Instagram? No, gràcies.

Table of Contents

• Ens oposem a Insta­gram perquè…
  • 1. Genera un cànon físic, psico­lò­gic i sexual hege­mò­nic
  • 2. Alimenta el capi­ta­lisme de vigi­làn­cia
  • 3. Ampli­fica la pola­rit­za­ció i la desin­for­ma­ció
  • 4. Filtra infor­ma­ció a la poli­cia
  • 5. Fa mal al planeta
  • 6. Dona suport a Israel i censura Pales­tina
  • 7. Funci­ona com una droga
  • 8. Fa diners amb la teva vida
• Fins i tot, la lluita contra Insta­gram és una lluita anti­ca­pi­ta­lista
• I ara què? Alter­na­ti­ves a Insta­gram
• I què passa si no puc desa­pa­rèi­xer sense més?
• El futur de la nostra priva­ci­tat
• Disclai­mer (seguim sent nosal­tres)

Insta­gram? No, gràcies.

No preo­cu­par-se per la teva priva­ci­tat perquè no tens res a amagar és com no preo­cu­par-se per la lliber­tat d’ex­pres­sió perquè no tens res a dir. – Edward Snow­den

Som indi­vi­du­a­li­tats orga­nit­za­des en contra de l’ex­pan­sió de les grans corpo­ra­ci­ons tecno­lò­gi­ques. Hem redac­tat aquest escrit perquè veiem com, més i més, col·­lec­tius i projec­tes autò­noms, femi­nis­tes, antir­ra­cis­tes i anti­ca­pi­ta­lis­tes (i també indi­vi­du­a­li­tats afins a aques­tes idees) fan servir Insta­gram com una eina impres­cin­di­ble o única de difu­sió i de comu­ni­ca­ció externa o, també, com a manera de rela­ci­o­nar-se soci­al­ment. En canvi, els inte­res­sos capi­ta­lis­tes i expan­si­o­nis­tes d’aques­tes plata­for­mes digi­tals apun­ten direc­ta­ment en contra dels objec­tius que aquests col·­lec­tius i indi­vi­du­a­li­tats volen defen­sar. No ente­nem aquest oxímo­ron.

El que llegi­reu no és només apli­ca­ble a Insta­gram. És també una anàlisi crítica sobre altres xarxes soci­als com Face­book (Meta), Twit­ter (ara, X), What­sapp, Tinder, OkCu­pid, Bumble, etc. Ente­nem que qual­se­vol servei a Inter­net que no sigui auto­ges­ti­o­nat o de progra­mari lliure, funci­ona sota els inte­res­sos foscos de les grans corpo­ra­ci­ons tecno­lò­gi­ques que, per darrere d’aques­tes xarxes soci­als, volen limi­tar el pensa­ment crític i crear un entorn mental on preval l’obe­di­èn­cia amb l’ob­jec­tiu d’ex­pan­dir el seu mono­poli tecno­lò­gic. Per tant, davant d’aquesta situ­a­ció, volem gene­rar un discurs crític i radi­cal en rela­ció amb l’ús d’aques­tes plata­for­mes digi­tals i propo­sar mane­res alter­na­ti­ves de fer servir Inter­net i de rela­ci­o­nar-nos digi­tal­ment.

A conti­nu­a­ció expo­sem algu­nes de les raons per les quals ens sembla impor­tant l’opo­si­ció polí­tica sobre l’ús i mante­ni­ment d’aques­tes xarxes soci­als. A cada apar­tat, expli­quem dife­rents motius del perquè ens oposem a Insta­gram. A més, afegim recur­sos infor­ma­tius que corro­bo­ren les anàli­sis inclo­ses en aquest escrit. Després d’aquests apar­tats, afegim alguns apunts amb infor­ma­ció addi­ci­o­nal que ens semblen cruci­als per enten­dre l’im­pacte de l’ús indi­vi­dual i col·­lec­tiu d’aques­tes plata­for­mes digi­tals.

Al final, troba­reu un petit text que explica dife­rents estra­tè­gies que propo­sen un model de rela­ci­o­nar-se digi­tal­ment menys intru­siu i més auto­ges­ti­o­nat, orien­tat a una pers­pec­tiva anti­ca­pi­ta­lista, anti­ra­cista i lliber­tà­ria d’en­ten­dre el món.

Espe­rem que us sembli inte­res­sant i útil.

Gràcies i visca l’au­to­ges­tió digi­tal!

