III Congres Sobirania Tecnologica - Barcelona

Intro­duc­ció

La tecno­lo­gia és tot aquell conjunt de conei­xe­ment tècnic que ens permet adap­tar-nos al medi ambi­ent. La nostra histò­ria està plena de millo­res tecno­lò­gi­ques que ens han portat a poder viure millor. Des del grup promo­tor Sobtec, volem centrar-nos en un seguit de tecno­lo­gies, que comen­cen a agafar relle­vàn­cia a partir dels anys 60, i que emmar­quem dins del terme de tecno­lo­gies infor­mà­ti­ques.

Sobi­ra­nia i Tecno­lo­gia

L’ex­pan­sió i evolu­ció de les tecno­lo­gies infor­mà­ti­ques han gene­rat canvis en la nostra manera de treba­llar; rela­ci­o­nar-nos i comu­ni­car-nos amb una velo­ci­tat que no deixa espai a la refle­xió. S’ha propi­ciat, per una banda, el subjecte passiu que consu­meix produc­tes i serveis, i per una altra, s’ha accen­tuat la cosi­fi­ca­ció de les rela­ci­ons soci­als a través de la compra d’aquests produc­tes. És en aquest punt on és impor­tant l’em­po­de­ra­ment col·­lec­tiu per acon­se­guir que, aques­tes millo­res tecno­lò­gi­ques, ens portin a satis­fer les nostres neces­si­tats i a poder viure millor en el nostre medi ambi­ent.

Ser sobi­rans tecno­lò­gi­ca­ment

Ser sobi­rans tecno­lò­gi­ca­ment comporta tenir els conei­xe­ments i la capa­ci­tat per deci­dir sobre la tecno­lo­gia. Quan les progra­ma­do­res dels anys 60 escri­vien codi pels colos­sals ordi­na­dors de l’època, aquell codi era un bé comú que compar­tien entre elles, i formava part del conei­xe­ment d’aque­lla comu­ni­tat. No era una merca­de­ria. Però als anys 80, seguint la lògica del capi­tal, es va mercan­ti­lit­zant aquell codi, es van afegir restric­ci­ons als usua­ris en format de llicèn­cies, i es va acabar amb l’hà­bit de compar­tir el conei­xe­ment. L’any 1985, amb la funda­ció de la Free Soft­ware Funda­tion, neix un movi­ment que trenca amb l’es­pi­ral mercan­ti­lit­za­dor del progra­mari, i posa les bases per garan­tir les lliber­tats perdu­des, i tornar a desen­vo­lu­par per la comu­ni­tat, s’ano­menà progra­mari lliure. D’aquesta manera, s’obre la via per poder ser sobi­rans tecno­lò­gi­ca­ment en un àmbit tan impor­tant com és el del progra­mari.

El moment que estem vivint

Però l’evo­lu­ció de les tecno­lo­gies infor­mà­ti­ques està acom­pa­nyada d’una cons­tant pèrdua de sobi­ra­nia: el progra­mari lliure no té una presèn­cia desta­ca­ble en sectors on, a priori, hauria de ser hege­mò­nic, com el de l’edu­ca­ció o l’ad­mi­nis­tra­ció pública; la capa­ci­tat tecno­lò­gica de captar i analit­zar dades de forma massiva s’està utilit­zant per mercan­ti­lit­zar les dades priva­des de les perso­nes; les millo­res tecno­lò­gi­ques en siste­mes d’in­for­ma­ció, debat i presa de deci­si­ons no s’apli­quen per ampliar les estruc­tu­res demo­crà­ti­ques dels estats; i aquesta nova econo­mia extrac­tiva, sorgida gràcies a aquesta evolu­ció tecno­lò­gica, se salta la lega­li­tat i intenta norma­lit­zar els seus serveis.

El Mobile World Congress

I és en aquesta conjun­tura que ens trobem amb un Mobile World Congress que capta l’aten­ció de mitjans inter­na­ci­o­nals i mono­po­litza la infor­ma­ció dels mitjans locals amb tres missat­ges: la presen­ta­ció de les nove­tats tecno­lò­gi­ques de l’any, l’enorme quan­ti­tat de diners que es mouen en aquest sector, i Barce­lona com el nou hub tecno­lò­gic i empre­sa­rial del sud d’Eu­ropa.

