Suport a la vaga feminista

JUNTES SOM MÉS FORTES!  CAP PAS ENRERE!

Ens aturem per canviar-ho tot !!

 

Avui:  8 de Març del 2019,

Les dones de tot el món hem estat convo­ca­des a una VAGA FEMI­NISTA.

Venim de lluny, tenim una llarga histò­ria que ens prece­deix i una llarga gene­a­lo­gia de dones acti­vis­tes, sufra­gis­tes i sindi­ca­lis­tes:com lesque van soste­nir la Segona Repú blica; les que van llui­tar a la Guerra Civil; les que es varen enfron­tar al colo­ni­a­lisme i les que han format part de les llui­tes anti­im­pe­ri­a­lis­tes d’ar­reu del mon.

Com cada 8 de març, l’any passat, mili­ons de dones a tot el món vam prota­go­nit­zar una vaga femi­nista.

També a casa nostra, a totes les ciutats, pobles i barris vam ocupar els carrers per fer visi­bles les nostres deman­des, les nostres reivin­di­ca­ci­ons, els nostres treballs i els nostres cossos.

Vam acon­se­guir amb la força col·­lec­tiva, que les nostres propos­tes i la nostra centra­li­tat en el món vagi obrint espais i acon­se­guint canvis.

Però no n’hi ha prou!

Les nostres vides seguei­xen marca­des per les desi­gual­tats, per les violèn­cies masclis­tes, per la preca­ri­e­tat, per les exclu­si­ons soci­als i labo­rals, pels desno­na­ments dels habi­tat­ges, pel racisme i la manca de respon­sa­bi­li­tat de la soci­e­tat patri­ar­cal i de l’es­tat en els treballs de cures.

Perquè som diver­ses;  les nostres iden­ti­tats són múlti­ples: vivim als pobles i a les ciutats: treba­llem en l’àm­bit labo­ral i en el de les cures;

Som: paies, gita­nes, dones amb diver­si­tat funci­o­nal, amb diver­si­tat senso­rial i intel·­lec­tual, migra­des i raci­a­lit­za­des.

Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbi­a­nes, trans, bise­xu­als, inter, queer, hetero i asexu­als.

Som les que no hi són: som les assas­si­na­des, som les preses, som les que es van quedar a les fron­te­res i som les que es van quedar al mar medi­ter­rani i a tots els mars.

Les femi­nis­tes  plan­tem cara a l’or­dre patri­ar­cal, racista, colo­nit­za­dor, capi­ta­lista i depre­da­dor de la vida en el nostre planeta. Propo­sem una altra forma de veure d’en­ten­dre i estar en el món, de rela­ci­o­nar-nos.

En defi­ni­tiva, les  nostres propos­tes impli­quen un nou sentit comú.

Ens unim al crit global, llan­çat per les dones d’ar­reu del món.

Contra les reac­ci­onspatri­ar­cals davant  l’avenç de les dones en l’as­so­li­ment dels nostres drets, i enfront d’una dreta i extrema dretaque ha situat les dones, lesbi­a­nes i trans, i sobre tot a les migra­des, com a objec­tiu prio­ri­tari de la seva ofen­siva ultra­li­be­ral i patri­ar­cal.

CAP PAS ENRERE !  NO PASA­RAN !.

Som TOTES. Juntes, avui, parem el món i cridem:

• PROU! De violèn­cies masclis­tes, qüoti­di­a­nes i invi­si­bi­lit­za­des  que vivim les dones, sigui quina sigui la nostra edat i condi­ció.

VOLEM  poder moure’ns en lliber­tat per tots els espais i a tota hora.

VOLEM gaudir d’una vida lliure de violèn­cies masclis­tes.

Denun­ciem la violèn­cia sexual com a expres­sió de l’apro­pi­a­ció patri­ar­cal del nostre cos que ens afecta a totes i encara més, a les migra­des, a les raci­a­lit­za­des i a les treba­lla­do­res de les llars i les cures.

