Donestech: xerrada en ronda “CURAR ÉS CURRAR. Cuidar i curar entre d’altres feines”

Imatge
Activitat "CURAR ÉS CURRAR! Cuidar i currar entre d'altres feines"
“ENVERS DEMÀ. Poesia, memòria i futurs feministes”
“AQUÍ! Respostes a la pregunta on són les dones?”
Activitat "AL LÍMIT. Ofenses, contradiccions i humor feminista"
Àmbits Temàtics
Àmbits de Treball

Avui dime­cres 18 de novem­bre, a les 18 hores, tindrà lloc la xerrada en ronda “CURAR ÉS CURRAR. Cuidar i curar entre d’al­tres feines” al Palau Robert. Per Covid serà sense públic però hi parti­ci­pa­ran la

Lour­des Bene­ría i Farré, Cate­drà­tica Emèrita de la Cornell Univer­sity i refe­rent de l’Eco­no­mia Femi­nista

Lissette Fernan­dez, membra del Sindi­cat de treba­lla­do­res i cuida­do­res de la llar Sindi­llar

Dolors Rodri­guez Martin, profes­sora del depar­ta­ment de Infer­me­ria Fona­men­tal i Medi­co­qui­rúr­gica de la UB

Sandra Ezquerra Samper, direc­tora de la Càte­dra UNESCO Dones, Desen­vo­lu­pa­ment i Cultu­res de la UVic

Maca­rena Truji­llo Cris­tof­fa­nini, profes­sora de la univer­si­tat de Playa Ancha (Xile) i inves­ti­ga­dora post­doc­to­ral a la URV

Mont­ser­rat Puig Llobet, Direc­tora del depar­ta­ment d’In­fer­me­ria de Salut Pública, Salut Mental i Mater­noin­fan­til de la UB

Júlia Serra­sol­sas, educa­dora infan­til i cantant dels grups Ginestà i Akelarre

Sara Moreno Colom, profes­sora Agre­gada de Soci­o­lo­gia de la UAB

Silvia Carri­llo, guanya­dora amb Mireia Duran del premi Nati­vi­tat Yarza 2020 per inves­ti­gar el tele­tre­ball i gènere

Clara Romero Bate­man, cofun­da­dora de l’en­ti­tat de soro­ri­tats Muje­res Palante

Elisa­bet Almeda Sama­ranch, cate­drà­tica de Soci­o­lo­gia de la Famí­lia i dels Gène­res de la UB.

El que compar­tei­xin serà rela­to­gra­fiat en directe per l’ar­tista Tinta Fina (Núria Inés) i la música de l’acte anirà a càrrec de la DJ Bzzz­bip (Antò­nia Folguera). Aquesta és la quarta acti­vi­tat del cicle orga­nit­zat pel Palau Robert, coor­di­nat per la profes­sora Núria Vergés i Bosch i la poeta Mireia Cala­fell Obiol (La Sulli­van), coin­ci­dint amb l’ex­po­si­ció “Femi­nista havies de ser”, que reivin­dica el femi­nisme per trans­for­mar la soci­e­tat i que es pot visi­tar fins al 8 de desem­bre.Fins després!

Rela­ci­o­nada: El proper 28 d’oc­tu­bre «AL LÍMIT. Ofen­ses, contra­dic­ci­ons i humor femi­nista»

 

«Femi­nista havies de ser». Acti­vi­tats paral·­le­les.

Tots els actes tenen afora­ment limi­tat i cal fer reserva prèvia. En el cas de no acon­se­guir entrada, els actes també es podràn seguir en stre­a­ming al canal de YouTube del Palau Robert.

Totes les acti­vi­tats han estat progra­ma­des per la profes­sora univer­si­tà­ria Núria Vergés i Bosch i la poeta Mireia Cala­fell Obiol amb motiu de l’ex­po­si­ció “Femi­nista havies de ser”, que s’inau­gu­rarà el 21 de setem­bre i es podrà visi­tar fins al 29 de novem­bre, a la Sala 3. L’ex­po­si­ció, comis­sa­ri­ada per Natza Farré, proposa un recor­re­gut per alguns dels molts motius que justi­fi­quen la neces­si­tat del femi­nisme com a movi­ment d’alli­be­ra­ment de les dones per trans­for­mar la soci­e­tat i asso­lir la igual­tat de gènere.

