Violències masclistes digitals: implicacions del seu abordatge en el marc dels circuits de violència masclista

La nostra soci­e­tat ha esde­vin­gut una soci­e­tat digi­tal. Inter­net, les xarxes soci­als, els mòbils, la wifi, els ordi­na­dors i tot un seguit de tecno­lo­gies de la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció (TIC) [1] són cada vegada més presents, fins al punt que va perdent sentit la dife­ren­ci­a­ció entre l’en­torn en línia i l’en­torn fora de línia. Cada cop més, la tecno­lo­gia esdevé un element inter­me­di­ari en l’es­tudi, el treball, les gesti­ons amb empre­ses i admi­nis­tra­ci­ons, la comu­ni­ca­ció i, sobre­tot, la nostra forma de rela­ci­o­nar-nos amb amis­tats, fami­li­ars, companys de feina i amb les nostres pare­lles i/o altres rela­ci­ons sexo­a­fec­ti­ves, espe­ci­al­ment en el cas de les perso­nes joves.

Les xarxes soci­als i les TRIC (tecno­lo­gies de la rela­ció, la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció) han permès a les dones, les perso­nes LGTBIQ+ i les femi­nis­tes enxar­xar-nos, arti­cu­lar acci­ons, donar visi­bi­li­tat als nostres discur­sos i reivin­di­car canvis en clau de gènere. De fet, els ciber­fe­mi­nis­mes s’han situat com a motor de desen­vo­lu­pa­ment opti­mista de la soci­e­tat digi­tal, promo­vent una repo­li­tit­za­ció tecno­so­cial femi­nista i crítica amb el moment actual [2] , a la vegada que han denun­ciat l’in­cre­ment de les violèn­cies masclis­tes digi­tals i han desen­vo­lu­pat estra­tè­gies per fer-hi front [3].

El món digi­tal no és neutre, sinó que està traves­sat per dinà­mi­ques cishe­te­ro­pa­tri­ar­cals profun­da­ment imbri­ca­des amb el capi­ta­lisme i el projecte colo­nial. Darre­ra­ment, la rege­ne­ra­ció de l’agenda neocon­ser­va­dora global, ober­ta­ment misò­gina i LGTBIQ-fòbica, ha anat de bracet de l’en­for­ti­ment a Inter­net de grups d’odi, anti­drets i anti­fe­mi­nis­tes, que sovint actuen en allò que es coneix com a machos­fera o manos­fera, amb un paper prota­go­nista en algu­nes violèn­cies digi­tals [4] .

Les violèn­cies masclis­tes digi­tals es donen com a mani­fes­ta­ció de la discri­mi­na­ció i la situ­a­ció de desi­gual­tat de gènere en el marc d’un sistema de rela­ci­ons de poder cishe­te­ro­pa­tri­ar­cals, i que es produ­ei­xen, distri­bu­ei­xen i/o s’am­pli­fi­quen en entorns digi­tals i/o a través de les TRIC [5].

Les violèn­cies masclis­tes digi­tals poden produir-se de forma espe­cí­fica o combi­na­des amb altres formes presen­ci­als. Les carac­te­rís­ti­ques digi­tals difi­cul­ten el seu abor­datge i ampli­fi­quen el seu impacte: l’ano­ni­mat i la repli­ca­bi­li­tat, que permet la incor­po­ra­ció de múlti­ples agres­sors, l’eli­mi­na­ció dels límits geogrà­fics, les difi­cul­tats per a l’oblit i l’eli­mi­na­ció dels contin­guts digi­tals i la possi­bi­li­tat de reite­ra­ció les 24 hores els 7 dies de la setmana. Les violèn­cies masclis­tes digi­tals es donen en un món digi­tal defi­nit per grans plata­for­mes tecno­lò­gi­ques trans­na­ci­o­nals amb ànim de lucre, amb uns models de negoci opacs i basats en l’ex­plo­ta­ció de les nostres dades i amb un molt escàs o inexis­tent control i regu­la­ció pública.

