Notícia traduida de l’article al The Guardian
La Casa Blanca qualifica la decisió -que podria tenir implicacions importants per a l’ús de la web- «victòria per al poble nord-americà»
Google va violar les lleis antimonopoli mentre construïa un imperi de cerca a Internet, un jutge federal va dictaminar dilluns en una decisió que podria tenir implicacions importants per a la forma en què la gent interactua amb Internet.
El jutge Amit Mehta va trobar que Google va violar la secció 2 de la Llei Sherman, una llei antimonopoli dels Estats Units. La seva decisió estableix que Google va mantenir el monopoli dels serveis de cerca i la publicitat.
«Després d’haver considerat acuradament i pesat el testimoni i l’evidència, el tribunal arriba a la següent conclusió: Google és un monopolista, i ha actuat com un per mantenir el seu monopoli», diu la sentència.
La sentència és una de les decisions antimonopoli més grans en dècades, acaparant un cas que enfronta el departament de justícia contra una de les empreses més valuoses del món. També va ser part d’un impuls més ampli en els últims anys del Departament de Justícia i la Comissió Federal de Comerç, així com reguladors europeus, per examinar les grans empreses tecnològiques per a pràctiques suposadament monopolistes.
No hi va haver cap jurat en el judici, que va començar al setembre de l’any passat abans de prendre un llarg parèntesi perquè Mehta considerés una sentència. Els arguments de cloenda es van embolicar en la primera setmana de maig, amb Mehta concloent el judici afirmant que era conscient de la gravetat del cas tant per a Google com per al públic.
Google recorrerà la decisió, segons el seu president d’afers globals, Kent Walker, que en un comunicat citava parts de la sentència on Mehta va descriure el cercador de la companyia com a superior als seus competidors.
«Aquesta decisió reconeix que Google ofereix el millor motor de cerca, però conclou que no se’ns ha de permetre que ho posi fàcilment», va dir Walker.
Mehta va qualificar les diligències de «notables» i va elogiar la qualitat dels advocats a banda i banda del cas en la seva sentència, assenyalant que milions de pàgines i petabytes de dades van canviar de mans durant la fase de descobriment del cas.
El fiscal general dels Estats Units, Merrick Garland, va qualificar la sentència com «una victòria històrica per al poble nord-americà», i va afegir: «Cap empresa -per gran o influent que sigui- està per sobre de la llei».
La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, va dir que la «repetició pro-competitiva és una victòria per al poble nord-americà», i va afegir: «Els nord-americans mereixen una internet que sigui lliure, justa i oberta per a la competència».
Els fiscals del govern havien argumentat durant el judici que Google monopolitzava il·legalment el control sobre el mercat de cerca a Internet, gastant desenes de milers de milions de dòlars cada any en contractes a proveïdors com Apple i Samsung per tal de convertir-se en el motor de cerca per defecte en els seus dispositius. Els advocats del departament de Justícia van acusar Google d’utilitzar la seva posició dominant en el mercat – van al·legar que la companyia controla al voltant del 90% del mercat de cerca dels Estats Units – per aglomerar els rivals i augmentar els seus propis ingressos publicitaris.
Aquests acords de distribució per defecte van donar a Google un avantatge anticompetitiu sobre els seus rivals, la sentència de Mehta va trobar, afirmant que l’empresa no va donar justificacions vàlides per a aquestes ofertes. Google també va gastar grans sumes de diners per assegurar aquests acords, va assenyalar la sentència, pagant més de 26.000 milions de dòlars només el 2021 a empreses com Apple per tal de convertir-se en el motor de cerca per defecte en els dispositius.
La sentència de Mehta no estableix quines sancions s’enfrontarà Google per violar la llei antimonopoli, deixant grans preguntes sobre el futur del domini de l’empresa sobre la indústria de cerca i com funcionarà.
La defensa de Google es basava en l’argument que l’empresa simplement proporciona un millor servei als consumidors que altres motors de cerca. Els advocats de l’empresa van assenyalar productes com el Bing de Microsoft com a inferior a Google, i van argumentar que els contractes per fer de Google el motor per defecte en dispositius no constituïen violacions antimonopoli. També van argumentar que Mehta hauria de prendre una definició més àmplia del mercat de cerca, presentant Google com un dels serveis de gamma que la gent utilitza per buscar a Internet, que inclou altres gegants tecnològics com TikTok i Amazon.
Un altre punt de contenció durant el judici va ser la història de Google d’eliminar les comunicacions internes i tenir els seus xats automàticament configurats per no retenir l’historial de missatges. El govern va al·legar que Google estava eliminant intencionadament missatges que podrien ser desfavorables per a ell durant el judici, un càrrec que Google va negar. Mehta va castigar els advocats de Google durant el judici per la incapacitat de retenir missatges i polítiques de manteniment de registres laxos.
«És impactant per a mi, o sorprenent per a mi, que una empresa ho deixi als seus empleats per decidir quan preservar documents», va dir Mehta durant els arguments de tancament.
La sentència de Mehta finalment va optar per no sancionar Google per no preservar el xat dels empleats, però va dir que el tribunal va ser «retirat per les longituds a les quals Google va per evitar crear un rastre de paper per als reguladors i els litigants».
El departament de justícia va presentar originalment la seva demanda contra Google el 2020, però més tard es va unir en una acció legal més àmplia que incloïa advocats generals de més de tres dotzenes d’estats i territoris. Durant l’obertura d’arguments, l’advocat del govern Kenneth Dintzer va declarar que el judici era sobre «el futur d’Internet».
Gran part del judici es va desenvolupar a porta tancada, el que va portar als defensors de la transparència i als crítics tecnològics a al·legar que Google estava tractant de mantenir el cas fora del discurs públic i sufocar la cobertura dels mitjans de comunicació. Google va sol·licitar amb èxit bloquejar l’accés públic a l’evidència i als testimonis, argumentant que potencialment revelaria secrets comercials.
La fiscal general de Nova York, Letitia James, que va formar part de l’acció legal contra Google, va celebrar la decisió dilluns. «Aquesta és una victòria important per evitar que el poder corporatiu sense control sufocar la competència i controlar les nostres dades i privacitat», va escriure James a X.
El gegant tecnològic s’enfronta a una altra demanda antimonopoli del departament de justícia a finals d’aquest any, que se centrarà en les seves pràctiques publicitàries i si monopolitzava il·legalment la tecnologia de publicitat clau.
Google no va respondre immediatament a una sol·licitud de comentari.