Anàlisi de perfils TIC, enquesta municipal i proposta estratègica de la xarxa municipal
Presentació
L’ús de les tecnologies està cada cop més present en la nostra societat i també en l’àmbit laboral. Tanmateix, la persistència d’una bretxa digital significativa per raó de gènere en l’accés, l’ús i la producció de les tecnologies de la informació i la comunicació no només expressa desigualtats i discriminacions vers les dones sinó que també contribueix al fet que les TIC tinguin un biaix de gènere.
La persistència d’estereotips de gènere vinculats als entorns tecnològics, que generen un allunyament de les dones de l’ús de la tecnologia, i l’absència de dones en l’àmbit professional conegut com a STEAM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques) són un problema que ha estat assenyalat reiteradament per múltiples organismes de tots els nivells administratius, inclòs l’Ajuntament de Barcelona, en diverses iniciatives, plans i mesures de govern. Són conegudes les conseqüències negatives que té aquesta absència, no només pel que implica la manca d’oportunitats laborals de les dones en un sector estratègic sinó també pel fet que aquesta falta de presència impacta en com es construeixen els continguts i les eines digitals i alimenta l’exclusió digital i la falta d’incorporació de les necessitats i les perspectives de les dones.
L’àmbit STEAM, com el sector tecnològic en general, és un camp estratègic tant per la seva importància en el model econòmic actual i de futur com pel seu impacte a l’hora de modelar la societat més enllà de l’economia: la seva incidència a l’hora de definir les interaccions socials, l’espai urbà o la cultura, entre altres elements, és molt gran. La manca de dones en aquests àmbits, per tant, es tradueix no només en una exclusió d’oportunitats laborals i de projecció professional que agreuja una segregació de gènere del mercat laboral que ja per si sola és molt important, sinó que genera biaixos de gènere en les tecnologies que incideixen directament en el fet que les tecnologies mateixes no tinguin en compte les necessitats de les dones. Aquesta participació desigual de dones i homes en la configuració i el desenvolupament de l’àmbit de les TIC (creació de maquinari, disseny de programes, gestió de xarxes, consultoria informàtica, etcètera), s’anomena bretxa de creació en TIC i ha estat a bastament analitzada i també és objecte de preocupació i de múltiples programes d’intervenció en l’àmbit internacional, tot i que en el nostre context les iniciatives públiques destinades a corregir-la han estat notablement tímides.
Com es mostrarà posteriorment, aquest és un fenomen que es dona arreu, i l’Ajuntament de Barcelona no n’està exempt. Tanmateix, la bretxa digital de gènere s’ha estudiat més en l’àmbit privat, mentre que a les administracions públiques aquesta reflexió s’ha produït de forma més limitada.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ja ha fet un pas important en la promoció de l’equitat de gènere en el sector TIC a través de l’aprovació de la Mesura de govern BcnFemTech 2021–2023, la qual es marca com a objectiu general “treballar per l’equitat
de gènere a les indústries TIC”.
D’aquest objectiu genèric se’n deriven tres objectius específics:
- Objectiu específic 1. Trencar la bretxa digital de gènere generant polítiques actives d’ocupació i un pla de capacitació en el sector de les TIC per a dones.
- Objectiu específic 2. Donar visibilitat, reconeixement i suport a dones del sector de les TIC a Barcelona i cocrear actuacions conjuntament.
- Objectiu específic 3. Despertar i inspirar vocacions tecnològiques en les nenes des de la petita infància.
Tenint present aquest marc, des de la Gerència Municipal de l’Ajuntament de Barcelona es va plantejar indagar en la bretxa digital que es produeix al consistori per tal de conèixer com es produeix i, en conseqüència, tenir més eines per promoure un entorn
veritablement igualitari i que ofereixi les mateixes oportunitats a dones i homes, de manera que l’Ajuntament es converteixi en una administració de referència en aquest àmbit. Es va fer un encàrrec específic per explorar aquesta qüestió amb el seguiment i la
coordinació de la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, i els resultats es presenten en aquest informe.