Els impac­tes de les violèn­cies digi­tals poden ser diver­sos i afec­tar greu­ment les nostres vides, tant pel que fa a la salut mental com física, fins al punt que en ocasi­ons han conduït a la viola­ció o el suïcidi [6] . Poden tenir efec­tes soci­als, gene­rant aïlla­ment i exclu­sió de les nostres xarxes rela­ci­o­nals, i dete­ri­o­rar les opor­tu­ni­tats educa­ti­ves, labo­rals i econò­mi­ques quan impos­si­bi­li­ten o difi­cul­ten la forma­ció o la feina. També inci­dei­xen en la lliber­tat d’ex­pres­sió i movi­ment en línia, expul­sant o afec­tant la capa­ci­tat de parti­ci­par en el debat públic. A la vegada, difi­cul­ten la gene­ra­ció de narra­ti­ves amiga­bles i segu­res, i ens fan vulne­ra­bles davant d’al­tres tipus de violèn­cies [7] .

Manquen encara dades siste­mà­ti­ques, públi­ques i actu­a­lit­za­des sobre les violèn­cies masclis­tes digi­tals. L’11% de les dones euro­pees (9 mili­ons) havia estat víctima de violèn­cies a Inter­net (per web, correu elec­trò­nic o mòbil), alhora que un 70% de les que havia patit violèn­cies masclis­tes digi­tals també n’ha­via patit per part de les seves pare­lles i expa­re­lles [8] . Segons dades més recents, un 15,7% de les dones cata­la­nes han patit violèn­cies a través de les xarxes soci­als, xifra que augmenta fins al 44,3% en les més joves [9] ―franja que està espe­ci­al­ment afec­tada, a més, per les violèn­cies digi­tals de caire sexual [10] ―.

Les violèn­cies masclis­tes digi­tals afec­ten també espe­ci­al­ment les dones raci­a­lit­za­des, perso­nes LGTBIQ+ i dones amb diver­si­tat funci­o­nal, així com a acti­vis­tes femi­nis­tes i dones desta­ca­des i amb relle­vàn­cia pública, que es conver­tei­xen en diana dels atacs digi­tals, per exem­ple, peri­o­dis­tes, acadè­mi­ques, artis­tes, tecnò­lo­gues i vide­o­ju­ga­do­res (gamers), espor­tis­tes o polí­ti­ques [11] . Quant a les perso­nes agres­so­res, fona­men­tal­ment són homes. Encara que puguin actuar de forma anònima, en molts casos són perso­nes cone­gu­des de la víctima (pare­lles, expa­re­lles, companys de feina o d’es­cola, etc.), si bé també són molt relle­vants les agres­si­ons per part de desco­ne­guts, espe­ci­al­ment en el marc de discur­sos anti­fe­mi­nis­tes i atacs a dones amb relle­vàn­cia pública.

El marc jurí­dic de les violèn­cies masclis­tes digi­tals

Una de les prin­ci­pals nove­tats de la Llei 17/2020, del 22 de desem­bre, de modi­fi­ca­ció de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erra­di­car la violèn­cia masclista és justa­ment intro­duir la dimen­sió digi­tal en l’abor­datge de la violèn­cia masclista.

  • S’in­cor­po­ren les violèn­cies masclis­tes digi­tals com una de les formes de violèn­cies masclis­tes [12]

     
  • Consi­dera el món digi­tal com un dels àmbits on es poden donar violèn­cies masclis­tes, en tant que àmbit propi d’in­te­rac­ció, parti­ci­pa­ció i gover­nança, mitjan­çant les TIC, i en deta­lla una llista extensa de pràc­ti­ques [13]



    La incor­po­ra­ció de l’àm­bit de la “violèn­cia en la vida polí­tica i l’es­fera pública” i l’am­pli­a­ció de la “violèn­cia en l’àm­bit social o comu­ni­tari” per incloure els discur­sos d’odi i discri­mi­na­ció també reforça la inclu­sió de la dimen­sió digi­tal encara que no es menci­oni explí­ci­ta­ment, ja que són violèn­cies que en bona part s’exer­cei­xen mitjan­çant les TIC.

