per la meva feina i contacte amb els amics. Utilitzo encara (quina vergonya!) l’entorn windows i faig servir google com a correu electrònic. Com a creadora, em centro a nivell personal on actualment estic creant una pàgina web personal per a difondre els recursos educatius sobre l’especialitat que imparteixo: marketing.”
“intento otorgar-lis la categoria d’eines m’ajuden a desenvolupar un proces creatiu amb agilitat
pero no em vull sentir condicionada a elles”
Temps d’usos
Tal com destacàvem en el perfil de les dones tecnòlogues, les entrevistades, majoritàriament, diuen tenir temps lliure i un bon nombre d’elles el segueix dedicant a activitats relacionades amb les tecnologies (38,06%). Les freqüències d’usos són variats, tot i que destaquem que en la seva majoria són molt intensius i abarquen de manera múltiple diferents àmbits de la vida: feina, formació, relacions personals, activisme, creació, diversió i entreteniment.
>>Freqüència d’ús:
“quan em sento còmode amb les tecnologies? Al 2002, quan tornant vaig enganxar amb indymedia i vaig començar a anar a les reunions (no cal dir locals) . Vaig començar periodisme a la universitat, però m’havia ficat tant a l’activisme que vaig deixar la 2a carrera. En aquest moment sí que passo a estar sempre enganxada a l’ordinador. Era una feina de llegir el correu cada 5 minuts, i ara em sembla super raro. Perquè llavors sempre hi havia mil coses per estar pendent… Editar notícies, estar pendent de la web, correu electrònic, molt escriure i multimèdia. També llavors passo a tenir el meu primer ordinadoret portàtil i hi edollo el linux.”
“una pregunta obvia, freqüència? bastant, massa! quan estic de vacances quasi res. no més que una hora al dia. pero no tengo muchas vacaciones. normalmente unas 10–12 horas. si no salgo, si salgo y hablo con personas…”
“Debo pasarme unas 14 o 15 horas con la maquina. Todo lo hago con la maquina, trabajo, hobbies.. es un instrumento.. “
“En el uso de las listas de correo veo bastante claro la desigualdad que trabaja con ordenador y la que trabaja en otra cosa. Siempre hay un volumen de mensajes… Hay una desigualdad en el tiempo de usos de las tecnologías, cuando ya tienes un tiempo de uso profesional puedes dedicarle mas tiempo.”
Pràctica solitària o acompanyada
La majoria de les dones enquestades a Catalunya no sempre realitzen la seva pràctica tecnològica soles. Un 11.80% practiquen sempre amb gent, a vegades soles i altres amb gent un 44,10% i bàsicament en solitari un 44,10%. Les pràctiques col·lectives, doncs, hi són molt més presents del que podria estar present, sobretot, en el cas de les usuàries avançades, desenvolupadores i creadores.
“ obviamente con otra gente, desde resolver dudas entre nosotros, hasta para comunicarnos con clientes o con amigos y familiares, las nueva tecnologías me han ayudado a recobrar lazos familiares que eran imposibles de restaurar por la distancia”
“generalmente sola. porque el pc ya es eso…y más el portátil. fomenta el individualismo. el lo que se refiere a mis ciberprácticas ;-) éstas suelen ser compartidas…el activismo ya es eso, no? trabajo comunitario…”
“En el trabajo lo hago sola, pero me gusta practicar con otras personas si estoy jugando o aprendiendo… Bueno, me gusta poder estar con más gente y trocar ideas pero en el momento de realizar algo me concentro y ya no escucho nada ni veo a nada más que no sea el ordenador y lo que estoy haciendo alli”
“tinc amics linuxeros amb que aprenc cosetes pero la resta de els coses les faig soleta perque es la millor manera de treballar amb les TIC, per a mi almenys, es una eina força alientant no? sobretot perque no estem tots acostumats de la mateixa manera i costa molt que tothom faci servir les mateixes eines, lo unic que comparteixo son converses per xat i inforamació unidereccional a traves d’un blog super cutre que he fet.”
