25Nov 2010: Anàlisi dels Feminicidis a l'Estat Espanyol des del 2000

feminicidis2010

 

 

(ca)

 

FEMI­NI­CI­DIS EN AREA: FEMI­NI­CI­DIS A L’ES­TAT ESPA­NYOL DES DEL 2000

 

La violèn­cia contra les dones és una de las prin­ci­pals amena­ces que encara han d’afron­tar les dones en les nostres soci­e­tats. Així, els femi­ni­ci­dis es cons­ti­tu­ei­xen com la forma més extrema i irre­ver­si­ble d’aquesta violèn­cia, doncs repre­sen­ten la violèn­cia contra les dones amb resul­tat de mort on la vari­a­ble gènere és deter­mi­nant per expli­car el crim.

Les visu­a­lit­za­ci­ons de femi­ni­ci­dis amb AREA mostren que els femi­ni­ci­dis a l’Es­tat Espa­nyol no s’atu­ren. Les dones assas­si­na­des tenien en comú ser dones i el fet que un home, proper afec­ti­va­ment en la gran majo­ria, es va creure amb el dret de deci­dir sobre el seu cos i la seva vida fins al punt de matar-les a gani­ve­ta­des, cops, trets entre d’al­tres mèto­des que presen­ta­ven en la gran majo­ria dels casos una violèn­cia extrema, afer­ris­sada, brutal i irre­ver­si­ble. La seva anàlisi permet esta­blir alguns resul­tats en rela­ció al que s’ha expo­sat que poden ampliar visi­tant la web i gene­rant visu­a­lit­za­ci­ons pròpies i espe­cí­fi­ques.

Des de l’any 2000, més de 900 dones han estat assas­si­na­des i la situ­a­ció es presenta massa esta­ble. En l’úl­tim any 77 dones van ser assas­si­na­des per ser dones i encara que la xifra és infe­rior a altres anys no podem afir­mar que impli­qui una tendèn­cia a la baixa. Així mentre l’any 2000, 2001 i 2005 es van donar menys de 75 casos, el 2003, 2004 i 2008 es van donar més de 95 casos. Fins al setem­bre del 2010 s’han assas­si­nat 82 dones.

Per mesos de l’any no hi ha massa vari­a­ció, encara que, com asse­nya­len altres fonts, cal dir que maig i agost són els mesos on es produ­ei­xen més nombre de morts (més de vuitanta des del 2000) i que al març, octu­bre i novem­bre els menys (menys de 66 casos).

Quant a la distri­bu­ció de casos per comu­ni­tats autò­no­mes, com és de supo­sar, les comu­ni­tats més pobla­des també presen­ten un major nombre de casos. Però aques­tes dades cal que siguin rela­ti­vit­zats per la pobla­ció de cada comu­ni­tat autò­noma perquè, com asse­nyala l’ob­ser­va­tori de la violèn­cia, sembla no coin­ci­dir amb les comu­ni­tats amb major inci­dèn­cia rela­tiva.

Com ja apunta la lite­ra­tura sobre femi­ni­ci­dis la gran majo­ria d’agres­sors eren cone­guts de les dones assas­si­na­des. En la majo­ria dels casos l’as­sassí va ser la seva pare­lla, en vora un 33% dels casos el marit i en un 25% el company senti­men­tal. Però també són molts els casos en què el «ex» és l’agres­sor, i en un 11% dels casos el excom­pany i en un 6% l’ex­ma­rit. Final­ment, encara que en menor mesura, es donen altres casos on l’as­sassí és un fami­liar com el fill 5%, el pare 1%, el germà 1% o altres fami­li­ars, com oncles o cunyats en un 3% de els casos. En els casos restants iden­ti­fi­cats en un 4% dels casos l’agres­sor era cone­gut, amic o veí per exem­ple, en un 1% un client i final­ment en un 7% no es va poder deter­mi­nar si era cone­gut o no.