Exigim polí­ti­ques públi­ques, recur­sos i mitjans sufi­ci­ents per a totes en el sistema de protec­ció i recu­pe­ra­ció enfront les violèn­cies masclis­tes.

VOLEM proto­cols i circuits diver­sos, les dones no som homo­gè­nies.

NO VOLEM estig­ma­tit­za­ció  per pertà­nyer a una cultura dife­rent, per ser gita­nes, o per la nostra condi­ció de dones migra­des i raci­a­lit­za­des.

No som vícti­mes! Som  super­vi­vents!.

• PROU! D’opres­sió per les nostres orien­ta­ci­ons i iden­ti­tats sexu­als!​

Denun­ciemla LGTBI­fò­biasocial, insti­tu­ci­o­nal i labo­ral que patim moltes de nosal­tres, com una altra forma de violèn­cia masclista.

Denun­ciemla repres­sió i la censura, a compa­nyes per les protes­tes i mani­fes­ta­ci­ons crea­ti­ves, en defensa dels drets  sexu­als i repro­duc­tius, sota la pres­sió dels fona­men­ta­lis­mes reli­gi­o­sos.

Som dones, lesbi­a­nes, trans i som diver­ses.

Reivin­di­quem una soci­e­tat lliure d’opres­si­ons, d’ex­plo­ta­ció i de violèn­cies insti­tu­ci­o­nals. Fem una crida a la rebel·­lia i a la lluita contra l’ali­ança entre: el patri­ar­cat el capi­ta­lisme i el feixisme que ens vol dòcils, submi­ses i calla­des.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!.

• PROU! de inge­rèn­cies en les deci­si­ons sobre els nostres cossos !

Exigim: ser prota­go­nis­tes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pres­sió estè­tica.  Els nostres cossos no són merca­de­ries ni objec­tes. La recerca i la pràc­tica mèdica tenen encara un biaix de gènere andro­cèn­tric que cal canviar de dalt a baix,

 VOLEM un trac­ta­ment de la salut de les dones amb pers­pec­tiva inte­gral i dife­ren­cial.

Exigim la DESPA­TO­LO­GIT­ZA­CIÓ ​de les nostres vides, les nostres emoci­ons, les nostres circums­tàn­cies: la medi­ca­lit­za­ció que respon a inte­res­sos de grans empre­ses, i no a la nostra salut.

Prou de consi­de­rar els nostres proces­sos de vida com a malal­ties!

Exigimla despe­na­lit­za­ció total de l’avor­ta­ment​, inclo­ent-hi les menors d’edat, així com la seva lega­lit­za­ció i cober­tura gratu­ïta en tota la xarxa de salut pública.

Nosal­tres parim, nosal­tres deci­dim !

Volem el dret a la repro­duc­ció assis­tida per les lesbi­a­nes, en tota la xarxa de salut pública.​

Volem que les perso­nes amb iden­ti­tat  trans tinguem accés als trac­ta­ments sense que se’ns PATO­LO­GITZI i tinguem auto­no­mia per deci­dir si volem aquests trac­ta­ments. Perquè els nostres cossos no están obli­gats a seguir la norma social patri­ar­cal i binà­ria.

Educa­ció  sexual  per deci­dir !

Avor­ta­ment  legal  per a no morir !

Salut univer­sal, gratu­ïta i de quali­tat per a totes !

• PROU! de violèn­cia insti­tu­ci­o­nal contra les nostres lliber­tats.

Per acon­se­guir una vida lliure de violèn­cies, cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Cata­lu­nya des de l’1 d’oc­tu­bre patim la repres­sió d’una polí­tica judi­cial, que crimi­na­litza les perso­nes per les seves idees.

Les femi­nis­tes  sempre hem estat compro­me­ses amb les lliber­tats i en la defensa dels drets i les lliber­tats dels pobles.

Rebut­gem la crimi­na­lit­za­ció de les acci­ons no-violen­tes i de protesta social.

Denun­ciem la justí­cia PATRI­AR­CAL, hereva del fran­quisme, que ha empre­so­nat, impu­tat i encau­sat a dones, sense que hagin comès cap delicte.

