(ca)
FEMINICIDIS EN AREA: FEMINICIDIS A L’ESTAT ESPANYOL DES DEL 2000
La violència contra les dones és una de las principals amenaces que encara han d’afrontar les dones en les nostres societats. Així, els feminicidis es constitueixen com la forma més extrema i irreversible d’aquesta violència, doncs representen la violència contra les dones amb resultat de mort on la variable gènere és determinant per explicar el crim.
Les visualitzacions de feminicidis amb AREA mostren que els feminicidis a l’Estat Espanyol no s’aturen. Les dones assassinades tenien en comú ser dones i el fet que un home, proper afectivament en la gran majoria, es va creure amb el dret de decidir sobre el seu cos i la seva vida fins al punt de matar-les a ganivetades, cops, trets entre d’altres mètodes que presentaven en la gran majoria dels casos una violència extrema, aferrissada, brutal i irreversible. La seva anàlisi permet establir alguns resultats en relació al que s’ha exposat que poden ampliar visitant la web i generant visualitzacions pròpies i específiques.
Des de l’any 2000, més de 900 dones han estat assassinades i la situació es presenta massa estable. En l’últim any 77 dones van ser assassinades per ser dones i encara que la xifra és inferior a altres anys no podem afirmar que impliqui una tendència a la baixa. Així mentre l’any 2000, 2001 i 2005 es van donar menys de 75 casos, el 2003, 2004 i 2008 es van donar més de 95 casos. Fins al setembre del 2010 s’han assassinat 82 dones.
Per mesos de l’any no hi ha massa variació, encara que, com assenyalen altres fonts, cal dir que maig i agost són els mesos on es produeixen més nombre de morts (més de vuitanta des del 2000) i que al març, octubre i novembre els menys (menys de 66 casos).
Quant a la distribució de casos per comunitats autònomes, com és de suposar, les comunitats més poblades també presenten un major nombre de casos. Però aquestes dades cal que siguin relativitzats per la població de cada comunitat autònoma perquè, com assenyala l’observatori de la violència, sembla no coincidir amb les comunitats amb major incidència relativa.
Com ja apunta la literatura sobre feminicidis la gran majoria d’agressors eren coneguts de les dones assassinades. En la majoria dels casos l’assassí va ser la seva parella, en vora un 33% dels casos el marit i en un 25% el company sentimental. Però també són molts els casos en què el «ex» és l’agressor, i en un 11% dels casos el excompany i en un 6% l’exmarit. Finalment, encara que en menor mesura, es donen altres casos on l’assassí és un familiar com el fill 5%, el pare 1%, el germà 1% o altres familiars, com oncles o cunyats en un 3% de els casos. En els casos restants identificats en un 4% dels casos l’agressor era conegut, amic o veí per exemple, en un 1% un client i finalment en un 7% no es va poder determinar si era conegut o no.
Pel que fa al mètode utilitzat, de forma similar a com assenyalen els informes de l’observatori, per a l’assassinat trobem que la forma més comuna d’assassinar va ser l’arma blanca que es presenta en un 44% dels casos. Val a dir que la majoria d’assassinats per arma blanca implicar més d’una acció i arriba a haver-hi casos esgarrifoses de més de 70 punyalades. Com en el cas de l’arma blanca, i es presenta amb diverses accions, el segon mètode mortal més utilitzat pels agressors van ser els cops en un 16% dels casos, tant a puny com utilitzant pals, bastons o altres objectes que intensifiquen el cop. La tercera forma més utilitzada va ser l’asfíxia en un 13% dels casos, comunament per estrangulació. Després tant tenint permís d’armes com no, un 11% dels homes han matat a trets a les dones, amb pistoles o escopetes per exemple. En menor mesura, però suficient com per ser categoritzada, un 3% de les dones van ser assassinades sent empeses, llançades o tirades pel balcó o per un precipici similar. Com en el cas d’Ana Orantes, un 20/03% de les dones van ser cremades vives. Un 1% de les dones van ser assassinades per atropellament i un percentatge molt més reduït, 0,5% per altres causes conegudes difícils de classificar com la inanició o una sobredosi d’insulina. Finalment, en un 6% dels casos no hem pogut determinar la causa exacta de la mort.
Els feminicidis, si es tenen en compte els casos més enllà dels relacionats amb la parella, no entenen d’edat. Tot i així és, sobretot, quan la dona té entre 20 i els 40 anys quan se les assassina en major mesura. Això vol dir, com ja ressalta la literatura, que coincideix amb les edats en què les dones s’aparellen, però més greu encara, coincideix amb les edats en què aquestes dones tenen fills. En aquest sentit, l’impacte de la violència contra les dones es multiplica ja que els assassins deixen un munt de fills sense mares i aquests, com a testimonis i víctimes alhora, resulten tremendament marcats, física o psicològicament.