Ens oposem a Insta­gram perquè…

1. Genera un cànon físic, psico­lò­gic i sexual hege­mò­nic

Els algo­rit­mes prio­rit­zen contin­guts que s’ali­neen amb patrons domi­nants o rendi­bles. A través de bucles que retro­a­li­men­ten discur­sos hege­mò­nics amb més inter­ac­ció i visi­bi­li­tat dels contin­guts publi­cats, les xarxes soci­als supri­mei­xen altres visi­ons i veus gene­rant, per tant, un cànon físic, psico­lò­gic i sexual hege­mò­nic.

A més, els algo­rit­mes estan pensats per causar addic­ció i sobre esti­mu­la­ció, actu­ant com una droga que deforma la reali­tat en què i la forma en com ens rela­ci­o­nem amb el món, la gent i nosal­tres matei­xis. De fet, durant el 2021, una filtra­ció d’un informe intern de Meta revela que Insta­gram agreuja els proble­mes de percep­ció corpo­ral en un de cada tres adoles­cents i accen­tua els nivells d’an­si­e­tat i depres­sió.

Per l’al­tra banda, aques­tes xarxes soci­als faci­li­ten l’as­set­ja­ment sexual perquè permet l’ano­ni­mat, la mode­ra­ció feble del contin­gut i l’am­pli­fi­ca­ció algo­rít­mica de dife­rents tipus de compor­ta­ment nociu, com el masclisme i l’ho­mo­fò­bia. El mateix Mark Zucker­berg, CEO de Meta, ha hagut de compa­rèi­xer al senat dels Estats Units per donar expli­ca­ci­ons sobre els casos d’abús sexual a menors en xarxes com a Insta­gram.

Amb tot plegat, el 12% dels joves entre 14 i 17 anys va patir violèn­cia sexual a través de les xarxes soci­als en l’any 2023, segons les conclu­si­ons d’un estudi de la Univer­si­tat de Barce­lona.

Tot i conèi­xer els efec­tes perju­di­ci­als de les xarxes soci­als no s’ha fet res per miti­gar-ho. Podem, per tant, confiar en una eina creada per homes blancs i rics acos­tu­mats a jugar amb la ment de lis consu­mi­do­ris?

2. Alimenta el capi­ta­lisme de vigi­làn­cia

El capi­ta­lisme de vigi­làn­cia és un sistema econò­mic on les empre­ses reco­pi­len dades perso­nals de forma massiva amb l’ob­jec­tiu de predir i influ­en­ciar el compor­ta­ment de lis usua­riïs per a bene­fici propi. Per exem­ple, l’em­presa Clear­view, fundada per indi­vi­dus vincu­lats amb partits i orga­nit­za­ci­ons de l’ex­trema dreta, fa servir el contin­gut de les xarxes soci­als per extreure foto­gra­fies de les cares de lis usua­riïs i alimen­tar la seva intel·­li­gèn­cia arti­fi­cial (IA) de reco­nei­xe­ment facial. Amb l’ob­jec­tiu d’ob­te­nir 4 fotos de cada habi­tant del planeta, els seus clients estan disper­sos per tot el món, inclo­ses empre­ses priva­des i règims auto­crà­tics, com s’ex­plica al docu­men­tal « Tu cara es nues­tra », produït per Tele­vi­sió Espa­nyola. Al mateix docu­men­tal, es pot veure un tast de com sorpre­nent és aquest progra­mari i s’hi explica el tema en profun­di­tat.

Un altre cas és el de Cambridge Analy­tica, empresa dedi­cada a extreure infor­ma­ció de les xarxes soci­als. La seva actu­a­ció va ser clau en molts moments com, per exem­ple, durant la campa­nya del Brexit al Regne Unit i les elec­ci­ons per presi­dent de Donald Trump als Estats Units. Inclús van oferir els seus serveis a partits com Vox. Gent clau d’aquesta empresa, com Steve Bannon, estan també rela­ci­o­nats amb l’ex­trema dreta i han mantin­gut reuni­ons amb Marine Le Pen, Matteo Salvini i altres.

Però les estra­tè­gies de desin­for­ma­ció gene­ra­des a través de les dades que gene­rem a les xarxes soci­als no acaba aquí —i agafa mil formes—. Al Brasil, per exem­ple, una campa­nya de desin­for­ma­ció orques­trada des dels Estats Units a través del What­sapp va ajudar a Jair Bolso­naro a arri­bar al poder en 2018.

I no només això. Les dades gene­ra­des de i per usua­riïs pot acabar en mans de qual­se­vol, per exem­ple a la web https://anti­fa­watch.net/. Aquesta pàgina està contro­lada per grups neona­zis que reco­pi­len infor­ma­ció perso­nal, foto­gra­fies i altres dades sobre perso­nes i col·­lec­tius anti­fei­xis­tes.

