D’Hazte Oír a la Fundació Pro Vida: explora el mapa interactiu de les organitzacions que lideren l’ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones
L’avortament a l’Estat espanyol està regulat des del 2010 a través de la llei orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs. Tanmateix, una densa xarxa global d’entitats i d’organitzacions, amb implantació a Catalunya i també a l’Estat espanyol, pressiona amb l’objectiu que les dones no puguin exercir aquest dret i vol assolir reformes legals restrictives que l’impedeixin. Com actuen aquestes entitats? Quines relacions mantenen les unes amb les altres i quins lligams internacionals tenen? D’on prové el seu finançament?
A partir de la informació recopilada per l’Associació Drets Sexuals i Reproductius, CRÍTIC ha elaborat un mapa digital amb els col·lectius principals que s’autodenominen “provida” o que, en la seva praxi i en el seu ideari, neguen el dret a l’avortament. Aquestes entitats, ben enxarxades entre si, tenen incidència en diferents esferes: orquestren campanyes de comunicació; distribueixen llibrets i manuals amb “informació” i consideracions bioètiques sobre l’avortament; i fan cursos, simposis i xerrades en universitats catòliques. Algunes d’elles també impulsen escraches contra les dones embarassades davant les clíniques que practiquen les interrupcions de l’embaràs. I, en el camp jurídic, lideren una ofensiva als tribunals contra els centres mèdics que duen a terme aquesta pràctica.
El dret a l’avortament torna a ser al centre del debat a l’Estat espanyol. La setmana passada es van conèixer alguns detalls de la reforma de la llei que regula la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquest dimarts, l’esborrany de la nova normativa es presentarà al Consell de Ministres que, previsiblement, hi donarà llum verda el mateix dia. Davant d’aquest escenari, les organitzacions antiavortistes ja estan preparant una nova ofensiva contra els drets sexuals i reproductius de les dones.
Els vincles de les associacions provida van més enllà d’organitzacions fonamentalistes o d’ultradreta. També hi ha col·lectius d’acció social que hi mantenen relació via donacions de material o que financen una part dels seus projectes. En la infografia següent, elaborada amb la col·laboració del col·lectiu de periodistes de dades Storydata, podreu explorar qui és qui en la batalla contra l’avortament i com s’articulen les connexions del lobby antidrets.
Hazte Oír: vincles directes amb l’extrema dreta i finançament de grans fortunes
Hazte Oír es va donar a conèixer el 2017 a partir del bus que circulava amb el missatge transfòbic “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen”. Aquest col·lectiu va ser un dels primers a situar a l’agenda pública les campanyes de l’extrema dreta, i la seva aparició va precedir l’eclosió de Vox els anys posteriors.
La història d’Hazte Oír, però, ve de lluny. L’organització va ser fundada el 2001, i el 2013 va ser declarada d’utilitat pública per part del ministre del PP Jorge Fernández Díaz, amb els beneficis fiscals que això implica. L’any 2019, Fernando Grande-Marlaska, actual ministre de l’Interior, va revocar aquesta declaració. La Conferència Episcopal qualifica Hazte Oír, entre altres col·lectius com Derecho a Vivir, d’“institucions de suport a la vida” per la seva tasca “en favor dels qui tenen dret a néixer i ser acollits pels seus pares amb amor”. Les dues organitzacions, de fet, van ser les encarregades d’impulsar un recurs contra la llei de l’avortament davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.
L’entitat ha rebut donacions d’Isidoro Álvarez (El Corte Inglés) o d’Esther Koplowitz (Fomento de Construcciones y Contratas)
Fins al 2020, Hazte Oír havia ingressat un total de 5,8 milions d’euros provinents de les aportacions de donants. Però qui hi ha darrere d’aquests ingressos? L’any passat, Wikileaks va filtrar 17.000 documents que revelaven com es finança Hazte Oír i la plataforma que aquesta organització ultraconservadora va crear el 2013, CitizenGo. Entre els principals benefactors hi ha l’expresident d’El Corte Inglés, Isidoro Álvarez, que va aportar 10.000 euros al Congrés Mundial de Famílies, un punt de trobada de les principals organitzacions ultracatòliques del món impulsat per Hazte Oír. També hi consten les donacions de David Álvarez Díez, del Grup Eulen (20.000 euros); d’Esther Koplowitz, de Fomento de Construcciones y Contratas (10.000 €), o de Bernard Meunier, de Nestlé (3.000 €).