Per motius operatius unes vegades i per falta o fiabilitat de dades en d’altres, algunes informacions sobre feminicidis no s’han recodificar per presentar-quantitativa, però poden ser igualment visualitzades. En aquest sentit, assassinen dones d’origen espanyol, però també d’altres nacionalitats que no només responen al perfil d’immigrant econòmic, sinó també a la immigració benestant, ja que destaquen els casos entre parelles britàniques per exemple. Els feminicidis no sempre impliquen dues persones, ja que en alguns casos hi ha més d’un agressor o més d’una víctima, sigui amb resultat de mort o no. Finalment, com ja apunta alguna literatura, se succeeixen els casos en què l’agressor intenta o es suïcida després de matar la dona. Això sol passar en els casos de marits i companys, i també en els ex. D’aquesta manera, matant la seva dona també es condemnen a ells mateixos a la mort.
Per acabar, un repàs per les cròniques dels fets evidència la permanència de casos on hi havia ordres d’allunyament, antecedents de maltractament per part dels agressors, denúncies prèvies (retirades o no) i, per tant, mostren la necessitat d’incrementar les mesures en les situacions de risc prèviament identificades. Això implica que es podrien haver evitat moltes morts. En aquest sentit, la sensibilització de la població no sembla suficient i sobretot, el compromís i voluntat política d’evitar-resulta fatalment limitat. I això és només la punta de l’iceberg de la violència contra les dones.
(es)
FEMINICIDIOS EN AREA: FEMINICIDIOS EN EL ESTADO ESPAÑOL DES DEL 2000
La violencia contra las mujeres es una de las principales amenazas que aún tienen que afrontar las mujeres en nuestras sociedades. Así, los feminicidios constituyen la forma más extrema e irreversible de esta violencia, pues representan la violencia contra las mujeres con resultado de muerte donde la variable género es determinante para explicar el crimen.
Las visualizaciones de feminicidios con AREA muestran que los feminicidios en el Estado Español no se detienen. Las mujeres asesinadas tenían en común ser mujeres y el hecho que un hombre, cercano afectivamente en la gran mayoría de los casos, se creyó con el derecho de decidir sobre su cuerpo y su vida hasta el punto de matar-las a cuchilladas, golpes, tiros entre otros métodos que presentaban en la gran mayoría de los casos una violencia extrema, encarnizada, brutal e irreversible. Su análisis permite establecer algunos resultados en relación a lo expuesto que pueden ampliarse visitando la web y generando visualizaciones propias y específicas (http://nualart.com/area2).
Desde el año 2000, más de 900 mujeres han sido asesinadas y la situación se presenta demasiado estable (nuestras cifras superiores son mayores que en otras fuentes porqué se tienen en cuenta los feminicidios más allá de los de pareja, pero del 2010 sólo contemplan los casos hasta finales de septiembre). En el último año 77 mujeres fueron asesinadas por ser mujeres y aunque la cifra es inferior a otros años no podemos afirmar que implique una tendencia a la baja. Así mientras en el año 2000, 2001 y 2005 se dieron menos de 75 casos, el 2003, 2004 y 2008 se dieron más de 95 casos. Hasta septiembre del 2010 se han asesinado 82 mujeres.
Por meses del año no hay demasiada variación, aunque, como señalan otras fuentes, cabe decir que mayo y agosto son los meses donde se producen más número de muertes (más de ochenta des de el 2000) y que en marzo, octubre y noviembre los menos (menos de 66 casos).
En cuanto a la distribución de casos por Comunidades Autónomas, como es de suponer, las Comunidades más pobladas también presentan un mayor número de casos. Pero estos datos cabe que sean relativizados por la población de cada Comunidad Autónoma porque, como señala el observatorio de la violencia, parece no coincidir con las Comunidades con mayor incidencia relativa.
Como ya apunta la literatura sobre feminicidios la gran mayoría de agresores eran conocidos de las mujeres asesinadas. En la mayoría de los casos el asesino fue su pareja, cerca de un 33% de los casos el marido y en aproximadamente el 25% el compañero sentimental. Pero también son muchos los casos en que el “ex” es el agresor, siendo en un 11% de los casos el excompañero y en un 6% el exmarido. Finalmente, aunque en menor medida, se dan otros casos donde el asesino es un familiar como el hijo 5%, el padre 1%, el hermano 1% u otros familiares, como tíos o cuñados en un 4% de los casos. En los casos restantes identificados en un 4% de los casos el agresor era conocido, amigo o vecino por ejemplo, en un 1% un cliente y finalmente en un 7% de los casos no se pudo determinar si era conocido o no.
