Original en Euskera
Traducción al español
Índex de continguts:
- Change.org no és recomanable
- Millor plataforma de recollida de signatures: Avaaz.org
- Les “recollides de signatura” d’Internet són només llestes de noms
- Signa electrònica
- Les meves recomanacions
- Sofactivisme
De tant en tant, els membres dels moviments socials bascos ens preguntem entre nosaltres: com fer una recollida de signatures a través d’Internet? En les següents línies tractaré de respondre a aquesta pregunta, però abans de començar em sembla prioritari aclarir alguns malentesos:
Change.org no és recomanable
Existeixen diverses webs i plataformes de recollida de signatures a través de la web. A la seva pàgina web hi ha extensions, ginys, etc. per poder recollir signatures, així com programari de recollida de signatures en una carpeta de la nostra web. Però els més utilitzats per a la recollida de signatures són les plataformes web: les empreses Causes.com, Activism.com o SOSVOX.org. Però de totes elles, sens dubte, la més coneguda i amb més usuaris (100 milions a tot el món) és Change.org.
Però cura, perquè les notícies de Change.org es consideren molt dolentes:
- Malgrat ser un domini “org”, Change.org és una empresa.
- I no de qualsevol tipus d’empresa: és una multinacional amb més de 300 empleats.
- Nascut en l’estat nord-americà de Delaware, en un d’aquests llocs que sol denominar-se “paradís fiscal”, Change.org aprofita sense pudor els seus avantatges per aquest motiu.
- Per això, molts afirmen que la web hauria de cridar-se .com, però atès que compleix els requisits per ser un domini .org, el director de l’empresa va deixar clar que no tenen cap intenció de canviar de nom. És clar, per tant, que des del principi el malentès que creen en la gent amb el domini .org és alguna cosa buscada intencionadament.
- Tal com apareix en Wikipedia i altres llocs (veure enllaços finals per més informació), una de les fonts de la gran empresa Change.org per obtenir diners és la venda de les dades dels signants. Sí, els teus i els meus, juntament amb les dades d’altres 100 milions de persones.
De fet, quin tipus d’iniciatives signem és una informació tremendament útil, ja que també es poden deduir aquelles que no diem públicament. En definitiva, quan signem per una iniciativa, reflectim la nostra imatge de nosaltres mateixos, vam mostrar els nostres desitjos i expressem els nostres interessos. És més, en aquells casos en els quals creiem que signem de forma “privada”.
Google analitza totes les cerques que realitzem en el seu cercador, tots els vídeos que veiem en el seu Youtube i tots els missatges que escrivim i rebem en el seu GMail (incloent els de Change.org) i crea un perfil automàtic sobre cadascun de nosaltres. Change.org també crea el seu perfil i, igual que moltes altres empreses d’Internet (Facebook/WhatsApp, Instagram, Twitter…), té com a objectiu treure el màxim partit econòmic a tota la informació que regalem. Ara igual només ho notaràs en els anuncis que apareixen en el teu navegador, però segons els experts, en el futur, les iniciatives que vas signar en la plataforma Change.org poden tenir conseqüències més terribles, per exemple, quan tractis de contractar un segur o et presentes a una oferta de treball.
Com sol dir-se en aquesta època del neoliberalisme, si t’ofereixen alguna cosa gratis, si no ets client és perquè ets producte.
Millor plataforma de recollida de signatures: Avaaz.org
Totes les webs i plataformes que hem esmentat fins ara són empreses i no es pot assegurar que la informació privada que obtenen de nosaltres, per si o per tercers, no sigui utilitzada per a finalitats no desitjades.
D’aquí la creació en 2007 d’Avaaz.org. Avaaz (en persa significa “veu” o “cant”) no té objectius econòmics i permet recollir signatures de forma senzilla i segura.
