[Xarxeta] La urgència de crear un Mercat Social Tecnològic

L’Alba Hierro destaca la neces­si­tat de fer-nos fortes teixint un mercat social ampli i sòlid per fer front a l’aca­pa­ra­ment de poder de les grans empre­ses del mercat tecno-patriar-capi­ta­lista, des de la cons­ta­ta­ció d’una reali­tat aplas­tant: que la nostra inter­ac­ció amb el món digi­tal travessa les nostres vides perma­nent­ment. Per què, doncs, les inici­a­ti­ves de l’Eco­no­mia Social i Soli­dà­ria miren cap a un altre costat quan es tracta de repon­sa­bi­lit­zar-se de l’ús capi­ta­lista que fem de les tecno­lo­gies (i les impli­ca­ci­ons que això té sobre les perso­nes)?

L’eco­no­mia social i soli­dà­ria (ESS) treba­lla per repen­sar l’eco­no­mia i propo­sar mane­res de fer que esca­pin de la lògica capi­ta­lista. Un dels marcs amb el que es treba­lla és gene­rar un mercat social, és a dir, un espai de produc­ció, distri­bu­ció, consum i finan­ça­ment que escapi de les lògi­ques del capi­ta­lisme. Per a que aquest mercat social sigui fort, les enti­tats de l’ESS no poden ser projec­tes inde­pen­dents sinó que s’han d’in­ter­re­la­ci­o­nar i arti­cu­lar-se amb altres enti­tats per refor­çar-se mútu­a­ment, per tancar cade­nes de valor o per poder ser més resi­li­ents. És per això que les inici­a­ti­ves d’ESS desta­quen, no només per promoure un consum respon­sa­ble entre la ciuta­da­nia, sinó per tenir elles matei­xes un consum dintre del mercat social, és a dir, prio­rit­zant les prove­ï­do­res de l’eco­no­mia soli­dà­ria.

A Cata­lu­nya a 2020 comp­tem amb alter­na­ti­ves d’eco­no­mia soli­dà­ria en àmbits tan diver­sos com les finan­ces, l’ener­gia, l’ali­men­ta­ció o la cultura. Pam a Pam, el mapa de l’eco­no­mia soli­dà­ria, compta ja amb quasi 1000 punts però només 22 d’ells tenen com a sector prin­ci­pal la tecno­lo­gia. Per què passa això? És que no hi ha inici­a­ti­ves del sector tecno­lò­gic que operin segons els valors de l’ESS? A Pam a Pam estem conven­çu­des de que no és així, és més, des de la comis­sió Proco­muns de la XES fa anys que defen­sem que ha d’ha­ver-hi una neces­sà­ria conflu­èn­cia entre l’ESS i els comuns digi­tals ja que compar­tim molts valors i són movi­ments que es podrien comple­men­tar perfec­ta­ment.

Ales­ho­res per què aquesta conflu­èn­cia no s’ha donat encara? Per què, quan les enti­tats de l’eco­no­mia soli­dà­ria busquen prove­ï­do­res de tecno­lo­gia i serveis digi­tals, no s’apro­pen a aques­tes inici­a­ti­ves? L’in­forme del mercat social que s’ela­bora cada any a la XES porta anys abocant una manca d’aposta per les eines de progra­mari lliure, incom­pren­si­ble dintre d’un movi­ment que fa bandera del consum respon­sa­ble i de l’aposta per alter­na­ti­ves de consum trans­for­ma­do­res.

No només això sinó que les enti­tats utilit­zem sense cap pudor eines i plata­for­mes digi­tals d’al­gu­nes de les enti­tats més pura­ment capi­ta­lis­tes del món. Així és habi­tual veure, tal com critica la campa­nya “No Siguis GAFAM”, enti­tats de l’eco­no­mia soli­dà­ria que defen­sen el consum respon­sa­ble compar­tint formu­la­ris o docu­ments amb plata­for­mes de Google o docu­ments que s’han d’obrir amb progra­mari priva­tiu de Micro­soft. L’in­forme sobre l’ús de les TIC a l’ESS posava algu­nes dades sobre la taula que demos­tren que estem molt lluny de la sobi­ra­nia tecno­lò­gica. Per citar alguns exem­ples: menys del 30% de les inici­a­ti­ves enques­ta­des tenen el sistema opera­tiu Linux en algun dels seus ordi­na­dors, només un 3% de les enti­tats utilitza mails d’al­guna prove­ï­dora d’ESS (i el 23% utilitza direc­ta­ment Gmail!) o, entre les que utilit­zen el núvols comer­ci­als, el 85% utilit­za­ven Drop­box o Google Drive enlloc d’allot­ja­ments en servi­dors propis que utilitzi tecno­lo­gies de progra­mari lliure.

El motiu més esgri­mit (40% de les respos­tes) entre les perso­nes enques­ta­des per utilit­zar progra­mari priva­tiu és la falta d’al­ter­na­ti­ves de progra­mari lliure que oferei­xin el mateix servei, però els tres exem­ples ante­ri­ors mostren alguns serveis per als que hi ha alter­na­ti­ves de progra­mari lliure i ESS fàcil­ment acces­si­bles i amb pres­ta­ci­ons molt simi­lars a les seves alter­na­ti­ves priva­ti­ves. Hi ha un 30% que reco­nei­xen que, o no hi han refle­xi­o­nat o els hi falten conei­xe­ments, i que aquesta manca d’in­te­rès és preo­cu­pant.

