El ‘lobby’ contra l’avortament a Catalunya: qui és qui

Imatge
Àmbits Temàtics
Àmbits de Treball

D’Hazte Oír a la Funda­ció Pro Vida: explora el mapa inter­ac­tiu de les orga­nit­za­ci­ons que lide­ren l’ofen­siva contra els drets sexu­als i repro­duc­tius de les dones

 

L’avor­ta­ment a l’Es­tat espa­nyol està regu­lat des del 2010 a través de la llei orgà­nica de salut sexual i repro­duc­tiva i de la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs. Tanma­teix, una densa xarxa global d’en­ti­tats i d’or­ga­nit­za­ci­ons, amb implan­ta­ció a Cata­lu­nya i també a l’Es­tat espa­nyol, pres­si­ona amb l’ob­jec­tiu que les dones no puguin exer­cir aquest dret i vol asso­lir refor­mes legals restric­ti­ves que l’im­pe­dei­xin. Com actuen aques­tes enti­tats? Quines rela­ci­ons mante­nen les unes amb les altres i quins lligams inter­na­ci­o­nals tenen? D’on prové el seu finan­ça­ment?

A partir de la infor­ma­ció reco­pi­lada per l’As­so­ci­a­ció Drets Sexu­als i Repro­duc­tius, CRÍTIC ha elabo­rat un mapa digi­tal amb els col·­lec­tius prin­ci­pals que s’au­to­de­no­mi­nen “provida” o que, en la seva praxi i en el seu ideari, neguen el dret a l’avor­ta­ment. Aques­tes enti­tats, ben enxar­xa­des entre si, tenen inci­dèn­cia en dife­rents esfe­res: orques­tren campa­nyes de comu­ni­ca­ció; distri­bu­ei­xen llibrets i manu­als amb “infor­ma­ció” i consi­de­ra­ci­ons bioè­ti­ques sobre l’avor­ta­ment; i fan cursos, simpo­sis i xerra­des en univer­si­tats catò­li­ques. Algu­nes d’elles també impul­sen escra­ches contra les dones emba­ras­sa­des davant les clíni­ques que prac­ti­quen les inter­rup­ci­ons de l’em­ba­ràs. I, en el camp jurí­dic, lide­ren una ofen­siva als tribu­nals contra els centres mèdics que duen a terme aquesta pràc­tica.

El dret a l’avor­ta­ment torna a ser al centre del debat a l’Es­tat espa­nyol. La setmana passada es van conèi­xer alguns detalls de la reforma de la llei que regula la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs. Aquest dimarts, l’es­bor­rany de la nova norma­tiva es presen­tarà al Consell de Minis­tres que, previ­si­ble­ment, hi donarà llum verda el mateix dia. Davant d’aquest esce­nari, les orga­nit­za­ci­ons anti­a­vor­tis­tes ja estan prepa­rant una nova ofen­siva contra els drets sexu­als i repro­duc­tius de les dones.

Els vincles de les asso­ci­a­ci­ons provida van més enllà d’or­ga­nit­za­ci­ons fona­men­ta­lis­tes o d’ul­tra­dreta. També hi ha col·­lec­tius d’ac­ció social que hi mante­nen rela­ció via dona­ci­ons de mate­rial o que finan­cen una part dels seus projec­tes. En la info­gra­fia següent, elabo­rada amb la col·­la­bo­ra­ció del col·­lec­tiu de peri­o­dis­tes de dades Story­data, podreu explo­rar qui és qui en la bata­lla contra l’avor­ta­ment i com s’ar­ti­cu­len les conne­xi­ons del lobby anti­drets.

Hazte Oír: vincles direc­tes amb l’ex­trema dreta i finan­ça­ment de grans fortu­nes

Hazte Oír es va donar a conèi­xer el 2017 a partir del bus que circu­lava amb el missatge trans­fò­bic “Los niños tienen pene. Las niñas tienen vulva. Que no te engañen”. Aquest col·­lec­tiu va ser un dels primers a situar a l’agenda pública les campa­nyes de l’ex­trema dreta, i la seva apari­ció va prece­dir l’eclo­sió de Vox els anys poste­ri­ors. 

