Nom i cognoms: Ana Freire Veiga
Lloc i any de naixement: Rábade (Galícia), 1983
Càrrecs: des de setembre del 2021, és directora de l’Àrea de Tecnologia de la UPF Barcelona School of Management. Anteriorment, va ser investigadora al Grup de Recerca en Ciència Web i Computació Social i professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF. També va ser coordinadora del Centre d’Estudis de Sostenibilitat de la UPF i és impulsora de la iniciativa Wisibilízalas, un concurs per fomentar les vocacions STEM entre estudiants de primària i secundària.
Formació: enginyera en Informàtica i doctora cum laude per la Universitat de A Coruña. Va fer estades de recerca a la Universitat de Glasgow, el National Research Council of Italy i Yahoo Labs Barcelona.
Des d’aquest mes de setembre, Ana Freire és la directora de l’Àrea de Tecnologia de la UPF Barcelona School of Management. Anteriorment, va ser investigadora al Grup de Recerca en Ciència Web i Computació Social i professora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, des d’on va impulsar la creació del grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades. Una de les seves línies d’investigació actual se centra en la detecció i la caracterització de comportaments suïcides a les xarxes socials gràcies a l’ús de la intel·ligència artificial. Això s’ha concretat en el projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms), liderat des de la Universitat Pompeu Fabra i que des del 2017 té com a objectiu contribuir a la reducció del nombre de casos de suïcidi a Espanya.
També té una faceta rellevant en qüestions de divulgació i foment de vocacions científiques. En destaca la creació i l’impuls del concurs internacional Wisibilízalas, que té com a objectiu principal fer visibles les dones vinculades a la ciència i la tecnologia perquè estudiants de primària i secundària les coneguin i les tinguin com a referents.
Com sorgeix el projecte STOP? Quina problemàtica vol eradicar?
El projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms) neix l’any 2017 amb l’objectiu de contribuir a la reducció de casos de suïcidi: cada any, més de 3.000 persones es treuen la vida a Espanya, al voltant de 500 a Catalunya, i si comptabilitzem els intents de suïcidi, aquestes xifres es poden multiplicar per quatre. La majoria d’aquestes persones no havien rebut un diagnòstic o un tractament, en part pel difícil accés a les consultes de salut mental i pel tabú que envolta aquesta problemàtica.
El projecte STOP neix l’any 2017 amb l’objectiu de contribuir a la reducció de casos de suïcidi: cada any, més de 3.000 persones es treuen la vida a Espanya
STOP vol prestar ajuda a persones que potser no estiguin rebent atenció psicològica i que, pel seu perfil a les xarxes socials, encaixin dins d’un perfil de risc.
Com s’aplica la IA per aconseguir els objectius marcats? Quin tipus d’aprenentatge automàtic heu desenvolupat?
-
Aquest projecte utilitza tècniques computacionals i intel·ligència artificial per estudiar malalties mentals en xarxes socials, en particular, les tendències suïcides, la depressió i els trastorns de la conducta alimentària (TCA) que, en casos greus, també poden derivar en autolesions i/o ideació suïcida.
Amb el coneixement expert de psicòlegs i psiquiatres del nostre equip, filtrem de manera automàtica i completament anònima publicacions de xarxes socials que inclouen paraules o frases que habitualment fan servir pacients amb alt risc de suïcidi, depressió o trastorns de la conducta alimentària. Aquestes publicacions s’etiqueten en funció de si representen o no perfils de risc. Posteriorment, se n’extreuen determinades característiques lingüístiques, d’imatge o d’activitat en xarxes, com poden ser la freqüència de publicació o el nombre de seguidors. Aquesta informació és l’entrada a algoritmes d’intel·ligència artificial que aprenen quines són les característiques comunes a grups de risc.
Utilitzem tècniques computacionals i intel·ligència artificial per estudiar malalties mentals en xarxes socials
Utilitzem diferents tècniques d’intel·ligència artificial: aprenentatge profund (o deep learning) per a l’anàlisi d’imatge, algoritmes de clustering o agrupament per detectar comunitats i algoritmes de processament del llenguatge natural per al processament de text, entre d’altres.
-
Quin contingut analitzeu de les xarxes socials? Com es poden establir patrons de conducta?
Analitzem text, imatge i activitat, intentant trobar-hi factors que habitualment el personal especialitzat pregunta directament als seus pacients en les consultes: si tenen suport social, la seva qualitat de son, possibles factors de risc, preocupacions recurrents, etc. Aquestes preguntes es resolen en l’entorn de les xarxes socials analitzant si un usuari té moltes connexions, si té activitat durant les hores de son o si comenta o demostra interès per certs temes.
