Keep your ADS off my uterus

No sempre les grans fortu­nes acon­se­guei­xen impo­sar els seus inte­res­sos, com es veu en la següent vivèn­cia a les xarxes soci­als. A voltes menu­des eines poden fer grans canvis.

Totes tenim xarxes soci­als, a inter­net i fora, i potser no tenim la mateixa cura quan estem a la inter­net que al carrer. Per exem­ple, al carrer segu­ra­ment no ense­nya­ries una foto­gra­fia a un estrany que per altra banda penges a inter­net. Hem d’anar amb cura pensat que hi ha gent que l’aga­farà per a be o per a mal, com als deep­fa­kes.

A l’es­càn­dol de Cambridge Analy­tica, s’ha vist que Face­book no inver­tia en llegir els Termi­nis d’Us de les apps que acull abans d’ac­cep­tar-les, ni, quan va saber la bretxa de dades, va imple­men­tar cap meca­nisme per veri­fi­car que s’es­bor­ra­ven i amb una decla­ra­ció certi­fi­cada es va acon­ten­tar. També l’em­presa mare de Cambridge Analy­tica, SCL Group i el seu entra­mat d’em­pre­ses han anun­ciat que tanca­ven per fallida, però acti­vis­tes que estan pendents denun­cien que cap pas legal s’ha dut a terme i també de una nova empresa creada anome­nada Emer­data. A més, aquesta setmana han sortit els 3.500 anun­cis russos de Face­book (PDF) a les elec­ci­ons ameri­ca­nes del 2016 pagats per l’agèn­cia IRA (Inter­net Rese­arch Agency) ara inves­ti­gada per la justí­cia ameri­cana amb 13 detin­guts. Els anun­cis pareix que tenien la fina­li­tat de confron­tar la pobla­ció ameri­cana (divi­deix i guanya­ràs) amb odi i por, ja que, per exem­ple, tant hi ha de racis­tes com d’em­po­de­ra­ment negre i chicano. I aquests són sola­ment els pagats. Mentres­tant, el tri-oligo­poli (Face­book, Google i Twit­ter) de les xarxes soci­als volen salvar el seu negoci dels anun­cis i inten­ten nete­jar la seva imatge amb prome­ses de trans­pa­rèn­cia i noves eines. Com per exem­ple, Face­book amb l’eina «View Ads» (Twit­ter també) que perme­trà veure tots els anun­cis d’una marca i que està sent criti­cada per inves­ti­ga­dors.

Les dones sempre hem patit i patim repres­sió, d’en­tre altres temes, per la nostra capa­ci­tat de repro­duir-nos, com be ho mostre la recent inves­ti­ga­ció Atacs a acti­vis­tes pel dret a deci­dir. I ara a Irlanda el 25 de maig hi haurà un refe­rèn­dum pel dret a deci­dir i és un dels primers llocs on Face­book i Twit­ter oferei­xen les seves noves eines de trans­pa­rèn­cia. A Irlanda a les vota­ci­ons tenen prohi­bit que a les campa­nyes no hi entrin diners estran­gers i limi­tat uns màxims de despe­ses que s’han de decla­rar. Els acti­vis­tes han estat molt pendents i, el 29 d’abril, @gavins­blog denun­ci­ava a Twit­ter la inge­rèn­cia de unde­ci­ded8.org (regis­trat a USA i amb pàgina a Face­book) que ha acabat tancant per la forta reper­cus­sió. A partir d’això, han sigut denun­ci­a­des més campa­nyes de fora, des de Panamà, Hongria, UK i d’al­tres… i fins i tot a l’es­tat espa­nyol!!

Per poder vigi­lar la propa­ganda va sortir la campa­nya Trans­pa­rent Refe­ren­dum Initi­a­tive (amb pàgina a Face­book). Els acti­vis­tes s’han instal·­lat la exten­sió del nave­ga­dor Who Targets Me? que envie les dades dels anun­ci­ants a una base de dades pública i que anoni­mitza les dades de la usuà­ria. També a el hash­tag de Twit­ter #tref s’or­ga­nit­zen denun­ci­ant propa­ganda. Tota aquesta campa­nya ha tingut molt de ressò i el tri-oligo­poli ha tingut que tirar enrere: Face­book bloqueja a tots els anun­cis estran­gers, Google no posarà cap anunci, i Twit­ter tampoc. Aquest darrer cas és prou crida­ner perquè dona l’ex­cusa de la seva polí­tica de «Serveis i Produc­tes de Salut i Farma­ceu­tics» on els anun­cis de clíni­ques avor­ti­ves i de campa­nyes a favor del dret a deci­dir estan prohi­bi­des.