     
  • En l’apar­tat dedi­cat a la recerca, s’afe­geix la neces­si­tat d’in­ves­ti­gar i reco­llir més dades sobre les violèn­cies masclis­tes digi­tals [14] per conèi­xer el seu abast i carac­te­rís­ti­ques, l’im­pacte i l’efec­ti­vi­tat de les respos­tes poli­ci­als, judi­ci­als i de protec­ció.

     
  • A les actu­a­ci­ons d’in­for­ma­ció i de sensi­bi­lit­za­ció social, s’hi incor­pora la neces­si­tat de desen­vo­lu­par recur­sos forma­tius i peda­gò­gics de promo­ció de la ciuta­da­nia digi­tal per fomen­tar l’ús respon­sa­ble i crític de les TRIC [15]

     
  • S’afe­geix una dispo­si­ció addi­ci­o­nal [16]



En defi­ni­tiva, Llei 17/2020, del 22 de desem­bre, de modi­fi­ca­ció de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erra­di­car la violèn­cia masclista és pionera en reco­nèi­xer les violèn­cies masclis­tes digi­tals i esta­blir eines per abor­dar-les. Plan­teja una mirada complexa i trans­ver­sal que caldrà desple­gar amb mesu­res concre­tes inte­gra­des en els circuits i serveis d’aten­ció.

Els marcs jurí­dics sobre priva­ci­tat, protec­ció de dades i regu­la­ció de les empre­ses tecno­lò­gi­ques també són molt relle­vants per comba­tre les violèn­cies masclis­tes digi­tals, i no neces­sà­ri­a­ment incor­po­ren la pers­pec­tiva de gènere. També caldrà tenir en compte les nove­tats legis­la­ti­ves que s’han produït en els darrers temps, com ara la Llei orgà­nica 8/2021 de protec­ció inte­gral a la infàn­cia i l’ado­les­cèn­cia davant la violèn­cia, o la Llei orgà­nica 10/2022, del 6 de setem­bre, de garan­tia inte­gral de la lliber­tat sexual, la reforma de la norma­tiva d’en­ju­di­ci­a­ment penal i l’ela­bo­ra­ció de la norma­tiva sobre ciber­vi­o­lèn­cies al Parla­ment Euro­peu.

Comba­tre les violèn­cies masclis­tes digi­tals: reco­ma­na­ci­ons i prope­res passes

A l’hora de respon­dre a les violèn­cies masclis­tes digi­tals és neces­sari enten­dre de forma holís­tica la segu­re­tat digi­tal, incor­po­rant-hi tres dimen­si­ons: la física, la psico­so­cial i la digi­tal. No només cal protec­ció contra els atacs digi­tals sinó també és fona­men­tal promoure el benes­tar i la cura ―tant perso­nal com també de les dades i dels dispo­si­tius elec­trò­nics―, que és el que permet soste­nir l’agèn­cia i els projec­tes vitals de cadascú. Sense volun­tat d’ex­haus­ti­vi­tat, esmen­ta­rem algu­nes estra­tè­gies clau per comba­tre les violèn­cies masclis­tes digi­tals.

En la preven­ció i detec­ció:

  • Partir d’una pers­pec­tiva empo­de­ra­dora. No es tracta que les dones aban­do­nin encara més la tecno­lo­gia i el món digi­tal, sinó d’avan­çar cap a unes rela­ci­ons digi­tals més lliu­res i segu­res.

     
  • L’àm­bit digi­tal ha de ser un espai de preven­ció, inter­ven­ció i sensi­bi­lit­za­ció en si mateix, utilit­zant les xarxes per gene­rar acci­ons i campa­nyes espe­cí­fi­ques (difon­dre consells de segu­re­tat, gene­rar comu­ni­tats i eines d’alerta, refor­çar els factors de protec­ció, etc.).