La histò­ria d’Hazte Oír, però, ve de lluny. L’or­ga­nit­za­ció va ser fundada el 2001, i el 2013 va ser decla­rada d’utili­tat pública per part del minis­tre del PP Jorge Fernán­dez Díaz, amb els bene­fi­cis fiscals que això implica. L’any 2019, Fernando Grande-Marlaska, actual minis­tre de l’In­te­rior, va revo­car aquesta decla­ra­ció. La Confe­rèn­cia Epis­co­pal quali­fica Hazte Oír, entre altres col·­lec­tius com Dere­cho a Vivir, d’“insti­tu­ci­ons de suport a la vida” per la seva tasca “en favor dels qui tenen dret a néixer i ser acollits pels seus pares amb amor”. Les dues orga­nit­za­ci­ons, de fet, van ser les encar­re­ga­des d’im­pul­sar un recurs contra la llei de l’avor­ta­ment davant del Tribu­nal Euro­peu de Drets Humans.

L’en­ti­tat ha rebut dona­ci­ons d’Isi­doro Álva­rez (El Corte Inglés) o d’Est­her Koplo­witz (Fomento de Cons­truc­ci­o­nes y Contra­tas)

Fins al 2020, Hazte Oír havia ingres­sat un total de 5,8 mili­ons d’eu­ros provi­nents de les apor­ta­ci­ons de donants. Però qui hi ha darrere d’aquests ingres­sos? L’any passat, Wiki­le­aks va filtrar 17.000 docu­ments que reve­la­ven com es finança Hazte Oír i la plata­forma que aquesta orga­nit­za­ció ultra­con­ser­va­dora va crear el 2013, Citi­zenGo. Entre els prin­ci­pals bene­fac­tors hi ha l’ex­pre­si­dent d’El Corte Inglés, Isidoro Álva­rez, que va apor­tar 10.000 euros al Congrés Mundial de Famí­lies, un punt de trobada de les prin­ci­pals orga­nit­za­ci­ons ultra­ca­tò­li­ques del món impul­sat per Hazte Oír. També hi cons­ten les dona­ci­ons de David Álva­rez Díez, del Grup Eulen (20.000 euros); d’Est­her Koplo­witz, de Fomento de Cons­truc­ci­o­nes y Contra­tas (10.000 €), o de Bernard Meunier, de Nestlé (3.000 €).

Els docu­ments de Wiki­le­aks també acre­di­ta­ven que, l’any 2015, Hazte Oír va acudir als tribu­nals per tal que Google supri­mís més de 150 enlla­ços on apareix vincu­lada a la soci­e­tat secreta ultra­ca­tò­lica i para­mi­li­tar El Yunque. El diari El País va docu­men­tar com les dues orga­nit­za­ci­ons han treba­llat plega­des, malgrat que les asso­ci­a­ci­ons secre­tes a l’Es­tat espa­nyol són prohi­bi­des per la Cons­ti­tu­ció.  

L’en­trada de Vox al Congrés també va supo­sar l’ar­ri­bada a les insti­tu­ci­ons de perso­nes vincu­la­des a Hazte Oír. Un exem­ple és el cas de Fran­cisco José Contre­ras, que havia estat membre de la Junta Direc­tiva d’aquest col·­lec­tiu i que, després de les elec­ci­ons espa­nyo­les del 2019, va ocupar un escó al Congrés. A l’As­sem­blea de Madrid, també va acon­se­guir repre­sen­ta­ció per Vox Gádor Joya, que va tenir respon­sa­bi­li­tats a Hazte Oír i que es dedi­cava a fer ecogra­fies a les portes de clíni­ques que prac­ti­quen avor­ta­ments i entre­gava figu­res de nadons avor­tats per pres­si­o­nar les dones que volien sotme­tre’s a una inter­rup­ció de l’em­ba­ràs. 

Funda­ció Pro Vida: aten­dre dones emba­ras­sa­des i difon­dre l’ide­ari anti­a­vor­tista

De totes les enti­tats anti­a­vor­tis­tes, proba­ble­ment la més cone­guda i la que té major inci­dèn­cia és la Funda­ció Pro Vida Cata­lu­nya. De fet, quan la suspen­sió del projecte de Llei de l’avor­ta­ment del PP, l’any 2014, va moti­var les protes­tes de col·­lec­tius anti­drets com Dere­cho a Vivir o Hazte Oír, la Funda­ció Pro Vida va ser una de les orga­nit­za­ci­ons que van fer campa­nya per insis­tir en la neces­si­tat de refor­mar la norma­tiva. Sota la consi­de­ra­ció que la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs “suposa violèn­cia per a la mare i per al fill” i que “la facul­tat de deci­dir sobre la vida d’un embrió implica l’exis­tèn­cia de dues cate­go­ries d’és­sers humans”, compa­rava l’avor­ta­ment amb l’es­cla­vi­tud o la pena de mort. 

