La despatriarcalització del sistema tecnològic és imprescindible per garantir la llibertat

Arti­cle origi­nal de Saioa Belez­tena en Euskera publi­cat a Argia:

https://www.argia.eus/argia-aste­ka­ria/2693/nuria-verges-ziber­fe­mi­nis­moa-aldarri

Doctora en Soci­e­tat de la Infor­ma­ció i funda­dora del col·­lec­tiu Dones­tech, Núria Vergés (Igua­lada, Països Cata­lans, 1976). Va estu­diar Cièn­cies Polí­ti­ques a la Univer­si­tat Autò­noma de Barce­lona (UAB) i va realit­zar un Màster en Soci­e­tat i Polí­ti­ques Públi­ques a les univer­si­tats UPF Pompeu Fabra i John Hopkins. La seva trajec­tò­ria profes­si­o­nal s’ha centrat en l’es­tudi de la rela­ció entre dones i noves tecno­lo­gies.

Quan i com va néixer Dones­tech?

La idea que ens va sorgir un any abans de la seva cons­ti­tu­ció en 2006. Si no m’equi­voco, vaig tenir una espè­cie de somni, i en germi­nar vaig cridar a Alex i a Eva, que en aque­lla època no es conei­xien i vam quedar al barri Raval de Barce­lona per parlar. Va haver-hi feeling entre els tres i comen­cem plan­te­jant una recerca a nivell català. Per llavors, les tres ens submer­gíem d’una o una altra manera en dife­rents acti­vis­mes de la tecno­lo­gia i compar­tíem la neces­si­tat de treba­llar entorn del gènere i els femi­nis­mes. Teníem clar que moltes dones està­vem fent coses inte­res­sants i d’al­guna manera ens feien invi­si­bles.

Quins són els vostres prin­ci­pals reptes?

Tenim molts reptes que no es poden satis­fer en una sola vida, per això treba­llem sovint en xarxa. Sobre­tot respecte les tecno­lo­gies treba­llem perquè dones i perso­nes LGTBIQ* tinguin una major i millor presèn­cia a través d’im­pac­tes alli­be­ra­dors de gènere. Perquè els avan­tat­ges dels desen­vo­lu­pa­ments tecno­so­ci­als no siguin pels de sempre, sinó per a totes. Ara treba­llem, sobre­tot, per unes rela­ci­ons digi­tals lliu­res i segu­res.

Ha realit­zat estu­dis sobre gènere i tecno­lo­gia. Quin lloc tenim avui les dones al món digi­tal?

Sóc opti­mista, crec que el lloc de les dones és crei­xent i fruc­tí­fer, però encara vivim una situ­a­ció mino­rit­zada en espais impor­tants.

En aquest sentit, el repte és créi­xer i acon­se­guir millors condi­ci­ons al món digi­tal. Per a això és impres­cin­di­ble tenir en compte el gènere.

La dona és lliure en inter­net?

Per desgrà­cia, encara no. Però tampoc fora d’In­ter­net som lliu­res per ser dones. Per exem­ple, la violèn­cia masclista a la xarxa limita la nostra lliber­tat a les xarxes soci­als i fins i tot en moltes ocasi­ons en som expul­sa­des, directa o indi­rec­ta­ment.

Esmenta les violèn­cies masclis­tes. Com està el pano­rama?

Ha millo­rat poc encara. Amb prou feines dispo­sem de dades ni de mesu­res efica­ces per fer front a la violèn­cia a la xarxa. Sorpre­nent­ment, la respon­sa­bi­li­tat d’eli­mi­nar la violèn­cia masclista s’atri­bu­eix a dones i femi­nis­tes. Però la respon­sa­bi­li­tat de l’atac és de l’agres­sor. Els governs i les plata­for­mes amb poder miren cap a un altre costat i amb la seva inac­ti­vi­tat norma­lit­zen la violèn­cia masclista a la xarxa. És greu que en l’era del big data tinguem tan poca infor­ma­ció sobre com diag­nos­ti­car les violèn­cies masclis­tes i defen­sar-nos. És cert que els femi­nis­mes han contri­buït a fer-hi front, però encara queda molt camí per recór­rer.

Fins a quin punt histò­ri­ca­ment Inter­net ha estat l’àm­bit masculí?

Malgrat haver-hi refe­rents pione­res­com Ada Love­lace, en l’ac­tu­a­li­tat la parti­ci­pa­ció de les dones en la recerca i treball en tecno­lo­gies de la comu­ni­ca­ció i la infor­ma­ció és petita, no així a les xarxes soci­als. Perquè és un món de privi­legi, de pres­tigi i de poder, i de força capi­ta­lista, colo­nial i patri­ar­cal. Diria que histò­ri­ca­ment  l’ac­cés a la tecno­lo­gia ha tingut barre­res formals i avui són més infor­mals, ara més a través de la soci­a­lit­za­ció este­re­o­ti­pada del gènere, que rela­ci­ona la tecno­lo­gia amb els homes.

Empre­ses gegan­tes com Google tenen cada vegada més infor­ma­ció sobre els usua­ris. Com podem ser lliu­res en un marc amb tanta infor­ma­ció del nostre entorn?

És clar que tenir infor­ma­ció li dona poder  sobre nosal­tres. Per això hem de repen­sar el poder, hauria de ser alli­be­ra­dor en lloc d’opres­sor. I, sens dubte, és impres­cin­di­ble despa­tri­ar­ca­lit­zar el sistema tecno­lò­gic per garan­tir la lliber­tat. Hem de comen­çar a tenir auto­no­mia i sobi­ra­nia sobre les nostres dades i vides a través de la respon­sa­bi­li­tat col·­lec­tiva.

És possi­ble crear en aquest sistema un món digi­tal alli­be­ra­dor per a les dones?

Encara que la reali­tat ha estat histò­ri­ca­ment favo­ra­ble a una mino­ria ja privi­le­gi­ada, el nostre horitzó ha de satis­fer a la majo­ria. I mentre el món digi­tal no sigui segur, la cura mútua és fona­men­tal.

Però, quin és la clau de la cura?

De vega­des és conve­ni­ent descan­sar o portar màsca­res o més protec­ci­ons, per exem­ple. A més, l’im­por­tant és nave­gar de forma segura i a través de servi­dors segurs. Però, clar, només amb això acon­se­gui­rem un món digi­tal segur i lliure. És impor­tant, mentres­tant, mirar l’ho­ritzó i comen­çar a cons­truir aquest món digi­tal que volem. Per a això serà fona­men­tal seguir femi­nit­zant Inter­net i omplint-la de contin­guts femi­nis­tes, i posar l’èm­fasi en la redis­tri­bu­ció, la justí­cia i la lliber­tat, somi­ant i creant imagi­na­ris ciber­fe­mi­nis­tes.

Femi­nit­za­ció de la xarxa

“Sempre m’han inte­res­sat el femi­nisme i la reivin­di­ca­ció dels drets de les dones. Per la Cimera del Banc Mundial a Barce­lona en 2001, quan els projec­tes tecno-acti­vis­tes potents van escla­tar a Barce­lona, els mitjans de comu­ni­ca­ció i les acadè­mies exclo­ïen a les dones: deien que no hi érem o que no ens inte­res­sava. Per això vam crear Dones­tech: per inves­ti­gar, expe­ri­men­tar i apren­dre juntes sobre les tecno­lo­gies de la comu­ni­ca­ció i la infor­ma­ció i el gènere”.