Els documents de Wikileaks també acreditaven que, l’any 2015, Hazte Oír va acudir als tribunals per tal que Google suprimís més de 150 enllaços on apareix vinculada a la societat secreta ultracatòlica i paramilitar El Yunque. El diari El País va documentar com les dues organitzacions han treballat plegades, malgrat que les associacions secretes a l’Estat espanyol són prohibides per la Constitució.
L’entrada de Vox al Congrés també va suposar l’arribada a les institucions de persones vinculades a Hazte Oír. Un exemple és el cas de Francisco José Contreras, que havia estat membre de la Junta Directiva d’aquest col·lectiu i que, després de les eleccions espanyoles del 2019, va ocupar un escó al Congrés. A l’Assemblea de Madrid, també va aconseguir representació per Vox Gádor Joya, que va tenir responsabilitats a Hazte Oír i que es dedicava a fer ecografies a les portes de clíniques que practiquen avortaments i entregava figures de nadons avortats per pressionar les dones que volien sotmetre’s a una interrupció de l’embaràs.
Fundació Pro Vida: atendre dones embarassades i difondre l’ideari antiavortista
De totes les entitats antiavortistes, probablement la més coneguda i la que té major incidència és la Fundació Pro Vida Catalunya. De fet, quan la suspensió del projecte de Llei de l’avortament del PP, l’any 2014, va motivar les protestes de col·lectius antidrets com Derecho a Vivir o Hazte Oír, la Fundació Pro Vida va ser una de les organitzacions que van fer campanya per insistir en la necessitat de reformar la normativa. Sota la consideració que la interrupció voluntària de l’embaràs “suposa violència per a la mare i per al fill” i que “la facultat de decidir sobre la vida d’un embrió implica l’existència de dues categories d’éssers humans”, comparava l’avortament amb l’esclavitud o la pena de mort.
Entre les missions principals de la Fundació hi destaca “ajudar que cada ésser humà, concebut i encara no nascut, sigui acceptat, acollit, estimat i educat” o “promoure el valor essencial, singular i social de la vida humana i dels drets humans inherents a ella, des de la seva concepció fins a la fi natural”. En aquesta línia, una de les accions principals de Pro Vida des que es va constituir, l’any 1987, ha estat atendre embarassades en situació de vulnerabilitat i transmetre alhora del seu ideari i plantejament.
Pro Vida afirma que tant el CatSalut com l’Ajuntament de Barcelona han derivat dones als seus centres i instal·lacions
Un aspecte que ha generat polèmica al llarg dels anys ha estat el fet que institucions públiques derivin dones ateses per serveis socials als centres de la Fundació. A la memòria de Pro Vida Catalunya del 2020, la darrera publicada, hi consten 84 derivacions d’equips d’atenció primària i d’hospitals del CatSalut i 76 dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Cal tenir en compte que el 2018 el govern d’Ada Colau va assegurar que l’Ajuntament de Barcelona havia trencat la relació amb la Fundació l’any 2017, quan va decidir no renovar el contracte de prestació de serveis que vinculava les dues parts.
Fonts municipals consultades per CRÍTIC segueixen afirmant a data d’avui que, malgrat el que consta a la memòria de Pro Vida, no fan cap prescripció d’aquest servei: “No entra dins de la nostra cartera de recursos i no hi derivem ningú”. El 2018, Pro Vida també va atendre 189 dones provinents d’altres ajuntaments catalans, 16 derivades per ONG i entitats de l’Església i 54 embarassades més que s’hi van dirigir directament.
Entitats com el Banc dels Aliments, la Fundació Rocapin i Isolana –ambdues impulsades per la família Roca Pintado–, o la Fundació Maria Francisca Roviralta apareixen com a organitzacions col·laboradores del projecte. Pro Vida també està enxarxada amb l’Associació Espanyola de Professors de Planificació Familiar Natural, RENAFER, amb la qual col·labora “donant suport a la difusió, l’ensenyament i la investigació de la planificació familiar natural”. Aquest mètode consisteix en tècniques per buscar o evitar embarassos a partir de l’observació de les fases fèrtils i infèrtils del cicle menstrual.
