Article sobre el taller a Euskal Herria Digitala: Encara que és digital, és violència

Dones­Tech ha impar­tit el taller 'Auto­de­fensa digi­tal femi­nista' en el marc de la jornada 'Rein­ven­tar i rein­ven­tar xarxes' a Torre­kuan. El programa s’ha centrat en les amena­ces digi­tals en l’ús d’In­ter­net per perso­nes.

Les perso­nes que confor­men Euskal Herria Digi­tala van realit­zar una jornada de recu­pe­ra­ció i rein­ven­ció de Xarxes Soci­als en el marc del Dia Inter­na­ci­o­nal contra la Violèn­cia Masclista que se cele­bra el pròxim dia 25. La tercera edició de la inici­a­tiva va tenir com a objec­tiu treba­llar un aspecte veri­ta­ble­ment present en la vida de les dones: la dimen­sió digi­tal de la violèn­cia masclista. La trobada ha tingut lloc en el Torre­kua d’Er­ren­te­ria-Orereta, on Donse­Tech va impar­tir el taller pràc­tic d’Au­to­de­fensa digi­tal femi­nista.

El taller es van centrar espe­ci­al­ment en la iden­ti­fi­ca­ció de les amena­ces digi­tals i les seves conse­qüèn­cies. És més, també van treba­llar estra­tè­gies de preven­ció i resposta davant situ­a­ci­ons de risc.

Dones­Tech és un col·­lec­tiu dels Països Cata­lans que es dedica prin­ci­pal­ment a la recerca a partir de les rela­ci­ons entre les dones i les TIC –Tec­no­lo­gies de la Infor­ma­ció i la Comu­ni­ca­ció–. És a dir, formu­len, analit­zen i desen­vo­lu­pen acci­ons amb i per a les dones. Porten anys treba­llant i, amb proves i assa­jos, han desen­vo­lu­pat una recerca sobre el ciber­fe­mi­nisme.

El programa va ser conduït per una dona que es deia Ona, en nom de Dones­Tech. A penes es va presen­tar. Elli va voler mante­nir la seva priva­ci­tat, i no és segur que es cridi Ona. Ni tan sols va esmen­tar el seu cognom. Bé, perquè el que diu a la presen­ta­ció de la web. “Amant de l’ano­ni­mat i la priva­ci­tat és una acti­vista dels drets humans en dife­rents àmbits, tant a Inter­net com al carrer. Va comen­çar a utilit­zar progra­mari lliure l’any 2000 i avui dia impar­teix confe­rèn­cies/tallers sobre el tema, ja que consi­dera que el conei­xe­ment del progra­mari lliure ha d’es­tar a l’abast de la huma­ni­tat."

No obstant això, va donar el relleu a altres tres dones en diver­ses parts del seu taller en euskera, ja que no era l’única faci­li­ta­dora del taller. Diana Franco Eguren, Maider Likona i Ainhoa Kalt­za­korta també han pres l’edu­ca­ció en les taules per ense­nyar eines.

Franco ha posat en marxa Baratza Digi­tala, en el qual compar­teix refle­xi­ons i apre­nen­tat­ges entorn de la vida i la tecno­lo­gia. Es tracta de perso­nes que en els últims cinc anys han sofert l’ex­clu­sió, la violèn­cia i la bretxa digi­tal.

Likona, per part seva, va cursar estu­dis d’in­for­mà­tica i en 2005 va crear l’as­so­ci­a­ció GISA  Elkar­tea, amb l’ob­jec­tiu de fomen­tar el progra­mari i el conei­xe­ment lliu­res. Actu­al­ment treba­lle al projecte Sare­a­nEus­ka­raz, entre d’al­tres, amb l’ob­jec­tiu d’acos­tar als joves a la tecno­lo­gia i al basc.

Final­ment, Kalt­za­korta. Es tracta d’una profes­sora que es va acos­tar amb preo­cu­pa­ció a la situ­a­ció de les tecno­lo­gies digi­tals en l’edu­ca­ció de l’en­torn del progra­mari lliure i la sobi­ra­nia tecno­lò­gica. Actu­al­ment forma part de l’Educa­ció Lliure.