“Sola i amb més gent. El meu marit es informatic i ens entenem bastant be ;-)”
“Una vegada hi va haver una acció en el consultat francés o suís. La gent s’havia de tancar allà i ocupar-ho per fer una protesta. Jo vaig grabar, amb una càmera deixada, tota l’acció i va ser un dia molt intens, tots cansats, i vaig sortir i anar a editar per pujar-ho a la xarxa i llavors vaig trucar a un amic perquè m’ajudés i em vaig trobar que li vaig demanar si tenia temps per ajudar-me i vàrem fer el vídeo entre els dos i molt bé tot. En aquell moment em vaig adonar que necessitava que algú m’ajudés en el procés. Pensar que fas una part, però que no ets autònoma.”
“Practico sola i a la feina!”
“Casi todo lo hago sola, salvo cuando necesito ayuda porque no se resolver algo. Me gusta trabajar sola, soy muy intuitiva, y me gusta ir a mi velocidad, sin tener que explicarme o seguir pasos predeterminados. es una forma diferente de comunicación el diálogo entre personas y el diálogo entre persona y ordenador.”
“Físicament sola, virtualment amb altra gent”
“Pactico sola. Porque son datos pirvados de empresas”
“Sola, per qüestions professionals. Personalment de vegades amb la meva filla, per a cercar informació i/o assessorar-la quan ho necessita. “
“Nunca lo hago sola. Para mi es en intimidad (pareja, compas de oficina), en espacios pequeños.. no uso foros ni listas de correo. El escrito es el poder dominante del momento y ese es un problema, todo esta basado en el escrito.. estaria bien tener espacios de conversación. Crear grupos de mujeres y software libre esta bien porque se donde ir… tecnología para mi es algo que se acompaña con la palabra, se cuenta, se crea una atmosfera.. No trabajo con gente online, tengo que hablar con ellos..”
Eines Programari lliure vs Programari propietari
Alguns estudis i publicacions han alarmat de la poca presencia de les dones en el programari lliure, aquests estudis centrats en la participació de les dones en les comunitats de programari lliure assenyalen la poca presència de les dones, amb percentatges que van de l’1 al 5%. Actualment a Catalunya i a la resta d’Europa no es recullen dades que permetin valorar l’estat de la qüestió de la participació de les dones en les comunitats i en els usos del programari lliure1.
La nostra recerca, en aquest sentit, pot contribuir a visibilitzar noves informacions en aquest àmbit, doncs cal dir que el 46,83% de les dones tecnòlogues són usuàries de programari lliure i entre elles, el 14,63% usen només programari lliure i el 33,87% combinen l’ús d’eines lliures amb eines propietàries. L’ús de les eines lliures abarca un ampli espectre que va des dels navegadors webs tipus mozilla, processadors de text tipus openoffice, eines lliures per la creació com l’audacity, cinerrella, pure data, programari de CMS com Drupal o Spip, fins a eines de programació o sistemes operatius lliures com Debian.
>Quines eines utilitzes (software i hardware) quan treballes i/o experimentes? Per a fer quines coses?
“Principalmente con CMS como SPIP, blog, Wiki; en sistema operativo Fedora (Linux) y en MacOsX para temas más relacionados con el diseño gráfico”
“ java, oracle, php, mysql. Yo sólo desarrollo el software, no tengo claro exactamente que servidores y maquinas usan”
“free sofware, recently very amazed by puredata”
“treball amb un mac portàtil per a utilitzar photoshop i flash. Linux (gentoo) en un estacionari per totes les altrees coses. “
“hardware: pc’s software: apache, php, mysql, oracle, microsoft office, openoffice, navegadors. “
“feina: pc, windows xp, programari office, explorer, … casa: pc, windows xp, programari lliure”
“Navegar per internet, google per cercar, obrir el correu electrònic, llegir el diari, etc.