Derecho a Vivir: liderant la batalla contra la reforma legal d’Irene Montero
L’any 2008 va néixer a Espanya la plataforma de participació ciutadana Derecho a Vivir. Es va constituir després que comencés la tramitació de la Llei orgànica de salut sexual i reproductiva aprovada el 2010. Segons consta a la seva web, la plataforma, vinculada a l’associació Hazte Oír, persegueix la defensa i la promoció del dret a la vida de tots els éssers humans des de la seva concepció fins a la seva mort natural. “L’entitat qualifica la legislació vigent de “barra lliure de l’avortament”, i concreta que el seu objectiu és “erradicar aquesta pràctica cruel contra la vida dels més indefensos”.
La línia d’acció principal de la plataforma són les campanyes d’incidència política. Ha liderat l’ofensiva contra la reforma de la llei de l’avortament que vol impulsar la ministra Irene Montero i que permetria que les menors de 16 a 18 anys puguin interrompre voluntàriament l’embaràs. A la vegada, l’organització ha intensificat la seva “tasca informativa de repartiment de fullets” davant la clínica especialitzada en interrupcions de l’embaràs Dator, on intercepten les dones que volen sotmetre’s a aquest procediment.
CitizenGo i els tentacles globals del ‘lobby’ antiavortista
Hazte Oír pertany al grup CitizenGo, un lobby ultraconservador constituït a Espanya l’any 2013 per la mateixa organització Hazte Oír, que després s’hi va integrar dins. CitizenGo ha volgut transcendir el seu marc d’actuació més enllà de l’Estat i, de fet, els seus tentacles s’estenen a escala global. Segons OpenDemocracy, el líder de l’ActRight –organització estatunidenca d’extrema dreta–, Darian Rafie, és un dels consellers de CitizenGo i ajuda a mantenir financerament aquesta organització.
Els seus recursos provenen de donacions privades. El diari Público va quantificar que, des del 2014 fins al 2020, aquesta organització internacional hauria rebut 11,2 milions d’euros en concepte de donacions, que, sumats als diners percebuts per Hazte Oír des del 2013, ascendirien a 17 milions d’euros.
Pel que fa als vincles amb partits polítics, a l’Estat espanyol, manté una estreta col·laboració amb Vox, fins al punt que CitizenGo ha atorgat el seu premi anual a líders de la formació com Santiago Abascal o Javier Ortega Smith. També ha participat en les campanyes en favor de la força d’ultradreta: per les eleccions va decorar autobusos amb el lema “Vota valors”, acompanyat de frases que menystenien tots els líders polítics excepte els de Vox.
La principal missió de CitizenGo és centralitzar les accions de protesta en contra de l’avortament o del col·lectiu LGTBI. Algunes de les seves accions més sonades contràries al dret al propi cos són les pintades davant de clíniques on es practiquen interrupcions voluntàries de l’embaràs, amb frases com “Aquí maten nens”, o la intimidació a les dones embarassades –“Entraràs a matar el teu fill?” i “Assassina”– per part dels voluntaris de l’organització. En l’àmbit internacional, el lobby va pressionar senadors argentins perquè votessin en contra de la llei de l’avortament per mitjà de cartes i anuncis a la premsa. Actualment, ha animat els seus membres a mobilitzar-se després que es fes públic que el Tribunal Suprem dels EUA s’inclina per revocar la sentència que garanteix la interrupció voluntària de l’embaràs a tots els estats.
Fundació Isolana: manual de “bioètica per a joves” contra l’avortament
A la seva web, la Fundació Isolana es descriu com una organització no lucrativa que neix el 2002 amb la “missió” de promoure projectes arreu del món “vinculats amb l’alimentació, la sanitat, provida i l’educació”. Aquesta faceta solidària amb “els més necessitats”, però, incorpora una extensa activitat contrària al dret a l’avortament. Segons consta a la seva memòria de l’any 2017, la més actualitzada, la Fundació és l’encarregada de distribuir el Manual de bioética para jóvenes, editat per la fundació francesa Jérôme Lejeune. Aquesta fundació rep el nom del genetista que va descobrir l’anomalia cromosòmica que dona lloc a la síndrome de Down, candidat a rebre el premi Nobel, proper a l’Opus Dei i crític acèrrim a les iniciatives per legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs.
