Cura les teves dades a les xarxes socials de la propaganda electoral

Totes tenim xarxes soci­als, a inter­net i fora, i potser no tenim la mateixa cura quan estem a inter­net que al carrer. Per exem­ple, a l’hora de mostrar foto­gra­fies que al espai físic no ense­nya­ries a un estrany, però a inter­net les mostrem a tothom. Tothom és tant una amiga d’una amiga, com un partit polí­tic, com una agèn­cia de publi­ci­tat, com qual­se­vol que et vol per a bé o per a dolent. O centrant-nos en el cas de campa­nyes elec­to­rals, totes les dades que tens, per exem­ple, a Face­book, se les dona­ries a tots els partits polí­tics? A una campa­nya feixista?

Potser que hagis sentit, en rela­ció a serveis gratu­ïts en les xarxes soci­als digi­tals, la frase «Si no pagues pel producte, el producte ets tu» i a gent respo­nent «Jo no tinc res a amagar», Però som cons­ci­ents de totes les dades que deixem a inter­net? Amb la vinguda de la intel·­li­gèn­cia arti­fi­cial, els rastres que deixem a inter­net (com un m’agrada a una foto­gra­fia) servei­xen per clas­si­fi­car-nos i inten­tar influir el nostre compor­ta­ment. Per fer-nos una idea, podem apro­par-nos a l’es­càn­dol recent de Cambridge Analy­tica i les dades utilit­za­des a proces­sos elec­to­rals. 

Cambridge Analy­tica (CA) va ser una compa­nyia privada que combi­nava la mine­ria i anàli­sis de dades amb la comu­ni­ca­ció estra­tè­gica per al procés elec­to­ral.

O en altres parau­les, espe­ci­a­lit­zada en propa­ganda elec­to­ral. Mine­ria i anàli­sis de dades? Això és reco­llir dades i endre­çar-les en una base de dades per poder consul­tar-les amb progra­mes. Tot amb l’ajuda de la intel·­li­gèn­cia arti­fi­cial que permet clas­si­fi­car-te, a partir dels teus rastres a inter­net o ajun­tant dades d’al­tres fonts (regis­tre elec­to­ral, histo­rial mèdic, etc). No, no, no és cièn­cia ficció, hi ha els anome­nat 'data brokers’ que es dedi­quen a comer­ci­a­lit­zar eixes dades que tenen de nosal­tres, obtin­gu­des legal o il·le­gal­ment. Quan parlo d’ac­ci­ons que deixen rastres que perme­ten clas­si­fi­car-te al deduir el teu genere, rasa, pors, debi­li­tats… per tal de modi­fi­car hàbits del teu compor­ta­ment.

En la clas­si­fi­ca­ció, no estan tan sols dades com el teu telè­fon o email, si no que també es clas­si­fica la psico­lo­gia. A Cambridge Analy­tica utilit­za­ven OCEAN (model dels cinc factors: Neuro­ti­cisme, Extra­ver­sió, Ober­tura a l’ex­pe­ri­èn­cia, Cordi­a­li­tat i Respon­sa­bi­li­tat) per arri­bar a tindre fins 253 punts de clas­si­fi­ca­ció psico­lò­gica de cada persona. La font prin­ci­pal de les dades va ser Face­book i la van obtin­dre mitjan­çant gent que contes­tava una enquesta, This is your digi­tal life, amb fina­li­tat cien­tí­fica per 4€ i tots els seus contac­tes. Al final Face­book ha reco­ne­gut que uns 87 mili­ons de perfils (dels quals 137.000 són espa­nyols) van ser captu­rats a partir de 270,000 perso­nes que hi havien fet l’en­questa. I una volta les dades han sigut reco­lli­des, ja es poden fer múlti­ples còpies (valen milers d’eu­ros) com tu amb qual­se­vol foto­gra­fia que tens a l’or­di­na­dor. A Madrid, el SCL Group té una seu, com es pot veure a http://archive.org, però no es sap si han col·­la­bo­rat en cap campa­nya.