     
  • Sensi­bi­lit­zar sobre les violèn­cies masclis­tes digi­tals i la impor­tàn­cia de la sobi­ra­nia digi­tal i l’ús crític de les tecno­lo­gies, i incor­po­rar l’au­to­de­fensa femi­nista digi­tal al catà­leg d’ac­tu­a­ci­ons de preven­ció, espe­ci­al­ment en adoles­cents i joves.

     
  • Impul­sar les eines digi­tals segu­res i que respec­ten la priva­ci­tat, amb un espe­cial èmfasi en les de progra­mari lliure i de codi obert [17] , les que tenen dimen­sió comu­ni­tà­ria i de proxi­mi­tat i les infra­es­truc­tu­res tecno­lò­gi­ques segu­res (com la nave­ga­ció anònima via TOR ―un progra­mari lliure que permet nave­gar anòni­ma­ment per Inter­net―, servi­dors autò­noms, eines d’en­crip­ta­ció i auten­ti­fi­ca­ció, etc.). Caldrà, així mateix, explo­rar el creua­ment que es pot donar amb l’àm­bit de la violèn­cia insti­tu­ci­o­nal [18] .

     
  • Gene­rar dades siste­mà­ti­ques, públi­ques i actu­a­lit­za­des sobre les violèn­cies masclis­tes digi­tals, l’efec­ti­vi­tat de les respos­tes soci­als, tecno­lò­gi­ques, poli­ci­als i judi­ci­als, i siste­ma­tit­zar bones pràc­ti­ques en el seu abor­datge des d’un marc inter­sec­ci­o­nal i que prevegi l’emer­gèn­cia de noves formes de violèn­cia [19] .

     
  • Des d’un punt de vista més estruc­tu­ral, és fona­men­tal impul­sar la parti­ci­pa­ció de les dones en les ocupa­ci­ons digi­tals, avui dia encara enor­me­ment mascu­li­nit­za­des, i donar suport al desen­vo­lu­pa­ment dels perfils profes­si­o­nals de segu­re­tat digi­tal amb pers­pec­tiva femi­nista.



En l’aten­ció, recu­pe­ra­ció i repa­ra­ció:

  • Garan­tir que les infra­es­truc­tu­res tecno­lò­gi­ques d’aten­ció garan­tei­xin la priva­ci­tat i la segu­re­tat.

     
  • Revi­sar les eines de valo­ra­ció del risc per incor­po­rar l’ava­lu­a­ció de les amena­ces i els riscos digi­tals, i desen­vo­lu­par plans de segu­re­tat i de miti­ga­ció de riscos digi­tals, que poden anar des de mesu­res molt concre­tes (destruc­ció o encrip­ta­ció de mate­rial perso­nal sensi­ble, per exem­ple, foto­gra­fies, etc.) fins a actu­a­ci­ons més estruc­tu­rals (estra­tè­gies de camu­flatge, forti­fi­ca­ció, bloqueig, tras­llat a eines més segu­res, entre d’al­tres).

     
  • Inte­grar la dimen­sió tecno­lò­gica en les meto­do­lo­gies de treball dels serveis i circuits de violèn­cia masclista, prove­int de forma­ció espe­cí­fica i desen­vo­lu­pant i difo­nent mate­ri­als i recur­sos pràc­tics de suport [20] . En concret, és neces­sari donar a conèi­xer eines de resposta als atacs digi­tals: per repor­tar, bloque­jar o silen­ciar agres­sors, i per perfi­lar i docu­men­tar els atacs de forma que permeti respon­dre-hi i, si escau, denun­ciar les plata­for­mes en l’àm­bit judi­cial. En aquest sentit, serà fona­men­tal desen­vo­lu­par i difon­dre eines per docu­men­tar i certi­fi­car la prova de les violèn­cies masclis­tes digi­tals en l’àm­bit jurí­dic perquè les denún­cies tinguin un recor­re­gut efec­tiu.

     
  • Incor­po­rar perfils de tecnò­legs o tecnò­lo­gues i exper­tes en segu­re­tat digi­tal en el circuit de violèn­cies masclis­tes.

