Avui dimecres 18 de novembre, a les 18 hores, tindrà lloc la xerrada en ronda “CURAR ÉS CURRAR. Cuidar i curar entre d’altres feines” al Palau Robert. Per Covid serà sense públic però hi participaran la
Lourdes Benería i Farré, Catedràtica Emèrita de la Cornell University i referent de l’Economia Feminista
Lissette Fernandez, membra del Sindicat de treballadores i cuidadores de la llar Sindillar
Dolors Rodriguez Martin, professora del departament de Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de la UB
Sandra Ezquerra Samper, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la UVic
Macarena Trujillo Cristoffanini, professora de la universitat de Playa Ancha (Xile) i investigadora postdoctoral a la URV
Montserrat Puig Llobet, Directora del departament d’Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil de la UB
Júlia Serrasolsas, educadora infantil i cantant dels grups Ginestà i Akelarre
Sara Moreno Colom, professora Agregada de Sociologia de la UAB
Silvia Carrillo, guanyadora amb Mireia Duran del premi Nativitat Yarza 2020 per investigar el teletreball i gènere
Clara Romero Bateman, cofundadora de l’entitat de sororitats Mujeres Palante
Elisabet Almeda Samaranch, catedràtica de Sociologia de la Família i dels Gèneres de la UB.
El que comparteixin serà relatografiat en directe per l’artista Tinta Fina (Núria Inés) i la música de l’acte anirà a càrrec de la DJ Bzzzbip (Antònia Folguera). Aquesta és la quarta activitat del cicle organitzat pel Palau Robert, coordinat per la professora Núria Vergés i Bosch i la poeta Mireia Calafell Obiol (La Sullivan), coincidint amb l’exposició “Feminista havies de ser”, que reivindica el feminisme per transformar la societat i que es pot visitar fins al 8 de desembre.Fins després!
Relacionada: El proper 28 d’octubre «AL LÍMIT. Ofenses, contradiccions i humor feminista»
«Feminista havies de ser». Activitats paral·leles.
Tots els actes tenen aforament limitat i cal fer reserva prèvia. En el cas de no aconseguir entrada, els actes també es podràn seguir en streaming al canal de YouTube del Palau Robert.
Totes les activitats han estat programades per la professora universitària Núria Vergés i Bosch i la poeta Mireia Calafell Obiol amb motiu de l’exposició “Feminista havies de ser”, que s’inaugurarà el 21 de setembre i es podrà visitar fins al 29 de novembre, a la Sala 3. L’exposició, comissariada per Natza Farré, proposa un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la necessitat del feminisme com a moviment d’alliberament de les dones per transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.
Les activitats paral·leles a l’exposició es faran del 23 de setembre al 25 de novembre
23/9 «ENVERS DEMÀ. Poesia, memòria i futurs feministes»
Dimecres 23 de setembre, a les 20:30 h, al Jardí del Palau Robert.
Imaginar un futur feminista, dir-nos en una multiplicitat de veus i matisos però dir-nos, al cap i a la fi: vet aquí el punt de partida d’un recital de poesia, música i visuals que barreja disciplines, llengües, tons i estils per anar envers un demà que implica, necessàriament, fer memòria i saber d’on venim. Acompanyades del piano de Clara Peya i els visuals d’Alba G. Corral, algunes de les poetes joves més rellevants de l’actualitat recitaran els seus propis poemes alhora que diran els versos de les poetes que van obrir camí, en un acte de reconeixement que ens ha de permetre agrair el gest i, per què no, si cal posar-lo avui en qüestió.
Música: Clara Peya
Visuals: Alba G. Corral
Poesia: Ana G. Aupí, Flor Braier, Maria Cabrera, Chantal Poch, Fátima Saheb, Raquel Santanera, Juana Dolores Romero Casanova, Blanca Llum Vidal i Núria Martínez-Vernis.
Aforament limitat.
7/10 «AQUÍ! Respostes a la pregunta on són les dones»
Dimecres 7 d’octubre, a les 18 h, al Jardí del Palau Robert.
On són les dones als museus i als teatres? I als laboratoris, hospitals i centres de recerca tecnològics? Com és que no apareixen en les estadístiques que expliquen qui ocupa els càrrecs directius, els mitjans de comunicació i tantes altres esferes i sectors de responsabilitat? És que a partir d’un moment en la trajectòria de les dones, uns ovnis les segresten?
A AQUÍ! diverses professionals compartiran amb nosaltres la seva resposta a la pregunta que ens fem totes quan veiem la invisibilitat que ens afecta en diferents sectors: on són les dones? Comptarem amb la doctora Carme Valls, la directora de cinema Neus Ballús, la periodista Fúlvia Nicolàs, la historiadora Isabel Segura, la periodista i exdiputada Carme Porta, la física i enginyeria electrònica Sònia Estradé, la ballarina Anna Mbengue, l’artista Mireia Sallarès, les raperes Tribade, la investigadora científica Marta Román, i Anna Giribert, directora de Fira Tàrrega.
