El Parlament aprova una llei que reconeix que totes les dones trans poden ser víctimes del masclisme

El Parlament ha aprovat aquest divendres per unanimitat una modificació de la llei del 2008 per erradicar la violència masclista. Un dels punts destacats de la nova llei és que des d'ara la norma catalana reconeixerà les dones trans com a víctimes de violència masclista tant si els documents oficials les defineixen com a dones com si no. Tot i que legislació posterior i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) ja reconeixien aquest fet, calia actualitzar la llei catalana, que fins ara requeria que les dones trans haguessin estat diagnosticades de "disfòria de sexe" o s'haguessin tractat mèdicament durant almenys dos anys per poder ser reconegudes com a víctimes de violència masclista. La reforma serveix per blindar els drets de les dones trans per defensar-se del masclisme.

"Reconèixer les dones transgènere és un deute històric", explica a l'ARA l'advocada penalista Laia Serra, que va treballar el text base de la llei que després s'ha debatut al Parlament. Catalunya En Comú-Podem va impulsar la reforma de la llei, que ha acabat sumant els suports de tots els grups. 

La reforma de la llei també inclou el concepte de consentiment sexual com a "voluntat expressa" des de la "llibertat", una voluntat que s'ha de mantenir "durant tota la pràctica sexual", acotada a "determinades pràctiques" i "determinades mesures de precaució". Reconeix, a més, com a violència masclista la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius, així com l'econòmica –incloent-hi l'"impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries"–, la digital –actes de masclisme i misogínia que es cometen online–, la de segon ordre –represàlies contra les persones que donen suport a les víctimes– i la vicària –contra els fills amb l'objectiu de fer mal a la dona.

A més, estableix nous àmbits en què aquesta violència es pot produir contra les dones, començant per la violència institucional, que comprèn "accions i omissions" de les autoritats o el personal de qualsevol organisme públic que busqui "retardar, obstaculitzar o impedir l'accés" a l'exercici dels drets de les dones. Per aquest motiu el text normatiu assegura la formació especialitzada dels professionals implicats en la xarxa d'atenció a les víctimes. També s'inclou en el text la violència a l'àmbit educatiu i de la política o en els espais de poder, i inclou la discriminació per embaràs o maternitat existent o "possible" a l'àmbit laboral. "És molt necessari reconèixer la violència contra les dones en tots els espais", assegura Serra, que defensa que "incloure les violències digitals i institucionals són dues conquestes històriques". Així com la inclusió del concepte d' interseccionalitat en la norma, que té en compte la diversitat que hi ha dins el col·lectiu de dones que poden patir violència masclista.

En un any en què diversos partits han estat esquitxats per casos de masclisme, els grups també han recollit en la reforma de la llei que les formacions polítiques hagin de disposar d'un pla d'igualtat intern i un protocol contra la violència masclista, amb investigacions conduïdes per persones "independents" i "expertes". Els partits han d'adoptar també mesures de suspensió o expulsió de la militància dels agressors, i "proporcionar serveis d'assessorament i acompanyament a les víctimes".

Crida a dotar de recursos la llei

Malgrat destacar la importància política de la reforma de la llei, diversos diputats van lamentar durant el debat de la norma que no s'hagi pogut treballar amb més temps i van exigir que es destini una major dotació pressupostària a aplicar la llei. "Una bona llei és la meitat de la solució, l'altra meitat passa per la voluntat política", assegura Serra: "Estem en un període en què cada cop tenim més accés al reconeixement formal de drets, però manca impuls i voluntat política".

S'aprova la llei de no-discriminació

En paral·lel a la llei de violències masclistes, aquest divendres també ha tirat endavant la llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, impulsada pel Govern, que inclou un règim sancionador de fins a mig milió d'euros. La diputada ponent relatora, Najat Driouech (ERC), va destacar que Catalunya serà "pionera" amb una norma "transversal" per protegir els ciutadans contra "tot tipus de discriminacions".