Les acti­vi­tats paral·­le­les a l’ex­po­si­ció es faran del 23 de setem­bre al 25 de novem­bre

23/9 «ENVERS DEMÀ. Poesia, memò­ria i futurs femi­nis­tes»

 

Dime­cres 23 de setem­bre, a les 20:30 h, al Jardí del Palau Robert.

Imagi­nar un futur femi­nista, dir-nos en una multi­pli­ci­tat de veus i mati­sos però dir-nos, al cap i a la fi: vet aquí el punt de partida d’un reci­tal de poesia, música i visu­als que barreja disci­pli­nes, llen­gües, tons i estils per anar envers un demà que implica, neces­sà­ri­a­ment, fer memò­ria i saber d’on venim. Acom­pa­nya­des del piano de Clara Peya i els visu­als d’Alba G. Corral, algu­nes de les poetes joves més relle­vants de l’ac­tu­a­li­tat reci­ta­ran els seus propis poemes alhora que diran els versos de les poetes que van obrir camí, en un acte de reco­nei­xe­ment que ens ha de perme­tre agrair el gest i, per què no, si cal posar-lo avui en qües­tió.   

Música: Clara Peya

Visu­als: Alba G. Corral

Poesia: Ana G. Aupí, Flor Braier, Maria Cabrera, Chan­tal Poch, Fátima Saheb, Raquel Santa­nera, Juana Dolo­res Romero Casa­nova, Blanca Llum Vidal i Núria Martí­nez-Vernis.

Afora­ment limi­tat. 

7/10 «AQUÍ! Respos­tes a la pregunta on són les dones»

 

Dime­cres 7 d’oc­tu­bre, a les 18 h, al Jardí del Palau Robert.

On són les dones als museus i als teatres? I als labo­ra­to­ris, hospi­tals i centres de recerca tecno­lò­gics? Com és que no aparei­xen en les esta­dís­ti­ques que expli­quen qui ocupa els càrrecs direc­tius, els mitjans de comu­ni­ca­ció i tantes altres esfe­res i sectors de respon­sa­bi­li­tat? És que a partir d’un moment en la trajec­tò­ria de les dones, uns ovnis les segres­ten?

A AQUÍ! diver­ses profes­si­o­nals compar­ti­ran amb nosal­tres la seva resposta a la pregunta que ens fem totes quan veiem la invi­si­bi­li­tat que ens afecta en dife­rents sectors: on són les dones? Comp­ta­rem amb la doctora Carme Valls, la direc­tora de cinema Neus Ballús, la peri­o­dista Fúlvia Nico­làs, la histo­ri­a­dora Isabel Segura, la peri­o­dista i exdi­pu­tada Carme Porta, la física i engi­nye­ria elec­trò­nica Sònia Estradé, la balla­rina Anna Mben­gue, l’ar­tista Mireia Salla­rès,  les rape­res Tribade, la inves­ti­ga­dora cien­tí­fica Marta Román, i Anna Giri­bert, direc­tora de Fira Tàrrega.

La música anirà a  càrrec d’Ikram Bouloum i les The Hate Lovers faran un graf­fiti en directe.

Afora­ment limi­tat.

28/10 «AL LÍMIT. Ofen­ses, contra­dic­ci­ons i humor femi­nista» i «OYE POLO. Monò­legs a duo »

 

«AL LÍMIT. Ofen­ses, contra­dic­ci­ons i humor femi­nista», el dime­cres 28 d’oc­tu­bre, a les 18 h, al Jardí del Palau Robert.