Pel que fa al mètode utilit­zat, de forma simi­lar a com asse­nya­len els infor­mes de l’ob­ser­va­tori, per a l’as­sas­si­nat trobem que la forma més comuna d’as­sas­si­nar va ser l’arma blanca que es presenta en un 44% dels casos. Val a dir que la majo­ria d’as­sas­si­nats per arma blanca impli­car més d’una acció i arriba a haver-hi casos esgar­ri­fo­ses de més de 70 punya­la­des. Com en el cas de l’arma blanca, i es presenta amb diver­ses acci­ons, el segon mètode mortal més utilit­zat pels agres­sors van ser els cops en un 16% dels casos, tant a puny com utilit­zant pals, bastons o altres objec­tes que inten­si­fi­quen el cop. La tercera forma més utilit­zada va ser l’as­fí­xia en un 13% dels casos, comu­na­ment per estran­gu­la­ció. Després tant tenint permís d’ar­mes com no, un 11% dels homes han matat a trets a les dones, amb pisto­les o esco­pe­tes per exem­ple. En menor mesura, però sufi­ci­ent com per ser cate­go­rit­zada, un 3% de les dones van ser assas­si­na­des sent empe­ses, llan­ça­des o tira­des pel balcó o per un preci­pici simi­lar. Com en el cas d’Ana Oran­tes, un 20/03% de les dones van ser crema­des vives. Un 1% de les dones van ser assas­si­na­des per atro­pe­lla­ment i un percen­tatge molt més reduït, 0,5% per altres causes cone­gu­des difí­cils de clas­si­fi­car com la inani­ció o una sobre­dosi d’in­su­lina. Final­ment, en un 6% dels casos no hem pogut deter­mi­nar la causa exacta de la mort.

Els femi­ni­ci­dis, si es tenen en compte els casos més enllà dels rela­ci­o­nats amb la pare­lla, no ente­nen d’edat. Tot i així és, sobre­tot, quan la dona té entre 20 i els 40 anys quan se les assas­sina en major mesura. Això vol dir, com ja ressalta la lite­ra­tura, que coin­ci­deix amb les edats en què les dones s’apa­re­llen, però més greu encara, coin­ci­deix amb les edats en què aques­tes dones tenen fills. En aquest sentit, l’im­pacte de la violèn­cia contra les dones es multi­plica ja que els assas­sins deixen un munt de fills sense mares i aquests, com a testi­mo­nis i vícti­mes alhora, resul­ten tremen­da­ment marcats, física o psico­lò­gi­ca­ment.

Per motius opera­tius unes vega­des i per falta o fiabi­li­tat de dades en d’al­tres, algu­nes infor­ma­ci­ons sobre femi­ni­ci­dis no s’han reco­di­fi­car per presen­tar-quan­ti­ta­tiva, però poden ser igual­ment visu­a­lit­za­des. En aquest sentit, assas­si­nen dones d’ori­gen espa­nyol, però també d’al­tres naci­o­na­li­tats que no només respo­nen al perfil d’im­mi­grant econò­mic, sinó també a la immi­gra­ció benes­tant, ja que desta­quen els casos entre pare­lles brità­ni­ques per exem­ple. Els femi­ni­ci­dis no sempre impli­quen dues perso­nes, ja que en alguns casos hi ha més d’un agres­sor o més d’una víctima, sigui amb resul­tat de mort o no. Final­ment, com ja apunta alguna lite­ra­tura, se succe­ei­xen els casos en què l’agres­sor intenta o es suïcida després de matar la dona. Això sol passar en els casos de marits i companys, i també en els ex. D’aquesta manera, matant la seva dona també es condem­nen a ells matei­xos a la mort.

Per acabar, un repàs per les cròni­ques dels fets evidèn­cia la perma­nèn­cia de casos on hi havia ordres d’allu­nya­ment, ante­ce­dents de maltrac­ta­ment per part dels agres­sors, denún­cies prèvies (reti­ra­des o no) i, per tant, mostren la neces­si­tat d’in­cre­men­tar les mesu­res en les situ­a­ci­ons de risc prèvi­a­ment iden­ti­fi­ca­des. Això implica que es podrien haver evitat moltes morts. En aquest sentit, la sensi­bi­lit­za­ció de la pobla­ció no sembla sufi­ci­ent i sobre­tot, el compro­mís i volun­tat polí­tica d’evi­tar-resulta fatal­ment limi­tat. I això és només la punta de l’ice­berg de la violèn­cia contra les dones.