A més, ha trobat la forma de garantir la seva autonomia i independència: fins a 2009 les seves fonts d’ingressos provenen d’entitats sense ànim de lucre i de petites empreses, però a partir d’aquest any es finança gràcies a petites donacions individuals. Des de fundacions i empreses no accepten donacions superiors als 4.600 euros, però gràcies als particulars han aconseguit milions d’euros al llarg d’aquests anys i semblen estar més forts que mai. Tenen 45 milions d’usuaris repartits per tot el món i contribueixen a dur a terme cada any nombroses accions. Els voluntaris d’Avaaz afirmen que són un moviment global que busca la presa de decisions i el poder polític de la gent. En lloc de ser una empresa que utilitza el moviment social per obtenir beneficis econòmics, es pot dir que Avaaz és part dels moviments socials, que tracta d’ajudar a diverses iniciatives a aconseguir els seus objectius.
Les “recollides de signatura” d’Internet són només llestes de noms
Les signatures manuscrites, les habituals, estan esteses a la majoria dels racons del món i tenen conseqüències legals. També en les institucions basques (per exemple, ajuntaments, diputacions i governs), mitjançant la recollida de signatures es poden dur a terme iniciatives que obliguen als representants de la població a respondre d’alguna manera a les necessitats de la ciutadania.
Però cal tenir en compte que les “recollides de signatures” que es realitzen habitualment a través d’Internet són meres inscripcions i no tenen cap pes legal. Per Internet facilitem el nostre nom i cognoms i escrivim el nombre que ens identifica en l’Estat espanyol o francès (DNI, passaport), però no escrivim la nostra signatura manual en un paper perquè no és possible. Això vol dir que totes les webs que hem esmentat fins ara, inclòs Avaaz, són només eines per confeccionar llistes de noms; el seu objectiu real és mostrar el suport a una iniciativa, no recollir signatures legals reals.
Quants tenen això clar? Al meu entendre, lamentablement, els grups que organitzen les recollides de signatures no són sovint conscients d’això i quan dissenyen accions per recollir signatures amb implicacions legals volen donar les dues opcions a la gent (paper + Internet) i perden molts dels seus valuosos signataris, perquè els qui “signen” per Internet no ho signen després en paper. L’organització no explica bé aquesta diferència (en alguns casos que jo he vist, alguns organitzadors o col·laboradors no entenien la diferència). Per aconseguir la màxima difusió amb la campanya, consideren que mereix la pena sacrificar diverses signatures o simplement per desconeixement perden diverses signatures. Cal dir, com no podia ser d’una altra manera, que en molts casos (jo diria que cada vegada més), el veritable objectiu de les recopilacions de “signatura” és fer una demostració pública de força i per a això també serveixen les llistes de noms d’Internet.
És evident que els grups que organitzen aquest tipus d’iniciatives no informen dels danys i riscos anteriorment descrits a persones i coneguts que els inciten a utilitzar la plataforma Change.org. La raó no és dolenta, ni molt menys, sinó que els membres del grup desgraciadament no entenen bé les conseqüències de l’ús de Change.org. Si ho entenguessin, probablement en lloc d’usar Change.org, unirien els noms a la seva pàgina web o usarien Avaaz.org. I pels motius que he explicat, en altres iniciatives, les forces se centrarien a recollir signatures manuscrites en lloc de barrejar i dispersar a la gent.
Aquesta és la meva opinió almenys. Espero que ningú s’enfada per dir aquestes coses. Vull ajudar als membres dels moviments socials, assessorant-los en el disseny més eficient de campanyes amb recollida de signatures.
Signatura electrònica
En aquest article de recollida de signatures per Internet no puc ometre signatures electròniques. Al món no estan molt estesos entre els individus. Les administracions públiques les utilitzen principalment per relacionar-se amb empreses i institucions, però a poc a poc, en molts llocs del món també es permet als individus realitzar cada vegada més operacions a través d’Internet gràcies a la signatura electrònica. La via habitual és a través de les pàgines web de les denominades Seus Electròniques. Vegeu per exemple el Govern de Navarra o les Diputacions Forals de Bizkaia, Guipúscoa o Llaurava.