Però no tan sols clas­si­fi­quen les teves dades, si no què et posen anun­cis perso­na­lit­zats a Face­book i fan segui­ment de si els fas click, a més de crear webs donant la imatge de ser un medi inde­pen­dent. Aques­tes tècni­ques possi­bi­li­ten mostrar o amagar anun­cis segons crite­ris de clas­si­fi­ca­ci­ons que agru­pen perso­nes. Els anun­cis que mostren poden tindre vari­e­tats per adap­tar-se al perfil clas­si­fi­cat teu (un per opti­mis­tes, un per intro­ver­tits, etc). A més, aquests anun­cis que es mostrant al mur de l’usu­ari desa­pa­rei­xen i no podies fer segui­ment per tal de veure que un partit siga cohe­rent en les seves consig­nes. Per exem­ple, pot ense­nyar anun­cis contra­dic­to­ris a dife­rents elec­tors i els usua­ris no podien veure tot el que el partit anun­ci­ava. Com per exem­ple que un partit tingui anun­cis anti-avor­ta­ment i que tu no els vegis i els votis. O, fer un anunci d’un oponent, com per exem­ple una mani­fes­ta­ció, de tal manera que als seus segui­dors els desa­gradi i deixen de anar-hi (a paci­fis­tes mostrar convo­ca­tò­ria de la mani amb vidres tren­cats).

Al 2014, amb la nova llei de protec­ció de dades de la UE, Face­book va hi haure de canviar la API (apli­ca­ció) que perme­tia a desen­vo­lu­pa­dors agafar dades també de les amis­tats dels usua­ris, però va deixar que funci­o­nés un any més amb l’ex­cusa que els desen­vo­lu­pa­dors tenien que adap­tar-se. Eren més impor­tants els desen­vo­lu­pa­dors i les empre­ses per les que treba­lla­ven que els usua­ris. En eixe perí­ode, Alex Kogan, un inves­ti­ga­dor de Cambridge Univer­sity, va obtin­dre eixos 84 mili­ons de perfils i els va vendre a SCL Group, empresa mare de Cambridge Analy­tica. SCL Group té una embull d’em­pre­ses per amagar-se i difi­cul­tar enten­dre les seves pràc­ti­ques (veure imatge adjunta feta per @Wendy­Si­e­gel­man i @ann­mar­lowe). Entre d’al­tres, havia treba­llat per a estats, per contra­pro­pa­ganda, com a la lluita contra ISIS. I va ajun­tar les dades amb d’al­tres fonts per fer perfils més complerts. con a UK el cas de Arron Bank. A USA està permès vendre les teves dades per ajun­tar-les que ha recap­tat una empresa (banks, asse­gu­ran­ces, esglé­sies, compres, …).

Gràcies a denún­cies de peri­o­dis­tes inde­pen­dents, com ara Carole Cadwa­lladr (amena­çada per els advo­cats tant de SCL, com de Face­book el dia abans de traure l’ar­ti­cle que va provo­car aquesta alarma social en Abril) amb l’ajuda d’aler­ta­dors, i als vídeos del Chan­nel 4 (adjun­tat a la notí­cia) aquesta notí­cia ha sortit a la llum mostrant com pràc­ti­ques mili­tars o mafi­o­ses s’han utilit­zat a elec­ci­ons, com ara fer fotos de polí­tics amb noies per fer xantatge o utilit­za­ció de notí­cies falses. Però quan­tes no hi conei­xe­rem? De moment, molts centres d’in­ves­ti­ga­ció tenen mili­ons.

A més, hi ha el perill de que els que tenen més diners puguin comprar més anun­cis a Face­book, com ara un dels prin­ci­pals inver­sors de Cambridge Analy­tica, el multi­mi­li­o­nari d’ex­trema dreta Robert Mercer i la seva filla Rebe­kah Mercer amb Steve Bannon, direc­tor del mitjà feixista popu­lista americà Breit­barth i conse­ller de campa­nya de Trump. La propa­ganda als mitjans tradi­ci­o­nals està regu­lada per tal d’evi­tar en això, però a inter­net no. A més que agents exte­ri­ors poden inver­tir a deses­ta­bi­lit­zar, com Cambridge Analy­tica a fet a Nige­ria (amb vídeos de matan­ces i infor­ma­ció obtin­guda per hackers isra­e­li­ans), India, Kenia, Argen­tina, Colom­bia, Brasil, Mèxic, Repú blica Checa, … i de més que encara s’es­tan inves­ti­gant.

