Des de Ca la Dona, espai feminista de Barcelona que aplega una diversitat de projectes i col·lectius feministes, en aquesta fase més crítica de l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, volem compartir algunes reflexions. Ho fem per responsabilitat i perquè ens importa la vida, la qualitat i la dignitat de totes les vides.
Confiem que aquesta crisi sigui el més lleu i curta possible, però d’aquesta dolorosa experiència hem d’aconseguir treure’n com a societat, personalment i comunitàriament tot el que puguem de bo i millor per a ara i per al futur.
Aquesta emergència ens porta sentiments contradictoris perquè, per una banda, se’ns demana disciplina i, per una altra, nosaltres com a feministes, sentim també la rebel·lia de la consciència crítica. Ens trobem en una situació excepcional que posa a prova la reacció dels diferents recursos de la societat, tant de l’estat com de la ciutadania. És una bona oportunitat per posar en valor la cura, la solidaritat, el suport mutu i la convivència. Ara més que mai, les vides han d’ocupar el centre, per sobre de l’individualisme i de la cultura de la por. Aquests valors feministes són la millor recepta contra el coronavirus.
En aquests moments s’ha decretat l’estat d’alarma i s’ha fet una crida al tancament i al confinament, però no s’ha donat cap consigna governamental per a una resposta col·lectiva. Encara que estiguem confinades a les nostres cases, l’organització ha de ser col·lectiva i, de fet, ja està havent-hi moltes iniciatives comunitàries en aquest sentit.
Fa anys que venim alertant de la crisi de cures i ara l’estem veient amb la pandèmia del COVID 19. No és un miratge, sinó que és ben real perquè aquesta crisi ha fet que les cures col·lapsin. No es tracta d’un fet conjuntural, sinó que la crisi de les cures és estructural. Vivim sota un règim i un discurs patriarcal que imposa l’individualisme. Per això, està clar que és necessari canviar el paradigma, canviar el model neoliberal basat en la creença de l’autosuficiència individual i posar definitivament la cura de la vida en el centre. Les feministes no ens cansarem de repetir-ho.
Volem alertar una vegada més sobre què succeeix amb les cures. En aquesta situació extrema no es tracta d’obstaculitzar, però no podem deixar de manifestar la nostra preocupació per algunes de les mesures que s’estan prenent, atès que creiem que poden agreujar encara més la crisi.
– Ens quedem a casa sense saber les mesures de compensació econòmica (si és que n’hi haurà).
– Es prohibeixen els nous ingressos en residències, però no s’explica com tenir cura de les persones dependents.
– No sabem què succeirà amb aquelles migrants sense dret a la salut ni amb les menors sense referents que malviuen als carrers.
– Les internes segueixen treballant en les llars a risc de ser contagiades.
– Les famílies que sostenen situacions de violència masclista a la llar, queden exposades al risc de la presència continuada de l’agressor.
– Les víctimes de violència queden aïllades i sense possibilitat de fugir dels seus agressors.
– La situació a les presons i als CIE són inhumanes i no tenim coneixement de que s’hagin pres mesures per a sostenir un confinament agreujat per qüestions de salut.
– No sabem quin tractament tindran les persones refugiades i les sense llar.
Podríem seguir enumerant tots els aspectes que ens preocupen, però volem anar més enllà d’alertar dels riscos. Volem fer propostes.
Creiem que és necessari comptar amb la societat civil, amb els diferents moviments socials, amb els moviments feministes que estem transformant la societat, amb les associacions de treballadores de la llar i de les cures (en la seva majoria migrants i moltes vegades sense papers), amb les organitzacions de l’anomenat tercer sector, i amb tots els agents socials (sindicats, organitzacions veïnals), per a coordinar-nos i donar una resposta efectiva i eficaç a la situació que estem vivint.
Fins ara la nostra societat ha viscut centrada en els mercats i en les lògiques neoliberals, i ara comprovem que no estem preparades per a protegir la vida, les vides de les persones. Les últimes crisis s’han acarnissat amb la població, sobretot amb les persones més vulnerables, a causa de les retallades en sanitat i serveis públics. La situació de les treballadores de cures és abusiva en residències i a les cases, a causa de l’absència de serveis públics a domicili.
