Cura les teves dades a les xarxes socials de la propaganda electoral

Notícies

Cambridge Analytica i xarxes socials
SCL Group bussines
09.05.2018 - 11:35
Cambridge Analytica a les eleccions de USA
Com descarregar les teves dades de Facebook
Àmbits de Treball: 

Totes tenim xarxes socials, a internet i fora, i potser no tenim la mateixa cura quan estem a internet que al carrer. Per exemple, a l'hora de mostrar fotografies que al espai físic no ensenyaries a un estrany, però a internet les mostrem a tothom. Tothom és tant una amiga d'una amiga, com un partit polític, com una agència de publicitat, com qualsevol que et vol per a bé o per a dolent. O centrant-nos en el cas de campanyes electorals, totes les dades que tens, per exemple, a Facebook, se les donaries a tots els partits polítics? A una campanya feixista?

Potser que hagis sentit, en relació a serveis gratuïts en les xarxes socials digitals, la frase "Si no pagues pel producte, el producte ets tu" i a gent responent "Jo no tinc res a amagar", Però som conscients de totes les dades que deixem a internet? Amb la vinguda de la intel·ligència artificial, els rastres que deixem a internet (com un m'agrada a una fotografia) serveixen per classificar-nos i intentar influir el nostre comportament. Per fer-nos una idea, podem apropar-nos a l'escàndol recent de Cambridge Analytica i les dades utilitzades a processos electorals. 

Cambridge Analytica (CA) va ser una companyia privada que combinava la mineria i anàlisis de dades amb la comunicació estratègica per al procés electoral.

O en altres paraules, especialitzada en propaganda electoral. Mineria i anàlisis de dades? Això és recollir dades i endreçar-les en una base de dades per poder consultar-les amb programes. Tot amb l'ajuda de la intel·ligència artificial que permet classificar-te, a partir dels teus rastres a internet o ajuntant dades d'altres fonts (registre electoral, historial mèdic, etc). No, no, no és ciència ficció, hi ha els anomenat 'data brokers' que es dediquen a comercialitzar eixes dades que tenen de nosaltres, obtingudes legal o il·legalment. Quan parlo d'accions que deixen rastres que permeten classificar-te al deduir el teu genere, rasa, pors, debilitats... per tal de modificar hàbits del teu comportament.

En la classificació, no estan tan sols dades com el teu telèfon o email, si no que també es classifica la psicologia. A Cambridge Analytica utilitzaven OCEAN (model dels cinc factors: Neuroticisme, Extraversió, Obertura a l'experiència, Cordialitat i Responsabilitat) per arribar a tindre fins 253 punts de classificació psicològica de cada persona. La font principal de les dades va ser Facebook i la van obtindre mitjançant gent que contestava una enquesta, This is your digital life, amb finalitat científica per 4€ i tots els seus contactes. Al final Facebook ha reconegut que uns 87 milions de perfils (dels quals 137.000 són espanyols) van ser capturats a partir de 270,000 persones que hi havien fet l'enquesta. I una volta les dades han sigut recollides, ja es poden fer múltiples còpies (valen milers d'euros) com tu amb qualsevol fotografia que tens a l'ordinador. A Madrid, el SCL Group té una seu, com es pot veure a http://archive.org, però no es sap si han col·laborat en cap campanya.

Però no tan sols classifiquen les teves dades, si no què et posen anuncis personalitzats a Facebook i fan seguiment de si els fas click, a més de crear webs donant la imatge de ser un medi independent. Aquestes tècniques possibiliten mostrar o amagar anuncis segons criteris de classificacions que agrupen persones. Els anuncis que mostren poden tindre varietats per adaptar-se al perfil classificat teu (un per optimistes, un per introvertits, etc). A més, aquests anuncis que es mostrant al mur de l'usuari desapareixen i no podies fer seguiment per tal de veure que un partit siga coherent en les seves consignes. Per exemple, pot ensenyar anuncis contradictoris a diferents electors i els usuaris no podien veure tot el que el partit anunciava. Com per exemple que un partit tingui anuncis anti-avortament i que tu no els vegis i els votis. O, fer un anunci d'un oponent, com per exemple una manifestació, de tal manera que als seus seguidors els desagradi i deixen de anar-hi (a pacifistes mostrar convocatòria de la mani amb vidres trencats).

