D'Hazte Oír a la Fundació Pro Vida: explora el mapa interactiu de les organitzacions que lideren l'ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones
L’avortament a l’Estat espanyol està regulat des del 2010 a través de la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Tanmateix, una densa xarxa global d’entitats i d’organitzacions, amb implantació a Catalunya i també a l’Estat espanyol, pressiona amb l’objectiu que les dones no puguin exercir aquest dret i vol assolir reformes legals restrictives que l’impedeixin. Com actuen aquestes entitats? Quines relacions mantenen les unes amb les altres i quins lligams internacionals tenen? D’on prové el seu finançament?
A partir de la informació recopilada per l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, CRÍTIC ha elaborat un mapa digital amb els col·lectius principals que s’autodenominen “provida” o que, en la seva praxi i en el seu ideari, neguen el dret a l’avortament. Aquestes entitats, ben enxarxades entre si, tenen incidència en diferents esferes: orquestren campanyes de comunicació; distribueixen llibrets i manuals amb “informació” i consideracions bioètiques sobre l’avortament; i fan cursos, simposis i xerrades en universitats catòliques. Algunes d’elles també impulsen escraches contra les dones embarassades davant les clíniques que practiquen les interrupcions de l’embaràs. I, en el camp jurídic, lideren una ofensiva als tribunals contra els centres mèdics que duen a terme aquesta pràctica.
El dret a l’avortament torna a ser al centre del debat a l’Estat espanyol. La setmana passada es van conèixer alguns detalls de la reforma de la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquest dimarts, l’esborrany de la nova normativa es presentarà al Consell de Ministres que, previsiblement, hi donarà llum verda el mateix dia. Davant d’aquest escenari, les organitzacions antiavortistes ja estan preparant una nova ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Els vincles de les associacions provida van més enllà d’organitzacions fonamentalistes o d’ultradreta. També hi ha col·lectius d’acció social que hi mantenen relació via donacions de material o que financen una part dels seus projectes. En la infografia següent, elaborada amb la col·laboració del col·lectiu de periodistes de dades Storydata, podreu explorar qui és qui en la batalla contra l’avortament i com s’articulen les connexions del lobby antidrets.
Hazte Oír: vincles directes amb l’extrema dreta i finançament de grans fortunes
Hazte Oír es va donar a conèixer el 2017 a partir del bus que circulava amb el missatge transfòbic “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen”. Aquest col·lectiu va ser un dels primers a situar a l’agenda pública les campanyes de l’extrema dreta, i la seva aparició va precedir l’eclosió de Vox els anys posteriors.
La història d’Hazte Oír, però, ve de lluny. L’organització va ser fundada el 2001, i el 2013 va ser declarada d’utilitat pública per part del ministre del PP Jorge Fernández Díaz, amb els beneficis fiscals que això implica. L’any 2019, Fernando Grande-Marlaska, actual ministre de l’Interior, va revocar aquesta declaració. La Conferència Episcopal qualifica Hazte Oír, entre altres col·lectius com Derecho a Vivir, d’“institucions de suport a la vida” per la seva tasca “en favor dels qui tenen dret a néixer i ser acollits pels seus pares amb amor”. Les dues organitzacions, de fet, van ser les encarregades d’impulsar un recurs contra la llei de l’avortament davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’entitat ha rebut donacions d’Isidoro Álvarez (El Corte Inglés) o d’Esther Koplowitz (Fomento de Construcciones y Contratas)
Fins al 2020, Hazte Oír havia ingressat un total de 5,8 milions d’euros provinents de les aportacions de donants. Però qui hi ha darrere d’aquests ingressos? L’any passat, Wikileaks va filtrar 17.000 documents que revelaven com es finança Hazte Oír i la plataforma que aquesta organització ultraconservadora va crear el 2013, CitizenGo. Entre els principals benefactors hi ha l’expresident d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, que va aportar 10.000 euros al Congrés Mundial de Famílies, un punt de trobada de les principals organitzacions ultracatòliques del món impulsat per Hazte Oír. També hi consten les donacions de David Álvarez Díez, del Grup Eulen (20.000 euros); d’Esther Koplowitz, de Fomento de Construcciones y Contratas (10.000 €), o de Bernard Meunier, de Nestlé (3.000 €).
Els documents de Wikileaks també acreditaven que, l’any 2015, Hazte Oír va acudir als tribunals per tal que Google suprimís més de 150 enllaços on apareix vinculada a la societat secreta ultracatòlica i paramilitar El Yunque. El diari El País va documentar com les dues organitzacions han treballat plegades, malgrat que les associacions secretes a l’Estat espanyol són prohibides per la Constitució.