Ara m’he iniciat amb el messanger i en el programari lliure: Filosofia i Utilització : gnu/Ubuntu
Tractament de textes : Word (El que més utilitzo) “
“PC sobretaula, portàtil, webcam, impressores, scanner i poca cosa més pel que fa al maquinari. Respecte del programari ja ho comentava anteriorment: – Microsoft Office, Outlook, Internet Explorer, FrontPage, Acrobat Reader i Distealer, Photoshop, ftp… – OpenOffice, Firefox, Thunderbird…
La veritat és que no tinc temps d’experimentar tot i que tinc el desig d’experimentar amb el Gimp quan tingui una miqueta de temps.”
“Faig servir windows tot i que estic una mica inciada al linux pero el meu cap no te lloc per a un sistema operatiu nou ara com ara…i em sap molt de greu!
Tambe faig servir programes per descarregarme musica, programes de imatge i tracatament de textos, programes especialitzats per a la investigacio social i una memoria externa molt gran pero anar amunt i avall (no tinc portatil ni faig servir i-pods, faig servir un disc dur extern per a fer copies de seguretat de tot tambe) tambe faig servir un catxarro que es scanner, impresora i fotocopiadora a la vegada, un carmelet precari. “
“inicialment en l’entorn pc., últimament utilitzo també l’entorn mac. amb programes ( per ordre en el temps ) corel draw i photopaint, photoshop, freehand, illustrator, dreamweaver ..
l’escanner també ha sigut una de les eines més importants en el meu treball. “
“1 ordanidor fix, i 2 portatils, disc durs anexos, memories USb, cameres de fotos i video digital
Programes windows i programari lliure; Word, Excell, dreanweaver, word press, photosop, gimp
audacity, etc… Págines Web, musica, etc “
“Windows 2000 i XP, amb els seus recursos office. També el programa Visio, Autoroute, i d’altres.
Internet per a explorar possibilitats i per aconseguir informació personal i professional.
PC i portàtil. “
Podem subratllar amb especial èmfasi la participació de moltes dones de la nostra enquesta als moviments de desenvolupadores i contribuidores al moviment FLOSS (Free Lliure and Open Source Programari) i copyleft (llicències lliures i obertes com la GPL, creative commons). Aquesta participació pren formes vàries: usant-les, interessant-se per ella, traduint en altres idiomes els seus continguts etc. Participant de mil maneres a la seva exploració, a la comprensió activa que totes podem, i hem de, participar de com funcionen les nostres tecnologies de la vida quotidiana.2
El programari lliure possibilita la creació de models d’informació més compartits i d’accés més igualitari: eines informàtiques i sistemes de gestió de la informació com la wiki, els blocs, Drupal o Spip permeten no dependre tant de l’experiència tècnica i alliberar-se dels imperatius del mercat que cada vegada restringeixen més amb les patents i els costos econòmics de les llicències. Amb el programari lliure les dones també s’alliberen dels sistemes de control i vigilància que instauren les eines propietàries, i opten per una participació més activa en el disseny, entrar en el codi i tenir la possibilitat de cambiar-lo és una manera d’empoderament amb la tecnologia.
“En francés sistema operativo se llama systeme de explotación, entonces ser dueñas de tu sistema de explotación es lo mínimo, y cambiarlo es lo minimo de lo minimo. Tb la idea de compartir y cambiar juntas. Aquí no hay copias, todo el mundo tiene el original, esa posibilidad de compartir al igual las cosas es importante. Otro es si alguien puede entender como funciona, entrar en el código es otro empoderamiento en la tecnología. Los ingredientes. “
Si ens endinsem una mica més en l’anàlisi del perfil de dones que utilitzen programari lliure i/o propietari, trobem que les que tenen un nivell d’ingressos mensuals entre 2000 i 3000 euros, el 75% utilitzen principalment programari propietari. De les que tenen un nivell d’ingressos mensuals entre 0 i 499 euros un 14,29% són principalment usuàries de programari lliure, mentre que de propietari són d’un 35,71%. Si tenim en compte les que només usen programari lliure i les que usen lliure i propietari llavors el percentatge de les que són usuàries de lliure (independentment de si usen propietari o no) s’eleva al 64,29%3.