La impor­tàn­cia de l’es­pai segur

Ona va encen­dre la panta­lla de la sala de Torre­kua i va posar a la vista de les perso­nes assis­tents una presen­ta­ció en progra­mari lliure. Va comen­çar la confe­rèn­cia, però abans d’apro­fun­dir en els concep­tes, va elogiar la labor de Dones­Tech: “Vam fer un estudi sobre les violèn­cies masclis­tes digi­tals en Dones­Tech, la qual cosa va servir per a pres­si­o­nar al Parla­ment català i fer la primera llei que esmen­tava les violèn­cies masclis­tes digi­tals en el món”.

Dones­Tech ha realit­zat dese­nes de projec­tes, però hi ha un que fa que Ona se senti orgu­llosa: la seva col·­la­bo­ra­ció amb FemBloc. És una inici­a­tiva femi­nista sense ànim de lucre que prevé, detecta, atén i resol les violèn­cies masclis­tes digi­tals.

Per a ser més exac­tes, FemBloc és una línia d’aten­ció femi­nista que ofereix suport i asses­so­ra­ment a orga­nit­za­ci­ons o col·­lec­tius de la soci­e­tat civil que sofrei­xen violèn­cia LGBTIQ+­fò­bica, violèn­cia masclista digi­tal i discur­sos d’odi; asses­so­ra­ment a les perso­nes que sofrei­xen violèn­cia masclista i el seu grup d’afi­ni­tat de la persona que sofreix violèn­cia masclista digi­tal.

Si algú desitja aten­ció directa, pot contac­tar i també està la web de la docu­men­ta­ció docs.fembloc.cat on s’ex­pli­quen tots els passos a seguir en moltes proble­mà­ti­ques.

Ona va comen­çar a expli­car concep­tes bàsics que eren expli­cats per les totes les perso­nes en el taller. Va comen­çar amb les parau­les segu­re­tat i priva­ci­tat . “Imagina una fines­tra de casa. La segu­re­tat és que ningú pot acce­dir al teu espai des de la fines­tra. La priva­ci­tat és tenir unes corti­nes en la fines­tra. Així ningú pot treure la infor­ma­ció de l’in­te­rior de l’ha­bi­ta­ció fora”.

Dife­rents tipus de violèn­cia

Són diver­ses les violèn­cies digi­tals, però de les enques­tes realit­za­des per Dones­Tech es desprèn que la violèn­cia digi­tal més freqüent proce­deix de la mà de l’ex-pare­lla. Dones­Tech ha divi­dit aques­tes violèn­cies en tres fases: la que es dona abans de la sepa­ra­ció, la que dura la sepa­ra­ció, i la que es dona després de la sepa­ra­ció. Descon­necta del teu ex ha desen­vo­lu­pat una guia per a conèi­xer com actuar en aquests casos.

Davant això, l’in­ves­ti­ga­dori té molt a dir: “L’en­torn digi­tal és espe­ci­al­ment agres­siu per a les dones, les perso­nes raci­a­lit­za­des i també per a la diver­si­tat de gènere. La xarxa neces­sita meca­nis­mes concrets per a erra­di­car la discri­mi­na­ció, recol­zar-se i respon­dre a les agres­si­ons”.

L’au­to­de­fensa digi­tal femi­nista és la clau per a fer front a aquests atacs i va ser l’apo­de­ra­ment infor­mà­tic el que es va treba­llar durant el programa. Dones­Tech ha defi­nit quatre tipus de vigi­làn­cia: auto-cura, cura de grup, cura de dispo­si­tius/infra­es­truc­tura i cura de la infor­ma­ció. 

En totes elles, Ona reco­mana, entre altres coses, que es posin contra­se­nyes segu­res en els comp­tes –con­tra­se­nyes dife­rents en cada compte, vint caràc­ters i canviar-les una vegada a l’any-, que s’as­se­guri que la loca­lit­za­ció està desac­ti­vada, que es realit­zin còpies de segu­re­tat i que s’eli­mi­nin apli­ca­ci­ons que no s’usen per si matei­xes. No obstant això, moltes de les eines estan enume­ra­des en la pàgina web [ca] [es] o en notí­cies.

Un dels errors que més es repe­teix en la soci­e­tat és la confu­sió de la iden­ti­tat perso­nal i col·­lec­tiva en les xarxes soci­als. Davant això, en el taller es va demos­trar que és bene­fi­ciós tenir un compte perso­nal per a la vida privada i crear d’al­tres de treball o d’un altre tipus.