Mentre en el mercat capi­ta­lista, durant tot el 2019, 6 de les 7 empre­ses amb més capi­ta­lit­za­ció del món han estat empre­ses vincu­la­des a plata­for­mes digi­tals: Micro­soft, Apple, Alpha­bet (Google), Amazon, Face­book i Alibaba Group i la inter­ac­ció amb el món digi­tal travessa les nostres vides perma­nent­ment (totes tenim un mòbil amb vàries apli­ca­ci­ons, utilit­zem habi­tu­al­ment ordi­na­dors tant indi­vi­du­al­ment com en les nostres coope­ra­ti­ves,…), des de l’eco­no­mia soli­dà­ria portem temps eludint afron­tar la impor­tàn­cia d’aquest sector.

En l’ex­pe­ri­èn­cia de mapar i realit­zar aquests infor­mes es perce­ben dos factors clau per enten­dre perquè l’eco­no­mia soli­dà­ria està eludint posar-se les piles amb aquest tema i que alhora ens donen pistes sobre quins són els reptes als que ens enfron­tem si volem canviar la nostra rela­ció amb les eines digi­tals i avan­çar cap a la sobi­ra­nia tecno­lò­gica.

D’una banda hem de compren­dre i inte­ri­o­rit­zar que les eines digi­tals han vingut per quedar-se. Les utilit­zem cada dia i per fer tot tipus d’in­te­rac­ci­ons soci­als, de gestió, disseny… Les empre­ses que les desen­vo­lu­pen estan lide­rant l’eco­no­mia capi­ta­lista mundial i el fet que utilit­zem els seus produc­tes sense pagar-los no vol dir que no estem contri­bu­int a fer créi­xer aques­tes empre­ses. Les GAFAM estan acumu­lant, no només capi­tal econò­mic sinó també de dades, i la combi­na­ció d’amb­dós els hi dóna un poder fàctic que ja s’ha demos­trat que ha contri­buït a millo­rar la tecno­lo­gia mili­tar, influït en campa­nyes elec­to­rals (Cambridge Analy­tica) i molt proba­ble­ment en un futur proper produirà canvis immen­sos en l’eco­no­mia (com els vehi­cles sense conduc­tor). El crei­xe­ment d’aques­tes poques empre­ses i el seu acapa­ra­ment de poder i capa­ci­tat d’in­ci­dir en l’eco­no­mia i les nostres formes de vida dels propers temps ens ha de fer saltar totes les alar­mes.

Hem de bastir i fer créi­xer el mercat social tecno­lò­gic per a que pugui ser un refugi digi­tal si algun dia hi ha un qües­ti­o­na­ment global sobre aques­tes empre­ses i volem poder oferir un espai amb sobi­ra­nia tecno­lò­gica que respon­gui a aques­tes neces­si­tats. Per fer-ho s’han de bastir projec­tes de serveis tecno­lò­gics però, sobre­tot també, reco­nèi­xer tots els projec­tes i comu­ni­tats de comuns digi­tals i progra­mari lliure ja exis­tents i sentir-los i fer-los sentir part del mercat social. Tots dos movi­ments tenen molts prin­ci­pis en comú i, alhora, moltes coses de les que apren­dre mútu­a­ment. Amb aquest exer­cici de reco­nei­xe­ment mutu, segur que es podrien multi­pli­car el número d’ini­ci­a­ti­ves tecno­lò­gi­ques que consi­de­rem d’eco­no­mia soli­dà­ria.

Hi ha, però, un pas clau que deter­mina forta­ment la poca predis­po­si­ció col·­lec­tiva vers el progra­mari lliure i a la vegada ens genera depen­dèn­cia de les eines capi­ta­lis­tes, mentre no el fem: hem de desa­pren­dre les neces­si­tats tecno­lò­gi­ques que les empre­ses tecno­lò­gi­ques capi­ta­lis­tes ens impo­sen, a nivell d’usu­ari i a nivell d’ini­ci­a­ti­ves d’ESS. Hem de deixar d’es­pe­rar que fer un canvi al progra­mari lliure vulgui dir simple­ment canviar de prove­ï­dor però tenir exac­ta­ment el mateix servei. De fet, hem de qües­ti­o­nar-nos quin ús estem fent, si neces­si­tem real­ment tot allò que utilit­zem i, un cop defi­ni­des quines són les neces­si­tats reals a les que hem de respon­dre, buscar les eines més efici­ents a nivell d’eco­no­mia de dades i ecolò­gica (que van de la mà) per donar resposta a això.

En aquest procès de desa­pre­nen­tatge també ens hem de qües­ti­o­nar quines pràc­ti­ques capi­ta­lis­tes repro­duïm dintre del nostre ús de les eines digi­tals. No podem trans­for­mar la tecno­lo­gia sense trans­for­mar-nos a nosal­tres matei­xes, i no podem trans­for­mar-nos i desco­lo­nit­zar l’ús capi­ta­lista que fem de la tecno­lo­gia si utilit­zem les seves eines i recur­sos. Utilit­zar les plata­for­mes digi­tals de Google i Face­book no només ens debi­lita en tant que les nostres dades els alimen­ten i fan més forts sinó que ens condemna a ser inca­pa­ços de discer­nir quins usos de la tecno­lo­gia són trans­for­ma­dors i quins repro­du­ei­xen comple­ta­ment les inèr­cies de devas­ta­ció de recur­sos, indi­vi­du­a­lisme, compe­tèn­cia i explo­ta­ció capi­ta­lista.

Trans­for­mar el consum tecno­lò­gic ha de servir per fer créi­xer el mercat social però, també, per trans­for­mar-nos a nosal­tres matei­xes.

Alba Hierro

Pam a pam + XES.cat

foto: Bruna Coope­ra­tiva, sota llicèn­cia CC-Atri­bu­ció-NoCo­mer­cial-Sense­De­ri­va­des