Entre les missi­ons prin­ci­pals de la Funda­ció hi destaca “ajudar que cada ésser humà, conce­but i encara no nascut, sigui accep­tat, acollit, esti­mat i educat” o “promoure el valor essen­cial, singu­lar i social de la vida humana i dels drets humans inhe­rents a ella, des de la seva concep­ció fins a la fi natu­ral”. En aquesta línia, una de les acci­ons prin­ci­pals de Pro Vida des que es va cons­ti­tuir, l’any 1987, ha estat aten­dre emba­ras­sa­des en situ­a­ció de vulne­ra­bi­li­tat i trans­me­tre alhora del seu ideari i plan­te­ja­ment.

Pro Vida afirma que tant el CatSa­lut com l’Ajun­ta­ment de Barce­lona han deri­vat dones als seus centres i instal·­la­ci­ons

Un aspecte que ha gene­rat polè­mica al llarg dels anys ha estat el fet que insti­tu­ci­ons públi­ques deri­vin dones ateses per serveis soci­als als centres de la Funda­ció. A la memò­ria de Pro Vida Cata­lu­nya del 2020, la darrera publi­cada, hi cons­ten 84 deri­va­ci­ons d’equips d’aten­ció primà­ria i d’hos­pi­tals del CatSa­lut i 76 dels serveis soci­als de l’Ajun­ta­ment de Barce­lona. Cal tenir en compte que el 2018 el govern d’Ada Colau va asse­gu­rar que l’Ajun­ta­ment de Barce­lona havia tren­cat la rela­ció amb la Funda­ció l’any 2017, quan va deci­dir no reno­var el contracte de pres­ta­ció de serveis que vincu­lava les dues parts.

Fonts muni­ci­pals consul­ta­des per CRÍTIC seguei­xen afir­mant a data d’avui que, malgrat el que consta a la memò­ria de Pro Vida, no fan cap pres­crip­ció d’aquest servei: “No entra dins de la nostra cartera de recur­sos i no hi deri­vem ningú”. El 2018, Pro Vida també va aten­dre 189 dones provi­nents d’al­tres ajun­ta­ments cata­lans, 16 deri­va­des per ONG i enti­tats de l’Es­glé­sia i 54 emba­ras­sa­des més que s’hi van diri­gir direc­ta­ment. 

Enti­tats com el Banc dels Aliments, la Funda­ció Roca­pin i Isolana –amb­dues impul­sa­des per la famí­lia Roca Pinta­do–, o la Funda­ció Maria Fran­cisca Rovi­ralta aparei­xen com a orga­nit­za­ci­ons col·­la­bo­ra­do­res del projecte. Pro Vida també està enxar­xada amb l’As­so­ci­a­ció Espa­nyola de Profes­sors de Plani­fi­ca­ció Fami­liar Natu­ral, RENA­FER, amb la qual col·­la­bora “donant suport a la difu­sió, l’en­se­nya­ment i la inves­ti­ga­ció de la plani­fi­ca­ció fami­liar natu­ral”. Aquest mètode consis­teix en tècni­ques per buscar o evitar emba­ras­sos a partir de l’ob­ser­va­ció de les fases fèrtils i infèr­tils del cicle mens­trual.

Dere­cho a Vivir: lide­rant la bata­lla contra la reforma legal d’Irene Montero

L’any 2008 va néixer a Espa­nya la plata­forma de parti­ci­pa­ció ciuta­dana Dere­cho a Vivir. Es va cons­ti­tuir després que comen­cés la trami­ta­ció de la Llei orgà­nica de salut sexual i repro­duc­tiva apro­vada el 2010. Segons consta a la seva web, la plata­forma, vincu­lada a l’as­so­ci­a­ció Hazte Oír, perse­gueix la defensa i la promo­ció del dret a la vida de tots els éssers humans des de la seva concep­ció fins a la seva mort natu­ral. “L’en­ti­tat quali­fica la legis­la­ció vigent de “barra lliure de l’avor­ta­ment”, i concreta que el seu objec­tiu és “erra­di­car aquesta pràc­tica cruel contra la vida dels més inde­fen­sos”. 

La línia d’ac­ció prin­ci­pal de la plata­forma són les campa­nyes d’in­ci­dèn­cia polí­tica. Ha lide­rat l’ofen­siva contra la reforma de la llei de l’avor­ta­ment que vol impul­sar la minis­tra Irene Montero i que perme­tria que les menors de 16 a 18 anys puguin inter­rom­pre volun­tà­ri­a­ment l’em­ba­ràs. A la vegada, l’or­ga­nit­za­ció ha inten­si­fi­cat la seva “tasca infor­ma­tiva de repar­ti­ment de fullets” davant la clínica espe­ci­a­lit­zada en inter­rup­ci­ons de l’em­ba­ràs Dator, on inter­cep­ten les dones que volen sotme­tre’s a aquest proce­di­ment.