El nostre projecte ha permès aprendre característiques diferencials entre els grups d’"alt risc", per a cadascun dels casos estudiats (depressió, suïcidi i TCA). Algunes d’aquestes característiques són demogràfiques (rang d’edat i sexe més comú en usuaris d’alt risc) i altres relacionades amb els interessos dels usuaris (per exemple, aquells amb trastorns de la conducta alimentària solen tenir interessos per dietes estrictes d’aprimament, dietes veganes, o exercicis intensos per arribar a una ràpida pèrdua de pes).
La IA, entre altres coses, ens ajuda a obtenir i digerir grans quantitats de dades que, d’altra manera, trigaríem molt més temps a processar?
-
Efectivament, la intel·ligència artificial, acompanyada del gran poder de computació que tenim avui en dia, permet automatitzar processos complexos d’una manera molt eficient, fins al punt que permet accelerar la recerca de solucions.
-
Teniu detectat quin seria el perfil prototípic d’usuari de xarxes socials amb tendències al suïcidi?
-
Sí, solen ser dones, de menys de 39 anys, amb falta de suport social, que fan referència a abús de substàncies (drogues, alcohol) o a temes relacionats amb el suïcidi o les autolesions, entre d’altres.
STOP és un projecte col·laboratiu amb més institucions. Quin paper hi juga la UPF? I quin paper hi juguen la resta d’institucions?
El projecte va servir també per treballar conjuntament amb el Telèfon de l’Esperança. En què consistia la col·laboració? Quins resultats es van obtenir?
-
Com a resultat de les nostres investigacions vam obtenir característiques diferencials entre els grups d’"alt risc" per a cadascun dels casos estudiats (depressió, suïcidi i TCA). Aquesta informació va permetre llançar una campanya a Instagram i a Facebook dirigida a usuaris que encaixaven en els perfils d’alt risc. Aquesta campanya, en col·laboració amb el Telèfon de l’Esperança i el Telèfon de Prevenció del Suïcidi, va consistir en la publicació d’anuncis a través del feed (anuncis estàtics) o stories (històries dinàmiques) que presentaven telèfons d’ajuda actius 24 hores a col·lectius amb característiques similars a les destacades pels algoritmes d’intel·ligència artificial en grups de risc.
Anuncis tipus emprats en la campanya llançada a les xarxes socials. La campanya es va executar durant 24 dies al voltant de les dates nadalenques de 2020–2021, i va aconseguir 667.655 persones, amb el major nombre de visualitzacions l’1 de gener del 2021 (90.993 usuaris). El major nombre de visualitzacions es va dirigir al grup de TCA (va arribar a 545.415 persones), amb els seus pics de més audiència el 25 de desembre del 2020 i l’1 de gener del 2021 (coincidint amb les dates en què més àpats familiars es fan). Aquesta campanya va aconseguir augmentar en un 60% el nombre de trucades provinents de xarxes socials al Telèfon de l’Esperança.
La IA podria ser útil per detectar altres mals hàbits/comportaments a través de les xarxes socials? Què ens aporten les xarxes socials en aquest tipus d’investigacions?
Com es podria evitar aquest mal ús de la tecnologia?
Sens dubte, mitjançant la regulació de l’ús de la IA, cosa que ja s’està fent fins i tot a escala europea, i que caldrà anar perfilant i adaptant per donar resposta als futurs reptes que vagin sorgint en relació amb l’ús d’aquesta tecnologia.
A part del finançament rebut a través del programa María de Maeztu del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, heu obert una campanya de crowdfunding. Quin és l’objectiu? Ha estat suficient?
L’objectiu de la campanya de crowdfunding a la qual es pot accedir des de la web del projecte és aconseguir finançament per ampliar les campanyes en xarxes socials en col·laboració amb el Telèfon de l’Esperança, i contractar una persona investigadora per explorar nous problemes, com la soledat, que avui en dia, i sobretot després de la pandèmia, no només afecta gent gran. La campanya de crowdfunding no està funcionant com s’esperava; però, afortunadament, vam tenir l’ajuda de la iniciativa Benestar Planetari de la UPF, que ens ha permès fer la primera campanya a les xarxes socials, així com pagar el cost associat a algunes de les nostres publicacions perquè siguin d’accés gratuït per a aquelles persones que les vulguin consultar.
-
-
-