Aquests serveis requereixen certificats electrònics signats electrònicament. Aquests certificats es poden trobar, entre uns altres, en els xips del DNI electrònic de l’Estat espanyol. Em refereixo a l’exemple de l’Estat espanyol, en el qual es va aprovar en 2003 la Llei de Signatura Electrònica (PDF). En virtut d’aquesta llei, les signatures electròniques realitzades a través d’Internet es consideren equivalents a les habituals en paper.
Això ha permès crear plataformes com Mifirma.com. Aquesta web seria equivalent a les pàgines web anteriorment esmentades, amb la diferència fonamental que les signatures recollides en la mateixa són electròniques i tenen el mateix valor legal que les recollides en paper per a l’Estat espanyol. Sense entrar a discutir si l’ús d’un lloc web d’aquest tipus pot ser una bona idea, em vaig a passar a explicar l’evident limitació que té aquesta opció: el signant requereix disposar d’una infraestructura programari i maquinari concreta i uns coneixements tècnics concrets. En conseqüència, de moment no és possible realitzar una recollida de signatures que pugui tenir un mínim èxit en aquesta web. Sembla que seguirà sent així durant molts anys, ja que aquesta tecnologia només la utilitzen uns pocs.
Les meves recomanacions
Després de totes aquestes explicacions, corre el risc de veure les coses més confuses que abans, per la qual cosa tractaré de resumir les meves recomanacions per a casos normals:
- No ferms mai cap campanya de Change.org, encara que t’enviïs als teus millors amics. En el seu lloc, pot enviar l’enllaç a aquest article a qui li ha enviat o directament a els qui han organitzat la recollida de signatures perquè no ho repeteixin. I si realment estàs interessat en aquesta iniciativa, pregunta si pots signar en paper.
- Mai creïn una campanya de recollida de signatures de Change.org, perquè la comoditat no mereix els danys que suposa per a tots els signants.
- Si són per presentar signatures en algun lloc, no recullin signatures a través d’Internet. En el seu lloc, és preferible utilitzar les forces per aconseguir signatures manuscrites. Això no quita, és clar, que la iniciativa es difongui en Internet (com vulguis, amb vídeos i com es vulgui), però que tothom tingui clar que l’objectiu és que les signatures es recullin en paper.
- Si el que es busca és que la gent es recolzi públicament en la iniciativa, es poden fer diverses coses. Una de les opcions és, com no, la recollida de noms a través d’Internet. Però si el grup o algun dels grups que duu a terme la iniciativa ja té una web, recomano que la recollida es realitzi a la pròpia web. Per què posar les dades privades en llocs on no controlem ben si podem guardar-los nosaltres mateixos? Un altre consell: si l’objectiu no és més que expressar públicament el patrocini, a més de demanar nom i cognoms, hauríem de demanar una mica més (adreça de correu, telèfon i DNI para què no ho utilitzarem? ). Si el grup no té massa recursos o coneixements sobre Internet, una forma de gestionar la recollida de dades de forma segura i des del punt de vista de la privadesa pot ser utilitzar Avaaz.org.
- Si busquem que la gent ens recolzi en la nostra iniciativa, les campanyes i tipus d’esdeveniments que podem realitzar són innombrables (des de les manifestacions i concentracions habituals fins als actes de desobediència habituals, passant per flash mob, lib dub i mannequin challenge). Si un dels components de la campanya és treure endavant una recollida de signatures real, podem demanar als signants i als quals no poden signar per estar lluny:
- Demanar a la gent que aconsegueixi les signatures manuscrites que busquem: en quin lloc concret es troben els papers per signar i en quin horari, demanant que col·labori en l’organització de taules informatives per recollir signatures al carrer…
- Demanar a la gent que s’informi directament de la iniciativa: entre amics i coneguts, anunciant en els locals i grups participants…
- Demanar a la gent que li ajudi a difondre el missatge a través d’Internet: reexpedint la notícia per email i a través de plataformes de missatgeria instantània, compartint i comentant en xarxes socials…
- Demanar protecció pública a les persones de referència (conegudes, expertes, persones afectades…) perquè la necessitat de recollida de signatures arribi a la major claredat, sonoritat i públic.