Citi­zenGo i els tenta­cles globals del ‘lobby’ anti­a­vor­tista

Hazte Oír pertany al grup Citi­zenGo, un lobby ultra­con­ser­va­dor cons­ti­tuït a Espa­nya l’any 2013 per la mateixa orga­nit­za­ció Hazte Oír, que després s’hi va inte­grar dins. Citi­zenGo ha volgut trans­cen­dir el seu marc d’ac­tu­a­ció més enllà de l’Es­tat i, de fet, els seus tenta­cles s’es­te­nen a escala global. Segons Open­De­mo­cracy, el líder de l’Ac­tRight –orga­nit­za­ció esta­tu­ni­denca d’ex­trema dreta–, Darian Rafie, és un dels conse­llers de Citi­zenGo i ajuda a mante­nir finan­ce­ra­ment aquesta orga­nit­za­ció. 

Els seus recur­sos prove­nen de dona­ci­ons priva­des. El diari Público va quan­ti­fi­car que, des del 2014 fins al 2020, aquesta orga­nit­za­ció inter­na­ci­o­nal hauria rebut 11,2 mili­ons d’eu­ros en concepte de dona­ci­ons, que, sumats als diners perce­buts per Hazte Oír des del 2013, ascen­di­rien a 17 mili­ons d’eu­ros.

Pel que fa als vincles amb partits polí­tics, a l’Es­tat espa­nyol, manté una estreta col·­la­bo­ra­ció amb Vox, fins al punt que Citi­zenGo ha ator­gat el seu premi anual a líders de la forma­ció com Santi­ago Abas­cal o Javier Ortega Smith. També ha parti­ci­pat en les campa­nyes en favor de la força d’ul­tra­dreta: per les elec­ci­ons va deco­rar auto­bu­sos amb el lema “Vota valors”, acom­pa­nyat de frases que menys­te­nien tots els líders polí­tics excepte els de Vox. 

La prin­ci­pal missió de Citi­zenGo és centra­lit­zar les acci­ons de protesta en contra de l’avor­ta­ment o del col·­lec­tiu LGTBI. Algu­nes de les seves acci­ons més sona­des contrà­ries al dret al propi cos són les pinta­des davant de clíni­ques on es prac­ti­quen inter­rup­ci­ons volun­tà­ries de l’em­ba­ràs, amb frases com “Aquí maten nens”, o la inti­mi­da­ció a les dones emba­ras­sa­des –“Entra­ràs a matar el teu fill?” i “Assas­sina”– per part dels volun­ta­ris de l’or­ga­nit­za­ció. En l’àm­bit inter­na­ci­o­nal, el lobby va pres­si­o­nar sena­dors argen­tins perquè votes­sin en contra de la llei de l’avor­ta­ment per mitjà de cartes i anun­cis a la premsa. Actu­al­ment, ha animat els seus membres a mobi­lit­zar-se després que es fes públic que el Tribu­nal Suprem dels EUA s’in­clina per revo­car la sentèn­cia que garan­teix la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs a tots els estats. 

Funda­ció Isolana: manual de “bioè­tica per a joves” contra l’avor­ta­ment

A la seva web, la Funda­ció Isolana es descriu com una orga­nit­za­ció no lucra­tiva que neix el 2002 amb la “missió” de promoure projec­tes arreu del món “vincu­lats amb l’ali­men­ta­ció, la sani­tat, provida i l’edu­ca­ció”. Aquesta faceta soli­dà­ria amb “els més neces­si­tats”, però, incor­pora una extensa acti­vi­tat contrà­ria al dret a l’avor­ta­ment. Segons consta a la seva memò­ria de l’any 2017, la més actu­a­lit­zada, la Funda­ció és l’en­car­re­gada de distri­buir el Manual de bioé­tica para jóve­nes, editat per la funda­ció fran­cesa Jérôme Lejeune. Aquesta funda­ció rep el nom del gene­tista que va desco­brir l’ano­ma­lia cromo­sò­mica que dona lloc a la síndrome de Down, candi­dat a rebre el premi Nobel, proper a l’Opus Dei i crític acèr­rim a les inici­a­ti­ves per lega­lit­zar la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs.