La música anirà a càrrec d’Ikram Bouloum i les The Hate Lovers faran un graffiti en directe.
Aforament limitat.
28/10 «AL LÍMIT. Ofenses, contradiccions i humor feminista» i «OYE POLO. Monòlegs a duo »
«AL LÍMIT. Ofenses, contradiccions i humor feminista», el dimecres 28 d’octubre, a les 18 h, al Jardí del Palau Robert.
Reconèixer els propis límits és molt probablement el pas necessari per poder superar-los o, si més no, eixamplar-los: aquesta és la premissa d’un acte que vol ser un punt de trobada entre dones i homes que, ja sigui amb la seva obra, a través de l’humor o amb el seu cos, ens posen al límit. Ens ofenen? Molt a qui no es reconeix feminista, però de vegades també una mica a la resta. Ens qüestionen? Totalment. Ens contradiuen? Sempre. Precisament per això ens són tan necessàries.
AL LÍMIT! és un diàleg a cinc veus que vol reflexionar sobre què ens ofèn, quines són les nostres contradiccions, de què podem i sabem riure i de què no. Comptarem, entre d’altres, amb l’activista Pol Galofré, la directora de teatre Denise Duncan i l’actriu Júlia Barceló.
"OYE POLO. Monòlegs a duo", el dimecres 28 d’octubre, a les 20 h, al Jardí del Palau Robert.
Les seves protagonistes defineixen Oye Polo així: “mitja hora de turra i propaganda proavortista a càrrec de dos productes de l’adoctrinament de gènere més nostrat, Ana Polo i Oye Sherman. Han aconseguit tímids aplaudiments i gent gran abandonant la sala en la seva gira per Catalunya”. És evident que promet.
Aforament complet.
18/11 «CURAR ÉS CURRAR! Cuidar i curar entre d’altres feines»
Dimecres 18 de novembre, a les 19 h, al Jardí del Palau Robert.
El Covid-19 ha evidenciat la necessitat dels treballs de cures i fins a quin punt són imprescindibles per la sostenibilitat de les nostres vides i societats. A la vegada, hem vist que cuidar, com curar, és quelcom altament femiminitzat, precaritzat i, en bona part, ni tan sols remunerat dins de les nostres llars. Quines feines fan les dones? Qui es (co) responsabilitza dels treballs de cures? És possible la conciliació i enriquir les diverses esferes vitals? I el teletreball, sempre ajuda?
CURAR ÉS CURRAR! és un acte de xerrada en ronda que vol reflexionar sobre les feines que fan les dones, remunerades i no remunerades, donant centralitat als treballs de cures. Per a fer-ho, comptarem amb veus diverses de dones i feministes que es dediquen a la diversitat de treballs de cures, al seu estudi o a la seva divulgació, com per exemple, Elisabet Almeda Samaranch, Montserrat Puig Llobet i Macarena Trujillo Cristoffanini o Sindillar. La Dj Bzzzbip farà d’enllaç entre les diferents intervencions.
25/11 «ViolèncieS MasclisteS, una mirada fractal a les violències que més ens afecten»
Dimecres 25 de novembre, a les 16 h, al Jardí del Palau Robert.
La violència masclista es manifesta en plural, amb més o menys visibilitat i contundència, però sempre amb la mateixa urgència d’una resposta construïda des dels feminismes. ViolèncieS MasclisteS és un acte de xerrada en ronda que commemora el 25N, dia internacional de les violències masclistes, i que té com a objectiu fer visible amb una mirada fractal la manera com, des de diferents àmbits i situacions, es teixeix aquesta resposta, a més de ser –perquè no pot ser d’altra manera– un acte de denúncia i de lluita. Entre d’altres, comptarem amb Núria Güell, Carla Vall, Paqui Perona (Veus gitanes), Eva Cruells (Donestech), Barbara Biglia, Mon Joan (Les Perifèriques) i Beatriu Masià.
Davant de les noves mesures per aturar l’increment de casos de COVID-19 a Catalunya que contempla la reducció del 33% d’aforament a les sales d’exposició, és obligatori fer una reserva prèvia per assistir a les mostres del Palau Robert. Les cites prèvies són individuals, i s’ha de fer una reserva per persona que vulgui visitar les exposicions.
Enllaç per demanar cita prèvia
FFeminista havies de ser
El Palau Robert presenta l’exposició “Feminista havies de ser”, que reivindica, d’una manera diferent i creativa, el feminisme. La comissària Natza Farré hi proposa un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la seva necessitat com a moviment d’alliberament de les dones per a transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.