Això ha fet que a EEUU, Mark Zucker­berg, CEO de Face­book, hi hagi hagut d’anar al Congres, on no ha tingut moltes pregun­tes compro­me­ses (potser perquè molts repre­sen­tants reben fons per a les seves campa­nyes o són inver­sors); a UK, no ha volgut anar i ha enviat a un repre­sen­tant al Parla­ment on les pregun­tes han sigut més dures, moltes evasi­ves, pel què se li ha convo­cat en persona i si Mark no hi es presenta, hi tindrà una ordre de deten­ció a UK quan pisi el país; a Canada, també ha enviat un repre­sen­tant que ha inten­tat parar també pregun­tes molt dures; i al Parla­ment euro­peu, estan rega­te­jant per testi­fi­car (Europa és on Face­book té més usua­ris). Entre les dades apor­ta­des per denun­ci­ants, cal desta­car a Chris­top­her Wylie, ex-treba­lla­dor que ha apor­tat molta docu­men­ta­ció i emails, a Emma Briant, espe­ci­a­lista en propa­ganda a la Univer­si­tat d’Es­sex que va entre­vis­tar als membres de Cambridge Analy­tica on un va dir que utilit­za­ven tècni­ques simi­lars a las de Hitler o l’ex­pert de segu­re­tat Chris Vickery que ha trobat els repo­si­to­ris on estan els progra­mes que van utilit­zar.

Tot aquest escàn­dol ha fet que Cambridge Analy­tica tanqui, encara que queden molts dubtes de si simple­ment intenta camu­flar-se a Emer­data, on manen els matei­xos i fos creada quan van sorgir les prime­res denún­cies. També la vinguda de la nova llei de protec­ció de dades euro­pea (GDPR) ha fet que Face­book pren­gui mesu­res, com ara:

• Porta­bi­li­tat de les dades: Poder descar­re­gar les teves dades (veure vídeo adjunt i expli­ca­ció d’un usuari). No hi ha on porta-les perquè és un mono­poli i lluita contra que es crei un estàn­dard per poder fede­rar i distri­buir les xarxes soci­als, com tenim a l’email on pots escriure a comp­tes que no són del mateix servi­dor. Ja s’està treba­llant amb el proto­col. Hi ha alter­na­ti­ves que espe­rem que poc a poc es vagin adop­tant.
• Veure tots els anun­cis de les campa­nyes polí­ti­ques (ara en prova i criti­cat al refe­rèn­dum sobre l’avor­ta­ment a Irlanda i han sortit eines, donada la descon­fi­ança, per fer segui­ment)
• Esbor­rar el teu histo­rial (hi ha moltes dubtes entre els usua­ris)
• Avisar del roba­tori de dades als usua­ris (aquesta volta després de dos anys)
• Millo­rar les opci­ons per prote­gir-te (encara que faci­lita que no ho facis perquè destaca el botó d’ac­cep­tar)
• Quan et regis­tres, tindre desac­ti­va­des les opci­ons de compar­tir dades per defecte.
• Confi­gu­rar quines empre­ses poden utilit­zar les teves dades a través de les Apps.

Però l’eco­no­mia de Face­book (i resta d’em­pre­ses que fan negoci amb les nostres dades) es basa en reco­llir dades, fer perfils i vendre als anun­ci­ants propa­ganda perso­na­lit­zada. Per tant, tan sols les lleis i les denun­cies de ciuta­dans podran parar-li els peus en que ens tornem un Gran Germà. I l’úl­tima és que si no canvies les prefe­rèn­cies de segu­re­tat, permets que Face­book faci reco­nei­xe­ment facial, no única­ment a les teves foto­gra­fies, si no arreu de les foto­gra­fies dels 2.2 billons de usua­ris que te.