El Manual de bioé­tica està dispo­ni­ble a Inter­net. Isolana defi­neix l’avor­ta­ment com “una reali­tat violenta”. Entre altres consi­de­ra­ci­ons, el llibret recull afir­ma­ci­ons com que “es pot enten­dre que una dona no desitgi el fill fruit d’una viola­ció” però que “matar-lo no elimina el drama. Al contrari, l’agreuja”. “El crimi­nal ha de ser casti­gat, però per què se sotme­trà el nen inno­cent a la pena de mort que no tindrà el crimi­nal?”, es qües­ti­ona el text. Així mateix, sobre la llei de l’avor­ta­ment, refle­xi­ona que, quan una dona inter­romp volun­tà­ri­a­ment el seu emba­ràs “tria la mort per al seu fill, com si es tingués el dret a matar”.

Isolana també ha col·­la­bo­rat estre­ta­ment amb la Funda­ció Pro Vida Cata­lu­nya, finan­çant amb el 9% dels seus recur­sos el local que Pro Vida té a la Gran Via de Carles III, a Barce­lona. De fet, fins a l’any 2019, a les memò­ries de l’or­ga­nit­za­ció hi cons­tava la Funda­ció Isolana com a enti­tat col·­la­bo­ra­dora del projecte.

La famí­lia Roca Pintado ocupa els prin­ci­pals càrrecs de direc­ció d’Iso­lana. Aquesta nissaga també ha creat Roca­pin Funda­ción, una orga­nit­za­ció no lucra­tiva compro­mesa a empren­dre acci­ons “que apor­ten bene­fici a les perso­nes més neces­si­ta­des”. A la seva web deta­lla que al barri de la Guine­ueta de Barce­lona, per exem­ple, atén dones emba­ras­sa­des “que neces­si­ten ajuda per dur a bon port el seu emba­ràs”.   

Fede­ra­ció Espa­nyola d’As­so­ci­a­ci­ons Provida, una xarxa esta­tal amb implan­ta­ció a Cata­lu­nya

La Fede­ra­ció Espa­nyola d’As­so­ci­a­ci­ons Provida (FEAPV) inte­gra 33 col·­lec­tius anti­a­vor­tis­tes este­sos per diver­ses ciutats de l’Es­tat. Funci­o­nen autò­no­ma­ment, però “el nexe que els uneix és la defensa de la vida humana i de la seva digni­tat”. Així consta a la web de la Fede­ra­ció, que impulsa i coor­dina “les acti­vi­tats i els serveis de soli­da­ri­tat” que duen a terme els volun­ta­ris de les asso­ci­a­ci­ons. 

En l’àm­bit català, formen part d’aquest parai­gua l’As­so­ci­a­ció pro Respecte a la Vida Humana de Girona, de Barce­lona –que compar­teix local amb la Funda­ció Pro Vida Cata­lu­nya– i l’As­so­ci­a­ció Provida Lehaim, de Lleida. En l’àm­bit espa­nyol, la fede­ra­ció és un dels 500 col·­lec­tius que inte­gren la plata­forma Sí a la Vida, que des del 2011 fa actes públics –com les marxes per la vida– en contra de l’avor­ta­ment i de l’eu­ta­nà­sia. 

A escala inter­na­ci­o­nal, la FEAPV manté rela­ci­ons amb l’Ac­ció Mundial de Parla­men­ta­ris per la Vida i la Famí­lia, una plata­forma mundial que enxarxa repre­sen­tants de diver­sos països contra “tot projecte de llei que accepti qual­se­vol mena de pràc­tica abor­tiva”. La FEAPV també és membre funda­dor de la Fede­ra­ció Provida Euro­pea One of Us, que presi­deix l’exeu­ro­di­pu­tat i exmi­nis­tre de l’In­te­rior durant els governs de José María Aznar, Jaime Mayor Oreja.

RENAFER, profes­sors de “plani­fi­ca­ció fami­liar natu­ral” amb vincles amb l’Opus Dei

RENA­FER és l’Aso­ci­a­ción Española de Profe­so­res de Plani­fi­ca­ción Fami­liar Natu­ral que, segons el seu ideari, s’ocupa de promoure “l’edu­ca­ció en el que té a veure amb la procre­a­ció humana”. L’en­ti­tat està connec­tada amb dife­rents centres univer­si­ta­ris. A la Univer­si­tat Inter­na­ci­o­nal de Cata­lu­nya (UIC), per exem­ple, hi ha impar­tit l’as­sig­na­tura Sexu­a­li­tat Inte­grada i Plani­fi­ca­ció Fami­liar Natu­ral, adre­çada als alum­nes de Medi­cina. La UIC també té vincles amb la Prela­tura de l’Opus Dei, que s’ocupa de la tasca pasto­ral de la cape­lla­nia a la Univer­si­tat.