Tot i que pensem que no estem penjant res impor­tant, en el món de les dades tot compta__. Per tant, hem de ser cons­ci­ents que les nostres dades són valu­o­ses i podem estar col·­la­bo­rant incons­ci­ent­ment amb projec­tes i idees en què estem en contra.

3. Ampli­fica la pola­rit­za­ció i la desin­for­ma­ció

Cone­gut com a radi­ca­lit­za­ció algo­rít­mica, aquest meca­nisme genera reco­ma­na­ci­ons a contin­guts extrems i morbo­sos amb l’ob­jec­tiu de maxi­mit­zar el temps que lis usua­riïs dedi­quen a les xarxes soci­als. Com a resul­tat, lis usua­riïs són mani­pu­la­dis contí­nu­a­ment, arri­bant a opini­ons més pola­rit­za­des sense cap mena d’anà­lisi sobre els inte­res­sos que exis­tei­xen per darrere d’aquests discur­sos_._

La radi­ca­lit­za­ció algo­rít­mica succe­eix a la majo­ria de xarxes soci­als i està direc­ta­ment rela­ci­o­nada amb l’aug­ment de l’ho­mo­fò­bia, isla­mo­fò­bia o de l’ex­pan­sió de l’ex­trema dreta a tot el món. En efecte, en la mateixa filtra­ció que va reve­lar un informe intern de Meta, dona a enten­dre com l’al­go­ritme de reco­ma­na­ció de contin­gut promo­ci­ona el contin­gut pola­rit­zat. Fàcil­ment, usua­riïs comen­cen veient vídeos de recep­tes de cuina i acaben amb contin­guts de l’ex­trema dreta.

Ende­més, aques­tes xarxes soci­als també servei­xen com a plata­forma que afavo­reix la proli­fe­ra­ció de discur­sos d’odi i popu­lisme, on la “nova extrema dreta” ha trobat una nova veta a explo­tar per captar la joven­tut. Per exem­ple, Vox va gastar 300 euros en una publi­ci­tat al metro de Madrid dient que un menor d’edat estran­ger cobra 4700 euros al mes. Aquesta campa­nya es va fer viral, fent-los guanyar milers d’eu­ros en publi­ci­tat a les xarxes soci­als, a més de visi­bi­li­tat i votants.

Altres campa­nyes es basen en analit­zar dades que són públi­ques a les xarxes soci­als per esta­blir una estra­tè­gia de desin­for­ma­ció, com feia l’em­presa Cambridge Analy­tica, esmen­tada a l’an­te­rior punt. Per exem­ple, si detec­ten que un sector de la pobla­ció inde­cís és homò­fob o racista, enge­guen una campa­nya de Fake News dient que les migrants reben més ajudes que gent “nascuda aquí" o que “l’edu­ca­ció sexual a les esco­les ense­nya als nens a ser homo­se­xu­als”.

En tot aquest ecosis­tema, els discur­sos d’ho­mes blancs cis-hetero es posi­ci­ona fàcil­ment per sobre d’al­tres. A poc a poc, l’ex­trema dreta ha anat enva­int les xarxes soci­als, ja que el seu discurs afavo­reix el capi­ta­lisme neoli­be­ral.

La mode­ra­ció doncs no és impar­cial: crea fenò­mens com els Facha­tu­bers, fomenta discur­sos d’odi com l’lgtbi-fòbia i aposenta l’auge de l’ex­trema dreta.

Podem confiar en un sistema mode­rat per gent als qui aquests discur­sos afavo­rei­xen? Insta­gram dona visi­bi­li­tat als discur­sos neona­zis. No siguis còmplice de les seves estra­tè­gies mani­pu­la­do­res

4. Filtra infor­ma­ció a la poli­cia

Els agents de la poli­cia poden fer servir les xarxes soci­als per moni­to­rar indi­vi­dus mitjan­çant l’anà­lisi de publi­ca­ci­ons i el segui­ment de dades de geolo­ca­lit­za­ció. A més, l’ús d’ei­nes algo­rít­mi­ques poden iden­ti­fi­car i perfi­lar perso­nes consi­de­ra­des sospi­to­ses o movi­ments en grup, públic o privats, de xarxes soci­als que tenen més acti­vi­tat. Entre les dades que inves­ti­guen, els agents de la poli­cia i de vigi­làn­cia de l’es­tat estan atents a:

1. Qui ha estat a on i amb qui, inclús gent que no forma part de cap mena de xarxes soci­als. Això passa quan foto­gra­fies amb perso­nes que no tenen xarxes soci­als són puja­des sense el seu conei­xe­ment.
2. Els hàbits de lis usua­riïs, inclo­ent-hi a quines hores es connec­ten, des d’on, quina mena de contin­guts els agrada, etc.