Exigim la lliber­tat de les preses polí­ti­ques i exili­a­des, així com la lliber­tat de totes les dones injus­ta­ment empre­so­na­des, i la fi dels  proces­sos judi­ci­als oberts.

Denun­ciem  les condi­ci­ons de les presons, on totes les preses, patei­xen les discri­mi­na­ci­ons del sistema peni­ten­ci­ari, a través de les vexa­ci­ons i la violèn­cia insti­tu­ci­o­nal quoti­di­a­nes, així com la perpe­tu­a­ció dels preju­di­cis i mandats patri­ar­cals

Cap  Dona  en l’oblit!

Un país no pot esde­ve­nir lliure, si les dones no són lliu­res!

Dones lliu­res en terri­to­ris lliu­res.

• PROU! de repres­sió i crimi­na­lit­za­ció de la protesta. Cridem ben fort:

“No a la Llei  Mordaça”. Denun­ciem la repres­sió contra el movi­ment femi­nista per part de les insti­tu­ci­ons de l’Es­tat Espa­nyol i de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Ens van repri­mir i sanci­o­nar per la parti­ci­pa­ció en les mobi­lit­za­ci­ons de la vaga femi­nista del passat 8 de març.

Visca, Visca, visca la lluita femi­nista !

• PROU! de mala­ba­ris­mes a les nostres vides!.

Som les que gene­rem, repro­duïm i soste­nim la vida.  I normal­ment S’IN­VI­SI­BI­LITZA el valor social d’aques­tes apor­ta­ci­ons, que fem les dones majo­ri­tà­ri­a­ment.

Sabem fer  i fem saber  que aquesta orga­nit­za­ció  social és una trampa còmplice i impres­cin­di­ble en el desen­vo­lu­pa­ment del capi­ta­lisme.

Amb la ​VAGA DE TOTES​, avui  amb la vaga de cures, reivin­di­quem  que el treball de cures, sigui reco­ne­gut com un bé social de primer ordre, i exigim la redis­tri­bu­ció d’aquest tipus de tasques.

VOLEM  que  es reco­ne­gui  la  venta ambu­lant  com un ofici.  Durant segles, ha estat una forma de vida per a moltes dones gita­nes, ens ha gene­rat auto­no­mia, inde­pen­dèn­cia  econò­mica, apode­ra­ment i lliber­tats.

NO VOLEM ser ni crimi­na­lit­za­des ni estig­ma­tit­za­des, com ha passat durant segles, des de els inicis del sistema capi­ta­lista fins l’ac­tu­a­li­tat.

Les gita­nes,  tenim dret a deci­dir el que volem o neces­si­tem, per a nosal­tres, per les nostres famí­lies i la nostra gent. Estem fartes de que ens pres­si­o­nin i trac­tin de reedu­car, estem  fartes de la cons­tant discri­mi­na­ció i expro­pi­a­ció cultu­ral des de les insti­tu­ci­ons i la soci­e­tat domi­nant. Els nostres valors cultu­rals  no  són símbols que  es puguin vendre, mentre se’ns margina com a perso­nes i com a poble.

Si  les dones ens aturem, la vida s’en­fonsa !

• PROU!​ de discri­mi­na­ció sala­rial, de menys­preu i d’as­set­ja­ment sexual en l’àm­bit labo­ral.

Avui també fem vaga labo­ral, perquè no accep­tem estar sotme­ses a pitjors condi­ci­ons labo­rals, ni cobrar menys que els homes.

Avui  fem vaga contra la preca­ri­e­tat labo­ral, contra les feines marca­des per la tempo­ra­li­tat, la incer­tesa, els baixos sala­ris, les jorna­des parci­als no desit­ja­des i les llis­tes del atur femení.

L’em­presa privada, la pública, les insti­tu­ci­ons i la polí­tica són repro­duc­to­res de l’ex­plo­ta­ció labo­ral de les dones.

Per una jornada labo­ral de 30 hores!.