En paral·­lel, ha desen­vo­lu­pat el màster Memò­ria i Famí­lia a la Univer­si­tat de Navarra, que va ser notí­cia l’any 2009 perquè els degans de Medi­cina, de Farmà­cia i d’In­fer­me­ria es nega­ven a ense­nyar als alum­nes com es prac­tica un avor­ta­ment, i clas­ses de Bioè­tica a la Univer­si­tat Catò­lica de San Anto­nio, a Múrcia. Quan el centre va iniciar el grau de Medi­cina, el seu direc­tor es va compro­me­tre a formar els futurs metges en els valors del cris­ti­a­nisme, “en contra de la cultura de la mort, l’eu­ta­nà­sia i l’avor­ta­ment”.  En l’àm­bit inter­na­ci­o­nal, és també membre de l’Insti­tut Euro­peu d’Edu­ca­ció Fami­liar.

E-cris­ti­ans, l’en­ti­tat de l’ex­con­se­ller de CiU Miró i Ardè­vol

L’as­so­ci­a­ció E-cris­ti­ans va néixer l’any 2001 per donar resposta a “la mínima presèn­cia i apor­ta­ció cris­ti­ana a la vida pública”. Així consta a la seva carta de presen­ta­ció. Entre les seves línies d’ac­ció prin­ci­pals, hi tenen un espe­cial prota­go­nisme “la defensa del dret a la vida i la promo­ció de la famí­lia”, la forma­ció de joves o l’im­puls del Pacte per la Vida i la Digni­tat. En rela­ció amb els drets sexu­als i repro­duc­tius de les dones, aquest text espe­ci­fica que l’avor­ta­ment provo­cat “és la mort violenta d’una vida humana”.

E-cris­ti­ans ha impul­sat acci­ons arreu de Cata­lu­nya i a l’Es­tat espa­nyol, com ara la reco­llida de signa­tu­res contra les màqui­nes de preser­va­tius a les esco­les, les campa­nyes “Com més avor­ta­ments, menys pensi­ons de jubi­la­ció” i “Tot nen neces­sita un pare i una mare” –en oposi­ció a les lleis cata­lana i espa­nyola que possi­bi­li­ten l’adop­ció per part de pare­lles del mateix sexe–, la parti­ci­pa­ció en mani­fes­ta­ci­ons i marxes a Madrid en contra de la llei de l’avor­ta­ment i per la vida, i també s’atri­bu­ei­xen “el tanca­ment de tres clíni­ques avor­tis­tes”. 

Segons el diari ‘El Mundo’, la Gene­ra­li­tat va subven­ci­o­nar amb 120.000 euros E-cris­ti­ans amb una convo­ca­tò­ria no ordi­nà­ria

El presi­dent de l’en­ti­tat és Josep Miró Ardè­vol, que va ocupar el càrrec de conse­ller d’Agri­cul­tura i regi­dor de l’Ajun­ta­ment de Barce­lona per CiU, però va renun­ciar-hi per fundar E-cris­ti­ans. Tanma­teix, els vincles polí­tics de l’as­so­ci­a­ció s’han estès més enllà: el 2010, Miró Ardè­vol va fundar el partit Demo­crà­cia Social amb altres direc­tius de l’en­ti­tat i, el 2014, diver­ses perso­na­li­tats vincu­la­des a aquesta orga­nit­za­ció i a Unió Demo­crà­tica de Cata­lu­nya van regis­trar com a partit polí­tic la plata­forma Cons­truïm, una eina per supe­rar el “fron­tisme” des del centre­dreta català. El presi­dent d’E-cris­ti­ans va diri­gir també l’Ins­ti­tut del Capi­tal Social de la Univer­si­tat Abat Oliba.

L’any 2002, el diari El Mundo va publi­car que el Govern de la Gene­ra­li­tat havia subven­ci­o­nat amb 120.000 euros E-cris­ti­ans per mitjà d’una convo­ca­tò­ria no ordi­nà­ria. Aquesta xifra multi­pli­cava per quatre els recur­sos que Presi­dèn­cia havia ator­gat a l’en­ti­tat l’any 2001 (32.500 euros). Actu­al­ment, segons consta a la seva web, l’as­so­ci­a­ció ja no rep subven­ci­ons públi­ques. L’any 2004, l’as­so­ci­a­ció va crear el diari digi­tal catò­lic Forum Liber­tas. I, a banda, E-cris­ti­ans també té conne­xi­ons amb l’agru­pa­ció de metges i profes­si­o­nals de l’àm­bit biosa­ni­tari Metges Cris­ti­ans de Cata­lu­nya. El seu presi­dent, Josep Maria Simón, de fet, és també un dels impul­sors de l’as­so­ci­a­ció catò­lica.