Per pren­dre algu­nes d’aques­tes acci­ons de vigi­làn­cia, la poli­cia neces­sita una auto­rit­za­ció judi­cial que justi­fi­qui la mani­pu­la­ció de dades priva­des. Normal­ment, aques­tes ordres judi­ci­als són dema­na­des amb la inten­ció de reve­lar la infor­ma­ció de qui està darrere d’un compte en concret, i fer servir el contin­gut pujat com a prova d’un judici.

Tot i això, amb el sistema d’es­pi­o­natge digi­tal Pega­sus, desen­vo­lu­pat per l’em­presa isra­e­li­ana NSO Group, es pot obser­var com molts cossos poli­ci­als, inclús l’es­pa­nyol, fan servir eïnes de vigi­làn­cia contra la pobla­ció sense cap ordre judi­cial, tal i com s’ha vist en reite­ra­des ocasi­ons.

Entre els casos més cone­guts, desta­quen les suplan­ta­ci­ons d’iden­ti­tat fetes pels mossos d’es­qua­dra (desta­pat per La Directa) a les xarxes soci­als amb l’ob­jec­tiu d’es­piar dife­rents movi­ments soci­als a Cata­lu­nya, reco­pi­lant infor­ma­ció i inclús realit­zant inter­ac­ci­ons amb les perso­nes d’in­te­rès.

A més, empre­ses com Meta o Google tenen les seves pròpies vies perquè la poli­cia pugui consul­tar aques­tes dades en una osten­ta­ció de col·­la­bo­ra­ció poli­cial més que plaent. Aquí es poden veure les peti­ci­ons on Meta ha donat ofici­al­ment infor­ma­ció d’usu­à­riïs a diver­sos estats. Google et permet veure una part del que saben de tu a la pàgina d’ac­ti­vi­tat del compte. Buscant dins d’aquesta pàgina, podem trobar apar­tats com l’his­to­rial de cerques, acti­vi­tat en diver­ses apps o geolo­ca­lit­za­ció. Aquesta infor­ma­ció pot ser dema­nada sota ordre judi­cial. Animem a lis lecto­ris a fer un cop d’ull i confi­gu­rar aquesta part de la compta de Google, tenint en compte que real­ment no sabem quina infor­ma­ció pot seguir guar­dant, tot i que es pot desha­bi­li­tar el segui­ment d’his­to­ri­als.

A més, encara exis­tei­xen altres eines de paga­ment, com FogRe­veal, que pres­ten serveis a la poli­cia per analit­zar les xarxes soci­als, donant infor­ma­ció extra sobre lis usua­riïs sense la neces­si­tat de fer servir progra­mes d’es­pi­o­natge digi­tal com el Pega­sus. Aques­tes eines estan a la venta i propor­ci­o­nen aquesta infor­ma­ció no només a cossos poli­ci­als, sinó a qui ho pugui pagar.

El capi­ta­lisme de vigi­làn­cia és el somni de qual­se­vol cos poli­cial, i la teva mera presen­cia allá ho alimenta! No hi col·­la­bo­ris!

5. Fa mal al planeta

El que conei­xem com a núvol és, en reali­tat, una quan­ti­tat enorme d’or­di­na­dors inter­con­nec­tats, entre ells en llocs anome­nats data­cen­ters. En els data­cen­ters, apli­ca­ci­ons com Insta­gram emma­gat­ze­men totes les nostres dades, com foto­gra­fies i conver­ses. Aquests data­cen­ters són propi­e­tat de grans empre­ses com Amazon, Micro­soft o Google, i estan repar­tits per tot el planeta amb l’ob­jec­tiu d’ofe­rir un servei ràpid i esca­la­ble des de la persona més rica fins a la més pobra. El 70% del tràfic d’In­ter­net passa pels data­cen­ters d’aques­tes tres empre­ses.

Els data­cen­ters tenen un gran consum d’ener­gia, equi­va­lent a 1% del consum ener­gè­tic mundial. Per l’al­tra banda, tot l’eco­sis­tema depe­nent de les tecno­lo­gies de la comu­ni­ca­ció és respon­sa­ble gairebé pel 2% de tota l’emis­sió de diòxid de carboni anual en una escala global —tot i que caldria revi­sar dades més actu­als; amb el tema IA ha canviat força!—. A més, neces­si­ten grans quan­ti­tats d’ai­gua per poder refri­ge­rar tots els ordi­na­dors. Per exem­ple, s’es­tima que el data­cen­ter de Meta a Tala­vera de la Reina, una zona en perill de sequera, consu­mirà 600 mili­ons de litres d’ai­gua pota­ble anuals.