Una altra eina que estan utilit­zant és Block Toget­her que permet bloque­jar en grup a machi­trolls a Twit­ter. Està disse­nyada per reduir la molès­tia de bloque­jar quan som ataca­des per moltes comp­tes a la vegada o quan poques comp­tes ataquen a molta gent en una comu­ni­tat. Pots esco­llir si compar­tei­xes la teva llista i les teves amigues es poden apun­tar i quan bloque­ges en un compte, es bloqueja en tots. També et defensa dels «sock­pup­pets» que és la gent que crea un nou compte quan la bloque­ges i et torna a atacar. L’eina ho fa a través d’unes opci­ons de auto-bloqueig amb crite­ris (data de crea­ció, segui­dors, etc). La preo­cu­pa­ció per la mani­pu­la­ció a les elec­ci­ons (anun­cis, bots, etc) ha fet que esti­guin surtin eines noves, com a Brasil, on els inves­ti­ga­dors del Depar­ta­ment de Cièn­cies de la Compu­ta­ció de la Univer­si­tat Fede­ral de Minas Gerais tenen el projecte “Elec­ci­ons sense fake”.

Molta gent no aban­done Face­book perquè, per una banda, no troba alter­na­tiva tècnica (ja han sortit veus dema­nant tren­car el mono­poli), i per altra, en el seu entorn acaba­ria a l’os­tra­cisme, ja què són part de comu­ni­tats discri­mi­na­des o margi­na­lit­za­des on Face­book no és una elec­ció, és més bé una manera viable d’ac­ce­dir a inter­net o de ser en contacte amb pars LGTIQ, dissi­dents polí­ti­ques, etc. Per últim, encara que no tinguis Face­book, l’empresa fa segui­ment dels usua­ris anònims. Sigui qual sigui la teva neces­si­tat, es bo fer una deci­sió refle­xi­o­nada tenint en compte els dife­rents opci­ons i camins, tant si esbor­res Face­book, com si deci­dei­xes mantin­dre-ho.

Com no és tan sols Face­book qui guanya diners amb les teves dades, et reco­ma­nem que seguei­xis els consell de Ciber­se­gu­res i facis més segu­res les teves dades a les xarxes soci­als. Si vols enten­dre com fa una xarxa social per reco­llir les teves dades, et reco­ma­nem Data Selfie. Si veus que ets «addicta», et servirà molt Data Detox Kit en 8 dies. És un tema molt canvi­ant i és bo estar al dia, com ara que acaba de sortir una nova exten­sió de Fire­fox, Contain­ers, que permet aïllar cookies i arxius en conte­ni­dors per dife­rents webs i que, per exem­ple, està ampli­ada per a Face­book, entre d’al­tres. Res més bo per ser al dia que ser subs­crita a un butlletí com el de l’Oficina Anti­gi­lan­cia. Recor­dem que a Cambridge Analy­tica van utilit­zar l’en­questa per saber la teva perso­na­li­tat mitjan­çant una app on dona­ven permi­sos per la collita de les dades. Per tant, no contes­tis mai enques­tes que et facin si no confies en la font, ni t’ins­tal·­lis apps on dones permi­sos sobre les teves dades, si real­ment no les neces­si­tes.

Com veiem, una eina menuda (aquí el codi) ha servit per fer canviar d’es­tra­tè­gia al tri-oligo­poli i ja estan surtin moltes més per donar trans­pa­rèn­cia a les campa­nyes publi­ci­ta­ries. Per fi, hi ha molta espe­rança en guanyar aquest refe­rèn­dum perquè al 2015 es va guanyar el del matri­moni entre perso­nes del mateix sexe i aquesta eina ha sigut un bon granet de sorra entre tants movi­ments que porten anys llui­tant.

Actu­a­lit­za­ció: Ha guanyat el dret a deci­dir!!!!

Enda­vant les que encara esteu llui­tant als vostres països!!!!