Els grups socials més empobrits, sobretot les dones grans, que han deixat la pell en la cura de la vida, han d’enfrontar-se ara a un col·lapse social, perquè no estem preparades per a donar resposta a aquestes crisis de dependència i d’ecodependència. És necessari canviar el paradigma social, perquè només així podrem viure dignament. El món ens ho està demanant a crits! Només serem capaces de sortir de la crisi, si podem canviar les lògiques capitalistes i patriarcals, i posar la vida i les cures en el centre. Per molt que en diguin pandèmia, és una crisi de cures!
Només ens en sortirem juntes. La realitat en aquesta crisi va a una velocitat de vertigen i no podem perdre més temps. Estem preocupades perquè sabem que la violència masclista, desgraciadament, no descansarà, ni es posarà en quarantena i pot fins i tot agreujar-se.
Ens imposen respostes autoritàries, jeràrquiques i centralitzadores en nom de la salut. L’estat d’alarma implica posar l’ordre públic per davant de les necessitats de les persones i deixa a l’arbitri de les forces de seguretat el control de la situació, amb mesures que es regeixen per la llei de seguretat ciutadana (llei mordassa) i el codi penal. En lloc de mobilitzar una resposta col·lectiva el que fa es treure l’exèrcit al carrer per a controlar la ciutadania i, si la situació s’agreuja, no es pot descartar la repressió contra possibles accions de protesta.
Recollim algunes demandes que compartim amb altres moviments socials i veïnals:
- Defensem els nostres sistemes públics de sanitat i protecció social per a tothom, després de tantes dècades de pensament únic neoliberal.
- Defensem que la Renda Bàsica universal i incondicional és essencial per a assegurar la dignitat ciutadana per sobre de la misèria, amb polítiques fiscals adequades.
- Volem que les prestacions per a la gent treballadora en el règim general de la Seguretat Social sigui extensible a les treballadores de la llar i de les cures en el sistema especial.
- S’han de facilitar equips de protecció adequats per al desenvolupament del treball de cures a les treballadores ja siguin internes o treballadores d’atenció domiciliària en diversitat de modalitats, perquè estan exposades al contagi com la resta de personal sanitari.
- Exigim la intervenció de la totalitat dels recursos sanitaris privats per a
- Exigim l’obertura de les plantes d’hospitals públics tancades per les retallades i que avui són imprescindibles, amb el compromís de manteniment posterior per a recuperar els nivells de qualitat previs a la crisi financera.
- Cal una moratòria del pagament del lloguer.
- Cal una moratòria dels pagaments hipotecaris.
- Exigim la paralització dels desnonaments.
- Exigim la cobertura del 100% del salari, incloent-hi els complements de les treballadores afectades pel virus o en confinament preventiu, sota el mateix tractament que un accident laboral i que les mútues es facin càrrec del cost econòmic, no la Seguretat Social.
- Exigim la cobertura econòmica de les cures i la cobertura del 100% del salari com a mesura excepcional per a aquelles treballadores i treballadors que no puguin assistir al seu lloc de treball, per fer-se càrrec de terceres persones afectades pel virus, convalescents o afectades pel tancament dels centres educatius, de les residències de gent gran i dels centres de dia.
- Cal aturar tots els EROs o ERTEs que la patronal hagi iniciat o pretengui iniciar durant aquest període d’emergència.
- Cal un pla de suport a les treballadores i treballadors per compte propi, amb l’exempció del pagament de la quota d’autònoms i cobertura econòmica per a totes aquelles persones que no puguin desenvolupar les seves tasques laborals per motius de confinament, malaltia o per fer-se càrrec de terceres persones afectades directament o indirectament pel virus.
- També exigim que les treballadores sexuals tinguin accés a tots els recursos públics disponibles per tal de cobrir les seves necessitats bàsiques
- Cal un programa d’informació a la població. Informació diària, didàctica, clara i rigorosa de la situació real, d’obligat compliment per tots els mitjans de comunicació de masses, per calmar a la població i confrontar les fakesnews i informacions confuses i alarmistes.
Estarem alerta, vigilant com es porten a terme aquestes mesures que exigim al govern de l’Estat, de Catalunya i de la nostra ciutat.
Recordem que els moviments feministes tenim una capacitat de mobilització i organització de la base de la societat i que, per tant, és imprescindible que la veu i les demandes feministes formin part de tots els espais d’interlocució entre els poders públics i els agents socials.
Fem una crida a participar en les iniciatives de suport mutu que s’estan articulant a barris i pobles.
Juntes ens en sortirem d’aquesta situació!