Ser  dona és la prin­ci­pal  causa de pobresa, doncs la preca­ri­e­tat s’agreuja per a moltes de nosal­tres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar raci­a­lit­zada, per tenir diver­si­tat funci­o­nal, diver­si­tat intel·­lec­tual i/o senso­rial o una imatge allu­nyada de la norma­ti­vi­tat.

Exigim:  que la nostra situ­a­ció labo­ral ens permeti desen­vo­lu­par un projecte vital amb digni­tat i auto­no­mia i que l’ocu­pa­ciós’adapti a les neces­si­tats dels nostres cicles de vida: no podem ser objecte Ni d’aco­mi­a­da­ment, Ni de margi­na­ció labo­ral, Ni de minvar les nostres  expec­ta­ti­ves perso­nals i profes­si­o­nals.           

Exigim que s’eli­mi­nin les pràc­ti­ques labo­rals de subcon­trac­ta­ció i terci­a­rit­za­ció, que preca­rit­zen les condi­ci­ons labo­rals, sobre tot, a les que treba­llem en el sector de hote­le­ria, les que fem la neteja en esco­les, hospi­tals, locals i edifi­cis, les que treba­llem en l’àm­bit de les cures, moltes som migra­des i gita­nes.

Denun­ciem que la reno­va­ció de la targeta de resi­dèn­cia, esti­gui vincu­lada a tenir un contracte labo­ral.

Denun­ciem la preca­rit­za­ció de les treba­lla­do­res de les llars i de cures, majo­ri­tà­ri­a­ment migra­des, exigim el dret a contrac­tes de treball i sala­ris dignes.

Denun­ciem l’es­cla­vi­tud moderna, que signi­fica el ser treba­lla­dora interna. 

Exigim la rati­fi­ca­ció del Conveni 189 de la OIT, per la digni­fi­ca­ció del treball de la llar i de les cures.

Exigim la dero­ga­ció de la “enmi­enda 6777” que no permet fins al 2.024 l’in­te­gra­ció amb el Règi­men Gene­ral de la Segu­re­tat Social.

Exigim: per a nosal­tres les trans,  igual­tat de condi­ci­ons en l’ac­cés al mercat labo­ral. Per les trans migra­des, dema­nem  el reco­nei­xe­ment d’un docu­ment d’iden­ti­tat  no condi­ci­o­nat a gesti­ons admi­nis­tra­ti­ves, que obli­guin a viat­jar al país d’ori­gen, pel risc de les seves vides.

Exigim: el ple reco­nei­xe­ment  dels drets de ciuta­da­nia i dels drets labo­rals de les treba­lla­do­res sexu­als. Erra­di­quem les rela­ci­ons d’ex­plo­ta­ció labo­ral.  Denun­ciem la violèn­cia insti­tu­ci­o­nal, la crimi­na­lit­za­ció i l’es­tigma cap a les treba­lla­do­res sexu­als.

Exigim pensi­ons dignes per a totes. NO,  més pensi­ons de misè­ria, que ens obli­guen a patir pobresa en la vellesa. Dema­nem  la  titu­la­ri­tat de les pensi­ons i que el temps dedi­cat a tasques de cura, o el treball agrari, sigui reco­ne­gut en el càlcul de les pensi­ons, de la mateixa manera que ho és el treball assa­la­riat.

• PROU! de explo­ta­ció i destruc­ció de la vida en el planeta!

Denun­ciem  el  neoli­be­ra­lisme salvatge, que imposa un pensa­ment únic a nivell mundial, opri­meix a les mino­ries ètni­ques i destrossa el nostre planeta i les nostres vides.

Denun­ciem  al capi­ta­lisme  extrac­ti­vista i ener­gè­tic, avalat pels governs euro­peus, que operen en el sud global;  violen­tant  els terri­to­ris; les perso­nes, i en espe­cial les dones de pobles origi­na­ris.

Denun­ciem  la cele­bra­ció del  “Dia de la Hispa­ni­tat” i no cele­brem el 12 d’oc­tu­bre, perquè va ser un geno­cidi i una colo­nit­za­ció.