Després de tot el descrè­dit, la mateixa forma de funci­o­nar conti­nue a Face­book amb una empresa filla de SCL, Aggre­ga­teIQ. Ara s’acabe de denun­ciar la intro­mis­sió al refe­rèn­dum sobre l’avor­ta­ment a Irlanda, on funda­ci­ons ameri­ca­nes estan fent campa­nyes en contra amb grans sumes de diners.

Però no és només aquesta enquesta, si no també les Apps que et pots instal·­lar de Face­book. Acaba de sortir un arti­cle on un espe­ci­a­lista de segu­re­tat denun­cie que unes 25.936 esta­rien recu­llin dades, tals com imat­ges o audios, quan l’app està tancada o fent una gran quan­ti­tat d’inu­su­als conne­xi­ons a inter­net. I això no afecta tan sols a Face­book, si no també a Twit­ter (també va vendre dades a Kogan per a Cambridge Analy­tica), Linke­din, Google i Yahoo.

Com a resposta hi ha hagut gent que ha fet la campa­nya #dele­te­face­book que no es pot saber quin efecte ha tingut perquè Face­book no dona les dades. I recorda que Insta­gram i What­sApp són propi­e­tat de Face­book. Aquesta setmana un dels tècnics cofun­da­dor de What­sApp, encar­re­gat de la segu­re­tat, ha dimi­tit perquè li dema­nen debi­li­tar el meca­nisme d’en­crip­ta­ció dels missat­ges. Tècnics tan impor­tant com ara Elon Musk, crea­dor de Tesla, o Apple cofun­da­dor Steve Wozniak han esbor­rat el seu perfil i les pàgi­nes (amb més d’un milió de segui­dors) de les seves compa­nyies, I és que la crítica a Face­book ve de llarg. Molta gent no aban­done Face­book perquè, per una banda, no troba alter­na­tiva tècnica (ja han sortit veus dema­nant tren­car el mono­poli), i per altra, en el seu entorn acaba­ria a l’os­tra­cisme, ja què poden ser part de comu­ni­tats discri­mi­na­des o margi­na­lit­za­des on Face­book no és una elec­ció, és més bé una manera viable d’ac­ce­dir a inter­net o de ser en contacte amb pars LGTIQ, dissi­dents polí­ti­ques, etc. Per últim, encara que no tinguis Face­book, l’empresa fa segui­ment dels usua­ris anònims. Sigui qual sigui la teva neces­si­tat, es bo fer una deci­sió refle­xi­o­nada tenint en compte els dife­rents opci­ons i camins, tant si esbor­res Face­book, com si deci­dei­xes mantin­dre-ho.

Com no és tan sols Face­book qui guanya diners amb les teves dades, et reco­ma­nem que seguei­xis els consell de Ciber­se­gu­res i facis més segu­res les teves dades a les xarxes soci­als. Si veus que ets «adicta», et servirà molt Data Detox Kit en 8 dies. És un tema molt canvi­ant i és bo estar al dia, com ara que acaba de sortir una nova exten­sió de Fire­fox, Contain­ers, que permet aïllar cookies i arxius en conte­ni­dors per dife­rents webs i que per exem­ple està ampli­ada per a Face­book, entre d’al­tres. Res més bo per ser al dia que ser subs­crita a un butlletí com el de l’Oficina Anti­gi­lan­cia. Recor­dem que a Cambridge Analy­tica van utilit­zar l’en­questa per saber la teva perso­na­li­tat mitjan­çant una app on dona­ven permi­sos per la collita de les dades. Per tant, no contes­tis mai enques­tes que et facin si no confies en la font, ni t’ins­tal·­lis apps on dones permi­sos sobre les teves dades, si real­ment no les neces­si­tes.

Ja per últim parlant en gene­ral d’in­ter­net, tota web pública on són les teves dades, si no té un meca­nisme de protec­ció, pot patir web scra­pers que llegei­xen webs i poden guar­dar les dades, per tant cura de totes menes el que fas a inter­net. I no és difí­cil que xuclin de xarxes soci­als grans, per exem­ple un programa per fer-ho de Face­book.

Una dona infor­mada sempre és més lliure!!!