La programació de la 16a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona s’organitza en diversos apartats, alguns habituals com la secció Panorama, que inclou les ficcions i els documentals més recents, i la de les Pioneres, orientada a recuperar el treball d’aquelles realitzadores que han estat poc reconegudes per la història del cinema. En la mateixa línia de recuperació del treball aportat per les dones, presentem tres pel·lícules de Larisa Shepitko, una de les cineastes més importants del nou cinema soviètic de la dècada dels 60 i 70, en la secció Retrospectiva.
Amb el títol Que se n’ha fet de la revolució?, hem programat 5 documentals que mantenen una mateixa actitud crítica davant les utopies proposades per les diverses revolucions de què tracten. La distància entre el que s’esperava aconseguir i els resultat obtinguts no serveix de coartada per a la nostàlgia ni per a l’escepticisme, sinó per interrogar-nos sobre el mite de la revolució que s’havia construït al voltant de determinades pràctiques polítiques.
L’homenatge a Simone de Beauvoir inclou 5 documentals que mostren l’actualitat del seu pensament en constatar la importància de la seva aportació al moviment feminista.
En l’apartat Monogràfic presentem dues obres de Gaëlle Vu, una realitzadora nascuda a França de pare vietnamita i mare francesa, que indaga en les capacitats del cinema com escriptura transcultural.
Aquesta capacitat per descobrir en les imatges noves vies de coneixement forma part, també, del treball que realitzen Angela Ricci i Yervant Gianikian a partir de les imatges d’arxiu. La seva proposta és una nova forma de mirar les imatges enregistrades en el passat amb la finalitat de conèixer millor els mecanismes de les actuals, amb les quals elaborem el nostre present.
A Mirades de Kabul, s’hi inclou el treball de dues realitzadores que apunten a d’altres possibilitats de les imatges com a instruments d’intervenció, en aquest cas mostren les capacitats de la representació per evitar les rígides normes imposades a les dones en la societat afganesa.
En la secció Etnografies Experimentals, Virginia Villaplana i Montse Romaní ens proposen seguir la línia discursiva iniciada a la Mostra anterior sobre les aportacions de les dones a les recents narratives del videoassaig centrades en la politització dels relats de gènere i la construcció de subjectivitats.
Com és habitual, els curtmetratges més recents de les realitzadores de l’Estat espanyol seran presents a Curts en femení; i a El vídeo del minut. Un espai propi, es presentaran les filmacions de les dones participants en la convocatòria d’aquest any amb el tema “els pecats”.