Reco­nèi­xer els propis límits és molt proba­ble­ment el pas neces­sari per poder supe­rar-los o, si més no, eixam­plar-los: aquesta és la premissa d’un acte que vol ser un punt de trobada entre dones i homes que, ja sigui amb la seva obra, a través de l’hu­mor o amb el seu cos, ens posen al límit. Ens ofenen? Molt a qui no es reco­neix femi­nista, però de vega­des també una mica a la resta. Ens qües­ti­o­nen? Total­ment. Ens contra­di­uen? Sempre. Preci­sa­ment per això ens són tan neces­sà­ries.

AL LÍMIT! és un diàleg a cinc veus que vol refle­xi­o­nar sobre què ens ofèn, quines són les nostres contra­dic­ci­ons, de què podem i sabem riure i de què no. Comp­ta­rem, entre d’al­tres, amb l’ac­ti­vista Pol Galo­fré, la direc­tora de teatre Denise Duncan i l’ac­triu Júlia Barceló.

"OYE POLO. Monò­legs a duo", el dime­cres 28 d’oc­tu­bre, a les 20 h, al Jardí del Palau Robert.

Les seves prota­go­nis­tes defi­nei­xen Oye Polo així: “mitja hora de turra i propa­ganda proa­vor­tista a càrrec de dos produc­tes de l’adoc­tri­na­ment de gènere més nostrat, Ana Polo i Oye Sher­man. Han acon­se­guit tímids aplau­di­ments i gent gran aban­do­nant la sala en la seva gira per Cata­lu­nya”. És evident que promet.

Afora­ment complet. 

18/11 «CURAR ÉS CURRAR! Cuidar i curar entre d’al­tres feines»

 

Dime­cres 18 de novem­bre, a les 19 h, al Jardí del Palau Robert.

El Covid-19 ha eviden­ciat la neces­si­tat dels treballs de cures i fins a quin punt són impres­cin­di­bles per la soste­ni­bi­li­tat de les nostres vides i soci­e­tats. A la vegada, hem vist que cuidar, com curar, és quel­com alta­ment femi­mi­nit­zat, preca­rit­zat i, en bona part, ni tan sols remu­ne­rat dins de les nostres llars. Quines feines fan les dones? Qui es (co) respon­sa­bi­litza dels treballs de cures? És possi­ble la conci­li­a­ció i enri­quir les diver­ses esfe­res vitals? I el tele­tre­ball, sempre ajuda?

CURAR ÉS CURRAR! és un acte de xerrada en ronda que vol refle­xi­o­nar sobre les feines que fan les dones, remu­ne­ra­des i no remu­ne­ra­des, donant centra­li­tat als treballs de cures. Per a fer-ho, comp­ta­rem amb veus diver­ses de dones i femi­nis­tes que es dedi­quen a la diver­si­tat de treballs de cures, al seu estudi o a la seva divul­ga­ció, com per exem­ple, Elisa­bet Almeda Sama­ranch, Mont­ser­rat Puig Llobet i Maca­rena Truji­llo Cris­tof­fa­nini o Sindi­llar. La Dj Bzzz­bip farà d’en­llaç entre les dife­rents inter­ven­ci­ons.  

25/11 «Violèn­cieS Masclis­teS, una mirada frac­tal a les violèn­cies que més ens afec­ten»

 

Dime­cres 25 de novem­bre, a les 16 h, al Jardí del Palau Robert.

La violèn­cia masclista es mani­festa en plural, amb més o menys visi­bi­li­tat i contun­dèn­cia, però sempre amb la mateixa urgèn­cia d’una resposta cons­tru­ïda des dels femi­nis­mes. Violèn­cieS Masclis­teS és un acte de xerrada en ronda que comme­mora el 25N, dia inter­na­ci­o­nal de les violèn­cies masclis­tes, i que té com a objec­tiu fer visi­ble amb una mirada frac­tal la manera com, des de dife­rents àmbits i situ­a­ci­ons, es teixeix aquesta resposta, a més de ser –per­què no pot ser d’al­tra mane­ra– un acte de denún­cia i de lluita. Entre d’al­tres, comp­ta­rem amb Núria Güell, Carla Vall, Paqui Perona (Veus gita­nes), Eva Cruells (Dones­tech), Barbara Biglia, Mon Joan (Les Peri­fè­ri­ques) i Beatriu Masià.