Metges Cris­ti­ans de Cata­lu­nya: infor­mes contra l’avor­ta­ment, la contra­cep­ció i la repro­duc­ció assis­tida

L’As­so­ci­a­ció Metges Cris­ti­ans de Cata­lu­nya agrupa doctors i altres profes­si­o­nals de l’àm­bit biosa­ni­tari. El seu ideari huma­nista en defensa de la “digni­tat humana i els seus drets inali­e­na­bles” inclou una ferma oposi­ció a l’exer­cici de l’avor­ta­ment. En el camp de la bioè­tica, Metges Cris­ti­ans ha elabo­rat infor­mes sobre “la trans­mis­sió respon­sa­ble de la vida humana”, on analitza les amena­ces a la vida abans del naixe­ment, i deter­mina que l’exem­ple més obvi és “la sentèn­cia de mort que s’im­posa a l’em­brió i al fetus mitjan­çant mèto­des abor­tius, siguin quirúr­gics o químics”.

L’en­ti­tat també plan­teja que els mèto­des contra­cep­tius més utilit­zats “tenen efec­tes inhi­bi­dors de la implan­ta­ció de l’em­brió”, amb apre­ci­a­ci­ons respecte a la “menta­li­tat contra­cep­tiva” del tipus: “El NO a la ferti­li­tat no signi­fica cap altra cosa que la sepa­ra­ció de la sexu­a­li­tat i la procre­a­ció. No és aquest NO, alhora, un NO al crea­dor?”. A més, quali­fica la repro­duc­ció assis­tida de “tècnica que consu­meix embri­ons”. “Aquests mèto­des de trac­ta­ment de la infer­ti­li­tat creen una nova vida, però a costa d’in­comp­ta­bles embri­ons que han de renun­ciar a la seva pròpia”, rebla l’in­forme.  

Llar Nata­lis

Llar Nata­lis és un projecte impul­sat per la Dele­ga­ció Dioce­sana de Pasto­ral Fami­liar de l’Ar­que­bis­bat de Tarra­gona i gesti­o­nat per la Funda­ció Obra Pia Mont­ser­rat. Segons consta a la seva web, va néixer amb “l’ob­jec­tiu d’aco­llir mares gestants en risc d’ex­clu­sió social i amb el perill d’in­ter­rom­pre el seu emba­ràs”. 

Els serveis que ofereix el recinte inclo­uen des de “l’allot­ja­ment i la manu­ten­ció de les mares i els seus fills” fins a la “incor­po­ra­ció de conei­xe­ments i hàbits salu­da­bles”, passant pel “suport psico­lò­gic i social”. Això és possi­ble, diu la web, “gràcies a la presèn­cia d’una treba­lla­dora social i a la tasca de les Servi­do­ras del Señor y de la Virgen de Matará de la Fami­lia Reli­gi­osa del Verbo Encar­nado”. Aquest orde, origi­nari de l’Ar­gen­tina, ha parti­ci­pat en les Marxes per la Vida als Estats Units i en les protes­tes convo­ca­des pels sectors provida contrà­ries al dret a l’avor­ta­ment. 

Malgrat que Llar Nata­lis no es presenta com un projecte anti­a­vor­tista, la Directa va docu­men­tar que el col·­lec­tiu s’ha­via foto­gra­fiat amb membres d’Hazte Oír en el marc de les campa­nyes Cross­ro­ads i Aborto Cero que aquesta asso­ci­a­ció va impul­sar el 2012. Així mateix, l’ar­que­bisbe de Tarra­gona, Jaume Pujol Balcells, presi­dent de la Funda­ció Obra Pia Mont­ser­rat –que gesti­ona el projec­te–, pertany a la Prela­tura de l’Opus Dei des del 1961 i s’ha mani­fes­tat ober­ta­ment en contra de l’avor­ta­ment, fent crides a deso­beir la llei que regula la inter­rup­ció de l’em­ba­ràs i defi­nint-lo com “un gran mal per al país i per a les perso­nes que el fan”.