En cuanto al método de asesinato utilizado, de forma similar a como señalan los informes del observatorio, encontramos que la forma más común de asesinar fue el arma blanca que se presenta en un 44% de los casos. Cabe decir que la mayoría de asesinatos por arma blanca implicaron más de una acción y llega a haber casos espeluznantes de más de 70 puñaladas. Como en el caso del arma blanca, presentándose con varias acciones, el segundo método mortal más utilizado por los agresores fueron los golpes en un 16% de los casos, tanto a puño como utilizando palos, bastones u otros objetos que intensifican el golpe. La tercera forma más utilizada fue la asfixia en un 13% de los casos, comúnmente por estrangulación. Luego tanto teniendo permiso de armas como no, un 11% de los hombres han matado a tiros a las mujeres, con pistolas o escopetas por ejemplo. En menor medida, pero suficiente como para ser categorizada, un 3% de las mujeres fueron asesinadas siendo empujadas, lanzadas o tiradas por el balcón o por un precipicio similar. Como en el caso de Ana Orantes, un 3% de las mujeres fueron quemadas vivas. Un 1% de las mujeres fueron asesinadas por atropello y un porcentaje mucho más reducido, 0.5% por otras causas conocidas difíciles de clasificar como la inanición o una sobredosis de insulina. Finalmente, en un 6% de los casos no hemos podido determinar la causa exacta de la muerte.
Los feminicidios, si se tienen en cuenta los casos más allá de los relacionados con la pareja, no entienden de edad. Aún así es, sobre todo, cuando la mujer tiene entre 20 y los 40 años cuando se las asesina en mayor medida. Esto quiere decir, como ya resalta la literatura, que coincide con las edades en que las mujeres se emparejan, pero más grave aún, coincide con las edades en que estas mujeres tienen hijos. En este sentido, el impacto de la violencia contra las mujeres se multiplica pues los asesinos dejan un montón de hijos sin madres y éstos, como testimonios y víctimas a la vez, resultan tremendamente marcados, física o psicológicamente.
Por motivos operativos unas veces y por falta o fiabilidad de datos en otras, algunas informaciones sobre feminicidios no se han recodificado para su presentación quantitativa, pero pueden ser igualmente visualizadas. En este sentido, se asesinan mujeres de origen español, pero también de otras nacionalidades que no sólo responden al perfil de inmigrante económico, sino también a la inmigración acomodada, pues destacan los casos entre parejas británicas por ejemplo. Los feminicidios no siempre implican a dos personas, pues en algunos casos hay más de un agresor o más de una víctima, sea con resultado de muerte o no. Finalmente, como ya apunta alguna literatura, se suceden los casos en que el agresor intenta o se suicida después de matar a la mujer. Esto suele ocurrir en los casos de maridos y compañeros, y también en los ex. De esta manera, matando a su mujer también se condenan a ellos mismos a la muerte.
Para acabar, un repaso por las crónicas de los hechos evidencia la permanencia de casos dónde había órdenes de alejamiento, antecedentes de maltrato por parte de los agresores, denuncias previas (retiradas o no) y, por lo tanto, muestran la necesidad de incrementar las medidas en las situaciones de riesgo previamente identificadas. Ello implica que se podrían haber evitado muchas muertes. En este sentido, la sensibilización de la población no parece suficiente y sobretodo, el compromiso y voluntad política de evitarlo resulta fatalmente limitado. Y esto es sólo la punta del iceberg de la violencia contra las mujeres.
(en)
Feminicides in AREA: Feminicides in the Spanish State since 2000
Violence against women is one of the main threats that women have to face in our societies. Feminicides are the most extreme and irreversible form of this violence. It is the violence resulting in death where gender is a determining variable in explaining the crime.
Feminicides in AREA clearly shows that the number of feminicides in the Spanish State have not decreased in the last 10 years. The women murdered had in common the fact they were women and a man, close to them emotionally, felt the right to decide about their body and life till the point of murdering them with a knife, a bat, a gun or using any other method presenting, in the vast majority of cases, an extreme violence resulting in a bloody and brutal deathi.
Since 2000, more than 900 women have been murdered and the situation has not been significantly reducedii. In the last year (2009) 77 women were murdered just for being women. While in 2000, 2001 and 2005 there were fewer than 75 cases, in 2003, 2004 and 2008 were more than 95 cases. In 2010, untill september. 82 women have been murdered.
In months of the year there is not much variation, although, as pointed out by other sources, May and August are the months where there are more number of deaths (more than 80 since 2000) and in March, October and November fewer (less than 66).