El Manual de bioética està disponible a Internet. Isolana defineix l’avortament com “una realitat violenta”. Entre altres consideracions, el llibret recull afirmacions com que “es pot entendre que una dona no desitgi el fill fruit d’una violació” però que “matar-lo no elimina el drama. Al contrari, l’agreuja”. “El criminal ha de ser castigat, però per què se sotmetrà el nen innocent a la pena de mort que no tindrà el criminal?”, es qüestiona el text. Així mateix, sobre la llei de l’avortament, reflexiona que, quan una dona interromp voluntàriament el seu embaràs “tria la mort per al seu fill, com si es tingués el dret a matar”.
Isolana també ha col·laborat estretament amb la Fundació Pro Vida Catalunya, finançant amb el 9% dels seus recursos el local que Pro Vida té a la Gran Via de Carles III, a Barcelona. De fet, fins a l’any 2019, a les memòries de l’organització hi constava la Fundació Isolana com a entitat col·laboradora del projecte.
La família Roca Pintado ocupa els principals càrrecs de direcció d’Isolana. Aquesta nissaga també ha creat Rocapin Fundación, una organització no lucrativa compromesa a emprendre accions “que aporten benefici a les persones més necessitades”. A la seva web detalla que al barri de la Guineueta de Barcelona, per exemple, atén dones embarassades “que necessiten ajuda per dur a bon port el seu embaràs”.
Federació Espanyola d’Associacions Provida, una xarxa estatal amb implantació a Catalunya
La Federació Espanyola d’Associacions Provida (FEAPV) integra 33 col·lectius antiavortistes estesos per diverses ciutats de l’Estat. Funcionen autònomament, però “el nexe que els uneix és la defensa de la vida humana i de la seva dignitat”. Així consta a la web de la Federació, que impulsa i coordina “les activitats i els serveis de solidaritat” que duen a terme els voluntaris de les associacions.
En l’àmbit català, formen part d’aquest paraigua l’Associació pro Respecte a la Vida Humana de Girona, de Barcelona –que comparteix local amb la Fundació Pro Vida Catalunya– i l’Associació Provida Lehaim, de Lleida. En l’àmbit espanyol, la federació és un dels 500 col·lectius que integren la plataforma Sí a la Vida, que des del 2011 fa actes públics –com les marxes per la vida– en contra de l’avortament i de l’eutanàsia.
A escala internacional, la FEAPV manté relacions amb l’Acció Mundial de Parlamentaris per la Vida i la Família, una plataforma mundial que enxarxa representants de diversos països contra “tot projecte de llei que accepti qualsevol mena de pràctica abortiva”. La FEAPV també és membre fundador de la Federació Provida Europea One of Us, que presideix l’exeurodiputat i exministre de l’Interior durant els governs de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja.
RENAFER, professors de “planificació familiar natural” amb vincles amb l’Opus Dei
RENAFER és l’Asociación Española de Profesores de Planificación Familiar Natural que, segons el seu ideari, s’ocupa de promoure “l’educació en el que té a veure amb la procreació humana”. L’entitat està connectada amb diferents centres universitaris. A la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), per exemple, hi ha impartit l’assignatura Sexualitat Integrada i Planificació Familiar Natural, adreçada als alumnes de Medicina. La UIC també té vincles amb la Prelatura de l’Opus Dei, que s’ocupa de la tasca pastoral de la capellania a la Universitat.
En paral·lel, ha desenvolupat el màster Memòria i Família a la Universitat de Navarra, que va ser notícia l’any 2009 perquè els degans de Medicina, de Farmàcia i d’Infermeria es negaven a ensenyar als alumnes com es practica un avortament, i classes de Bioètica a la Universitat Catòlica de San Antonio, a Múrcia. Quan el centre va iniciar el grau de Medicina, el seu director es va comprometre a formar els futurs metges en els valors del cristianisme, “en contra de la cultura de la mort, l’eutanàsia i l’avortament”. En l’àmbit internacional, és també membre de l’Institut Europeu d’Educació Familiar.