     
  • Desple­gar la dimen­sió digi­tal en l’ac­cés a drets (per exem­ple, garan­tint l’ac­cés gratuït al peri­tatge infor­mà­tic) i en els meca­nis­mes de protec­ció (desple­gant també les ordres de protec­ció judi­ci­als en el camp digi­tal).

     
  • Col·­la­bo­rar amb les plata­for­mes i empre­ses digi­tals [21] per fer efec­tiva la protec­ció, expul­sar els agres­sors de les xarxes i garan­tir la lliber­tat i segu­re­tat de la parti­ci­pa­ció digi­tal de les dones, i evitar els meca­nis­mes de censura de contin­guts crítics. També caldrà impul­sar la trans­pa­rèn­cia i les audi­to­ries públi­ques dels algo­rit­mes i la utilit­za­ció de les dades.

     
  • Desple­gar estra­tè­gies de repa­ra­ció en clau digi­tal, donant suport a campa­nyes i contra­nar­ra­ti­ves que perme­tin visi­bi­lit­zar aques­tes violèn­cies, donar a conèi­xer les formes d’en­fron­tar-s’hi i enfor­tir]les xarxes de rela­ció i suport mutu que contra­res­tin la volun­tat d’aï­lla­ment i control. El suport a l’ac­ció digi­tal femi­nista és fona­men­tal per reapro­piar-nos del món digi­tal, fer-lo més lliure i amable per a dones i perso­nes LGTBIQ i evitar que ens n’ex­pul­sin.



En defi­ni­tiva, és neces­sari repen­sar el model d’abor­datge per incloure de forma trans­ver­sal la dimen­sió digi­tal als circuits i serveis de violèn­cies masclis­tes en totes les seves fases, supe­rant la ja obso­leta dico­to­mia entre el món en línia i el món fora de línia i desen­vo­lu­pant inici­a­ti­ves en tots els àmbits. Alhora, és impor­tant tenir una mirada inte­gral i no centrar-se exclu­si­va­ment en la denún­cia i en les respos­tes tecno­lò­gi­ques; l’ex­pe­ri­èn­cia de perso­nes que han patit aquest tipus de violèn­cies ens mostra de fet la relle­vàn­cia de l’acom­pa­nya­ment i el suport, la preven­ció i l’ac­tu­a­ció col·­lec­tiva [22].

Final­ment, la capa­ci­ta­ció digi­tal de les dones en parti­cu­lar i de la ciuta­da­nia gene­ral (inclo­ent-hi els i les profes­si­o­nals dels serveis), l’im­puls de la parti­ci­pa­ció de les dones en els sectors tecno­lò­gics i el desen­vo­lu­pa­ment d’ei­nes digi­tals que respec­tin la priva­ci­tat i la segu­re­tat de les perso­nes usuà­ries són també línies d’ac­tu­a­ció fona­men­tals per poder avan­çar cap a una major lliber­tat i respecte també al món digi­tal.

 

Auto­res: Núria Vergés Bosch, Eva Alfama Guillén i Eva Cruells López de Dones­Tech

Núm. 59

Violèn­cies masclis­tes i polí­ti­ques públi­ques: cons­tru­int respos­tes femi­nis­tes i inter­sec­ci­o­nals

  • Refe­rèn­cies i notes

    1

    Cada cop és més habi­tual subs­ti­tuir l’acrò­nim TIC per TRIC (tecno­lo­gies de la rela­ció, la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció), incor­po­rant les tecno­lo­gies enfo­ca­des en les rela­ci­ons soci­als, per tal de donar compte de la impor­tàn­cia que ha pres aquesta dimen­sió els darrers anys, espe­ci­al­ment pel que fa l’im­pacte de les xarxes soci­als.

    2

    Cruells, Eva; Hache, Àlex; Vergés, Núria (2017). « Ciber­fe­mi­nis­mos 2017 ». ¡Femi­nis­mos! Esla­bo­nes fuer­tes del cambio social. Núm. 6, p. 127–136.