 

(es)

FEMI­NI­CI­DIOS EN AREA: FEMI­NI­CI­DIOS EN EL ESTADO ESPAÑOL DES DEL 2000

La violen­cia contra las muje­res es una de las prin­ci­pa­les amena­zas que aún tienen que afron­tar las muje­res en nues­tras soci­e­da­des. Así, los femi­ni­ci­dios cons­ti­tuyen la forma más extrema e irre­ver­si­ble de esta violen­cia, pues repre­sen­tan la violen­cia contra las muje­res con resul­tado de muerte donde la vari­a­ble género es deter­mi­nante para expli­car el crimen.

Las visu­a­li­za­ci­o­nes de femi­ni­ci­dios con AREA mues­tran que los femi­ni­ci­dios en el Estado Español no se deti­e­nen. Las muje­res asesi­na­das tenían en común ser muje­res y el hecho que un hombre, cercano afec­ti­va­mente en la gran mayo­ría de los casos, se creyó con el dere­cho de deci­dir sobre su cuerpo y su vida hasta el punto de matar-las a cuchi­lla­das, golpes, tiros entre otros méto­dos que presen­ta­ban en la gran mayo­ría de los casos una violen­cia extrema, encar­ni­zada, brutal e irre­ver­si­ble. Su análi­sis permite esta­ble­cer algu­nos resul­ta­dos en rela­ción a lo expu­esto que pueden ampli­arse visi­tando la web y gene­rando visu­a­li­za­ci­o­nes propias y espe­cí­fi­cas (http://nualart.com/area2).

Desde el año 2000, más de 900 muje­res han sido asesi­na­das y la situ­a­ción se presenta dema­si­ado esta­ble (nues­tras cifras supe­ri­o­res son mayo­res que en otras fuen­tes porqué se tienen en cuenta los femi­ni­ci­dios más allá de los de pareja, pero del 2010 sólo contem­plan los casos hasta fina­les de septi­em­bre). En el último año 77 muje­res fueron asesi­na­das por ser muje­res y aunque la cifra es infe­rior a otros años no pode­mos afir­mar que impli­que una tenden­cia a la baja. Así mien­tras en el año 2000, 2001 y 2005 se dieron menos de 75 casos, el 2003, 2004 y 2008 se dieron más de 95 casos. Hasta septi­em­bre del 2010 se han asesi­nado 82 muje­res.

Por meses del año no hay dema­si­ada vari­a­ción, aunque, como seña­lan otras fuen­tes, cabe decir que mayo y agosto son los meses donde se produ­cen más número de muer­tes (más de ochenta des de el 2000) y que en marzo, octu­bre y novi­em­bre los menos (menos de 66 casos).

En cuanto a la distri­bu­ción de casos por Comu­ni­da­des Autó­no­mas, como es de supo­ner, las Comu­ni­da­des más pobla­das también presen­tan un mayor número de casos. Pero estos datos cabe que sean rela­ti­vi­za­dos por la pobla­ción de cada Comu­ni­dad Autó­noma porque, como señala el obser­va­to­rio de la violen­cia, parece no coin­ci­dir con las Comu­ni­da­des con mayor inci­den­cia rela­tiva.

Como ya apunta la lite­ra­tura sobre femi­ni­ci­dios la gran mayo­ría de agre­so­res eran cono­ci­dos de las muje­res asesi­na­das. En la mayo­ría de los casos el asesino fue su pareja, cerca de un 33% de los casos el marido y en apro­xi­ma­da­mente el 25% el compañero senti­men­tal. Pero también son muchos los casos en que el “ex” es el agre­sor, siendo en un 11% de los casos el excom­pañero y en un 6% el exma­rido. Final­mente, aunque en menor medida, se dan otros casos donde el asesino es un fami­liar como el hijo 5%, el padre 1%, el hermano 1% u otros fami­li­a­res, como tíos o cuña­dos en un 4% de los casos. En los casos restan­tes iden­ti­fi­ca­dos en un 4% de los casos el agre­sor era cono­cido, amigo o vecino por ejem­plo, en un 1% un cliente y final­mente en un 7% de los casos no se pudo deter­mi­nar si era cono­cido o no.