Les femi­nis­tes, no podem tancar els ulls davant l’ex­plo­ta­ció, la tortura i la discri­mi­na­ció que patei­xin els animals no humans, no podem conti­nuar utilit­zant i perpe­tu­ant  el nostre privi­legi d’es­pè­cie per sobre dels drets i lliber­tats dels altres éssers. Una lluita femi­nista que vol erra­di­car els siste­mes d’opres­sió, discri­mi­na­ció i les violèn­cies cap a tots els cossos, ha d’in­cor­po­rar  l’an­ti­es­pe­cisme  als nostres acti­vis­mes.

Les  dones;  tenim un paper  primor­dial en la lluita contra el canvi climà­tic;  i en la preser­va­ció de la biodi­ver­si­tat.

Defen­sem la sobi­ra­nia alimen­tà­ria dels pobles. Donem suport al treball de moltes compa­nyes que expo­sen la seva vida per defen­sar l ‘aigua, el terri­tori i els seus cultius.

Diem NO als Trac­tats de Comerç i Inver­sió, son un instru­ment del projecte capi­ta­lista del segle XXI que és hete­ro­pa­tri­ar­cal, racista i colo­nial que ataca les nostres vides i blinda el poder de les trans­na­ci­o­nals, enfront dels drets a i les deci­si­ons demo­crà­ti­ques dels poders públics. 

Exigim que la defensa de la vida es situï en el centre de l’eco­no­mia i de la polí­tica.

Per tot això: fem vaga de consum.

• PROU! De educa­ció sexista, racista i colo­nial!

Avui fem vaga estu­di­an­til, per exigir el nostre dret a una educa­ció femi­nista, inclu­siva, pública, gratu­ïta i laica.​ Lliure dels valors hete­ro­pa­tri­ar­cals, neoli­be­rals i mercan­ti­lis­tes, que volen utilit­zar l’edu­ca­ció, com una merca­de­ria.

I l’exi­gim des dels primers trams educa­tius, en  què les profes­so­res som majo­ria, fins a la univer­si­tat.

Denun­ciem, el  “sòl engan­xós”  que trepit­gen les nenes i joves gita­nes de les barri­a­des empo­bri­des, condem­nant-les al fracàs esco­lar i labo­ral.

Reivin­di­quem ​ també el nostre dret a una forma­ció afec­tivo-sexual, que ens eduqui en la diver­si­tat; sense pors, sense comple­xos, sense reduir-nos a simples objec­tes i que no permeti ni una sola agres­sió masclista ni LGTBI­fò­bica a les aules.

Sol·­li­ci­tem ​el mante­ni­ment i  l’am­pli­a­ció dels progra­mes de beques d’es­tudi per a les estu­di­ants de tots els nivells educa­tius.

Denun­ciem:  ​el pres­su­post  públic que es destina a les esco­les gesti­o­na­des per  l’Opus Dei, i a totes les esco­les concer­ta­des que segre­guen per sexe, i les que poten­cien els fona­men­ta­lis­mes reli­gi­o­sos, retró­gra­des, reac­ci­o­na­ries, i masclis­tes.

Reivin­di­quem una xarxa d’edu­ca­ció  única, pública i gratu­ïta i amb pers­pec­tiva de gènere.

Exigim  ​un avenç en la coedu­ca­ció en tots els àmbits i espais de forma­ció i una educa­ció que fomenti un pensa­ment crític; que no margini les nostres histò­ries dels llibres de  text; i en la que, la pers­pec­tiva de gènere sigui trans­ver­sal a totes les disci­pli­nes.

• PROU ! de racisme i exclu­sió !, obrim fron­te­res !

Ens oposem, a l’aug­ment  arma­men­tís­tic que destru­eix les vides de les perso­nes més vulne­ra­bles. Cridem molt fort:

NO a les guer­res!

NO a la fabri­ca­ció de mate­rial bèl·­lic!.