    3

    Veure:

    • Lucha­do­ras (2017). « La Violen­cia en Línea Contra las Muje­res en México. Report to the UN Rappor­teur on Violence Against Women » [dispo­ni­ble en línia]. Mèxic: Naci­ons Unides. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

     

    • Jane, Emma A (2017). « Femi­nist flight and fight respon­ses to gende­red cyber­hate ». A: Segrave, Marie; Vitis, Laura. Gender, tech­no­logy and violence. London: Rout­ledge, p. 45–61.

     

    • Vergés Bosch, Núria; Dones­tech (2018). « Kit Contra les violèn­cies masclis­tes on-line » [dispo­ni­ble en línia]. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

     

    • Fernán­dez, June; Fernán­dez, M. Ánge­les; Momoi­tio, Andrea. (coord.) (2019) « Monográ­fico violen­cias digi­ta­les ». Pikara Maga­zine.

     

    • Vera Balanza, María Teresa (2021). « Femi­nismo, miso­gi­nia y redes soci­a­les: Presen­ta­ción del monográ­fico ». Inves­ti­ga­ci­o­nes femi­nis­tas, núm. 12.1, p. 1–4.
    4

    Veure:

    • Hanash Martí­nez, Maca­rena (2020). « La ciber­re­sis­ten­cia femi­nista a la violen­cia digi­tal: Sobre­vi­vi­endo a Gamer­gate. Debats ». Revista de Cultura, Poder i Soci­e­tat, núm. 134(2), p. 89–106.

     

    • Bonet i Martí, Jordi (2021). « Los anti­fe­mi­nis­mos como contra­mo­vi­mi­ento: una revi­sión bibli­ográ­fica de las prin­ci­pa­les pers­pec­ti­vas teóri­cas y de los deba­tes actu­a­les ». Tekno­kul­tura. Revista de Cultura Digi­tal y Movi­mi­en­tos Soci­a­les, vol. 18, núm. 1, p. 61–71.
    5

    Per exem­ple, discur­sos d’odi per Twit­ter, amena­ces a través de missat­ge­ria, What­sApp, o acce­dir als nostres dispo­si­tius sense permís, utilit­zar les xarxes soci­als per contro­lar o asset­jar, compar­tir o publi­car foto­gra­fies ínti­mes sense consen­ti­ment, entre d’al­tres formes.

    6

    Parla­ment Euro­peu (2018). Cyber Violence and Hate Speech Online against Women [dispo­ni­ble en línia]. Commit­tee on Women’s Rights and Gender Equa­lity. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

    7

    Igareda Gonzá­lez, Noelia; Pascale, Adrián; Cruells, Marta (2019). Les Ciber­vi­o­lèn­cies masclis­tes [dispo­ni­ble en línia]. Barce­lona: Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

    8

    Agèn­cia Euro­pea de Drets Fona­men­tals (2014). Violence against women: An EU-wide survey. Main Results [dispo­ni­ble en línia]. Viena: Euro­pean Agency for Funda­men­tal Rights. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

    9

    Anàlisi de les dades de Cata­lu­nya de la Macro­en­questa de violèn­cia contra la dona 2019 promo­guda per la Dele­ga­ció del Govern espa­nyol contra la Violèn­cia de Gènere.

    10

    Donoso Vázquez Trini­dad; Rebo­llo Catalán, Ánge­les (2018). Violen­cias de género en entor­nos virtu­a­les. Barce­lona: Octa­e­dro.

    11

    Crosas Remón, Inés; Medina-Bravo, Pilar (2019). « Ciber­vi­o­lèn­cia a la xarxa. Noves formes de retò­rica disci­pli­nà­ria en contra del femi­nisme ». Papers. Revista de Soci­o­lo­gia, núm. 1, p. 47–73.

    12

    Punt f), arti­cle 4, text conso­li­dat.