E-cristians, l’entitat de l’exconseller de CiU Miró i Ardèvol
L’associació E-cristians va néixer l’any 2001 per donar resposta a “la mínima presència i aportació cristiana a la vida pública”. Així consta a la seva carta de presentació. Entre les seves línies d’acció principals, hi tenen un especial protagonisme “la defensa del dret a la vida i la promoció de la família”, la formació de joves o l’impuls del Pacte per la Vida i la Dignitat. En relació amb els drets sexuals i reproductius de les dones, aquest text especifica que l’avortament provocat “és la mort violenta d’una vida humana”.
E-cristians ha impulsat accions arreu de Catalunya i a l’Estat espanyol, com ara la recollida de signatures contra les màquines de preservatius a les escoles, les campanyes “Com més avortaments, menys pensions de jubilació” i “Tot nen necessita un pare i una mare” –en oposició a les lleis catalana i espanyola que possibiliten l’adopció per part de parelles del mateix sexe–, la participació en manifestacions i marxes a Madrid en contra de la llei de l’avortament i per la vida, i també s’atribueixen “el tancament de tres clíniques avortistes”.
Segons el diari ‘El Mundo’, la Generalitat va subvencionar amb 120.000 euros E-cristians amb una convocatòria no ordinària
El president de l’entitat és Josep Miró Ardèvol, que va ocupar el càrrec de conseller d’Agricultura i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU, però va renunciar-hi per fundar E-cristians. Tanmateix, els vincles polítics de l’associació s’han estès més enllà: el 2010, Miró Ardèvol va fundar el partit Democràcia Social amb altres directius de l’entitat i, el 2014, diverses personalitats vinculades a aquesta organització i a Unió Democràtica de Catalunya van registrar com a partit polític la plataforma Construïm, una eina per superar el “frontisme” des del centredreta català. El president d’E-cristians va dirigir també l’Institut del Capital Social de la Universitat Abat Oliba.
L’any 2002, el diari El Mundo va publicar que el Govern de la Generalitat havia subvencionat amb 120.000 euros E-cristians per mitjà d’una convocatòria no ordinària. Aquesta xifra multiplicava per quatre els recursos que Presidència havia atorgat a l’entitat l’any 2001 (32.500 euros). Actualment, segons consta a la seva web, l’associació ja no rep subvencions públiques. L’any 2004, l’associació va crear el diari digital catòlic Forum Libertas. I, a banda, E-cristians també té connexions amb l’agrupació de metges i professionals de l’àmbit biosanitari Metges Cristians de Catalunya. El seu president, Josep Maria Simón, de fet, és també un dels impulsors de l’associació catòlica.
Metges Cristians de Catalunya: informes contra l’avortament, la contracepció i la reproducció assistida
L’Associació Metges Cristians de Catalunya agrupa doctors i altres professionals de l’àmbit biosanitari. El seu ideari humanista en defensa de la “dignitat humana i els seus drets inalienables” inclou una ferma oposició a l’exercici de l’avortament. En el camp de la bioètica, Metges Cristians ha elaborat informes sobre “la transmissió responsable de la vida humana”, on analitza les amenaces a la vida abans del naixement, i determina que l’exemple més obvi és “la sentència de mort que s’imposa a l’embrió i al fetus mitjançant mètodes abortius, siguin quirúrgics o químics”.
L’entitat també planteja que els mètodes contraceptius més utilitzats “tenen efectes inhibidors de la implantació de l’embrió”, amb apreciacions respecte a la “mentalitat contraceptiva” del tipus: “El NO a la fertilitat no significa cap altra cosa que la separació de la sexualitat i la procreació. No és aquest NO, alhora, un NO al creador?”. A més, qualifica la reproducció assistida de “tècnica que consumeix embrions”. “Aquests mètodes de tractament de la infertilitat creen una nova vida, però a costa d’incomptables embrions que han de renunciar a la seva pròpia”, rebla l’informe.
Llar Natalis
Llar Natalis és un projecte impulsat per la Delegació Diocesana de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Tarragona i gestionat per la Fundació Obra Pia Montserrat. Segons consta a la seva web, va néixer amb “l’objectiu d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre el seu embaràs”.
Els serveis que ofereix el recinte inclouen des de “l’allotjament i la manutenció de les mares i els seus fills” fins a la “incorporació de coneixements i hàbits saludables”, passant pel “suport psicològic i social”. Això és possible, diu la web, “gràcies a la presència d’una treballadora social i a la tasca de les Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará de la Familia Religiosa del Verbo Encarnado”. Aquest orde, originari de l’Argentina, ha participat en les Marxes per la Vida als Estats Units i en les protestes convocades pels sectors provida contràries al dret a l’avortament.
