Perque els seus business no és la nostra cultura
Descarrega aqui el video en ogg
Durant una setmana, Barcelona serà la capital mundial de la cultura compartida.
Més de 100 participants, personatges de tots els àmbits de la cultura nacional i internacional participen en una gal·la i una setmana d’esdeveniments de tot tipus.
En nom dels “artistes”, es posen les traves al nostre accés al coneixement, però els artistes no les recolzen.
Després de “la Avarícia Trenca el sac”, un document que es va fer públic en centenars de fòrums i que es va enviar a 287 polítics en el juliol del 2008, el gran espectacle dels OXCARS es repeteix cada any. Una setmana d’esdeveniments que deixa patent quina és la increïble cultura de la nostra era.
Els temps han canviat, Internet possibilita l’intercanvi horitzontal de informació i de cultura entre tots els ciutadans; i els mitjans de producció cultural han d’adaptar-se a aquesta nova democràcia i no al revés.
El que ens estem jugant no són simplement els dividends econòmics, sinó la pròpia concepció de la cultura i el dret a l’accés a la informació (que ens ha costat uns quants centenars d’anys aconseguir).
La Cultura es dóna per la imitació i la còpia. En l’era digital i de la comunicació, el digital són els nostres records i la nostra forma de comunicació, és la matèria de la qual està feta la nostra memòria.
La societat civil reclama el lucre cessant de tot el coneixement que s’està retenint i sostraient a l’ús públic en nom de beneficis privats.
Estem destruint un monopoli.
No volem conrear generacions de paràsits culturals, volem un territori cultural viu i productiu.
Aquesta última crisi financera ha demostrat que vivim en un sistema on es pretén que entre tots protegim els interessos dels bancs i de les grans multinacionals amb l’esperança que un dia ens donin treball per les engrunes dels seus guanys.
La filosofia de la cultura lliure, heretada del programari lliure, la major demostració empírica que una nova ètica i una nova empresa són possibles, ha creat ja un espai productiu alternatiu que funciona i que aposta per l’artesania on l’autor-productor no perd el control de la producció i no necessita intermediaris de grans monopolis, aposta per iniciatives autònomes en relació solidària amb unes altres, per l’intercanvi segons les capacitats i les possibilitats, per la democratització del coneixement, de l’aprenentatge i dels mitjans de producció i pels guanys repartits de forma justa segons el treball.
Això és el que mostraran els oxcars.
Els oXcars són una evidència.