En cuanto al método de asesi­nato utili­zado, de forma simi­lar a como seña­lan los infor­mes del obser­va­to­rio, encon­tra­mos que la forma más común de asesi­nar fue el arma blanca que se presenta en un 44% de los casos. Cabe decir que la mayo­ría de asesi­na­tos por arma blanca impli­ca­ron más de una acción y llega a haber casos espe­luz­nan­tes de más de 70 puña­la­das. Como en el caso del arma blanca, presentán­dose con varias acci­o­nes, el segundo método mortal más utili­zado por los agre­so­res fueron los golpes en un 16% de los casos, tanto a puño como utili­zando palos, basto­nes u otros obje­tos que inten­si­fi­can el golpe. La tercera forma más utili­zada fue la asfi­xia en un 13% de los casos, común­mente por estran­gu­la­ción. Luego tanto teni­endo permiso de armas como no, un 11% de los hombres han matado a tiros a las muje­res, con pisto­las o esco­pe­tas por ejem­plo. En menor medida, pero sufi­ci­ente como para ser cate­go­ri­zada, un 3% de las muje­res fueron asesi­na­das siendo empu­ja­das, lanza­das o tira­das por el balcón o por un preci­pi­cio simi­lar. Como en el caso de Ana Oran­tes, un 3% de las muje­res fueron quema­das vivas. Un 1% de las muje­res fueron asesi­na­das por atro­pe­llo y un porcen­taje mucho más redu­cido, 0.5% por otras causas cono­ci­das difí­ci­les de clasi­fi­car como la inani­ción o una sobre­do­sis de insu­lina. Final­mente, en un 6% de los casos no hemos podido deter­mi­nar la causa exacta de la muerte.

Los femi­ni­ci­dios, si se tienen en cuenta los casos más allá de los rela­ci­o­na­dos con la pareja, no enti­en­den de edad. Aún así es, sobre todo, cuando la mujer tiene entre 20 y los 40 años cuando se las asesina en mayor medida. Esto quiere decir, como ya resalta la lite­ra­tura, que coin­cide con las edades en que las muje­res se empa­re­jan, pero más grave aún, coin­cide con las edades en que estas muje­res tienen hijos. En este sentido, el impacto de la violen­cia contra las muje­res se multi­plica pues los asesi­nos dejan un montón de hijos sin madres y éstos, como testi­mo­nios y vícti­mas a la vez, resul­tan tremen­da­mente marca­dos, física o psico­ló­gi­ca­mente.

Por moti­vos opera­ti­vos unas veces y por falta o fiabi­li­dad de datos en otras, algu­nas infor­ma­ci­o­nes sobre femi­ni­ci­dios no se han reco­di­fi­cado para su presen­ta­ción quan­ti­ta­tiva, pero pueden ser igual­mente visu­a­li­za­das. En este sentido, se asesi­nan muje­res de origen español, pero también de otras naci­o­na­li­da­des que no sólo respon­den al perfil de inmi­grante econó­mico, sino también a la inmi­gra­ción acomo­dada, pues desta­can los casos entre pare­jas britá­ni­cas por ejem­plo. Los femi­ni­ci­dios no siem­pre impli­can a dos perso­nas, pues en algu­nos casos hay más de un agre­sor o más de una víctima, sea con resul­tado de muerte o no. Final­mente, como ya apunta alguna lite­ra­tura, se suce­den los casos en que el agre­sor intenta o se suicida después de matar a la mujer. Esto suele ocur­rir en los casos de mari­dos y compañe­ros, y también en los ex. De esta manera, matando a su mujer también se conde­nan a ellos mismos a la muerte.