    13

    Com ara “el cibe­ras­set­ja­ment, la vigi­làn­cia i el segui­ment, la calúm­nia, els insults o les expres­si­ons discri­mi­na­tò­ries o deni­grants, les amena­ces, l’ac­cés no auto­rit­zat als equips i comp­tes de xarxes soci­als, la vulne­ra­ció de la priva­ci­tat, la mani­pu­la­ció de dades priva­des, la suplan­ta­ció d’iden­ti­tat, la divul­ga­ció no consen­tida d’in­for­ma­ció perso­nal o de contin­guts íntims, el dany als equips o canals d’ex­pres­sió de les dones i dels col·­lec­tius de dones, els discur­sos d’in­ci­ta­ció a la discri­mi­na­ció envers les dones, el xantatge de caràc­ter sexual per canals digi­tals i la publi­ca­ció d’in­for­ma­ció perso­nal amb la inten­ció que altres perso­nes agre­dei­xin, loca­lit­zin o asset­gin una dona”. Arti­cle 5, text conso­li­dat.

    14

    Arti­cle 8b bis, text conso­li­dat.

    15

    Arti­cle 9, apar­tat 6, text conso­li­dat.

    16

    Dispo­si­ció addi­ci­o­nal tret­zena, text conso­li­dat.

    17

    Cone­gut com a Free/Libre and Open Source Soft­ware (FLOSS).

    18

    La utilit­za­ció de tecno­lo­gia per part de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques també pot gene­rar dinà­mi­ques de violèn­cia digi­tal, espe­ci­al­ment per a deter­mi­nats col·­lec­tius de dones com ara les migra­des, empo­bri­des o dissi­dents (com ara, per exem­ple, eines de vigi­làn­cia, reco­pi­la­ció de dades perso­nals, reco­nei­xe­ment facial i dades biomè­tri­ques, ús d’in­tel·­li­gèn­cia arti­fi­cial en la presa de deci­si­ons, hacke­jos, silen­ci­a­ment i segui­ment de dissi­dèn­ci­es…).

    19

    Com ara les violèn­cies masclis­tes digi­tals en l’àm­bit labo­ral, que es poden haver vist inten­si­fi­ca­des per l’aug­ment del tele­tre­ball vincu­lat a la COVID (pel la qual cosa caldrà incor­po­rar-ho a plans d’igual­tat i proto­cols d’as­set­ja­ment en l’àm­bit labo­ral), l’emer­gèn­cia de noves pràc­ti­ques (per exem­ple, els hiper­tru­cat­ges (deep fakes) o les possi­bi­li­tats de control i asset­ja­ment que ofereix la inter­net de les coses), entre d’al­tres.

    20

    Per exem­ple, consells per a la descon­ne­xió digi­tal de la pare­lla, per compro­var la segu­re­tat de dispo­si­tius tecno­lò­gics, indi­ca­ci­ons sobre què cal fer davant atacs a les xarxes soci­als, equips de segu­re­tat, etc.

    21

    Inclo­ent-hi les empre­ses de vide­o­jocs i vincu­la­des al món gamer, àmbit en què les violèn­cies masclis­tes digi­tals s’han denun­ciat de forma reite­rada.

    22

    Veure:

    • Igareda Gonzá­lez, Noelia; Pascale, Adrián; Cruells, Marta (2019). Les ciber­vi­o­lèn­cies masclis­tes [dispo­ni­ble en línia]. Barce­lona: Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Consul­tat el 20 novem­bre de 2021.

     

    • Vera Balanza, María Teresa (2021). « Femi­nismo, miso­gi­nia y redes soci­a­les: Presen­ta­ción del monográ­fico ». Inves­ti­ga­ci­o­nes femi­nis­tas, núm. 12.1, p. 1–4.

     