Pel que fa al finan­ça­ment, l’Obra Pia Mont­ser­rat es fa càrrec del projecte, que també rep recur­sos de Càri­tas Dioce­sana de Tarra­gona, que hi col·­la­bora estre­ta­ment. A la memò­ria de l’any 2017, Càri­tas expli­cava que havia fet arri­bar a Nata­lis “mobles, elec­tro­do­mès­tics i estris” provi­nents de dona­ci­ons. A més, l’any 2018, el Consell Comar­cal del Tarra­go­nès va signar un conveni de col·­la­bo­ra­ció amb Llar Nata­lis que tenia un any de durada, a partir del qual es compro­me­tia a deri­var-hi dones i a boni­fi­car el centre amb 2.000 euros anuals pel “suport” que els hi oferei­xen. Dos anys abans, el 2016, la Dipu­ta­ció de Tarra­gona va pagar gairebé 2.000 euros per finan­çar la millora de l’es­pai i adqui­rir mate­rial. 

Funda­ción Española de Aboga­dos Cris­ti­a­nos

L’ofen­siva fona­men­ta­lista contra el dret a l’avor­ta­ment no es disputa només als carrers, a les univer­si­tats o a les portes de les clíni­ques: també abasta el camp jurí­dic i, en aquest sentit, la Funda­ción Española de Aboga­dos Cris­ti­a­nos hi té un paper desta­cat. Tal com consta a la seva web, aquest col·­lec­tiu defensa als tribu­nals “els valors inspi­rats en el cris­ti­a­nisme” i té com a objec­tiu la protec­ció jurí­dica “de la lliber­tat reli­gi­osa, de la vida, de la famí­lia i de tots els ciuta­dans que veuen lesi­o­nats els seus drets i lliber­tats per raó de la seva fe”. 

Sota la consi­de­ra­ció que  “la cultura de la mort ha quallat” a l’Es­tat espa­nyol, que disposa d’una de les legis­la­ci­ons “més permis­si­ves amb el negoci de l’avor­ta­ment de tot Europa”, l’ac­ció d’Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos en aquest àmbit es fona­menta en la defensa de “les dones que han estat enga­nya­des als centres abor­tius”, la denún­cia de “les irre­gu­la­ri­tats” que es produ­ei­xen en aquest negoci i la promo­ció “d’una legis­la­ció favo­ra­ble a la defensa dels no nascuts”.

El col·­lec­tiu ha estat l’im­pul­sor de diver­ses campa­nyes que tenen l’ob­jec­tiu de supri­mir el dret de les dones al seu propi cos. Entre les més sona­des hi desta­quen, per exem­ple, la demanda que el presi­dent fran­cès, Emma­nuel Macron, recti­fi­qui la seva inten­ció d’incloure l’avor­ta­ment a la Carta de drets fona­men­tals de la Unió Euro­pea o que les auto­ri­tats compe­tents sanci­o­nin les clíni­ques “que utilit­zen publi­ci­tat enga­nyosa” sobre la inter­rup­ció volun­tà­ria de l’em­ba­ràs. De fet, Aboga­dos Cris­ti­a­nos va denun­ciar aquest cas davant les conse­lle­ries de Sani­tat de dife­rents comu­ni­tats autò­no­mes i va portar als tribu­nals l’As­so­ci­a­ció de Clíni­ques Acre­di­ta­des per a la Inter­rup­ció de l’Em­ba­ràs (ACAI), però el jutge va deses­ti­mar la demanda que l’or­ga­nit­za­ció havia inter­po­sat. 

La funda­ció també porta la defensa dels “joves” que es “mani­fes­ten” davant de les clíni­ques que prac­ti­quen avor­ta­ments i que han estat sanci­o­nats pels cossos poli­ci­als. En alguns casos, aques­tes conduc­tes han compor­tat agres­si­ons verbals i inti­mi­da­ció envers les dones emba­ras­sa­des. Enguany, s’ha apro­vat al Congrés dels Dipu­tats una reforma que pena­lit­zarà l’as­set­ja­ment anti­a­vor­tista davant dels centres mèdics que prac­ti­quen la inter­rup­ció de l’em­ba­ràs. Així i tot, el col·­lec­tiu d’ad­vo­cats asse­gura que “ha acon­se­guit” que cap dels sanci­o­nats no hagi hagut de fer front a les multes inter­po­sa­des.

Diver­ses infor­ma­ci­ons peri­o­dís­ti­ques han acre­di­tat el vincle d’Abo­ga­dos Cris­ti­a­nos amb orga­nit­za­ci­ons i partits de l’ex­trema dreta espa­nyola i inter­na­ci­o­nal. La seva presi­denta, Polo­nia Caste­lla­nos, esta­ria rela­ci­o­nada amb la soci­e­tat ultra­ca­tò­lica El Yunque, mentre que alguns membres del patro­nat de la funda­ció haurien estat candi­dats de Vox en diver­sos comi­cis. 

 

Laura Aznar amb la col·­la­bo­ra­ció de Associació de Drets Sexuals i Reproductius