Para acabar, un repaso por las cróni­cas de los hechos eviden­cia la perma­nen­cia de casos dónde había órde­nes de aleja­mi­ento, ante­ce­den­tes de maltrato por parte de los agre­so­res, denun­cias previas (reti­ra­das o no) y, por lo tanto, mues­tran la nece­si­dad de incre­men­tar las medi­das en las situ­a­ci­o­nes de riesgo previ­a­mente iden­ti­fi­ca­das. Ello implica que se podrían haber evitado muchas muer­tes. En este sentido, la sensi­bi­li­za­ción de la pobla­ción no parece sufi­ci­ente y sobre­todo, el compro­miso y volun­tad polí­tica de evitarlo resulta fatal­mente limi­tado. Y esto es sólo la punta del iceberg de la violen­cia contra las muje­res.

 

(en)

 

Femi­ni­ci­des in AREA: Femi­ni­ci­des in the Spanish State since 2000

 

Violence against women is one of the main thre­ats that women have to face in our soci­e­ties. Femi­ni­ci­des are the most extreme and irre­ver­si­ble form of this violence. It is the violence resul­ting in death where gender is a deter­mi­ning vari­a­ble in explai­ning the crime.

Femi­ni­ci­des in AREA clearly shows that the number of femi­ni­ci­des in the Spanish State have not decre­a­sed in the last 10 years. The women murde­red had in common the fact they were women and a man, close to them emoti­o­nally, felt the right to decide about their body and life till the point of murde­ring them with a knife, a bat, a gun or using any other method presen­ting, in the vast majo­rity of cases, an extreme violence resul­ting in a bloody and brutal deathi.

Since 2000, more than 900 women have been murde­red and the situ­a­tion has not been signi­fi­cantly redu­ce­dii. In the last year (2009) 77 women were murde­red just for being women. While in 2000, 2001 and 2005 there were fewer than 75 cases, in 2003, 2004 and 2008 were more than 95 cases. In 2010, untill septem­ber. 82 women have been murde­red.

In months of the year there is not much vari­a­tion, although, as poin­ted out by other sour­ces, May and August are the months where there are more number of deaths (more than 80 since 2000) and in March, Octo­ber and Novem­ber fewer (less than 66).

As expec­ted, the most popu­la­ted Comu­ni­da­des Autó­no­mas have higher number of cases. But this data should be rela­tive to the popu­la­tion of each Comu­ni­dad Autó­noma because, as the obser­va­tory of violence has stated, other regi­ons seem to present higher rela­tive inci­dence of femi­ni­ci­des.

As the lite­ra­ture suggests the vast majo­rity of femi­ni­cide perpe­tra­tors were acquain­tan­ces of the women murde­red. In most cases the murde­rer was her part­ner: 33% of the cases the husband and 25% the part­ner. There are also many cases where the «ex» was the aggres­sor, 11% ex-part­ner and 6% ex-husband. Finally, in some cases the murde­rer was the son (5%), the father (1%) brot­her (1%) and other rela­ti­ves such as uncles or brot­hers in law (3%). In the remai­ning cases (4%) the perpe­tra­tor was a known friend or neigh­bour, a client (1%) and finally in 7% of the cases the murde­rer was unknown.

Regar­ding the method used, and in a simi­lar way as indi­ca­ted in the reports of the Obser­va­to­rio de la violen­cia from the Reina Sofía Center, we found that the most common form of murder was the sharp weapon (44%). It must be said that most murders with a sharp weapon invol­ved more than one action and shoc­king cases have reve­a­led more than 70 stab wounds were inflic­ted. In the case of the weapon, perfor­ming with vari­ous acti­ons, the second method most used was a blow (16%) using both fists and sticks, batons or other objects that enhance the damage. The third form used was asphy­xia (13%), usually by stran­gu­la­tion. With or without a weapons permit, in 11% of cases, a men shot the women, with pistols and shot­guns for exam­ple. In a smaller quan­tity, but enough to be cate­go­ri­zed, 3% of the women were murde­red by being thrown out the window, from the balcony or simi­lar. As in the case of Ana Oran­tes, 3% of women were burned alive. 1% of the women were beaten to death, and a much smaller percen­tage, 0.5% from other known causes diffi­cult to clas­sify, such as star­va­tion or an over­dose of insu­lin. Finally, in 6% of the cases we could not deter­mine the exact cause of death.

