Censura a l'estat espanyol de la web womenonweb.org (suport al dret a avortar segures)

Com a capa8 es podia veure, hem contac­tat amb Blac­khold, una dona crack en xarxes i moltes més coses al món de la infor­mà­tica, i en ha respost això:

Malhau­ra­da­ment cada cop més sovint veiem com algu­nes pàgi­nes web són bloque­ja­des per els grans opera­dors de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons. Voltava el setem­bre del 2017 quan Movis­tar rere una ordre judi­cial redi­rec­ci­ona totes les peti­ci­ons a la pàgina web ref1oct.eu, que s’ha­via d’uti­lit­zar per a saber a on s’ha­via d’anar a votar en el refe­rèn­dum d’au­to­de­ter­mi­na­ció impul­sat per els partits inde­pen­den­tis­tes de Cata­lu­nya, a una altra pàgina web amb l’es­cut de la Guàr­dia Civil indi­cant que el domini havia sigut inter­vin­gut. Davant d’aquesta acció la xarxa va reac­ci­o­nar i va comen­çar a repli­car la pàgina web (que havia sigut disse­nyada per a tal fi en previ­sió de l’es­de­vin­guda censura), alguns col·­lec­tius van veure com els van bloque­jar les seves rèpli­ques i aquests van «repli­car» judi­ci­al­ment, com és el cas de Pira­tes de Cata­lu­nya

Des d’aquell primer cas sonat, la succes­sió de pàgi­nes web, comp­tes de face­book, comp­tes de youtube, etc. tancats o censu­rats ha sigut contí­nua. Se n’han prece­dit alguns com al 2019 la obli­ga­ció de bloque­jar l’ac­cés a una plata­forma utilit­zada per a milers de progra­ma­dors github.com per tenir-hi allot­jada l’apli­ca­ció de tsuna­mi­de­mo­crà­tic. Arran de les críti­ques dels usua­ris (la gran majo­ria d’ells profes­si­o­nals), es va aixe­car la restric­ció per part dels opera­dors i a les poques hores els admi­nis­tra­dors la plata­forma github, respec­tant la seva trans­pa­rèn­cia publi­cava la noti­fi­ca­ció de la Guar­dia Civil dema­nant el bloqueig de tsuna­mi­de­mo­crà­tic a github.

Des de l’inici del 2020 s’ha vist incre­men­tada aquesta censura i ja no només centrat en temes inde­pen­den­tis­tes. Ara la caça de brui­xes s’ha estès a les terà­pies alter­na­ti­ves i altres col·­lec­tius com els femi­nis­tes amb el bloqueig de la pàgina web pro-avor­ta­ment wome­non­web.org.

La pregunta és com es fan aquests bloque­jos? com és que algu­nes perso­nes poden seguir veient el contin­gut d’aques­tes pàgi­nes web?

Primer de tot cal enten­dre com funci­ona el món dels prove­ï­dors de serveis d’In­ter­net, anome­nats ISP. Un ISP de forma comuna és una empresa que connecta els seus clients amb la resta d’in­ter­net mitjan­çant un cable. Cadas­cuna d’aques­tes empre­ses com que tenen el control del cable poden alte­rar les dades dels seus clients per a dife­rents motius normal­ment benig­nes per a millo­rar l’ex­pe­ri­èn­cia del usuari, però malau­ra­da­ment aques­tes eines que s’uti­lit­zen per a un bé comú tenen un costat fosc i es pot utilit­zar per a analit­zar i inclús alte­rar com aquest usuari acce­deix a una pàgina web.

Les dues formes més comu­nes són mitjan­çant un proxy o els DNS:

• Un proxy vindria a ser una caixa que és capaç de veure i analit­zar tot el tràfic de la xarxa, sap què hi ha, d’on ve i cap a on va. En el cas d’un bloqueig per proxy, el tràfic desti­nat a una pàgina web pot ser redi­ri­git a una altra.
• Un DNS és la conver­sió de un nom de domini a una direc­ció única d’in­ter­net anome­nada IP. Una IP seria com la matrí­cula que té cada servi­dor que ofereix pàgi­nes web a Inter­net i té un format tipus X.X.X.X (IPv4) o X:X:X::X (IPv6). En el cas d’un bloqueig per DNS el què s’es­ta­ria fent és un atac anome­nat DNS Spoo­fing que consis­teix en alte­rar «la matri­cula» quan dema­nem l’ac­cés a un domini d’in­ter­net.

En ambdós casos el resul­tat és el mateix: que el usuari d’aquest opera­dor no pot acce­dir a la pàgina web que ha sigut bloque­jada per a una ordre judi­cial.

I quina solu­ció hi ha? doncs o bé la utilit­za­ció de una VPN, que és un tunnel a través d’in­ter­net per nave­gar a través d’un altre opera­dor/país o la contrac­ta­ció cons­ci­ent del teu opera­dor d’In­ter­net com podria ser capa8.net.