Quines són les agres­si­ons masclis­tes digi­tals?

Dons­Tech ha divi­dit les violèn­cies masclis­tes digi­tals en tres apar­tats: les rela­ci­o­na­des amb el sexe, el gènere i l’ori­gen; les tecno­lò­gi­ques; i les de contin­gut sexual. I així va conti­nuar Ona: “Per què els desen­vo­lu­pa­dors blancs, masclis­tes i feixis­tes de Silli­con Valley esbor­ren en quatre minuts els mugrons de les dones d’Ins­ta­gram però no les amena­ces de mort? Aques­tes deci­si­ons fan que s’ac­tuï d’acord amb les seves pròpies estruc­tu­res patri­ar­cals”.

L’ac­cés no auto­rit­zat o el control; el control i mani­pu­la­ció de la infor­ma­ció; la suplan­ta­ció i sostrac­ció de la perso­na­li­tat; el control perma­nent des de les càme­res dels dispo­si­tius; els insults; l’as­set­ja­ment; les amena­ces; la difu­sió d’in­for­ma­ció perso­nal o íntima sense auto­rit­za­ció; l’ex­tor­sió; l’abús i l’ex­plo­ta­ció sexual rela­ci­o­nats amb les tecno­lo­gies; l’ocul­ta­ció de comu­ni­ca­ci­ons d’una persona o grup i la no realit­za­ció d’ac­ci­ons pena­lit­za­do­res d’atacs tecno­lò­gics són els prin­ci­pals atacs digi­tals.

La cata­lani va consi­de­rar impor­tant conèi­xer bé les apli­ca­ci­ons de cadas­cun dels seus dispo­si­tius i, per descomp­tat, va reco­ma­nar que es prote­geixi físi­ca­ment la webcam i s’uti­lit­zés un protec­tor de panta­lla. El mateix ocorre amb els dispo­si­tius que vam tenir en comú amb l’ex pare­lla. Va reco­ma­nar que s’enu­me­ren aquests dispo­si­tius o comp­tes i es canvi­es­sin les contra­se­nyes.

Un altre dels mèto­des que posen en pràc­tica els agres­sors és el de geolo­ca­lit­za­ció. Utilit­zen infor­ma­ció perso­nal o geolo­ca­lit­za­ció per saber on estàs, la qual cosa es pot fer a través de les xarxes soci­als, el mòbil, el cotxe, el GPS o la tauleta. Sempre tenint en compte que també poden robar aquesta infor­ma­ció a través d’au­ri­cu­lars, polse­res i rellot­ges digi­tals sense cable. 

Una vegada concre­tats els atacs, Ona van faci­li­tar les claus per a la preven­ció dels inci­dents violents. Una de les prin­ci­pals estra­tè­gies és la reduc­ció de difu­sió d’in­for­ma­ció en les xarxes. No obstant això, també és una tàctica útil fer el contrari: en les xarxes soci­als es genera una sèrie de perfils amb un nom simi­lar, és a dir, ocul­tar infor­ma­ció real amb molta infor­ma­ció. També es va esmen­tar l’apo­de­ra­ment, reco­ma­nant utilit­zar anti­vi­rus, tapar càme­res i fundes tipus fara­day per a mòbils. Una vegada més, va recor­dar la conve­ni­èn­cia de mante­nir les iden­ti­tats disper­ses.

A conti­nu­a­ció es van expo­sar les estra­tè­gies de resposta. “Hem defi­nit quatre passos, tots es poden fer tots, o només el primer, però sempre en ordre. L’im­por­tant és respec­tar el ritme de la víctima”.

El primer pas és el de les auto­cu­res i el de la compa­nyia: aquí cal desen­vo­lu­par un pla de segu­re­tat. Aquests plans hauran de ser digi­tals, físics i psico­so­ci­als. La segona fase és la de reco­pi­lar la infor­ma­ció de l’ata­cant, per al que certi­fi­car contin­guts és clau. El tercer pas seria la denún­cia i el bloqueig, i l’úl­tim, la crea­ció d’una campa­nya per a fer front a l’agres­sor. “Cal tren­car el silenci. Mostrem a l’agres­sor, busquem el suport en les xarxes i difon­guem en les xarxes”. 

La web Dones­Tech està perma­nent­ment actu­a­lit­zada i ofereix claus per a l’au­to­de­fensa digi­tal femi­nista.