 

 

Davant de les noves mesu­res per aturar l’in­cre­ment de casos de COVID-19 a Cata­lu­nya que contem­pla la reduc­ció del 33% d’afo­ra­ment a les sales d’ex­po­si­ció, és obli­ga­tori fer una reserva prèvia per assis­tir a les mostres del Palau Robert. Les cites prèvies són indi­vi­du­als, i s’ha de fer una reserva per persona que vulgui visi­tar les expo­si­ci­ons.

Enllaç per dema­nar cita prèvia

 

FFemi­nista havies de ser

El Palau Robert presenta l’ex­po­si­ció “Femi­nista havies de ser”, que reivin­dica, d’una manera dife­rent i crea­tiva, el femi­nisme. La comis­sà­ria Natza Farré hi proposa un recor­re­gut per alguns dels molts motius que justi­fi­quen la seva neces­si­tat com a movi­ment d’alli­be­ra­ment de les dones per a trans­for­mar la soci­e­tat i asso­lir la igual­tat de gènere.

L’ex­po­si­ció, que es pot visi­tar del 22 de setem­bre al 8 de desem­bre a la Sala 3 del Palau Robert, l’or­ga­nitza la Direc­ció Gene­ral de Difu­sió del Depar­ta­ment de la Vice­pre­si­dèn­cia i d’Eco­no­mia i Hisenda.

“Femi­nista havies de ser” reflec­teix la situ­a­ció de discri­mi­na­ció siste­mà­tica de més de la meitat de la pobla­ció mundial, el camí feixuc que cada dia han de supor­tar totes les dones només pel fet de ser-ho. El relat expo­si­tiu mostra com el masclisme embol­ca­lla i condi­ci­ona la soci­e­tat, i porta a la invi­si­bi­lit­za­ció de les dones per a  situar-les en un segon terme en molts àmbits. De fet, el masclisme està tan arre­lat soci­al­ment que sovint passa desa­per­ce­but. Ha passat a formar part de la nostra cultura. Els infants del segle XXI no crei­xen lliu­res d’es­te­re­o­tips de gènere.  Els jocs en la infàn­cia esde­ve­nen un gran vehi­cle de soci­a­lit­za­ció en una soci­e­tat patri­ar­cal. L’ur­ba­nisme i l’es­pai públic també es conver­tei­xen en un lloc per a obser­var la dife­rèn­cia i la desi­gual­tat. La violèn­cia contra les dones eviden­cia uns fona­ments estruc­tu­rals que han de caure per a poder avan­çar. En defi­ni­tiva, una mirada al món que ens envolta ens desco­breix que les reivin­di­ca­ci­ons són justes i abso­lu­ta­ment neces­sà­ries. Encara.

 

 

La vigèn­cia del femi­nisme

 

El femi­nisme segueix vigent perquè les xifres seguei­xen confir­mant les desi­gual­tats. Persis­teix la desi­gual­tat perquè no hi ha les matei­xes opor­tu­ni­tats per a homes i dones. La proposta, davant la situ­a­ció, és la lluita femi­nista persis­tent per a acon­se­guir que tots els éssers humans puguin viure en igual­tat de condi­ci­ons.

L’ex­po­si­ció deta­lla situ­a­ci­ons concre­tes i injus­tes per a les dones:

La bretxa sala­rial, la dife­rèn­cia entre els sala­ris d’ho­mes i dones, actu­al­ment és d’un 23% a Cata­lu­nya, segons dades de l’Ob­ser­va­tori de la Igual­tat de Gènere. Segons el Fòrum Econò­mic Mundial, encara falten 257 anys per arri­bar a una igual­tat sala­rial real entre homes i dones a escala global. A Cata­lu­nya, s’es­tima que es podria acon­se­guir aquest objec­tiu el 2091.

L’es­cassa presèn­cia en llocs de lide­ratge es posa de mani­fest en el fet que a Cata­lu­nya les dones només ocupen un 35,4% dels càrrecs de direc­ció encara que repre­sen­tin més de la meitat de la plan­ti­lla.

