Sis filòsofes de l'actualitat per canviar la tradició

Imatge
Àmbits Temàtics

Jane Addams, Char­lotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva són les sis pensa­do­res que confor­men Filò­so­fes de la contem­po­ra­ne­ï­tat (Edici­ons UB), de Núria Sara Miras Boro­nat, que contri­bu­eix a bastir una tradi­ció filo­sò­fica alter­na­tiva

El pensa­ment no té gènere, però un il·lus­tre panteó d’ho­mes blancs presi­deix el cànon filo­sò­fic. Les dones, malgrat les nombro­ses apor­ta­ci­ons que han fet a la histò­ria de les idees, encara no hi tenen entrada. L’obra Filò­so­fes de la contem­po­ra­ne­ï­tat, de Núria Sara Miras Boro­nat, és una breu gene­a­lo­gia publi­cada per Edici­ons UB que dona a conèi­xer l’obra de sis de les auto­res més relle­vants dels segles XX i XXI. D’aquesta manera, col·­la­bora en la tasca de reco­nei­xe­ment d’una tradi­ció alter­na­tiva, més plural i diversa, de la filo­so­fia contem­po­rà­nia. 

Jane Addams, filò­sofa i acti­vista per la pau; Char­lotte Perkins Gilman, la soci­ò­loga que imagi­nava un món millor; Judith Shklar, la poli­tò­loga que posa rostre a la injus­tí­cia; Angela Davis, una icona vivent contra l’opres­sió; Audre Lorde, poeta, guer­rera, mare, negra i lesbi­ana, i Vandana Shiva, la filò­sofa de la cièn­cia que vol sembrar la lliber­tat, han estat dones valen­tes, pione­res, que han provat de compren­dre els canvis ràpids i convul­sos de la seva època i que han donat resposta a les qües­ti­ons més candents de cada moment amb refle­xi­ons i estra­tè­gies inno­va­do­res. Amb l’ob­jec­tiu de reivin­di­car la plena actu­a­li­tat i l’ori­gi­na­li­tat del seu llegat, Miras en dona a conèi­xer diver­sos textos, i alhora fa valer la praxi polí­tica i els movi­ments soci­als eman­ci­pa­dors que aques­tes dones han impul­sat.

Del 6 al 13 de març, amb motiu del Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones, les xarxes soci­als d’Edi­ci­ons UB s’om­plen de filo­so­fia amb un concurs a Insta­gram que té aques­tes sis auto­res com a prota­go­nis­tes. El concurs consis­teix a ende­vi­nar quina de les filò­so­fes va dir o escriure la frase que, i entre els usua­ris que encer­tin totes les respos­tes se sorte­jarà un exem­plar de Filò­so­fes de la contem­po­ra­ne­ï­tat, que es presen­tarà el dilluns 13 de març, a les 19:00, a la llibre­ria Alibri de Barce­lona (Balmes, 26). Així mateix, es dona­ran a conèi­xer les obres d’art que Carina Miras Boro­nat ha creat espe­ci­al­ment per il·lus­trar el volum.

Aquest llibre és el darrer títol de la col·­lec­ció Filo­so­fia UB, en la qual, sota la direc­ció de Josep Monser­rat, es publi­quen assaigs filo­sò­fics origi­nals d’au­tors contem­po­ra­nis i traduc­ci­ons al català d’obres filo­sò­fi­ques univer­sals. Algu­nes de les últi­mes edici­ons anota­des que han vist la llum són A propò­sit de Hannah Arendt, d’Anna Masó, amb edició i intro­duc­ció a cura de Stefa­nia Fantauzzi; El món moral. Primera sèrie d’as­saigs morals (1936–1939), d’Ale­xan­dre Galí, editat per Josep Monser­rat, i Demo­crà­cia i ètica social, de Jane Addams, traduït per Paula Przyby­lo­wicz Vidal i Núria Sara Miras Boro­nat, també respon­sa­ble de l’edi­ció.

Núria Sara Miras Boro­nat (Tarra­gona, 1977) és profes­sora de Filo­so­fia Moral i Polí­tica a la Univer­si­tat de Barce­lona, i actual dele­gada del rector per a la direc­ció de la Unitat d’Igual­tat. Es va docto­rar el 2009 amb la tesi Witt­gens­tein i Gada­mer: llen­guatge, praxi, raó, i ha fet esta­des de docèn­cia i recerca a l’Ins­ti­tut de Filo­so­fia del Consell Supe­rior d’In­ves­ti­ga­ci­ons Cien­tí­fi­ques (CSIC), a Berlín, a Leip­zig, a Parma i a Pader­born. També ha publi­cat diver­sos assaigs sobre joc, femi­nisme i prag­ma­tisme, i del 2016 al 2019 va ser codi­rec­tora del festi­val de filo­so­fia Barce­lona Pensa. És coor­di­na­dora de la secció de pensa­ment « Fron­tis­teri » de la revista Compàs d’amal­gama (Edici­ons UB) i editora de la secció multi­lin­güe de l’Euro­pean Jour­nal of Prag­ma­tism and Ameri­can Philo­sophy.