Malgrat que Llar Natalis no es presenta com un projecte antiavortista, la Directa va documentar que el col·lectiu s’havia fotografiat amb membres d’Hazte Oír en el marc de les campanyes Crossroads i Aborto Cero que aquesta associació va impulsar el 2012. Així mateix, l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol Balcells, president de la Fundació Obra Pia Montserrat –que gestiona el projecte–, pertany a la Prelatura de l’Opus Dei des del 1961 i s’ha manifestat obertament en contra de l’avortament, fent crides a desobeir la llei que regula la interrupció de l’embaràs i definint-lo com “un gran mal per al país i per a les persones que el fan”.
Pel que fa al finançament, l’Obra Pia Montserrat es fa càrrec del projecte, que també rep recursos de Càritas Diocesana de Tarragona, que hi col·labora estretament. A la memòria de l’any 2017, Càritas explicava que havia fet arribar a Natalis “mobles, electrodomèstics i estris” provinents de donacions. A més, l’any 2018, el Consell Comarcal del Tarragonès va signar un conveni de col·laboració amb Llar Natalis que tenia un any de durada, a partir del qual es comprometia a derivar-hi dones i a bonificar el centre amb 2.000 euros anuals pel “suport” que els hi ofereixen. Dos anys abans, el 2016, la Diputació de Tarragona va pagar gairebé 2.000 euros per finançar la millora de l’espai i adquirir material.
Fundación Española de Abogados Cristianos
L’ofensiva fonamentalista contra el dret a l’avortament no es disputa només als carrers, a les universitats o a les portes de les clíniques: també abasta el camp jurídic i, en aquest sentit, la Fundación Española de Abogados Cristianos hi té un paper destacat. Tal com consta a la seva web, aquest col·lectiu defensa als tribunals “els valors inspirats en el cristianisme” i té com a objectiu la protecció jurídica “de la llibertat religiosa, de la vida, de la família i de tots els ciutadans que veuen lesionats els seus drets i llibertats per raó de la seva fe”.
Sota la consideració que “la cultura de la mort ha quallat” a l’Estat espanyol, que disposa d’una de les legislacions “més permissives amb el negoci de l’avortament de tot Europa”, l’acció d’Abogados Cristianos en aquest àmbit es fonamenta en la defensa de “les dones que han estat enganyades als centres abortius”, la denúncia de “les irregularitats” que es produeixen en aquest negoci i la promoció “d’una legislació favorable a la defensa dels no nascuts”.
El col·lectiu ha estat l’impulsor de diverses campanyes que tenen l’objectiu de suprimir el dret de les dones al seu propi cos. Entre les més sonades hi destaquen, per exemple, la demanda que el president francès, Emmanuel Macron, rectifiqui la seva intenció d’incloure l’avortament a la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea o que les autoritats competents sancionin les clíniques “que utilitzen publicitat enganyosa” sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. De fet, Abogados Cristianos va denunciar aquest cas davant les conselleries de Sanitat de diferents comunitats autònomes i va portar als tribunals l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI), però el jutge va desestimar la demanda que l’organització havia interposat.
La fundació també porta la defensa dels “joves” que es “manifesten” davant de les clíniques que practiquen avortaments i que han estat sancionats pels cossos policials. En alguns casos, aquestes conductes han comportat agressions verbals i intimidació envers les dones embarassades. Enguany, s’ha aprovat al Congrés dels Diputats una reforma que penalitzarà l’assetjament antiavortista davant dels centres mèdics que practiquen la interrupció de l’embaràs. Així i tot, el col·lectiu d’advocats assegura que “ha aconseguit” que cap dels sancionats no hagi hagut de fer front a les multes interposades.
Diverses informacions periodístiques han acreditat el vincle d’Abogados Cristianos amb organitzacions i partits de l’extrema dreta espanyola i internacional. La seva presidenta, Polonia Castellanos, estaria relacionada amb la societat ultracatòlica El Yunque, mentre que alguns membres del patronat de la fundació haurien estat candidats de Vox en diversos comicis.
Laura Aznar amb la col·laboració de 