Acoso.online ens diu que el nostre enfocament de la seguretat hauria d'apoderar-nos i no ser una càrrega

Post origi­nal publi­cat aqui

11/06/2020

Colec­tic, Autor/a:  Sara Borre­lla

Parlem amb la Laia Serra i Spide­ra­lex del grup Acoso.online que forma part de la Red Auto­de­fensa Online, sobre ciber­se­gu­re­tat, asset­ja­ment digi­tal i violèn­cies en línia.

Com neix Acoso.online?

Aquest projecte neix en 2017 en el context d’Amèrica Llatina com una resposta urgent, volun­tà­ria i neces­sà­ria per a les dones i perso­nes LGBTIQ+ que dia rere dia patei­xen violèn­cia de gènere a través de la publi­ca­ció no consen­tida d’imat­ges i vídeos sexu­als o eròtics.

Es tracta de la primera pàgina web que brinda infor­ma­ció davant la violèn­cia de gènere en l’àm­bit d’ Inter­net i les tecno­lo­gies d’in­for­ma­ció i comu­ni­ca­ció (TIC) orien­tant a vícti­mes de 14 països d’Amè­rica Llatina i El Carib.

És un projecte inde­pen­dent, sense afili­a­ció insti­tu­ci­o­nal. No obstant això, l’es­cala regi­o­nal d’aquest projecte no seria possi­ble sense el suport de les orga­nit­za­ci­ons locals que van aixe­car els contin­guts legals i judi­ci­als en cada país.

Com funci­ona aquest suport de les orga­nit­za­ci­ons locals a nivell de l’Es­tat espa­nyol?

L’equip està format per compa­nyes femi­nis­tes advo­ca­des, tecno­lò­gi­ques i inves­ti­ga­do­res que han dut a terme una revi­sió i adap­ta­ció dels contin­guts oferint claus per a resis­tir per diver­ses vies la publi­ca­ció no consen­tida d’imat­ges i vídeos sexu­als:

D’una banda, a l’oc­tu­bre 2019 es crea Auto­de­fensa.online com una xarxa femi­nistaen cons­truc­ció que agrupa col·­lec­ti­ves i perso­nes que estan treba­llant contra les violèn­cies masclis­tes en Inter­net o amb base tecno­lò­gica, ja sigui inves­ti­gant, denun­ci­ant, fent forma­ci­ons, acom­pa­nya­ments, etc.

Dones­tech i Fons Calala van impul­sar una trobada de dos dies a la qual van assis­tir unes 20 compa­nyes de l’Es­tat espa­nyol per a visi­bi­lit­zar, preve­nir i contra­res­tar situ­a­ci­ons de violèn­cies de gènere faci­li­ta­des per Inter­net i les TIC en gene­ral.

La publi­ca­ció no consen­tida d’imat­ges i vídeos sexu­als és una forma de violèn­cia amb molt d’im­pacte que afecta moltes dones i perso­nes LGTBIQ+. Faltava un espai que llis­tés els recur­sos i estra­tè­gies que es poden acti­var per a resis­tir i contra­res­tar aques­tes publi­ca­ci­ons.

En aquesta trobada es va deci­dir col·­la­bo­rar en el desen­vo­lu­pa­ment d’una adap­ta­ció de la pàgina Acoso.Online al context jurí­dic i legal de l’Es­tat Espa­nyol, tenint en compte també les parti­cu­la­ri­tats de la legis­la­ció Euro­pea respecte a priva­ci­tat i dades online.

La legis­la­ció en l’Es­tat Espa­nyol contem­pla les violèn­cies en línia?

l’Es­tat espa­nyol, el Codi Penal dife­rèn­cia el marc legal de la violèn­cia de gèneredins de la (ex) pare­lla, violèn­cia intra­fa­mi­liar, que inclou les pare­lles LGTBI i la resta de delic­tes.

El Codi Penal conté delic­tes que poden ser apli­cats a la divul­ga­ció incon­sen­tida de contin­gut íntim o sexual. Es recull a l’Art. 197.7

L’arti­cle 197.7 prohi­beix la difu­sió, cessió o reve­la­ció de contin­gut íntim (no sols sexual) amb una doble revi­sió: la de qual­se­vol persona agreu­jada i la de les (ex)pare­lles, amb una pena més alta. És un arti­cle amb molts requi­sits i per tant molts casos queden fora.

D’al­tra banda, l’Art. 173 parla de l’as­set­ja­ment labo­ral que pot produir-se amb mitjans digi­tals i pot consis­tir en divul­ga­ció incon­sen­tida de contin­gut sexual, com va succeir en el tràgic cas IVECO.

Una de les proble­mà­ti­ques de la divul­ga­ció incon­sen­tida de contin­gut íntim o sexual, és que hi ha diver­ses àrees del drets que poden donar resposta a aquesta situ­a­ció i no és fàcil per als qui patei­xen aques­tes agres­si­ons, conèi­xer i deci­dir quina eina legal usaran.

Ens podeu posar alguns exem­ples?

Per exem­ple, si una persona acudeix per la via civil, que té una llei espe­ci­fica per a la protec­ció del dret a l’ho­nor, la inti­mi­tat i la pròpia imatge, això supo­sarà que «si guanya» l’in­dem­nit­za­ran econò­mi­ca­ment però no hi haurà càstig per a l’in­frac­tor.

S’abor­darà el cas no com una manera de vulne­rar drets i discri­mi­nar les dones, sinó com un compen­sa­ció entre privats.