Seguim crei­xent desme­su­ra­da­ment i gastant recur­sos natu­rals com si fossin infi­nits. Real­ment neces­si­tem aquesta quan­ti­tat enorme de dades i d’in­for­ma­ció?

6. Dona suport a Israel i censura Pales­tina

Ja no és només Insta­gram, sinó la majo­ria de grans corpo­ra­ci­ons esta­tu­ni­den­ques que donen suport al geno­cidi del poble Palestí i l’apar­theid d’Is­rael. Concre­ta­ment, la xarxa social de Meta, col·­la­bora direc­ta­ment amb el govern isra­e­lià per deci­dir el que ha de ser censu­rat. Segons Human Right Watch, elimi­nen siste­mà­ti­ca­ment el contin­gut pro-Pales­tina o que criti­qui a Israel.

Però no es limita a això. El projecte Nimbus, en el qual parti­ci­pen Google i Amazon junta­ment amb el govern d’Is­rael, propor­ci­o­nen una infra­es­truc­tura tecno­lò­gica potent per seguir perpe­tu­ant el geno­cidi.

Aparent­ment, Google està ajudant a la loca­lit­za­ció i iden­ti­fi­ca­ció d’ob­jec­tius i propor­ci­o­nant eines de reco­nei­xe­ment facial. Algu­nes de les tecno­lo­gies d’IA (execu­tada per mitjà dels servi­dors de Google) que fa servir l’exèr­cit Isra­e­lià inclo­uen:

• Laven­der, un sistema amb uns parà­me­tres poc clars que ajuda a deci­dir si alguna persona té algun tipus de rela­ció amb o forma part del Hamàs. Per exem­ple, depe­nent si una persona està iden­ti­fi­cada com a home o dona, o si canvia molt de telè­fon, pot provo­car que bombar­de­gin casa seva.
• Where is Daddy, un sistema de geolo­ca­lit­za­ció amb IA capaç de seguir els movi­ments de perso­nes fins a casa seva per després bombar­de­jar-la.
• The Gospel, un sistema d’IA que s’en­car­rega de detec­tar quins edifi­cis estan contro­lats per Hamàs per poder-los bombar­de­jar.

Tot i que aquests siste­mes no siguin només de Meta, les grans corpo­ra­ci­ons tecno­lò­gi­ques juguen un paper fona­men­tal, directa o indi­rec­ta­ment, en el geno­cidi. Meta, per exem­ple, com ja hem vist, compar­teix infor­ma­ció inclús de qui hi ha en grups de What­sapp per a poder selec­ci­o­nar els objec­tius de Laven­der.

Què hauria passat si algun règim geno­cida de la Segona Guerra Mundial hagués tingut tota la infor­ma­ció que exis­teix ara a les xarxes?

7. Funci­ona com una droga

Insta­gram i altres xarxes soci­als provo­quen addic­ció. De fet, Meta ha estat denun­ci­ada per les impli­ca­ci­ons addic­ti­ves que provo­quen les seves xarxes soci­als. Per altre banda, un informe filtrat en una demanda de TikTok demos­tra que la compa­nyia sap que en poc menys de 30 minuts pot fer addicte a una persona.

I com fan això? De la mateixa manera que ho fan els jocs d’at­zar, o les drogues: les xarxes soci­als alli­be­ren petits estí­muls inter­mi­tents per mitjà dels “likes” i altres inter­ac­ci­ons que ens provo­quen la secre­ció de peti­tes dosis de dopa­mina. D’aquesta manera, amb aquesta contí­nua injec­ció d’hor­mo­nes del plaer, aquests estí­muls es conver­tei­xen en addic­ció.

L’ad­dic­ció neuro­lò­gica no és poca cosa. Als anys 50, un estudi va acon­se­guir que un conjunt de rates amb elèc­tro­des al cervell acabes­sin prefe­rint aquests estí­muls molt per sobre de menjar o dormir, i que acabes­sin pitjant compul­si­va­ment la palanca fins a morir exte­nu­a­des (la caixa de Skin­ner).