Però darrere d’aquesta panta­lla infor­ma­tiva, s’ama­guen dos objec­tius que porten a grans empre­ses a gastar-se mili­ons per tenir una presèn­cia desta­cada en aquesta fira. El primer és promoure el fetitxe del producte tecno­lò­gic, amagant-nos les rela­ci­ons soci­als que hi ha darrere, tant en la produc­ció dels aparells elec­trò­nics, com en el desen­vo­lu­pa­ment del progra­mari que els fa funci­o­nar, com en el seu consum. El segon és lliu­rar una nova bata­lla per acon­se­guir ser l’em­presa que controla la tecno­lo­gia: la gestió de les dades dels usua­ris, la xarxa per la qual viat­gen, o les trans­fe­rèn­cies bancà­ries. Un camp de bata­lla on l’es­tat hi parti­cipa com a àrbi­tre a temps parcial, i on el capi­tal li ha guanyat la partida a la sobi­ra­nia.

• Sobtec
• Programa
• Inscriu-te
• Grup promo­tor
• La nostra wiki
• Congrés 2017
• Congrés 2016

 Calen­dari

10:00h a 10:30h

BENVIN­GUDA I PRESEN­TA­CIÓ DEL CONGRÉS

Presen­ta­rem el Congrés 2018 i dona­rem un espai a les compa­nyes de Cala­fou per a que ens puguin parlar del segon volum del llibre 'La sobi­ra­nia tecno­lò­gi­ca’

10:30h a 11:30h

 

PENSANT LES SOBI­RA­NIES. EL PA DE CADA DIA

La reapro­pi­a­ció del nostre quoti­dià passa per la coor­di­na­ció dels avan­ços de les dife­rents sobi­ra­nies amb una visió crítica i comuna. La Sobi­ra­nia Alimen­tà­ria proposa recu­pe­rar els sabers tradi­ci­o­nals, dotant-los d’ei­nes que opti­mit­zin els recur­sos i millo­rin la quali­tat de vida tant al camp com a casa. (Ana Correro)

– en català –

11.30h a 12.30h

 

LES XARXES I ELS ROBOTS ESDE­VE­NEN SOCI­ALS: CAL UN DEBAT ÈTIC

Inter­net i els telè­fons mòbils han propi­ciat l’apa­ri­ció de les xarxes soci­als, un feno­men difí­cil de preveure fa tan sols unes dèca­des; com tampoc ho era que els robots sortis­sin de l’àm­bit estric­ta­ment labo­ral per fer tasques assis­ten­ci­als o educa­ti­ves. Actu­al­ment, es fa difí­cil saber com la crei­xent inter­re­la­ció amb màqui­nes efec­tarà l’evo­lu­ció de la soci­e­tat. Per això, quan s’in­tenta esta­blir un debat ètic, sovint es recorre a la cièn­cia-ficció; en repas­sa­rem uns quants exem­ples. (Carme Torras Genís)

– en català –

 

TROBADA DE PROVE­Ï­DO­RES DE SOLU­CI­ONS LLIU­RES: COLEC­TIC I LLEIAL­TEC

Obrim la porta a un espai de soci­a­lit­za­ció d’aquells projec­tes que són provei­dors de solu­ci­ons basa­des en tecno­lo­gies lliure. Lleial­tec i Colec­tic presen­ta­ran la seva expe­ri­èn­cia amb Next­Cloud, on no només parla­ran de la seva implan­ta­ció sinó també del desen­vo­lu­pa­ment portat a terme d’al­gun del seus mòduls. (Lleial­Tec i Colec­tic)

– en català –

12:30h a 13:00h

DESCANS

13.00h a 14.00h

 

INTEL·­LI­GÈN­CIA ARTI­FI­CIAL: LLUMS I OMBRES

Parla­rem de l’es­tat actual de la intel·­li­gèn­cia arti­fi­cial per tal d’en­ten­dre quin és el poten­cial d’aquesta tecno­lo­gia. Promou­rem un debat crític al voltant d’aquesta, per així iden­ti­fi­car les claus pel control de la sobi­ra­nia d’aquest mitjà tecno­lò­gic i per discu­tir quin paper pot tenir la intel·­li­gèn­cia arti­fi­cial a l’hora de gene­rar bé comú. (Hector Geff­ner)

– en caste­llà –

 

CENSURA D’IN­TER­NET AL REFE­RÈN­DUM CATALÀ

Durant del refe­rèn­dum sobre la inde­pen­dèn­cia de l’1 d’oc­tu­bre, no només va haver-hi repres­sió al carrer, sinó també censura a Inter­net. En aquesta xerrada s’ex­pli­ca­ran quins mèto­des va fer servir l’es­tat i els prove­ï­dors d’In­ter­net per censu­rar la infor­ma­ció sobre el refe­rèn­dum, i també quins mèto­des es van fer sevir per evitar-ho. (Matt­hias Brug­ger)

– en català –

14:00h a 15:30h

DINAR

Posa­rem una taula al mateix espai del Congrés per poder dinar totes juntes. Us podeu apun­tar a la fide­uada o portar el vostre menjar.