Femi­ni­ci­des, taking into account the cases beyond those rela­ted to the couple, women could be murde­red at any age. Howe­ver, women aged between 20 and 40 cover most of the cases. This means, as high­ligh­ted in the lite­ra­ture, that coin­ci­des with the age at which women pair, but even worse it coin­ci­des with the age at which women have chil­dren. In this sense, the impact of violence against women gets multi­plied as the murde­rers leave many chil­dren without mothers and these, as witnes­ses and victims at a time, end up extre­mely marked, physi­cally and psycho­lo­gi­cally.

In some occa­si­ons for opera­ti­o­nal reasons and in others for the missing or reli­a­bi­lity of the data, some infor­ma­tion on femi­ni­ci­des have not been reco­ded for quan­ti­ta­tive analy­sis, but can also be viewed in the narra­tive of the case. In this sense, women murde­red were of Spanish origin, but also from other nati­o­na­li­ties. Regar­ding this it high­lights the cases among British couples, for exam­ple, who do not neces­sa­rily respond to the profile of econo­mic migrants. Femi­ni­ci­dies do not always involve two people, since in some cases there is more than one murde­rer or more than one person attac­ked, either in resul­ting a fata­lity or not. Finally, as lite­ra­ture points out, there are quite a lot of cases where the murde­rer attemp­ted or commit­ted suicide after murde­ring the woman. This often happens in cases of husbands and part­ners, and also in the ex-husband or ex-part­ner. Thus, by murde­ring their parter they also condem­ned them­sel­ves to death.

Finally, a review of the cases shows the perma­nence of cases where the man had an active restrai­ning order, history of abuse, previ­ous demands (with­drawn or not) and there­fore, it shows the need to incre­ase measu­res in previ­ously iden­ti­fied high risk situ­a­ti­ons. Many deaths could have been preven­ted. In this sense, the aware­ness of public opinion does not seem to be suffi­ci­ent and, above all, the commit­ment and poli­ti­cal will to avoid fata­li­ties is fairly limi­ted. This is just the tip of the iceberg of violence against women.

 

Nota1:

Enllaç per a la visu­a­lit­za­ció: http://nualart.com/area2

Enlace para visu­a­li­zar: http://nualart.com/area2

Link to visu­a­lize it: http://nualart.com/area2

Nota2:

fonts: www.redfe­mi­nista.org + www.malos­tra­tos.org +http://www.sepa­ra­dasy­di­vor­ci­a­das.org

fuen­tess: www.redfe­mi­nista.org + www.malos­tra­tos.org +http://www.sepa­ra­dasy­di­vor­ci­a­das.org

sour­ces: www.redfe­mi­nista.org + www.malos­tra­tos.org +http://www.sepa­ra­dasy­di­vor­ci­a­das.org

Nota3 :

Les nostres xifres supe­ri­ors són més grans que en altres fonts perquè es tenen en compte els femi­ni­ci­dis més enllà dels de pare­lla, però per a l’any 2010 només contem­plen els casos fins el setem­bre

Nues­tras cifras son supe­ri­o­res que en otras fuen­tes porqué se tienen en cuenta los femi­ni­ci­dios más allá de la pareja, aunque para el año 2010 sólo se han incluido los casos hasta septi­em­bre.

Our numbers are higher than in other sour­ces because we consi­der femi­ni­ci­des beyond the part­ner. Howe­ver in 2010 we have only inclu­ded the cases untill septem­ber.

Nota 4:

La Núria Vergés i el Jaume Nualart Vila­plana elabo­ren Femi­ni­ci­dis en AREA en el marc de Riereta.net i amb el suport de l’Ins­ti­tut Català de les Dones.

Núria Vergés Bosch y Jaume Nualart Vila­plan elabo­ran Femi­ni­ci­dos en AREA en el marco de Riereta.net y con el apoyo del Insti­tut Català de les Dones.

Núria Vergés Bosch and Jaume Nualart Vila­plana make Femi­ni­ci­des in AREA in Riereta.net with the support of the Insti­tut Català de les Dones.

Nota 5:

more info:

http://nualart.com/area/d/?q=node/4