L’as­set­ja­ment sexual i la violèn­cia que s‘exer­ceix contra les dones són fets habi­tu­als. Gairebé la meitat de les agres­si­ons i abusos sexu­als tenen lloc dintre de la casa o a les zones comu­nes dels edifi­cis. A més, en el 64% dels casos, l’agres­sor és un cone­gut de la víctima. S’es­tima que el 80% dels casos no arriba a ser denun­ciat.

Les escas­ses polí­ti­ques de conci­li­a­ció labo­ral afec­ten essen­ci­al­ment les dones. La mater­ni­tat a Cata­lu­nya avui és d’1,3 fills per dona, la més baixa des del 2001.

La bana­lit­za­ció de la salut feme­nina per part del masclisme comporta centrar-la essen­ci­al­ment en els temes repro­duc­tius. Falta infor­ma­ció sobre el cos de la dona. Per exem­ple, el 95% de les morts feme­ni­nes per infart s’hau­rien pogut evitar trac­ta­des a temps; les dones tarden 16 minuts més a iden­ti­fi­car els símp­to­mes perquè són dife­rents de l’in­fart masculí, àmpli­a­ment visi­bi­lit­zat.

L’ab­sèn­cia de veus feme­ni­nes quali­fi­ca­des als mitjans de comu­ni­ca­ció es cons­tata en el fet que les dones, el 51% de la pobla­ció cata­lana, només ocupen el 29% dels espais d’opi­nió.

 Les dones assu­mei­xen el 67% de les tasques domès­ti­ques i fami­li­ars. La parti­ci­pa­ció dels homes en tasques domès­ti­ques es consi­dera de vega­des com un acte de gene­ro­si­tat.

 

Campa­nyes del masclisme

 

L’ex­po­si­ció també desmunta deter­mi­na­des campa­nyes del masclisme. Sobre la false­dat de moltes denún­cies de violèn­cia masclista, s’afirma que només el 0,0083% del total de denún­cies presen­ta­des per la violèn­cia masclista són falses, segons la Memò­ria anual del 2019 de la Fisca­lia Gene­ral de l’Es­tat. La mostra es basa en dades objec­ti­ves per a desmun­tar qual­se­vol discurs en contra d’una lluita que és tan molesta per a alguns com neces­sà­ria per a la majo­ria.

“Femi­nista havies de ser” aposta perquè la revo­lu­ció femi­nista que ja està en marxa trans­formi la soci­e­tat d’una manera radi­cal. Un procés que reque­reix  la tasca conjunta d’ho­mes i dones per a defen­sar els drets de tota la huma­ni­tat. La proposta expo­si­tiva sinto­nitza amb l’es­pe­rit revo­lu­ci­o­nari i reivin­di­ca­tiu de l’ac­ti­vista afro­a­me­ri­cana Angela Davis, femi­nista i llui­ta­dora pels drets civils i contra la discri­mi­na­ció racial. Un cita­ció seva ens apropa al seu discurs: “He deixat d’ac­cep­tar les coses que no puc canviar. Estic canvi­ant les coses que no puc accep­tar”.

En la part final de l’ex­po­si­ció es vol donar un missatge d’es­pe­rança per al femi­nisme amb dades i notí­cies concre­tes que perme­ten tenir confi­ança en un canvi progres­siu en la situ­a­ció de les dones. També es pretén donar el valor i la impor­tàn­cia que té tot el camí que fins ara s’ha recor­re­gut cap a la igual­tat. L’apar­tat posa de mani­fest la impor­tàn­cia de l’in­cre­ment d’un 40% de les denún­cies per abusos sexu­als i temp­ta­ti­ves d’ho­mi­ci­dis, l’onada de protes­tes feme­ni­nes a escala global contra el produc­tor de cinema Harvey Weins­tein, o la cele­bra­ció el 8 de març del Dia Inter­na­ci­o­nal de les Dones en què dones de 170 països surten al carrer recla­mant la igual­tat i la fi del patri­ar­cat.