As expected, the most populated Comunidades Autónomas have higher number of cases. But this data should be relative to the population of each Comunidad Autónoma because, as the observatory of violence has stated, other regions seem to present higher relative incidence of feminicides.
As the literature suggests the vast majority of feminicide perpetrators were acquaintances of the women murdered. In most cases the murderer was her partner: 33% of the cases the husband and 25% the partner. There are also many cases where the «ex» was the aggressor, 11% ex-partner and 6% ex-husband. Finally, in some cases the murderer was the son (5%), the father (1%) brother (1%) and other relatives such as uncles or brothers in law (3%). In the remaining cases (4%) the perpetrator was a known friend or neighbour, a client (1%) and finally in 7% of the cases the murderer was unknown.
Regarding the method used, and in a similar way as indicated in the reports of the Observatorio de la violencia from the Reina Sofía Center, we found that the most common form of murder was the sharp weapon (44%). It must be said that most murders with a sharp weapon involved more than one action and shocking cases have revealed more than 70 stab wounds were inflicted. In the case of the weapon, performing with various actions, the second method most used was a blow (16%) using both fists and sticks, batons or other objects that enhance the damage. The third form used was asphyxia (13%), usually by strangulation. With or without a weapons permit, in 11% of cases, a men shot the women, with pistols and shotguns for example. In a smaller quantity, but enough to be categorized, 3% of the women were murdered by being thrown out the window, from the balcony or similar. As in the case of Ana Orantes, 3% of women were burned alive. 1% of the women were beaten to death, and a much smaller percentage, 0.5% from other known causes difficult to classify, such as starvation or an overdose of insulin. Finally, in 6% of the cases we could not determine the exact cause of death.
Feminicides, taking into account the cases beyond those related to the couple, women could be murdered at any age. However, women aged between 20 and 40 cover most of the cases. This means, as highlighted in the literature, that coincides with the age at which women pair, but even worse it coincides with the age at which women have children. In this sense, the impact of violence against women gets multiplied as the murderers leave many children without mothers and these, as witnesses and victims at a time, end up extremely marked, physically and psychologically.
In some occasions for operational reasons and in others for the missing or reliability of the data, some information on feminicides have not been recoded for quantitative analysis, but can also be viewed in the narrative of the case. In this sense, women murdered were of Spanish origin, but also from other nationalities. Regarding this it highlights the cases among British couples, for example, who do not necessarily respond to the profile of economic migrants. Feminicidies do not always involve two people, since in some cases there is more than one murderer or more than one person attacked, either in resulting a fatality or not. Finally, as literature points out, there are quite a lot of cases where the murderer attempted or committed suicide after murdering the woman. This often happens in cases of husbands and partners, and also in the ex-husband or ex-partner. Thus, by murdering their parter they also condemned themselves to death.
Finally, a review of the cases shows the permanence of cases where the man had an active restraining order, history of abuse, previous demands (withdrawn or not) and therefore, it shows the need to increase measures in previously identified high risk situations. Many deaths could have been prevented. In this sense, the awareness of public opinion does not seem to be sufficient and, above all, the commitment and political will to avoid fatalities is fairly limited. This is just the tip of the iceberg of violence against women.
Nota1:
Enllaç per a la visualització: http://nualart.com/area2
Enlace para visualizar: http://nualart.com/area2
Link to visualize it: http://nualart.com/area2
Nota2:
fonts: www.redfeminista.org + www.malostratos.org +http://www.separadasydivorciadas.org
fuentess: www.redfeminista.org + www.malostratos.org +http://www.separadasydivorciadas.org
sources: www.redfeminista.org + www.malostratos.org +http://www.separadasydivorciadas.org
Nota3 :
Les nostres xifres superiors són més grans que en altres fonts perquè es tenen en compte els feminicidis més enllà dels de parella, però per a l’any 2010 només contemplen els casos fins el setembre
Nuestras cifras son superiores que en otras fuentes porqué se tienen en cuenta los feminicidios más allá de la pareja, aunque para el año 2010 sólo se han incluido los casos hasta septiembre.
Our numbers are higher than in other sources because we consider feminicides beyond the partner. However in 2010 we have only included the cases untill september.
Nota 4:
La Núria Vergés i el Jaume Nualart Vilaplana elaboren Feminicidis en AREA en el marc de Riereta.net i amb el suport de l’Institut Català de les Dones.
Núria Vergés Bosch y Jaume Nualart Vilaplan elaboran Feminicidos en AREA en el marco de Riereta.net y con el apoyo del Institut Català de les Dones.
Núria Vergés Bosch and Jaume Nualart Vilaplana make Feminicides in AREA in Riereta.net with the support of the Institut Català de les Dones.
Nota 5:
more info:
http://nualart.com/area/d/?q=node/4