Al 2014, amb la nova llei de protecció de dades de la UE, Facebook va hi haure de canviar la API (aplicació) que permetia a desenvolupadors agafar dades també de les amistats dels usuaris, però va deixar que funcionés un any més amb l'excusa que els desenvolupadors tenien que adaptar-se. Eren més importants els desenvolupadors i les empreses per les que treballaven que els usuaris. En eixe període, Alex Kogan, un investigador de Cambridge University, va obtindre eixos 84 milions de perfils i els va vendre a SCL Group, empresa mare de Cambridge Analytica. SCL Group té una embull d'empreses per amagar-se i dificultar entendre les seves pràctiques (veure imatge adjunta feta per @WendySiegelman i @annmarlowe). Entre d'altres, havia treballat per a estats, per contrapropaganda, com a la lluita contra ISIS. I va ajuntar les dades amb d'altres fonts per fer perfils més complerts. con a UK el cas de Arron Bank. A USA està permès vendre les teves dades per ajuntar-les que ha recaptat una empresa (banks, assegurances, esglésies, compres,...).

Gràcies a denúncies de periodistes independents, com ara Carole Cadwalladr (amenaçada per els advocats tant de SCL, com de Facebook el dia abans de traure l'article que va provocar aquesta alarma social en Abril) amb l'ajuda d'alertadors, i als vídeos del Channel 4 (adjuntat a la notícia) aquesta notícia ha sortit a la llum mostrant com pràctiques militars o mafioses s'han utilitzat a eleccions, com ara fer fotos de polítics amb noies per fer xantatge o utilització de notícies falses. Però quantes no hi coneixerem? De moment, molts centres d'investigació tenen milions.

A més, hi ha el perill de que els que tenen més diners puguin comprar més anuncis a Facebook, com ara un dels principals inversors de Cambridge Analytica, el multimilionari d'extrema dreta Robert Mercer i la seva filla Rebekah Mercer amb Steve Bannon, director del mitjà feixista populista americà Breitbarth i conseller de campanya de Trump. La propaganda als mitjans tradicionals està regulada per tal d'evitar en això, però a internet no. A més que agents exteriors poden invertir a desestabilitzar, com Cambridge Analytica a fet a Nigeria (amb vídeos de matances i informació obtinguda per hackers israelians), India, Kenia, Argentina, Colombia, Brasil, Mèxic, República Checa,... i de més que encara s'estan investigant.

Això ha fet que a EEUU, Mark Zuckerberg, CEO de Facebook, hi hagi hagut d'anar al Congres, on no ha tingut moltes preguntes compromeses (potser perquè molts representants reben fons per a les seves campanyes o són inversors); a UK, no ha volgut anar i ha enviat a un representant al Parlament on les preguntes han sigut més dures, moltes evasives, pel què se li ha convocat en persona i si Mark no hi es presenta, hi tindrà una ordre de detenció a UK quan pisi el país; a Canada, també ha enviat un representant que ha intentat parar també preguntes molt dures; i al Parlament europeu, estan regatejant per testificar (Europa és on Facebook té més usuaris). Entre les dades aportades per denunciants, cal destacar a , ex-treballador que ha aportat molta documentació i emails, a Emma Briant, especialista en propaganda a la Universitat d'Essex que va entrevistar als membres de Cambridge Analytica on un va dir que utilitzaven tècniques similars a las de Hitler o l'expert de seguretat Chris Vickery que ha trobat els repositoris on estan els programes que van utilitzar.

