Cura de les nostres dades digitals: perquè Zoom NO

Traduc­ción al español

Estem molt preo­cu­pa­des per la utilit­za­ció massiva del progra­mari per a vídeo-confe­rèn­cies Zoom per part del movi­ment femi­nista, i també en gene­ral pels movi­ments soci­als. No hem publi­cat res fins ara perquè estem prepa­rant una notí­cia sobre les eines de comu­ni­ca­ció amb text/àudio/vídeo a temps real, traient hores d’on podem per provar les eines abans de reco­ma­nar-les. Donat que el coro­na­vi­rus sembla que no desa­pa­rei­xerà i que les eines de comu­ni­ca­ció virtu­als que estem apre­nent tampoc, nosal­tres conti­nuem amb la inves­ti­ga­ció i la visió crítica. Ens preo­cupa que quan una persona s’ha­bi­tua a una eina, després és més difí­cil que canviï, a no ser que tingui una forta moti­va­ció. Espe­rem que després de llegir aquest arti­cle tingueu eixa moti­va­ció i esco­lliu les alter­na­ti­ves respec­tu­o­ses amb les vostres dades.

Per sort, hi ha més col·­lec­tius que veiem la falta de cura a les dades de les perso­nes per part d’al­gu­nes eines digi­tals, fa uns dies varem publi­car aquesta magni­fica guia feta per Domi­ne­mos la Tecno­lo­gía y la IM-Defen­so­ras: Guía fácil para comu­ni­car­nos (y cons­pi­rar) en espa­cios segu­ros durante COVID-19 que us reco­ma­nem llegir. També aquesta guia sobre eines segu­res de confe­rèn­cies digi­tals que acabem de publi­car, feta per Front Line Defen­ders.

Dones­tech fem tallers de ciber­se­gu­re­tat amb pers­pec­tiva de gènere i un dels temes que trac­tem són les Ciber­vi­o­lèn­cies estruc­tu­rals patri­ar­cals:

• Geopo­lí­tica tecno­lò­gica + Capi­ta­lisme de vigi­làn­cia: Ja haureu sentit de les bara­lles entre Xina i USA vetant-se les tecno­lo­gies respec­ti­ves, o de la vigi­làn­cia i control del que diem a inter­net amb objec­tius comer­ci­als, com ara els anun­cis a les pàgi­nes que visi­tes basats en les parau­les que utilit­zes al teu email de Gmail. Ara ha sortit el nou terme «sistema patri­ar­ca­lista» (patri­ar­cat+­ca­pi­ta­lisme) que es recull a l’es­crit de la nostra col·­la­bo­ra­dora spide­ra­lex a Por debajo y por los lados: soste­ner infra­es­truc­tu­ras femi­nis­tas con ficción espe­cu­la­tiva que us pot fer enten­dre millor com el ciber­fe­mi­nisme es posi­ci­ona en aquest àmbit.
• Infra­es­truc­tu­res de les comu­ni­ca­ci­ons: Les infra­es­truc­tu­res ja no són dels estats, són de les empre­ses i per tant depe­nem d’elles per comu­ni­car-nos i condi­ci­o­nen el camí. Per sort a Cata­lu­nya tenim guifi.net, Xarxa de Tele­co­mu­ni­ca­ci­ons de Comuns, Oberta, Lliure i Neutral, la més gran del món, a qui hauríem de donar més suport i conèi­xer millor, com llegint la seva entrada a la wiki­pe­dia.
• Plata­for­mes comer­ci­als lucra­ti­ves: Del somni que teníem les prime­res ciber-femi­nis­tes on vislum­brà­vem un món horit­zon­tal i auto-orga­nit­zat a través de la idea d’en­xar­xar-nos digi­tal­ment de manera descen­tra­lit­zada i no jeràr­quica, hem passat a una dimen­sió copada per les multi­na­ci­o­nals, creant submons priva­tius per lucrar-se amb les nostres dades, com ho fan les GAFAM (Google, Apple, Face­book, Amazon, Micro­soft) i molts d’al­tres (on és pot incloure Zoom). Però com que mono­po­lit­zen la veu a inter­net i les nostres comu­ni­ca­ci­ons, neces­si­tem i és vital donar a conè­xer les alter­na­ti­ves com les que explica aquesta notí­cia: Masto­don & Fedi­verse: Expli­cats
• Progra­mari i maqui­nari priva­tiu: Encara que exis­teix el progra­mari FOSS o FLOSS (Free and Open-Source Soft­ware/Free Libre Open-Source Soft­ware) se’ns educa amb i ens venen el progra­mari priva­tiu. Podent tenir progra­mes desen­vo­lu­pats per als comuns, codi­fi­cant-se a partir de valors més ètics i sense haver de tenir diners per a apren­dre i utilit­zar-los, el progra­mari priva­tiu de les empre­ses segueix a les esco­les, admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, treballs i a les nostres cases. Fa falta al movi­ment femi­nista una amplia refle­xió per dur a la pràc­tica en aquest camp la cura que té en d’al­tres.
• Termes i condi­ci­ons d’ús inas­su­mi­bles: Us heu llegit les inaca­ba­bles pàgi­nes amb llen­guatge legal quan signeu un acord d’ús d’un progra­mari? Si ho feu, teniu el nostre reco­nei­xe­ment. Encara que la Regu­la­ció Gene­ral de Protec­ció de Dades de la UE obliga a fer-les clares i plane­res, no ho són. Sense llegir, s’ac­cepte que les fotos que puges siguin utilit­za­des per les plata­for­mes com si fossin seves, i cente­nars de coses per l’es­til que de normal les perso­nes no accep­ta­ríem tan ràpid.
• Llicèn­cies i patents de progra­mari abusi­ves: Totes podem llegir i escriure a l’or­di­na­dor gratu­ï­ta­ment gràcies a que no és una patent d’una empresa. És tecno­lo­gia i és un bé comú, com el progra­mari lliure. Però hi ha moltes altres coses que no podriem fer sense permís o paga­ment, o infrac­ció. Les llicèn­cies i patents poden tindre sentit per finan­çar inves­ti­ga­ci­ons, però avui en dia n’hi ha cente­nars d’ab­sur­des i abusi­ves, com ara paten­tar la compra amb un click per part d’Ama­zon.
• Fi de la neutra­li­tat a les xarxes: Aquell somni de la lliber­tat d’ex­pres­sió als inicis de la inter­net està en seriós perill, com denún­cia l’in­ven­tor de la web, Tim Berners-Lee. Ara els països poden censu­rar webs fàcil­ment sense que la gent ni se n’adoni, com estem denun­ci­ant amb el cas de Wome­nOn­Web a l’es­tat espa­nyol. El tràfic a inter­net serà jerar­quit­zat, si no ho és ja actu­al­ment per molts altres meca­nis­mes.
• Rastreig, emma­gat­ze­ma­ment i comer­ci­a­lit­za­ció de dades: I aquesta darrera que té a veure amb el que us volem fer repen­sar: l’ús de Zoom. Estem a la soci­e­tat de la infor­ma­ció, on les dades són valu­o­sís­si­mes, tant que els GAFAM s’han fet multi­mi­li­o­na­ris trafi­cant amb elles, tant per fer anun­cis perso­na­lit­zats, com per seguir els desit­jos i contra-favors de governs que no respec­ten els drets humans.

 

Perquè Zoom NO

Us posem algu­nes raons, però amb una nosal­tres tenim prou, però és que n’hi ha moltes més:

Zoom té histo­rial de falta de cura amb les nostres dades

Si cerques a la inter­net, sobre­tot en anglès, Zoom i segu­re­tat, troba­ràs nombro­sos arti­cles que mostren la poca cura que en tenen i les contra­dic­ci­ons entre la seva propa­ganda de propor­ci­o­nar xifrats d’ex­trem a extrem, es a dir missat­ges de persona a persona sense que ningú pugui inter­cep­tar la comu­ni­ca­ció, i la reali­tat: comen­ça­ràs a veure perquè diem NO. Una font d’in­for­ma­ció per aquest arti­cle han sigut les refe­rèn­cies a la seva entrada a la Wiki­pe­dia, que reco­ma­nem si voleu apro­fun­dir en el tema.