L’exposició, que es pot visitar del 22 de setembre al 8 de desembre a la Sala 3 del Palau Robert, l’organitza la Direcció General de Difusió del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.
“Feminista havies de ser” reflecteix la situació de discriminació sistemàtica de més de la meitat de la població mundial, el camí feixuc que cada dia han de suportar totes les dones només pel fet de ser-ho. El relat expositiu mostra com el masclisme embolcalla i condiciona la societat, i porta a la invisibilització de les dones per a situar-les en un segon terme en molts àmbits. De fet, el masclisme està tan arrelat socialment que sovint passa desapercebut. Ha passat a formar part de la nostra cultura. Els infants del segle XXI no creixen lliures d’estereotips de gènere. Els jocs en la infància esdevenen un gran vehicle de socialització en una societat patriarcal. L’urbanisme i l’espai públic també es converteixen en un lloc per a observar la diferència i la desigualtat. La violència contra les dones evidencia uns fonaments estructurals que han de caure per a poder avançar. En definitiva, una mirada al món que ens envolta ens descobreix que les reivindicacions són justes i absolutament necessàries. Encara.
La vigència del feminisme
El feminisme segueix vigent perquè les xifres segueixen confirmant les desigualtats. Persisteix la desigualtat perquè no hi ha les mateixes oportunitats per a homes i dones. La proposta, davant la situació, és la lluita feminista persistent per a aconseguir que tots els éssers humans puguin viure en igualtat de condicions.
L’exposició detalla situacions concretes i injustes per a les dones:
La bretxa salarial, la diferència entre els salaris d’homes i dones, actualment és d’un 23% a Catalunya, segons dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere. Segons el Fòrum Econòmic Mundial, encara falten 257 anys per arribar a una igualtat salarial real entre homes i dones a escala global. A Catalunya, s’estima que es podria aconseguir aquest objectiu el 2091.
L’escassa presència en llocs de lideratge es posa de manifest en el fet que a Catalunya les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direcció encara que representin més de la meitat de la plantilla.
L’assetjament sexual i la violència que s‘exerceix contra les dones són fets habituals. Gairebé la meitat de les agressions i abusos sexuals tenen lloc dintre de la casa o a les zones comunes dels edificis. A més, en el 64% dels casos, l’agressor és un conegut de la víctima. S’estima que el 80% dels casos no arriba a ser denunciat.
Les escasses polítiques de conciliació laboral afecten essencialment les dones. La maternitat a Catalunya avui és d’1,3 fills per dona, la més baixa des del 2001.
La banalització de la salut femenina per part del masclisme comporta centrar-la essencialment en els temes reproductius. Falta informació sobre el cos de la dona. Per exemple, el 95% de les morts femenines per infart s’haurien pogut evitar tractades a temps; les dones tarden 16 minuts més a identificar els símptomes perquè són diferents de l’infart masculí, àmpliament visibilitzat.
L’absència de veus femenines qualificades als mitjans de comunicació es constata en el fet que les dones, el 51% de la població catalana, només ocupen el 29% dels espais d’opinió.
Les dones assumeixen el 67% de les tasques domèstiques i familiars. La participació dels homes en tasques domèstiques es considera de vegades com un acte de generositat.
Campanyes del masclisme
L’exposició també desmunta determinades campanyes del masclisme. Sobre la falsedat de moltes denúncies de violència masclista, s’afirma que només el 0,0083% del total de denúncies presentades per la violència masclista són falses, segons la Memòria anual del 2019 de la Fiscalia General de l’Estat. La mostra es basa en dades objectives per a desmuntar qualsevol discurs en contra d’una lluita que és tan molesta per a alguns com necessària per a la majoria.
“Feminista havies de ser” aposta perquè la revolució feminista que ja està en marxa transformi la societat d’una manera radical. Un procés que requereix la tasca conjunta d’homes i dones per a defensar els drets de tota la humanitat. La proposta expositiva sintonitza amb l’esperit revolucionari i reivindicatiu de l’activista afroamericana Angela Davis, feminista i lluitadora pels drets civils i contra la discriminació racial. Un citació seva ens apropa al seu discurs: “He deixat d’acceptar les coses que no puc canviar. Estic canviant les coses que no puc acceptar”.
En la part final de l’exposició es vol donar un missatge d’esperança per al feminisme amb dades i notícies concretes que permeten tenir confiança en un canvi progressiu en la situació de les dones. També es pretén donar el valor i la importància que té tot el camí que fins ara s’ha recorregut cap a la igualtat. L’apartat posa de manifest la importància de l’increment d’un 40% de les denúncies per abusos sexuals i temptatives d’homicidis, l’onada de protestes femenines a escala global contra el productor de cinema Harvey Weinstein, o la celebració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones en què dones de 170 països surten al carrer reclamant la igualtat i la fi del patriarcat.