Tot aquest escàndol ha fet que Cambridge Analytica tanqui, encara que queden molts dubtes de si simplement intenta camuflar-se a Emerdata, on manen els mateixos i fos creada quan van sorgir les primeres denúncies. També la vinguda de la nova llei de protecció de dades europea (GDPR) ha fet que Facebook prengui mesures, com ara:

Però l'economia de Facebook (i resta d'empreses que fan negoci amb les nostres dades) es basa en recollir dades, fer perfils i vendre als anunciants propaganda personalitzada. Per tant, tan sols les lleis i les denuncies de ciutadans podran parar-li els peus en que ens tornem un Gran Germà. I l'última és que si no canvies les preferències de seguretat, permets que Facebook faci reconeixement facial, no únicament a les teves fotografies, si no arreu de les fotografies dels 2.2 billons de usuaris que te.

Després de tot el descrèdit, la mateixa forma de funcionar continue a Facebook amb una empresa filla de SCL, AggregateIQ. Ara s'acabe de denunciar la intromissió al referèndum sobre l'avortament a Irlanda, on fundacions americanes estan fent campanyes en contra amb grans sumes de diners.

Però no és només aquesta enquesta, si no també les Apps que et pots instal·lar de Facebook. Acaba de sortir un article on un especialista de seguretat denuncie que unes 25.936 estarien recullin dades, tals com imatges o audios, quan l'app està tancada o fent una gran quantitat d'inusuals connexions a internet. I això no afecta tan sols a Facebook, si no també a Twitter (també va vendre dades a Kogan per a Cambridge Analytica), Linkedin, Google i Yahoo.

Com a resposta hi ha hagut gent que ha fet la campanya #deletefacebook que no es pot saber quin efecte ha tingut perquè Facebook no dona les dades. I recorda que Instagram i WhatsApp són propietat de Facebook. Aquesta setmana un dels tècnics cofundador de WhatsApp, encarregat de la seguretat, ha dimitit perquè li demanen debilitar el mecanisme d'encriptació dels missatges. Tècnics tan important com ara Elon Musk, creador de Tesla, o Apple cofundador Steve Wozniak han esborrat el seu perfil i les pàgines (amb més d'un milió de seguidors) de les seves companyies, I és que la crítica a Facebook ve de llarg. Molta gent no abandone Facebook perquè, per una banda, no troba alternativa tècnica (ja han sortit veus demanant trencar el monopoli), i per altra, en el seu entorn acabaria a l'ostracisme, ja què poden ser part de comunitats discriminades o marginalitzades on Facebook no és una elecció, és més bé una manera viable d'accedir a internet o de ser en contacte amb pars LGTIQ, dissidents polítiques, etc. Per últim, encara que no tinguis Facebook, l'empresa fa seguiment dels usuaris anònims. Sigui qual sigui la teva necessitat, es bo fer una decisió reflexionada tenint en compte els diferents opcions i camins, tant si esborres Facebook, com si decideixes mantindre-ho.

Com no és tan sols Facebook qui guanya diners amb les teves dades, et recomanem que segueixis els consell de Cibersegures i facis més segures les teves dades a les xarxes socials. Si veus que ets "adicta", et servirà molt Data Detox Kit en 8 dies. És un tema molt canviant i és bo estar al dia, com ara que acaba de sortir una nova extensió de Firefox, Containers, que permet aïllar cookies i arxius en contenidors per diferents webs i que per exemple està ampliada per a Facebook, entre d'altres. Res més bo per ser al dia que ser subscrita a un butlletí com el de l'Oficina Antigilancia. Recordem que a Cambridge Analytica van utilitzar l'enquesta per saber la teva personalitat mitjançant una app on donaven permisos per la collita de les dades. Per tant, no contestis mai enquestes que et facin si no confies en la font, ni t'instal·lis apps on dones permisos sobre les teves dades, si realment no les necessites.

Ja per últim parlant en general d'internet, tota web pública on són les teves dades, si no té un mecanisme de protecció, pot patir web scrapers que llegeixen webs i poden guardar les dades, per tant cura de totes menes el que fas a internet. I no és difícil que xuclin de xarxes socials grans, per exemple un programa per fer-ho de Facebook.

Una dona informada sempre és més lliure!!!