Altres percentatges a comentar són el 60,00% de les enquestades que cobren entre 500 i 749 euros mensuals i usen programari propietari i el 57.90% que cobren entre 1400 i 1999 euros mensuals que són usuàries de programari lliure o bé de lliure i propietari4.
En relació a situació laboral5, cal remarcar el 40.00% d’autònomes/freelance i també el 40.00% d’enquestades amb contracte laboral que usen nomes programari lliure, en menor mesura també destaquen les funcionàries. Respecte a l’ús de programari exclusivament propietari, el major percentatge (50.77%) el trobem en les que tenen un contracte laboral, seguides de les autònomes/freelance amb un 24.62%, i ja amb percentatges més baixos les funcionàries, les becàries i les estudiants. Si tenim en compte per una banda les que només usen propietari i per l’altra les que usen lliure o lliure i propietari, observem percentatges similars en les autònomes/freelance i en les que tenen contracte laboral i fins i tot en les funcionàries el percentatge de lliure o lliure i propietari arriba al 57.14%. El cas de les becàries és el contrari, ja que un 62.50% usen exclusivament programari propietari, fet que pot estar molt condicionat per l’oferta i tipus de programari instal.lat a les nostres universitats.
No existeixen diferències estadísticament significatives entre el tipus de programari que s’utilitza i si s’han realitzat estudis de tipus tècnic o no, és a dir, tenir estudis tècnics no és factor determinant del tipus de programari que s’utilitza habitualment. Aquesta dada és un indicador clar de la poca presència encara avui dia de l’ús i l’ensenyament del programari lliure a l’ universitat d’estudis tècnics o de Formació professional secundària.
Algunes de les dones estudiants d’informàtica remarquen que les vies d’accés al programari lliure les varen trobar a través d’altres xarxes socials fora del món acadèmic A la vegada, diferencien les diferents cultures d’aprenentatge i intercanvi de coneixements de la tecnologia que existeixen entre la universitat i els moviments socials de programari lliure:
“Yo diferencio entre la gente de la universidad y el hacklab. Estar con hackers te motiva mas aprender y compartes mucho mas. En la universidad empieza a ver mas tías y hay mas que en el mundo de software libre. “
Però en canvi sí que és significatiu el nivell d’ús de les dones tecnòlogues. Una de les conclusions a les que arribem amb la nostra anàlisi de dades és que en el nivell més avançat en l’ús de les TICs (usuària i desenvolupadora) es detecta un major ús de les eines de programari lliure. Trobem que són majoritàriament les dones desenvolupadores (66.67%) que utilitzen exclusivament programari lliure o bé combinen programari lliure amb programari propietari (77.78%). Mentre que són les usuàries (75.00%) les que utilitzen en la seva majoria programari propietari.
L’anàlisi de les dades també ens mostra que les usuàries es troben amb més soledat enfront a la seva pràctica tecnològica i, en canvi, les desenvolupadores són les que més comparteixen la seva pràctica desenvolupant xarxes de relacions, intercanvi i aprenentatge més solides i extenses. Les dones que practiquen soles són en el 69,23% dels casos només usuàries, en canvi les que practiquen amb gent són majoritàriament les desenvolupadores (63,64%)6.
Per tant, de l’estudi es desprenen dos perfils de dones tecnòlogues diferenciats. Les tecnòlogues amb un nivell d’usuària que accedeixen i practiquen la tecnologia en solitari i que utilitzen principalment programari privatiu, i les dones usuàries més avançades que també desenvolupen que fan un ús més divers de les eines lliures i propietàries i que es troben més acompanyades en la seva pràctica.