L’entrada de Vox al Congrés també va suposar l’arribada a les institucions de persones vinculades a Hazte Oír. Un exemple és el cas de Francisco José Contreras, que havia estat membre de la Junta Directiva d’aquest col·lectiu i que, després de les eleccions espanyoles del 2019, va ocupar un escó al Congrés. A l’Assemblea de Madrid, també va aconseguir representació per Vox Gádor Joya, que va tenir responsabilitats a Hazte Oír i que es dedicava a fer ecografies a les portes de clíniques que practiquen avortaments i entregava figures de nadons avortats per pressionar les dones que volien sotmetre’s a una interrupció de l’embaràs.
Fundació Pro Vida: atendre dones embarassades i difondre l’ideari antiavortista
De totes les entitats antiavortistes, probablement la més coneguda i la que té major incidència és la Fundació Pro Vida Catalunya. De fet, quan la suspensió del projecte de Llei de l’avortament del PP, l’any 2014, va motivar les protestes de col·lectius antidrets com Derecho a Vivir o Hazte Oír, la Fundació Pro Vida va ser una de les organitzacions que van fer campanya per insistir en la necessitat de reformar la normativa. Sota la consideració que la interrupció voluntària de l’embaràs “suposa violència per a la mare i per al fill” i que “la facultat de decidir sobre la vida d’un embrió implica l’existència de dues categories d’éssers humans”, comparava l’avortament amb l’esclavitud o la pena de mort.
Entre les missions principals de la Fundació hi destaca “ajudar que cada ésser humà, concebut i encara no nascut, sigui acceptat, acollit, estimat i educat” o “promoure el valor essencial, singular i social de la vida humana i dels drets humans inherents a ella, des de la seva concepció fins a la fi natural”. En aquesta línia, una de les accions principals de Pro Vida des que es va constituir, l’any 1987, ha estat atendre embarassades en situació de vulnerabilitat i transmetre alhora del seu ideari i plantejament.
Pro Vida afirma que tant el CatSalut com l’Ajuntament de Barcelona han derivat dones als seus centres i instal·lacions
Un aspecte que ha generat polèmica al llarg dels anys ha estat el fet que institucions públiques derivin dones ateses per serveis socials als centres de la Fundació. A la memòria de Pro Vida Catalunya del 2020, la darrera publicada, hi consten 84 derivacions d’equips d’atenció primària i d’hospitals del CatSalut i 76 dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Cal tenir en compte que el 2018 el govern d’Ada Colau va assegurar que l’Ajuntament de Barcelona havia trencat la relació amb la Fundació l’any 2017, quan va decidir no renovar el contracte de prestació de serveis que vinculava les dues parts.
Fonts municipals consultades per CRÍTIC segueixen afirmant a data d’avui que, malgrat el que consta a la memòria de Pro Vida, no fan cap prescripció d’aquest servei: “No entra dins de la nostra cartera de recursos i no hi derivem ningú”. El 2018, Pro Vida també va atendre 189 dones provinents d’altres ajuntaments catalans, 16 derivades per ONG i entitats de l’Església i 54 embarassades més que s’hi van dirigir directament.
Entitats com el Banc dels Aliments, la Fundació Rocapin i Isolana –ambdues impulsades per la família Roca Pintado–, o la Fundació Maria Francisca Roviralta apareixen com a organitzacions col·laboradores del projecte. Pro Vida també està enxarxada amb l’Associació Espanyola de Professors de Planificació Familiar Natural, RENAFER, amb la qual col·labora “donant suport a la difusió, l’ensenyament i la investigació de la planificació familiar natural”. Aquest mètode consisteix en tècniques per buscar o evitar embarassos a partir de l’observació de les fases fèrtils i infèrtils del cicle menstrual.
Derecho a Vivir: liderant la batalla contra la reforma legal d’Irene Montero
L’any 2008 va néixer a Espanya la plataforma de participació ciutadana Derecho a Vivir. Es va constituir després que comencés la tramitació de la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva aprovada el 2010. Segons consta a la seva web, la plataforma, vinculada a l’associació Hazte Oír, persegueix la defensa i la promoció del dret a la vida de tots els éssers humans des de la seva concepció fins a la seva mort natural. “L’entitat qualifica la legislació vigent de “barra lliure de l’avortament”, i concreta que el seu objectiu és “erradicar aquesta pràctica cruel contra la vida dels més indefensos”.
La línia d’acció principal de la plataforma són les campanyes d’incidència política. Ha liderat l’ofensiva contra la reforma de la llei de l’avortament que vol impulsar la ministra Irene Montero i que permetria que les menors de 16 a 18 anys puguin interrompre voluntàriament l’embaràs. A la vegada, l’organització ha intensificat la seva “tasca informativa de repartiment de fullets” davant la clínica especialitzada en interrupcions de l’embaràs Dator, on intercepten les dones que volen sotmetre’s a aquest procediment.