Les guer­res són producte i exten­sió del patri­ar­cat i del capi­ta­lisme, pel control dels terri­to­ris i de les perso­nes.

La conse­qüèn­cia directa de les guer­res; som milers de dones migra­des i refu­gi­a­des arreu del món; dones que som victi­mit­za­des, obli­da­des i violen­ta­des.

Denun­ciem, les polí­ti­ques migra­tò­ries i de mili­ta­rit­za­ció de les fron­te­res, que barren el pas a les perso­nes que fugen de les guer­res.

Denun­ciem, les diver­ses formes de violèn­cies ( pobresa, espo­li­a­ció dels recur­sos natu­rals, violèn­cies masclis­tes, violèn­cies arma­des…).

Fron­te­res  disse­nya­des per l’Es­tat Espa­nyol i la Unió Euro­pea, que aten­ten al dret a la mobi­li­tat humana.

Exigiml’aco­lli­ment de totes les perso­nes migra­des, sigui pel motiu que sigui:

Cap persona és il·le­gal.!

 

 

Exigim  protec­ció efec­tiva de les vícti­mes i/o super­vi­vents de tracta, amb fina­li­tat d’ex­plo­ta­ció sexual.

La tracta, s’uti­litza com a excusa per perse­guir i contro­lar la migra­ció. Hi ha tràfic d’és­sers humans en multi­tud de sectors i la seva causa no és la pros­ti­tu­ció, sinó el tanca­ment de fron­te­res euro­pees, les restric­ci­ons que imposa la Llei d’Es­tran­ge­ria i la clan­des­ti­ni­tat obli­ga­tò­ria en la qual es desen­vo­lu­pen els projec­tes migra­to­ris.

Calen alter­na­ti­ves labo­rals  no  preca­rit­za­des, perquè la pros­ti­tu­ció no hagi de ser en cap cas, un destí que bene­fi­ciï les màfies.

Denun­ciem  que es crimi­na­litzi  com a tràfic d’és­sers humans, l’ajuda huma­ni­tà­ria per  salvar vides en el Medi­ter­rani, i ens soli­da­rit­zem amb la defen­sora dels  drets humans en la Fron­tera Sud, Helena Maleno, crimi­na­lit­zada per la seva soli­da­ri­tat.

Exigim la dero­ga­ció de la Llei d’Es­tran­ge­ria per racista i xenò­foba.

Aquesta llei, preca­ritza l’au­to­no­mia econò­mica de les dones migra­des;  i col·­loca a les adoles­cents i joves migrants sols; en situ­a­ció de desem­pa­ra­ment

i de vulne­ra­bi­li­tat

Exigim el tanca­ment dels CIES  per funci­o­nar com a presons i centres de tortura. 

Exigim a totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, que reco­ne­guin el dret a l’em­pa­dro­na­ment i a l’ha­bi­tatge de la comu­ni­tat migrada. 

Denun­ciemles violèn­cies insti­tu­ci­o­nals racis­tes; que fomen­ten norma­ti­ves i progra­mes de gestió de la migra­ció, sense pers­pec­tiva  de gènere, ni  inter­cul­tu­ral ni deco­lo­nial.

NO a l’es­tig­ma­tit­za­ció de milers de dones, sobre­tot migra­des, que ens trobem en una situ­a­ció de pobresa i vulne­ra­bi­li­tat.

Exigim polí­ti­ques soci­als, més recur­sos i de quali­tat, per preve­nir  i evitar la crimi­na­lit­za­ció de les dones més vulne­ra­bles amb famí­lia, sobre­tot migra­des, a qui se’ns pena­litza amb la reti­rada de la tutela dels fills i filles.

 

CAP DONA ÉS IL·LE­GAL​ !!!

 

ENS VOLEM LLIU­RES, ENS VOLEM VIVES, FEMI­NIS­TES,

COMBA­TI­VES  I  REBELS!

 

AVUI, LA VAGA FEMI­NISTA NO S’ACABA:

 

SEGUI­REM  FINS  ACON­SE­GUIR  EL  MÓN  QUE  VOLEM!