Nuria_Verges

Núria Vergés Bosch

Núria Vergés Bosch és profes­sora agre­gada del Depar­ta­ment de Soci­o­lo­gia de la Univer­si­tat de Barce­lona. Actu­al­ment és direc­tora gene­ral de Cures, Orga­nit­za­ció del Temps i Equi­tat en els Treballs al Depar­ta­ment d’Igual­tat i Femi­nis­mes de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Té una filla. És llicen­ci­ada en Cièn­cies Polí­ti­ques i de l’Ad­mi­nis­tra­ció per la Univer­si­tat Autò­noma de Barce­lona, té un Màster en Polí­ti­ques Públi­ques i Soci­als per la Univer­si­tat Pompeu Fabra i la Johns Hopkins Univer­sity, un Diploma d’Es­tu­dis Avan­çats (DEA) en Cièn­cies Polí­ti­ques i Soci­als per la UPF i és Doctora en Soci­e­tat de la Infor­ma­ció i del Conei­xe­ment per la UOC. De la seva trajec­tò­ria en destaca la seva tasca acti­vista femi­nista i tecno­so­cial, així com el seu rol en l’àm­bit de la docèn­cia i la inves­ti­ga­ció. Ha estat direc­tora de la Unitat d’Igual­tat de la Univer­si­tat de Barce­lona, inte­grant del grup de recerca COPO­LIS i membre de l’Ins­ti­tut Inter­u­ni­ver­si­tari d’Es­tu­dis de Dones i Gènere (IIEDG). També ha parti­ci­pat a Alia –asso­ci­a­ció de dones per la recerca i acció– i al semi­nari inter­dis­ci­pli­nari de recerca femi­nista SIMREF. Ha estat impli­cada en projec­tes com La Base, Tele­noika i Fxl, i és cofun­da­dora del col·­lec­tiu d’in­ves­ti­gac­ció Dones­tech. Ha realit­zat múlti­ples projec­tes i publi­ca­ci­ons, i ha estat coor­di­na­dora del número 47 de la revista IDEES sobre femi­nis­mes. També us la podeu trobar cantant.

 

Eva Alfama

Eva Alfama Guillén

Eva Alfama Guillén és doctora en Cièn­cia Polí­tica, inves­ti­ga­dora i consul­tora en polí­ti­ques públi­ques i parti­ci­pa­ció polí­tica. És espe­ci­a­lista en polí­ti­ques soci­als, d’igual­tat de gènere, LGTBI i contra la violèn­cia masclista, àmbits en els quals ha realit­zat forma­ció, avalu­a­ci­ons i asses­so­ra­ments per a admi­nis­tra­ci­ons de dife­rent nivells, tant a en l’àm­bit euro­peu com auto­nò­mic i muni­ci­pal. Compta amb múlti­ples publi­ca­ci­ons sobre aquesta temà­tica. També ha treba­llat com a asses­sora i com a tècnica per a l’Ajun­ta­ment de Barce­lona. Parti­cipa a Alia –asso­ci­a­ció de dones per la recerca i acció– i a Dones­tech.  

 

Eva Cruells López

Eva Cruells López és llicen­ci­ada en Psico­lo­gia i té un Màster en Polí­ti­ques Públi­ques i Soci­als. Es dedica a la inves­ti­ga­ció i a l’ac­ció en l’àm­bit de les dones i tecno­lo­gies, les polí­ti­ques públi­ques femi­nis­tes i d’igual­tat de gènere i les violèn­cies masclis­tes. Ha estat invo­lu­crada en el desen­vo­lu­pa­ment d’ini­ci­a­ti­ves tecno­po­lí­ti­ques i comu­ni­tà­ries per a la trans­for­ma­ció social i cultu­ral amb dones gita­nes, dones raci­a­lit­za­des, dones grans i joves i altres inter­sec­ci­o­na­li­tats. Ha sigut respon­sa­ble de l’àm­bit de violèn­cies masclis­tes i de l’àm­bit d’em­po­de­ra­ment perso­nal de la Funda­ció SURT. També ha exer­cit de tècnica a l’Eu­ro­pean Women’s Lobby a Brus­sel·­les i consul­tora inde­pen­dent en polí­ti­ques d’igual­tat de gènere. Actu­al­ment és coor­di­na­dora de projec­tes d’Alia, on coor­dina la línia femi­nista d’aten­ció a les violèn­cies digi­tals. També és cofun­da­dora i inte­grant de la xarxa col·­lec­tiva de recerca Dones­tech, on inves­tiga i treba­lla les rela­ci­ons entre ciber­fe­mi­nis­mes, tecno­po­lí­tica i sobi­ra­nia digi­tal.