En aquesta recerca hi han col·laborat tres entitats de referència en l’àmbit tecnològic des d’una perspectiva feminista i també membres de la Xarxa BcnFemTech, creada ad hoc per col·laborar i participar en la creació de la mesura de govern, que, a partir d’aquesta recerca, han iniciat un camí de treball conjunt i aprenentatge mutu. D’una banda, DigitalFems, entitat coordinadora del projecte, és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 2019, que desenvolupa projectes digitals i tecnològics que potenciïn la presència de dones i de persones no binàries en entorns TIC. L’activitat de DigitalFems se centra tant en la prestació de serveis a entitats, institucions i empreses que contribueixen a crear entorns més diversos i inclusius en clau de gènere, com en la
producció de plataformes, aplicacions i serveis digitals dissenyats per dones tecnòlogues amb voluntat de generar un impacte social digital
D’altra banda, Donestech és un col·lectiu informal que des del 2006 promou projectes en la intersecció entre el feminisme, la tecnologia, i l’empoderament i la sobirania digital. En els darrers anys s’ha centrat en l’àmbit de la seguretat digital des d’una
perspectiva ciberfeminista, ha desenvolupat recerques i formacions sobre aquest problema i ha reforçat les estratègies d’afrontament de les violències en línia, amb l’impuls de xarxes ciberfeministes internacionals i locals. Per la seva part, des del 2005 Alia, una associació cultural de dones per a la recerca i l’acció, impulsa iniciatives de creació, formació, recerca i dinamització social en el món audiovisual, artístic, tecnològic, social i de les polítiques públiques, i proveeix de marc jurídic la feina de Donestech, que es pot consultar aquí: https://www.donestech.net/.
Finalment, Colectic és un projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’empoderament de les persones i les comunitats en els àmbits social, laboral i tecnològic. Des de Colectic s’entén i es fomenta l’ús de la tecnologia com una eina de participació i transformació social. En els seus projectes s’hi promouen processos d’emancipació, ocupació i formació de les persones des d’una perspectiva crítica, conscient i participativa, i amb la implicació dels ciutadans i les ciutadanes en la millora i la construcció del barri i de l’entorn. En aquest sentit, Colectic és conscient del biaix de gènere que hi ha en els projectes tecnològics i treballa activament per oferir referents, generar espais d’aprenentatge i fomentar l’empoderament de les dones en el sector TIC.
Aquest informe conté una part de recerca, en la qual s’han generat dades i s’ha analitzat la situació de la bretxa digital a l’Ajuntament de Barcelona, i un vessant més propositiu, en la qual, a partir de l’exploració de la situació de les dones tecnòlogues de la plantilla
municipal, s’ha elaborat una proposta concreta per promoure aquests perfils i establir una xarxa de dones tecnòlogues.
L’informe s’inicia amb un primer capítol on es descriu un breu marc conceptual d’aproximació al problema de la bretxa digital de gènere.
El segon capítol explora la que es coneix com la tercera bretxa digital de gènere, és a dir, la que es dona específicament en els llocs de treball amb component TIC de l’Ajuntament, i revisa el concepte mateix de lloc de treball TIC des d’una perspectiva de gènere i analitza les dades disponibles. També s’assenyala, de cara al futur, en quines qüestions caldria seguir treballant per tenir una mirada exhaustiva sobre aquesta qüestió.
El tercer capítol analitza en detall la primera bretxa digital de gènere i la segona; és a dir, les bretxes en l’accés i en l’ús de les TIC, a partir d’una enquesta feta al conjunt del personal de la corporació. També s’analitza la presència de la tercera bretxa digital de gènere; és a dir, quins són el coneixement i les habilitats digitals de les persones que treballen a l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’indicador Global Digital Skills, aplicat per institucions com la Comissió Europea en el marc d’anàlisi de les competències
digitals. Finalment, es va preguntar per aspectes relacionats amb vivències i percepcions sobre la violència digital.
El quart capítol es dedica a esbossar una primera proposta de xarxa de dones tecnòlogues dins l’Ajuntament per promoure-hi la participació i l’empoderament de les dones en les tecnologies. Per definir aquesta xarxa s’han utilitzat tècniques de recerca qualitatives i tota la informació recopilada al llarg del conjunt del projecte.
En darrer terme, els annexos presenten una carta de l’Alcaldessa dirigida a inspirar vocacions tecnològiques en les nenes, així com un detall metodològic més ampli del projecte que inclou els conjunts de dades quantitatives generats amb aquest estudi i
que es podrà consultar un cop l’Ajuntament de Barcelona comparteixi aquest conjunt de dades en portals de dades obertes tant municipals com altres que es considerin interessants.
En definitiva, aquest estudi aporta elements per crear polítiques actives per capacitar, acompanyar i reconèixer les dones treballadores de l’Ajuntament de Barcelona dins del sector de les TIC i per consolidar una mirada vers la tecnologia més inclusiva i sense biaix de gènere
Desembre del 2021
Direcció de Serveis de Gènere I Polítiques del Temps
Gerència Municipal
Colectic, DigitalFems i Donestech/Alia (membres de la xarxa BcnFemTech)
Autoria: Thais Ruiz de Alda i Tayrine Dos Santos Dias (DigitalFems)
Eva Alfama i Almodis Cebrià (Donestech/Alia)
Núria Alonso i Sara Borrella (Colectic)
| Condicions d’ús: | CC-BY-NC-SA |
Ajuntament de Barcelona