Del 19 de desembre de 2008 al 7 de febrer de 2009. Sala Rosa Vallespí (2a planta)
ENTRADA GRATUÏTA
Matins: de dilluns a dissabte d’11 a 14h
Tardes: de dilluns a divendres de 17 a 20h
El Centre de Cultura de Dones, continuant amb la seva línia de genealogies femenines, acull i presenta aquesta exposició que pretén retre homenatge a la primera generació de preses polítiques del franquisme. Amb aquesta exposició volem contribuir a donar a conèixer les històries de moltes dones que, des de la reivindicació política, van obrir una crisi en el model de societat dominant, desafiant tant el feixisme com la societat patriarcal d’arrels seculars.
L’exposició s’ha organitzat de tal manera que permet visibilitzar l’experiència penitenciària de les dones – a les primeres dècades de la dictadura franquista -, establint un diàleg continu entre memòria i història, entre imatges, documents, records i testimonis de les dones empresonades. Experiència, la de la massificació de recluses a les presons però també als convents o edificis cedits per l’església per tal de recloure-les, que s’ha revelat amb tota la seva força humana.
En els darrers anys s’ha començat a fer visible, a pel·lícules, documentals i exposicions com la que ara presentem, el protagonisme de les dones en la lluita contra el franquisme. És a partir dels anàlisis i la recerca de les genealogies femenines, però també del treball d’historiadors i historiadores que, recolzant-se en els testimonis, s’ha analitzat aquest protagonisme silenciat i s’han reconegut les històries de vida de moltes dones, el que ens permet conèixer millor la història en la seva complexitat.
Sabem “que la nostra història contemporània no es pot elaborar amb simples termes d’objectivitat i distanciament, com es pregona tant i interessadament des de diferents àmbits acadèmics. La nostra responsabilitat major s’ha centrat a saber, conèixer i transmetre unes experiències històriques de la manera més veraç i rigorosa possible.” • Sergio Gálvez i Fernando Hernández, Curadors de l’exposició.
L’exposició ens permet conèixer “la doctrina de la redempció de penes pel treball, la conversió en carcelleres de les monges de diversos ordres religiosos, les condicions de vida – i de mort – a les presons i els convents esdevinguts presons de dones, la situació dels fills de les preses... I també ens permeten reviure la lluita per la supervivència, la solidaritat davant la dissort, la resistència individual i col·lectiva de les que no tenien cap poder contra els i les qui tot ho podien". • M. Jesús Bono. Directora general de la Memòria Democràtica. Generalitat de Catalunya.
“Un tret comú dels relats de les preses, tant els que tenen forma novel·lada com els reproduïts en forma d’entrevista, està donat per la reafirmació de les militants en la seva trajectòria vital: elles no es penedien de l’activitat desenvolupada en defensa de les seves idees.../... un altre denominador comú dels relats biogràfics és la voluntat de deixar constància de la política mesquina, quotidiana, dels vencedors, que no coneixia límits pel que fa a l’aniquilació dels derrotats: la humiliació, la fam, la por, la suspensió de la dignitat”. • Carme Molinero. Universitat Autònoma de Barcelona.