L’ accés al coneixement de les eines no és inmediata i fàcilment accesible, el programari lliure no es troba fàcilment quan vas a comprar un ordinador ni tampoc es mostra a les escoles o universitats. Els programari de l’administració pública és majoritàriament propietari i en alguns sectors econòmics també. Aquest estudi mostra que els camins al programari lliure són diversos, però principalment es donen a través d’ espais col·lectius, dels moviments socials, o bé de les xarxes i grups informals i/o d’iguals. Els camins al programari lliure per a les dones també són graduals tot i que a vegades directes, i depenen de diversos factors com el temps, les xarxes de suport, el tipus de creació, els imperatius del mercat, els seus entorns de relació més immediats etc…
“Yo pensaba que era muy rara, pero luego le ha pasado a muchas personas. Me gustaba mucho la tecnologia, me gustaban las mates, pero no física ni eso…informática las encontraba no inútiles, pero muy lejos de mi. Y luego me compré un ordenador, como todos, para hacer el trabajo de fin de carrera y me empezó a gustar. Así cuando incorporas las tecnologias en tu vida?
Vine aquí, hice el master, ordenador, tema de tecnologias…Había encontrado esta cosa, la informática libre, tenía una filosofia que me gustaba, era útil, lejos de lo que me gustaba, tuve que aprendre cosas super lejos de mi formación, pero tampoco tenia muy claro lo que quería hacer antes. Hacer vídeo i hacer-lo libre. Eso fue el empujón. Igual con propietario también me hubiera gustado el video, pero la parte filosófica de lo libre me hacía sentir a gusto.”
“Software lliure per tot allò d’oficina, navegar, sistema operatiu de l’ordinador, edició imatges, correu… Propietari: edició vídeo, les de les empreses, ràdios i teles on treballo.
De què depen lliure o propietari? Que l’alternativa propietària no sigui millor, com fa uns anys amb el vídeo. Que no treballi en una empresa que no ho pugui tenir i que no tens control sobre el teu ordinador. Per defecte lliure. Perquè programari lliure? Mola més, per filosofia i per qualitat d’ús. Pel que jo faig servir és molt millor programari lliure. Però per editores web, processadors textos, correu, molt millor, més segur sobretot.”
“La primera vegada que vaig veure Linux va ser en unes pràctiques de la universitat. Primer teníem que entrar amb el vip i editar la contrasenya. Allí ho vaig començar a veure, pero vaig trigar 3 o 4 anys més a arribar a utilitzar-ho de continu a casa… és un procés i tirant a llarg. En aquest temps Linux ha evolucionat molt, amb Ubuntu la instal·lació es molt ràpida i funciona millor”
“Yo he tenido ordenador que lo uso principalmente para el curro, y siempre he tenido windows. Hasta este año que hemos empezado los cursos y entonces me había pillado ordenador nuevo, me hice la instalación de linux, pero entonces me robaron el ordenador y en el nuevo me he instalado linux, con la partición y estoy todo el día con la una y con la otra, pero el correo no me funciona, el scanner no me funciona.. tengo que dedicarme mogollón de tiempo y pillar a alguien que me eche un cable, y con windows me funciona todo solo.. entonces te tienes que estar diciendo venga ánimos que esto mola.. Eso es el principio y estoy dispuesta a pasarlo. Está bien porque resuelves los problemas y te sale y te da mucha alegría. “
“Para comer no tengo ningun problema con ninguna.. ya sea de código abierto o privativo, porque vivo de esto, si un cliente me deja negociar le propongo entonces código libre.. entonces podrá echarme cuando quiera y no dependerá siempre de mi, que tb es importante. “
“tires per programari lliure o propietari? Filosòficament i el meu cor absolutament amb programari lliure, però utilitzo molt més propietari xq m’és més còmode i fàcil”
Maquinari lliure / propietari
A nivell de maquinari cal destacar dos aspectes importants en la recerca. Per una banda, les condicions materials de les dones predisposen la facilitat d’accés a les tecnologies que depen en gran mesura del poder disposar del maquinari necessari (ordinador, càmera, disc dur, etc..) així com de l’accés a internet. Molts estudis també han remarcat que la tendència en la diferenciació en l’ús de les TICs comença des d’una edat primerenca, on es freqüent, per exemple, que l’ordinador de la família es col·loqui a l’habitació del nen i no de la nena i on els pares gasten el doble de productes de TIC per als seus fills que per a les seves filles.