Si acudeix per la via penal, només si el supò­sit dret quadra a la perfec­ció amb el delicte, podrà pros­pe­rar aquesta via. Aquest delicte, exigeix que es tracti del primer infrac­tor, que es gravin els fets en el domi­cili o fora de la mirada de tercers, i exigeix que s’hagi danyat la inti­mi­tat de la persona.

Aquests requi­sits seran inter­pre­tats per una judi­ca­tura sense pers­pec­tiva de gènere, que podrà arri­bar a qües­ti­o­nar per exem­ple, que la divul­ga­ció hagi causat un greu perju­dici en la inti­mi­tat.

En cas que pros­pe­rar el cas en la via penal, la reali­tat demos­tra que la justí­cia és lenta i la condemna de l’in­frac­tor (una pena de multa) pot arri­bar al cap d’anys i no compor­tar una indem­nit­za­ció per a la víctima.

Una altra opció és la d’acu­dir a la legis­la­ció de protec­ció de dades. L’Agèn­cia Esta­tal de Protec­ció de Dades ha habi­li­tat fa un any, un canal de denún­cia per a la reti­rada de contin­guts.

Hi ha moltes opci­ons però totes elles tenen les seves manques i les seves falles. Totes sabem que és molt difí­cil elimi­nar un contin­gut d’In­ter­net. El cas de Tizi­ana Caltone que es va acabar suïci­dant a Itàlia en el 2016, és un cas proper.

Per apro­fun­dir més, aquest estudi brinda molta infor­ma­ció.

Creieu que les xarxes soci­als obren una escletxa perquè puguin sortir noves veus?

Les xarxes soci­als som totes nosal­tres. Són un espai rela­ci­o­nat amb la famí­lia, les amigues, les cone­gu­des, el carrer, la plaça pública i la soci­e­tat en gene­ral.

Perme­ten trobar opor­tu­ni­tats, inter­can­viar recur­sos, cobrir neces­si­tats i posar en comú el nostre ser social, les nostres soci­a­bi­li­tats, les nostres mane­res de ser, pensar, fer i viure mons.

Els espais connec­tats repre­sen­ten un camp d’ac­ció per a esce­ni­fi­car deman­des i reclams per part dels movi­ments soci­als i els col·­lec­tius pro-drets així com per a totes les perso­nes que defen­sen la igual­tat i justí­cia social de gènere.

No obstant això, en la soci­e­tat actual, tampoc Inter­net, els nostres mòbils i les xarxes soci­als on-line estan lliu­res de violèn­cies de gènere. La inèr­cia hete­ro­pa­tri­ar­cal i masclista segueix esta­blerta en les nostres estruc­tu­res. L’ús de les TIC pot faci­li­tar i multi­pli­car expo­nen­ci­al­ment els efec­tes de les violèn­cies masclis­tes.

A més de faci­li­tar l’ano­ni­mat i la suma d’agres­sors, les xarxes soci­als perme­ten la repe­ti­ció, vira­li­tat, difu­sió i, fins i tot, la norma­lit­za­ció d’aques­tes violèn­cies.

Per tot això, és cada vegada més impor­tant enten­dre on i com ens movem pels espais connec­tats, per a poder saber com operar i influ­en­ciar canvis posi­tius, així com per a poder cuidar i cuidar-nos entre nosal­tres per a contra­res­tar i sobre­pas­sar aques­tes violèn­cies, agres­si­ons i vulne­ra­bi­li­tats.

 

Quines són les claus/consells sobre segu­re­tat per a arti­cu­lar un debat polí­tic sobre Inter­net, les amena­ces la lliure expres­sió i el dret a habi­tar-les sense censura?

Algu­nes claus i consells en aquest sentit, serien, per una banda, enten­dre que la segu­re­tat digi­tal és part de la nostra protec­ció i segu­re­tat inte­gral.

Per tant, és impor­tant nego­ciar amb el nostre entorn la imple­men­ta­ció de pràc­ti­ques de protec­ció, tot i que també s’ha de tenir en compte un context extern que no contro­lem.

Una altra idea és la neces­si­tat de llegir i educar-nos sobre les lleis i polí­ti­ques del nostre país respecte a Inter­net.

Cal pensar com gesti­o­nem les nostres iden­ti­tats elec­trò­ni­ques. Cadascú ens hem trobat amb deci­si­ons difí­cils sobre com mane­jar els nostres ‘yoes’ perso­nals, profes­si­o­nals, acti­vis­tes i altres, amb les nostres iden­ti­tats i perfils en línia.

Per últim, cal crear i mante­nir una infra­es­truc­tura femi­nista i prac­ti­car l’au­to­cura.

Ente­nem per infra­es­truc­tu­res femi­nis­tes tot allò que que sosté i apun­tala amb recur­sos, més o menys esta­bles, les llui­tes femi­nis­tes per al seu desen­vo­lu­pa­ment i avenç

Creiem que un espai segur és pensar més enllà de la tecno­lo­gia i no deixar de costat el nostre benes­tar. Si estàs cansada, estres­sada o cremada, podries come­tre errors que posin en perill la teva segu­re­tat.

El nostre enfo­ca­ment de la segu­re­tat hauria d’apo­de­rar-nos i no ser una càrrega; tenir cons­ci­èn­cia sobre la segu­re­tat i les habi­li­tats neces­sà­ries ens fan més efec­ti­ves.

Etique­tes: 

xarxes soci­als i inter­netinter­netxarxes soci­als i 2.0apode­ra­ment digi­talsobi­ra­nia tecno­lò­gicatecno­lo­gia socialticacoso.online