- Animar a la gent a donar a conèixer la recollida de signatures de diferents formes que es poden imaginar, fent especial recalcament en la imaginació i el coneixement grupal.
Sofactivisme
Finalment, no vull deixar d’esmentar una conseqüència negativa que pot derivar-se de l’ús d’Internet en general i de les xarxes socials en particular per part dels moviments socials. Els anglosaxons criden a aquest efecte slacktivism (el slack en anglès significa gandul). En el nostre cas se sol denominar com sofactivismo.
La qüestió és que la participació en els moviments socials requereix un treball, un temps. D’altra banda, la societat en la qual vivim ens orienta cada vegada més cap al compliment d’aquest mantra (que gairebé ens obliga): fer el major nombre de coses en el menor temps possible. Això genera una sèrie de conseqüències:
- la necessitat de fer i fer coses sense parar,
- obtenir resultats al més aviat possible,
- dissenyar les accions només a curt termini,
- necessitat de coexistència,
- la impossibilitat de reflexionar amb tranquil·litat sobre les nostres necessitats i accions reals
Si l’objectiu que persegueix un moviment social ens sembla correcte (per exemple, acabar amb les corregudes de bous), si estem disposats a col·laborar, podem assistir a una reunió, participar en una manifestació o una altra acció de carrer. Però això, com no podia ser d’una altra manera, requereix un temps, i nosaltres sempre estem angoixats, cada vegada més greus. Immersos en aquesta dinàmica, participar en una recollida de signatures a través d’Internet es converteix en l’equivalent a prémer els botons “m’agrada”; en lloc de participar realment en aquest moviment social (per exemple, anant a una manifestació contra una correguda), en lloc de ser actius, ens convertim en difusores o patrocinadors comuns, cada vegada més. De vegades, ni això.
Passant el temps a la nostra xarxa social favorita, ens trobem amb un meme amb contingut social o polític i després d’uns pocs segons premem el botó “M’agrada”. És més, el contingut ho compartim entre els nostres contactes (o afegim el nostre nom en una plataforma de “signatura”). Llest. Podem veure un altre vídeo molt curiós, què fan els nostres amics i coneguts, perquè nosaltres ja hem fet una bona acció del dia. Seguiran els toros? Va a acudir algú a la manifestació? Quan era la manifestació? Hi havia alguna manifestació? Es farà alguna cosa amb les signatures recollides? Quan? Qui? Totes aquestes coses cada vegada són menys importants, perquè nosaltres estem massa ocupats. Aquestes coses són coses importants però nosaltres no les podem fer perquè hem de fer altres coses que no poden esperar, moltes altres… cada vegada més… WhatsApp respon, pugem les fotos del cap de setmana, llegim al grup d’amics, i les d’altres amics i companys…
La difusió de la informació és, per descomptat, necessària, però si tots prenem aquesta actitud passiva, correm el risc de desallotjar i afeblir els moviments socials. I com és sabut, com més passiu, més dòcil és el grup humà, més fàcil és fer el que es vol amb ell. Per tant, atenció :)
Més informació:
- Signatura no gratuïta (Berria)
- Criticism on Change.org (Wikipedia)
- ¿Change.org o en la boca del lobo?
- Seis euros por número de móvil, 1,5 por e-mail: el lucrativo negocio de Change.org
- Nuestros clics en Change.org nunca reemplazarán a una manifestación
La fotografia és Copyleft (per tant la pots utilitzar on vulguis)