En les entrevistes en profunditat i les narratives del questionari moltes de les dones apunten un abans i un després de la seva relació amb la tecnologia quan comencen a disposar del seu ordinador propi. El sentit que Virginia Wolf donava a la recomanació de tenir una habitació pròpia com a lloc de creació femenina es manifestada per moltes de les dones entrevistades, el tenir un “ordinador” propi, unes eines materials pròpies, el desig d’una autonomia que confereix d’un espai simbòlic que representa el poder observar, fer, desfer, imaginar, experimentar, jugar, equivocar-se d’una manera més lliure i més autonoma.
“Tengo maquinas desde 7 años, no se como seria no tener una maquina. Mi familia es un poco rara, aficion japonesa… mi tia chavela que se fue al japon y volvió con una computadora. Era de mi primo. A los 15 años me compraron una maquina para mi, para que armara y desarmara.”
“pos sí, vull que m’expliquis aquesta maleta (agafa ella la càmara seva)
tinc un laptop i tinc aquesta maleta que debido a mis problemas económicos fue mi ordenador por 2 años. Pesa 7 kilos i anava per totes parts.”.
Observem també que la majoria de les dones enquestades disposen i són propietàries de les seves eines, quasi cap disposa de maquinari llogat. La banda ample i l’ordinador és bastant comú a totes elles. Això ve condicionat pel creixement progressiu de les infraestructures de les TICs en els últims 15 anys a Catalunya, que per exemple està en la mitjana europea en quant a accés a Banda ampla, així com el progressiu baix cost en el mercat dels ordinadors i el maquinari.
Per altra banda, amb el maquinari observem el domini encara del privatiu. El 95,45% de les nostres enquestades utilitzen maquinari privatiu. Si bé els darrers anys s’ha desenvolupat i propagat molt el programari lliure, en canvi, encara és molt minoritària la pràctica de desenvolupament de maquinari lliure. Des de les pràctiques activistes de les dones aquest tema es planteja com una necessitat tot i que encara poc resolta per la manca de temps i prioritats, ja que els grans esforços es centren més a nivell de programari lliure.
“Para mi es uno de los conflictos mayores que tengo con la tecnología. Ahora mismo pero no me veo capaz de pensar en hardware libre, lo hemos estado mirando con Gracia, pero es otro mundo. “
“A mi me falta información. Es cuando tiro la pantalla vieja del ordenador o el PC antiguo.. que hago con esto? Son deberes que tenemos que hacer con esto.
“Tb me lo he planteado alguna vez. Al ser algo fisico, es como las zapatillas, la ropa.. es otro mundo, movimiento que debería cambiar y ser de otro modo. Pero es mas difícil de luchar eso que el software libre, tienes internet, puedes programar y hacer cosas, tienes mas herramientas para hacerlo con el software.”
“Yo tengo gran curiosidad por ese tema pero no tengo los conocimientos técnicos. Tal como lo veo ahora creo que pasa por el reciclaje, no te vas a poner a producir chips pero la posibilidad que está a nuestro alcance es el reciclaje y un low tech que pueda hacer o un mini ordenador o un robotito que haga no se que…”
1A l’apartat d’Estat de la Qüestió Estadística es troben les referències als estudis realitzats de dones i programari lliure.
2Sobre la participació de les dones en els moviments socials i programari lliure en dediquem un apartat específic. També veure anàlisi d’esdeveniments.
3Mirant la taula de Situació laboral per Tipus de software que utilitzes, observem que aquest 64,29% correspon principalment a les categories de les estudiants i de les autònomes/freelance.
4Taula nivell d’ingressos per tipus de software:
5Taula situació laboral per tipus de software
6Taula Amb qui practiques i ús que fas de les eines.