Aquí, el problema recau en el fet que mani­pu­len les nostres ments a nivells molt primi­tius: saben com es comporta el nostre cervell i posen en pràc­tica allò que van apren­dre primer en rates de labo­ra­tori i després en consu­mi­dors. En el llibre de Marta Peirano, El enemigo conoce el sistema, es descriu aquest procés i explica com a les nòmi­nes de les GAFAM (Google, Amazon, Face­book, Apple, Micro­soft) hi ha els millors soci­ò­legs, psicò­legs —i podem sospi­tar que altres bran­ques de la cièn­cia— sortits de les univer­si­tats més elitis­tes de EUA.

Han jugat amb les nostres ments i conti­nuen jugant com si fóssim rates de labo­ra­tori. Hem de deixar que això passi?

8. Fa diners amb la teva vida

Les grans corpo­ra­ci­ons tecno­lò­gi­ques busquen obte­nir el màxim bene­fici i créi­xer expo­nen­ci­al­ment. Tot i això, els seus produc­tes seguei­xen sent aparent­ment gratu­ïts. Però això no és res més que una para­doxa: el producte no és la xarxa social en si, el producte ets tu. Aques­tes corpo­ra­ci­ons venen les dades de lis usua­riïs per lucrar-se. A més, quan un contin­gut és penjat a Insta­gram, aquest deixa de ser propi­e­tat de la persona que el penja, i passa a ser de Meta que ho pot fer servir pel que vulgui.

Amb les dades de lis usua­riïs, les xarxes soci­als venen aquesta infor­ma­ció a empre­ses que es dedi­quen al data mining, o extrac­ti­visme de dades. Amb aques­tes dades es poden fer estu­dis de pobla­ció, crear anun­cis perso­na­lit­zats molt més efica­ços perquè mosse­gui l’es­quer, influir en elec­ci­ons. Cada usuari de Meta és moni­to­rat per cente­nars de compa­nyies dels més vari­ats orígens i propò­sits.

De fet, a prin­ci­pis del 2023, una filtra­ció i diver­ses inves­ti­ga­ci­ons reve­la­ven que algu­nes apps dels nostres telè­fons (entre elles, Insta­gram) ens escol­ten perma­nent­ment, analit­zant el que diem per, a poste­ri­ori, creuar la infor­ma­ció amb el nostre perfil a Inter­net i reven­dre’l a empre­ses dedi­ca­des a la publi­ci­tat. Trobem a les GAFAM entre les que fan servir aquest mètode.

En un món capi­ta­lista no hi ha res gratuït. Les nostres vides no tenen preu. No les venguis a espe­cu­la­dors digi­tals!

Fins i tot, la lluita contra Insta­gram és una lluita anti­ca­pi­ta­lista

Llui­tar contra Insta­gram és una part més de la lluita trans­ver­sal de l’an­ti­ca­pi­ta­lisme. Insta­gram ens fa addic­tes, ens mani­pula, ven la nostra inti­mi­tat, col·­la­bora amb el geno­cidi a Pales­tina, explota els seus treba­lla­dors i genera una gran quan­ti­tat de CO2 i de consum d’ai­gua. A més, perpe­tua els este­re­o­tips de gènere i el patri­ar­cat, és usat per bandes neona­zis per asso­lir el poder i iden­ti­fi­car migrants sense papers.

No ens hem d’obli­dar que Meta i altres corpo­ra­ci­ons són grans empre­ses esta­tu­ni­den­ques que cotit­zen a borsa i que tenen l’ob­jec­tiu d’acon­se­guir els màxims bene­fi­cis. Per tant, les xarxes soci­als són una part impor­tant de l’en­gra­natge que fa girar la maqui­nà­ria capi­ta­lista.

Insta­gram no es pot fer servir com una eina polí­tica perquè és una arma que apunta direc­ta­ment a nosal­tres. I fer-ho servir és conver­tir-nos en còmpli­ces de tot això. Fem-ho fàcil:

Digues NO a Insta­gram i NO al capi­ta­lisme de vigi­làn­cia.

I ara què? Alter­na­ti­ves a Insta­gram

La prin­ci­pal difi­cul­tat que ens trobem a les xarxes soci­als com Insta­gram és que són total­ment opaques. Això passa perquè:

• La infor­ma­ció està centra­lit­zada a servi­dors, en mans de grans multi­na­ci­o­nals, on es guarda la nostra infor­ma­ció sense saber qui la té. A més, només es pot compar­tir contin­gut amb la gent que forma part de la mateixa xarxa social.
• No sabem com funci­ona per dintre. L’al­go­ritme és un secret miste­riós. No sabem com ho fan per reco­ma­nar-nos contin­gut, si el micrò­fon ens espia o si estan fent servir el que pengem per entre­nar una IA assas­sina.
• Les dades ja no són teves i passen a les mans d’em­pre­ses de tota classe, perquè, com hem vist, tu ets el producte. Per sort, exis­tei­xen xarxes soci­als que poden ser una alter­na­tiva a aquest model opac i centra­lit­zat. Són les xarxes soci­als del Fedi­vers. Segons Wiki­pe­dia, el Fedi­vers és un mot que s’uti­litza habi­tu­al­ment i de forma infor­mal per a refe­rir-se a una fede­ra­ció oberta de servi­dors de xarxa social.