15.30h a 16.30h

 

COOPE­RA­TI­VISME DE PLATA­FORMA

La impor­tàn­cia de trans­ver­sa­lit­zar les pràc­ti­ques de l’eco­no­mia soli­dà­ria a la gover­nança i la gestió de les plata­for­mes digi­tals. (Comis­sió Proco­muns de la XES)

– en català –

 

BLOCK­CHAIN, UN UNIVERS CONTRA­DIC­TORI

Mentre les mone­des crip­to­grà­fi­ques pene­tren amb força al mains­tream, creix la bombo­lla econò­mica i d’idees sense cap utili­tat més enllà de la pura espe­cu­la­ció. S’està avan­çant en la direc­ció promesa? Serem capa­ces de fer servir aquest sistema revo­lu­ci­o­nari pel bé comú o estem davant una deriva orwe­li­ana? (Pau Escrich i Abel Boldú)

– en català –

16.30h a 17.30h

 

INTRO­DUC­CIÓ A UNA GAMI­FI­CA­CIÓ CRÍTICA

Recent­ment, el capi­tal ha propo­sat contro­lar diver­sos àmbits de la nostra vida apli­cant mecà­ni­ques lúdi­ques proce­dents dels (video)jocs. Allu­nyant-nos de lectu­res apoca­líp­ti­ques, en aquesta xerrada es proposa una intro­duc­ció crítica al concepte de gami­fi­ca­ció, posant l’ac­cent en les possi­bi­li­tats radi­cals que resi­dei­xen en l’ús de les tecno­lo­gies lúdi­ques. Si no es juga, no és la meva revo­lu­ció. (Luca Carrubba)

– en caste­llà –

NEUTRA­LI­TAT A LA XARXA. UN VALOR EN RISC

(Nacho Amadoz)

– en català –

17.30h a 18.30h

 

TROBADA DE PROVE­Ï­DO­RES DE SOLU­CI­ONS LLIU­RES: COL·­LEC­TI­VAT I COOP­DEV

Coop­Dev compar­tirà les estra­tè­gies que està fent servir per atraure contri­bu­ï­do­res a projec­tes tecno­lò­gics de soft­ware lliure amb impacte social, i Col·­lec­ti­vaT ens presen­tarà el sistema de reco­nei­xe­ment de veu en català, obert i lliure que estan desen­vo­lu­pant. (Coop­Dev i Col·­lec­ti­vaT)

– en català –

 

LLICÈN­CIES LLIU­RES: UNA EINA FONA­MEN­TAL PER A LA SOBI­RA­NIA!

En aquesta presen­ta­ció en Malcolm expli­carà els elements bàsics i els avan­tat­ges de les llicèn­cies de progra­mari i de contin­guts lliu­res (GPL, MIT, Crea­tive Commons, etc.), com s’uti­lit­zen i com afavo­rei­xen la sobi­ra­nia tecno­lò­gica. (Malcolm Bain)

– en caste­llà –

18:30h a 19:30h

 

PREPA­REM-NOS PER A UNA REVO­LU­CIÓ

Ens hem de prepa­rar per a l’ano­me­nada Quarta Revo­lu­ció Indus­trial? Què pot voler dir prepa­rar-se per a una revo­lu­ció? Vol dir que no l’es­tem fent nosal­tres? I si no l’es­tem fent, qui la fa? Prepa­rar-se per a una revo­lu­ció que no farem nosal­tres no és dispo­sar-se a l’es­de­ve­ni­ment i als seus possi­bles inaca­bats. Lluny d’això, és una crida a l’ac­ció urgent que ens posa en una rela­ció servil amb el futur imme­diat i el seu sentit tancat. (Marina Garcés)

– en català –

* Hi haurà servei de ludo­teca amb acti­vi­tats orga­nit­za­des. Si el neces­si­tes, inscriu-te al Congrés.

Segueix-nos