Ací podeu veure un llis­tat tempo­ral dels seus seri­o­sos proble­mes amb la segu­re­tat, que no són pocs i que conti­nuen. Podeu trobar proble­mes que han sigut repor­tats en més arti­cles, com ara un concurs per trobar erra­des de segu­re­tat finan­çat per Drop­Box que estava preo­cu­pat per la pròpia segu­re­tat al ser utilit­zat per emma­gat­ze­mar amb Zoom. Aquest concurs era per trobar forats/erra­des de segu­re­tat, quan això, en el món infor­mà­tic, ho hauria de fer el mateix Zoom per resol­dre les seves erra­des (o la comu­ni­tat, si fós progra­mari obert, amb el què és normal de fer al món de la segu­re­tat infor­mà­tica de la comu­ni­tat FLOSS). Quan li van presen­tar una errada molt grossa, Zoom va trigar 3 mesos en corre­gir-la, molt de temps. O dos erra­des críti­ques que perme­ten entrar als dispo­si­tius dels usua­ris (anglès/espa­nyol). Fins arri­bar a que els serveis de segu­re­tat del govern del Regne Unit han reco­ma­nat no utilit­zar-lo i també el Pentà­gon, el Senat americà, Singa­pur a les esco­les, Alema­nya, Google, NASA (Nati­o­nal Aero­nau­tics and Space Admi­nis­tra­tion), Taiwan, multi­na­ci­o­nals, etc.

Si llegei­xes la serva Polí­tica de Priva­ci­tat, Zoom utilitza les dades per a propa­ganda perso­na­lit­zada, com avisa Mr. Polo­netsky, direc­tor execu­tiu de Future of Privacy Forum: “The stan­dard Zoom privacy policy allows data to be shared for targe­ted adver­ti­sing” (L’es­tàn­dar de la polí­tica de priva­ci­tat de Zoom permet que les dades siguen compar­ti­des per a publi­ci­tat perso­na­lit­zada). A banda de que no compleix amb la Family Educa­ti­o­nal Rights and Privacy Act, o FERPA, i d’al­tres més de 130 lleis signa­des a USA per prote­gir els drets de priva­desa dels infants des de 2014, com veiem al mateix arti­cle del The New York Times. També explica que podem veure com fa segui­ment pels patrons de nego­cis de les perso­nes treba­lla­do­res que ho utilit­zant sense que aques­tes se’n adonen.

Un altre exem­ple es que envi­ava les dades de les seves usuà­ries a Face­book sense avisar explí­ci­ta­ment, per ampliar el perfil que aquest oligo­poli té de totes les perso­nes que entren a la seva web, siguin usuà­ries o no. I com es veu a l’ar­ti­cle, ara Face­book té ara una altra demanda judi­cial.

O que com no està ben feta i secu­rit­zada, és fàcil robar les dades d’usu­à­ries, com demos­tra, per exem­ple, aquesta notí­cia que diu que en fòrums es venen 500.000 comp­tes amb totes les teves dades de Zoom i que també passa a la dark­web. Això vol dir que, entre d’al­tres dades, el teu email, direc­ció, contra­se­nya, IDs de troba­des i d’al­tres, ja no són priva­des i, entre d’al­tres conse­qüèn­cies, rebràs spam (correu no desit­jat). O més grossa encara, que es vengui un forat de segu­re­tat que permet acce­dir a una vide­o­con­fe­rèn­cia de Zoom per 500.000$ a la dark­web.

Aquesta despre­o­cu­pa­ció ha permès que hi hagi trolls entrant a grups per fer insults racis­tes, homò­fobs, i segu­ra­ment anti-femi­nis­tes per part de machi­trolls.

Tot el que us contem ha portat a que Zoom tingui vàries denún­cies als jutjats, com ara aquesta. O que experts de segu­re­tat el descri­guin com a programa maligne (malware), “un desas­tre de segu­re­tat” i “corrupte als seus fona­ments”. On en aquest vídeo en anglès del programa TWiT Tech Podcast Network s’evi­den­cien les seves menti­des sobre xifrat d’usu­à­ria a usuà­ria, perquè Zoom té les claus per des-xifrar, la qual cosa és simi­lar a que Zoom fos el sereno amb les claus de cada casa i pogués entrar sense que te n’ado­nis, presu­mint a la seva propa­ganda que els vostres panys són segurs.