Deixant-nos de parau­les estra­nyes, el Fedi­vers és bàsi­ca­ment un grup de xarxes soci­als que es poden inter­con­nec­tar entre elles (com si des d’Ins­ta­gram pogues­sis escriure a TikTok, i a més pogues­sin exis­tir servi­dors dife­rents d’Ins­ta­gram a molts llocs). A les xarxes soci­als del Fedi­vers:

• La infor­ma­ció no viu en un únic servi­dor i es repar­teix entre els servi­dors que estan fede­rats entre ells. Aquests servi­dors estan repar­tits arreu del món i qual­se­vol persona, amb els conei­xe­ments tècnics sufi­ci­ents, en podria tenir un. Per exem­ple, podria haver-hi un servi­dor al teu barri per donar servei a la gent sòcia de la bibli­o­teca. Xarxes soci­als de proxi­mi­tat!
• És progra­mari lliure, el que signi­fica que alguna persona amb els conei­xe­ments tècnics sufi­ci­ents pot mirar com està fet el programa, buscar i solu­ci­o­nar errors, millo­rar-lo i fer apor­ta­ci­ons en una forma molt més parti­ci­pa­tiva i distri­bu­ïda de crear les apli­ca­ci­ons que fem servir.
• Les dades et perta­nyen, ja que les polí­ti­ques de priva­ci­tat solen ser menys abusi­ves. A més, sempre pots muntar-te el teu propi servei, o buscar-ne una persona amb qui confiïs. Serveis de proxi­mi­tat i de quali­tat 👌.

Algu­nes de les alter­na­ti­ves més cone­gu­des són:

• Masto­don: subs­ti­tu­eix Twit­ter (ara X)
• Pixel­fed: subs­ti­tu­eix Insta­gram
• Peer­tube: subs­ti­tu­eix Youtube
• Moltes més! Us aninem a fer la vostra inves­ti­ga­ció i desco­bri­ments.

Visi­teu la pàgina https://joint­he­fe­di­verse.net/ on podeu trobar més infor­ma­ció.

Hem d’apos­tar per servi­dors petits, fede­rats, auto­ges­ti­o­nats i soste­ni­bles davant l’em­ma­gat­ze­ma­ment massiu, centra­lit­zat i conta­mi­nant.

I què passa si no puc desa­pa­rèi­xer sense més?

Pot passar que, pel motiu que sigui, neces­si­teu tenir presèn­cia a les xarxes soci­als com Insta­gram, ja sigui per inten­tar arri­bar a més gent o perquè és l’única forma de posar-vos en contacte amb altres col·­lec­tius.

Exis­tei­xen propos­tes com la RAP que ens poden donar algu­nes idees si això passa. Propo­sen que, si hem de seguir exis­tint en el que anome­nen xarxes soci­als publi­ci­ta­ries, almenys es pren­guin les següents mesu­res. Resu­mi­da­ment:

• Usar sense promo­ci­o­nar: Evitar al màxim el rastreig i fer servir quan­tes menys funci­ons possi­bles. Per exem­ple, no incrus­tar-les a les nostres webs: el típic botó de m’agrada que es posa a la web i serveix per rastre­jar usua­riïs.
• Evitar contin­gut exclu­siu: Publi­car contin­gut exclu­siu a mitjans publi­ci­ta­ris és una manera indi­recta d’in­ci­tar a altres perso­nes a parti­ci­par-hi. Per exem­ple, en comp­tes de penjar un cartell o fer un post, pots publi­car un enllaç amb la infor­ma­ció penjada en algun altre medi (com ara un web) que esti­gui sota el nostre control prefe­ri­ble­ment.
• Evitar contri­buir econò­mi­ca­ment: Pagar per posar abans les nostres publi­ca­ci­ons és finan­çar i parti­ci­par d’un sistema publi­ci­tari que explota l’aten­ció de les perso­nes i genera un entorn digi­tal tòxic.

