manifest sorollista

[TECNO­LO­GIA.EN.LES.ARTS] –02/07/08– äqhrata tek @ xirin­guito Al Faru (platja de Cabrera de Mar, accés directe per N-II)



Mostra d’art vincu­lat a la tecno­lo­gia com a mètode expres­siu, i conse­qüent del sistema global mecà­nic, este­re­o­ti­pat i frenè­tic.
PROGRAMA:



23:00_ azee vs. madame [mini­mal]

23:45_ dorë [elec­trò­nica.expe­ri­men­tal]



00:15_ sergi [baixista] + madame [dj.produc­tor] + dansa + raza roja [projec­ci­ons]



01:30_azee [techno]







MANI­FEST SORO­LLISTA



És absurd conce­bre idees defi­ni­ti­ves, irri­sò­ries en compa­ra­ció amb la histò­ria de tots els temps, de totes les idees. Defen­sar-les i impo­sar-ne els dogmes resulta inútil.

L’ani­mal humà ha perdut tota la seva inci­dèn­cia i es presenta ara com a icona repre­sen­ta­tiu de la meca­nit­za­ció social i la seva clas­si­fi­ca­ció orga­nit­zada en models i este­re­o­tips, els déus d’aquesta nova era són anti­ter­ro­ris­tes, i es mani­fes­ten tendres i discrets, anes­te­si­ants i fulmi­nants. Els nous mana­ments no han estat escrits, pitjor encara, aparei­xen en forma de benes­tar o calma: estu­dia (impe­ra­tiu) només l’iti­ne­rari emmar­cat i acce­deix a la univer­si­tat -qual­se­vol alter­na­tiva és sempre una última opció-, que t’apor­tarà els conei­xe­ments adients per exer­cir tota la vida d’allò que tant t’apas­si­ona -tant?-, la teva màxima grati­fi­ca­ció els diners, compra­ràs una casa de disseny i la deco­ra­ràs amb mobles de les revis­tes dels grans magat­zems, el millor atrezzo del nou gran teatre del món; tindràs fills, amics modè­lics i ben situ­ats, i un cotxe car, però segur, asse­gu­rat. Inver­ti­ràs en borsa i en caixes de pensi­ons, resi­dèn­cies i defun­ci­ons.



Soro­llisme no és sinò­nim d’opo­si­ció ni antò­nim d’ac­ti­visme, suposa refle­xió i punt de vista, insu­bor­di­na­ció a aspec­tes il·lò­gics del sistema global, local. És fruit de l’en­torn impreg­nat de sorolls estri­dents i desa­gra­da­bles, repe­ti­tius i desor­ga­nit­zats, símp­to­mes de la deca­dèn­cia i la irres­pon­sa­bi­li­tat, però per res culpa­bles d’allò que els causa. Fruit del passat avant­guar­dista i la seva imagi­na­ció. Anti art-clas­si­fi­cat i dispo­sat a conviure i accep­tar els errors i la seva dispo­si­ció: sorolls que formen sons i estruc­tu­res rítmi­ques, poten­cial arma­men­tís­tic i destruc­tiu, tan aviat com impul­siu i crea­dor, desco­bri­dor. Caos acús­tic que genera música, música que genera expres­sió. Soroll, gràfic o audi­tiu, soroll que no pres­cin­deix dels sons.



Soro­llisme rebutja els concep­tes clau­su­rats i limi­tats, i inter­preta la percep­ció de l’en­torn i els paisat­ges humans com a soroll, inter­pre­ta­ció no filo­sò­fica, però si poètica: poesia no és habi­li­tat, ni cap idea. És un estat.



El valor de la cultura és limi­tat i buro­crà­tic.









------------—flyer: http://bp0.blog­ger.com/__eIURjYczC8/SIi90pNwwcI/AAAA­A­A­A­A­ADY/hAyhzVLz­Hu4/
Mira també:

http://bp0.blog­ger.com/__eIURjYczC8/SIi90pNwwcI/AAAA­A­A­A­A­ADY/hAyhzVLz­Hu4/s1600-h/tecno+arts+­co­pia.jpg

http://www.cremant­con­cep­tes.blogs­pot.com