Zoom és un maltrac­ta­dor que es fa la víctima

Davant de totes les desco­ber­tes del seu maltracte a les nostres dades, cíni­ca­ment, Zoom es fa la víctima i demana perdó, asse­gura que canvi­arà, però no va de veres perquè al cap de poc torna a aparèi­xer un nou cas com hem vist.

Zoom trau profit de la desgrà­cia: coro­na­vi­rus

En aquest sistema patri­ar­ca­lista, qual­se­vol neces­si­tat és font d’opor­tu­ni­tat per traure diners. Zoom va néixer al 2012, però el seu èxit ha sigut eixa visió de traure profit de la desgrà­cia amb el coro­na­vi­rus, com pots veure en els seus bene­fi­cis [es], molt lluny de la seva propa­ganda d’eina bona per a la huma­ni­tat.

Zoom fa dife­rèn­cia entre rics i pobres

Davant el despres­tigi que anava en crei­xe­ment, Zoom va comprar una nombrada compa­nyia de segu­re­tat al·le­gant que ara si que imple­men­tarà xifrat d’usu­à­ria a usuà­ria. Poc després, va anun­ciar que eixa segu­re­tat seria tan sols pels seus clients de paga­ment [es]. Segu­re­tat tan sols per la gent que no és pobre? Que la gent ho critica? doncs surt una altra volta la falsa mea culpa, fins la propera.

Zoom no respecta els drets humans

En aquest món colo­ni­a­lista, hi ha gent que accepta que hi hagi ciuta­da­nia de primera i de segona. En el següent cas ha sigut un escàn­dol que Zoom censu­rés a un ciutadà americà perquè el govern xinès ho dema­nés [es]. Una de les excu­ses que va posar és que ho feia per tal que l’FBI hi tingués accés. Perquè, és clar, els rics no són delin­qüents. Gràcies al puri­ta­nisme anglo­saxó, ha vetat les festes online sexu­als durant el coro­na­vi­rus i explí­ci­ta­ment prohi­bit en les seves normes d’ús qual­se­vol acti­vi­tat obscena o inde­cent". Una empresa deci­dint que fas sexu­al­ment en la teva inti­mi­tat?

Hi ha alter­na­ti­ves

Com us hem dit, estem prepa­rant un arti­cle amb alter­na­ti­ves de progra­mari lliure que tenen cura de les nostres dades i respec­ten els drets humans, la vida al centre. De mentre, us reco­ma­nem Jitsi, però cura amb quina servi­dora ho fas. No és el mateix el progra­mari en si que on treba­lla el progra­mari, és a dir, l’or­di­na­dor on està instal·­lat, la servi­dora. En aquesta pàgina, Jitsi­Me­ter, et mostren el llis­tat del nivell de segu­re­tat de les dades un cop al servi­dor, i també quina servi­dora té conne­xió més ràpida en aquell moment.

Per altra banda, per a l’en­se­nyança, BigBlu­e­But­ton és una mera­ve­lla, millor que Zoom. Aquí teniu un excel·­lent manual. No hem trobat un llis­tat com per a Jitsi per a esco­llir on, però a la seva web et deixen fer confe­rèn­cies d’una hora. A més, té molts comple­ments que poden ser molt útils alhora de fer webi­nars.

Hem de tenir en compte que mante­nir un servei gratuït com aquests sense fer negoci amb les teves dades neces­site d’elec­tri­ci­tat, ordi­na­dor potent, tècni­ques que cuiden les màqui­nes, lloguer dels espais, etc. Per tant, animem a les enti­tats/col·­lec­ti­ves/asso­ci­a­ci­ons/admi­nis­tra­ci­ons públi­ques a refle­xi­o­nar sobre la cura de les nostres dades. Val la pena cedir les dades a canvi d’un servei gratuït, com ara Zoom? O és millor inver­tir una mica de diners i tenir una millor priva­ci­tat?

I si no tinc elec­ció?

Les femi­nis­tes som inclu­si­ves i ente­nem que a voltes pel teu treball, estu­dis o situ­a­ció, no pots esco­llir i aquí t’ex­pli­quem com utilit­zar aquest progra­mari per tal que et cuidis el què puguis dintre del que cap. O si tens Gnu/Linux, encara millor solu­ció.