Tot i que aquests punts estan formu­lats des d’un punt de vista de lluita contra el sistema publi­ci­tari, són unes bones bases per fer servir les xarxes soci­als si no tens més remei. Altres mesu­res que podrien afegir-se per reduir el seu abast inclo­uen:

• Reduir les inter­ac­ci­ons al mínim, per evitar fer grafs soci­als, estu­dis, etc.
• No penjar mai fotos on surtin cares i, en gene­ral, cap mena de foto­gra­fia.
• No fer-les servir com a eina prin­ci­pal de comu­ni­ca­ció amb altres col·­lec­tius o perso­nes
• No fer-les servir com a eina prin­ci­pal de difu­sió La millor forma de no inter­ve­nir en tot el meca­nisme és no tenir-hi cap compte, i en cas de tenir-ne, reduir el seu ús al mínim. Inclús, penjar-hi coses que siguin sempre enlla­ços externs (a mitjans que contro­lis). I si algú t’hi parla, redi­ri­gir al teu canal de comu­ni­ca­ció prin­ci­pal.

El futur de la nostra priva­ci­tat

Recent­ment, s’ha impe­dit la publi­ca­ció d’una llei Euro­pea (chat control) que volia prohi­bir el xifratge d’ex­trem a extrem amb l’ex­cusa de prote­gir la infan­tesa de la pede­ràs­tia. Grosso modo impe­dia la comu­ni­ca­ció segura entre perso­nes sense possi­bi­li­tat de poder acce­dir al contin­gut del missatge. Aquesta llei encara s’està deba­tent i pot acabar sent apro­vada, cosa que supo­sa­ria la impos­si­bi­li­tat de tenir comu­ni­ca­ci­ons segu­res entre perso­nes, violant l’ar­ti­cle 7 de la carta dels drets fona­men­tals Euro­peus (el dret al respecte de la vida privada i fami­liar).

Per altra banda, més d’una vegada s’ha volgut fer servir el fet que una persona faci servir comu­ni­ca­ci­ons segu­res com a indici del fet que era una persona delin­qüent. És a dir, s’està crimi­na­lit­zant l’ús d’ei­nes de confi­ança que perme­ten esta­blir comu­ni­ca­ci­ons segu­res i priva­des, titllant lis usua­riïs de delin­qüents.

S’han de prote­gir les comu­ni­ca­ci­ons segu­res, la priva­ci­tat i segu­re­tat de lis usua­riïs, tant com prote­gim la lliber­tat d’ex­pres­sió. De fet, com més gent faci servir aques­tes eines al seu dia a dia, menys sospi­tós serà el moment quan algú que ho neces­siti fer servir per neces­si­tat. Fer servir eines com What­sapp, en comp­tes d’al­tres que sí que es preo­cu­pen de la priva­ci­tat de lis usua­riïs (com Signal, Tox, Matrix/Element, etc.), fa que aquells que les fan servir siguin sospi­to­sos d’es­tar amagant alguna cosa. Ja no és que ens preo­cu­pem de nosal­tres, sinó que ens preo­cu­pem de totis.

Davant d’un futur que tendeix cap a una disto­pia on ens governi la dicta­dura del capi­ta­lisme de vigi­làn­cia, hem de fomen­tar eines que ens alli­be­rin i sabo­te­jar aque­lles que ens opri­mei­xin. Apos­tem per l’au­to­ges­tió digi­tal, les cures de segu­re­tat i priva­ci­tat, i el progra­mari lliure!

Disclai­mer (seguim sent nosal­tres)

Després de llegir aquesta disto­pia és normal sentir-se mala­ment per fer servir Insta­gram. No és la nostra inten­ció fer un judici de valors a la gent per fer servir aques­tes xarxes. Ente­nem, que dins d’aquest món en el qual vivim, exis­tei­xen moltes contra­dic­ci­ons en què tothom cau i no per això som millors o pitjors.

La inten­ció del text és pura­ment divul­ga­tiva: vol gene­rar discurs i conei­xe­ment en un moment histò­ric que les tecno­lo­gies són cada cop més impor­tants, però hi ha un gran buit de cons­ci­èn­cia de com funci­o­nen. Per això és impor­tant llui­tar contra aquest desco­nei­xe­ment i fomen­tar l’em­po­de­ra­ment digi­tal de les perso­nes.

Elabo­rem les nostres idees analit­zant la infor­ma­ció que tenim a l’abast, des d’una pers­pec­tiva femi­nista, anti­ra­cista, anti­co­lo­nial i lliber­tà­ria. Si ets una persona inte­res­sada en aquesta matè­ria, amb ganes d’apren­dre o gene­rar discurs, et pots posar en contacte amb nosal­tres per anar formant una xarxa soli­dà­ria i conti­nuar avan­çant en aquests temes.