CitizenGo i els tentacles globals del ‘lobby’ antiavortista
Hazte Oír pertany al grup CitizenGo, un lobby ultraconservador constituït a Espanya l’any 2013 per la mateixa organització Hazte Oír, que després s’hi va integrar dins. CitizenGo ha volgut transcendir el seu marc d’actuació més enllà de l’Estat i, de fet, els seus tentacles s’estenen a escala global. Segons OpenDemocracy, el líder de l’ActRight –organització estatunidenca d’extrema dreta–, Darian Rafie, és un dels consellers de CitizenGo i ajuda a mantenir financerament aquesta organització.
Els seus recursos provenen de donacions privades. El diari Público va quantificar que, des del 2014 fins al 2020, aquesta organització internacional hauria rebut 11,2 milions d’euros en concepte de donacions, que, sumats als diners percebuts per Hazte Oír des del 2013, ascendirien a 17 milions d’euros.
Pel que fa als vincles amb partits polítics, a l’Estat espanyol, manté una estreta col·laboració amb Vox, fins al punt que CitizenGo ha atorgat el seu premi anual a líders de la formació com Santiago Abascal o Javier Ortega Smith. També ha participat en les campanyes en favor de la força d’ultradreta: per les eleccions va decorar autobusos amb el lema “Vota valors”, acompanyat de frases que menystenien tots els líders polítics excepte els de Vox.
La principal missió de CitizenGo és centralitzar les accions de protesta en contra de l’avortament o del col·lectiu LGTBI. Algunes de les seves accions més sonades contràries al dret al propi cos són les pintades davant de clíniques on es practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs, amb frases com “Aquí maten nens”, o la intimidació a les dones embarassades –“Entraràs a matar el teu fill?” i “Assassina”– per part dels voluntaris de l’organització. En l’àmbit internacional, el lobby va pressionar senadors argentins perquè votessin en contra de la llei de l’avortament per mitjà de cartes i anuncis a la premsa. Actualment, ha animat els seus membres a mobilitzar-se després que es fes públic que el Tribunal Suprem dels EUA s’inclina per revocar la sentència que garanteix la interrupció voluntària de l’embaràs a tots els estats.
Fundació Isolana: manual de “bioètica per a joves” contra l’avortament
A la seva web, la Fundació Isolana es descriu com una organització no lucrativa que neix el 2002 amb la “missió” de promoure projectes arreu del món “vinculats amb l’alimentació, la sanitat, provida i l’educació”. Aquesta faceta solidària amb “els més necessitats”, però, incorpora una extensa activitat contrària al dret a l’avortament. Segons consta a la seva memòria de l’any 2017, la més actualitzada, la Fundació és l’encarregada de distribuir el Manual de bioética para jóvenes, editat per la fundació francesa Jérôme Lejeune. Aquesta fundació rep el nom del genetista que va descobrir l’anomalia cromosòmica que dona lloc a la síndrome de Down, candidat a rebre el premi Nobel, proper a l’Opus Dei i crític acèrrim a les iniciatives per legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs.
El Manual de bioética està disponible a Internet. Isolana defineix l’avortament com “una realitat violenta”. Entre altres consideracions, el llibret recull afirmacions com que “es pot entendre que una dona no desitgi el fill fruit d’una violació” però que “matar-lo no elimina el drama. Al contrari, l’agreuja”. “El criminal ha de ser castigat, però per què se sotmetrà el nen innocent a la pena de mort que no tindrà el criminal?”, es qüestiona el text. Així mateix, sobre la llei de l’avortament, reflexiona que, quan una dona interromp voluntàriament el seu embaràs “tria la mort per al seu fill, com si es tingués el dret a matar”.
Isolana també ha col·laborat estretament amb la Fundació Pro Vida Catalunya, finançant amb el 9% dels seus recursos el local que Pro Vida té a la Gran Via de Carles III, a Barcelona. De fet, fins a l’any 2019, a les memòries de l’organització hi constava la Fundació Isolana com a entitat col·laboradora del projecte.
La família Roca Pintado ocupa els principals càrrecs de direcció d’Isolana. Aquesta nissaga també ha creat Rocapin Fundación, una organització no lucrativa compromesa a emprendre accions “que aporten benefici a les persones més necessitades”. A la seva web detalla que al barri de la Guineueta de Barcelona, per exemple, atén dones embarassades “que necessiten ajuda per dur a bon port el seu embaràs”.