Article a l'Ara: Ciberassetjament masclista: internet també té gènere

ISABEL MUNTANÉ

El cibe­ras­set­ja­ment masclista és una de les expres­si­ons de violèn­cia que tot i provo­car un dany emoci­o­nal enorme sobre la dona que el pateix encara no rep la resposta insti­tu­ci­o­nal desit­ja­ble. Les difa­ma­ci­ons, els insults, les amena­ces de viola­ció i d’as­sas­si­nat a través de Twit­ter i Face­book o en els comen­ta­ris dels arti­cles online dels mitjans de comu­ni­ca­ció exer­cits per desco­ne­guts són força habi­tu­als quan les dones, i les peri­o­dis­tes en parti­cu­lar, expres­sen les seves idees des del femi­nisme. Aquests atacs són espe­ci­al­ment peri­llo­sos pel fet que l’as­set­ja­dor es para­peta en l’ano­ni­mat i la impu­ni­tat de perfils falsos, fàcils d’es­bor­rar, difí­cils de loca­lit­zar i encara més difí­cils de perse­guir judi­ci­al­ment. La reforma del 2015 del Codi Penal recull una regu­la­ció molt genè­rica per a aquests delic­tes a la xarxa, de manera que les amena­ces de caràc­ter sexual queden regu­la­des pels arti­cles 169, 170 i 171 i les calúm­nies i insults pels arti­cles 205, 206, 208 i 209 rela­ci­o­nats amb delic­tes contra l’ho­nor. Si es demos­tra que el delicte incorre en discri­mi­na­ció per motius de gènere, ales­ho­res es pot apli­car l’agreu­jant per raó de gènere regu­lat a l’ar­ti­cle 22 del Codi Penal, i la Fisca­lia de Delic­tes d’Odi i Discri­mi­na­ció pot perso­nar-s’hi com a acusa­ció. El cas és que fins ara hi ha hagut poques sentèn­cies condem­na­tò­ries perquè també són pocs els casos que arri­ben als jutjats a causa de la difi­cul­tat del proce­di­ment penal.

El cibe­ras­set­ja­ment contra les dones, i espe­ci­al­ment contra les femi­nis­tes, ha conver­tit inter­net en una zona de vulne­ra­bi­li­tat, perse­cu­ció ideo­lò­gica i inse­gu­re­tat

Tot i la bretxa tecno­lò­gica de gènere que encara persis­teix, les dones repre­sen­tem el 51% dels 19 mili­ons de perso­nes usuà­ries de les xarxes soci­als a tot l’Es­tat, segons l’Es­tudi de Xarxes Soci­als 2016 IAB Spain. Ara bé, l’ac­cés a inter­net, que en un prin­cipi podria supo­sar efec­tes posi­tius per elimi­nar les discri­mi­na­ci­ons de gènere, s’ha dibui­xat com un espai d’opres­sió i d’agres­si­ons masclis­tes. El cibe­ras­set­ja­ment contra les dones, i espe­ci­al­ment contra les femi­nis­tes, ha conver­tit inter­net en una zona de vulne­ra­bi­li­tat, perse­cu­ció ideo­lò­gica i inse­gu­re­tat perso­nal, física i psico­lò­gica.

Ser dona i ser femi­nista és un perfil vulne­ra­ble a la xarxa. Els trols masclis­tes han fet que inter­net tingui gènere, gènere opres­sor, que limita la lliber­tat i exer­ceix una domi­na­ció sobre les dones d’efecte acumu­la­tiu amb estra­tè­gies humi­li­ants i inva­sió de la inti­mi­tat i la priva­ci­tat. L’ob­jec­tiu és clar: inti­mi­dar les dones perquè deixin d’ex­pres­sar-se lliu­re­ment. Un cop més es demos­tra que quan les dones, des del femi­nisme, ocupen l’es­pai públic, en aquest cas inter­net, els defen­sors del sistema aparei­xen amb les seves armes violen­tes per salva­guar­dar el seu espai de poder.

La inde­fen­sió i la vulne­ra­bi­li­tat que senten les dones cibe­ras­set­ja­des fan que moltes desa­pa­re­guin de la xarxa

Hi ha pocs estu­dis sobre aquesta violèn­cia i les seves conse­qüèn­cies més enllà del marc de la pare­lla o expa­re­lla. A Cata­lu­nya i a l’es­tat espa­nyol les enques­tes sobre violèn­cia masclista no han inclòs el cibe­ras­set­ja­ment de trols a la xarxa. L’en­questa de violèn­cia masclista a Cata­lu­nya del depar­ta­ment d’In­te­rior del 2010 no ho incloïa i l’en­questa que s’està fent ara inclou el cibe­ras­set­ja­ment circums­crit a l’àm­bit de la pare­lla o expa­re­lla. Però, en tot cas, els pocs treballs fets demos­tren la viru­lèn­cia d’aquesta violèn­cia i que la majo­ria de perso­nes cibe­ras­set­ja­des són dones. Segons l’es­tudi Violèn­cia de gènere 2.0, del grup de recerca Gredi­Dona de la UB, fet amb adoles­cents, el 80% de les violèn­cies masclis­tes a la xarxa les rebien les noies, i l’en­questa Violèn­cia de gènere contra les dones: una enquesta a escala de la UE del 2014 confirma que l’11% de les 42.000 dones entre­vis­ta­des havien patit cibe­ras­set­ja­ment a la xarxa, per e-mail o telè­fon mòbil. L’in­forme exposa dues conduc­tes greus: missat­ges amena­ça­dors i envi­a­ment de fotos de dones viola­des amb l’ame­naça de fer-los el mateix.

La inde­fen­sió i la vulne­ra­bi­li­tat que senten les dones cibe­ras­set­ja­des, sense saber qui és l’au­tor i quines proba­bi­li­tats hi ha que les amena­ces de viola­ci­ons, mort o danys físics passin de la vida online a la real, fan que moltes desa­pa­re­guin de la xarxa. D’aquesta manera s’acon­se­gueix un dels objec­tius dels trols masclis­tes, fer callar les veus femi­nis­tes. Si bé és cert que des del movi­ment femi­nista s’or­ga­nit­zen xarxes de suport, no n’hi ha prou. Caldria que, segons reco­mana la UE, els estats revi­ses­sin la legis­la­ció i les respos­tes polí­ti­ques al cibe­ras­set­ja­ment i que la poli­cia inves­ti­gués aquests delic­tes. A més, les plata­for­mes d’in­ter­net i de les xarxes soci­als haurien d’adop­tar mesu­res de segu­re­tat, faci­li­tar les denún­cies i actuar deci­di­da­ment contra els agres­sors.