Pensar l’emancipació. Radicalitats i moviments socials en un món polaritzat
Conferència internacional Historical Materialism Barcelona 2019
Els últims anys han estat marcats per grans turbulències econòmiques, socials i polítiques. Han estat anys plens d’esperances però també d’amenaces. Anys on el camp del possible s’ha ampliat. Anys on hem vist igualment injustícies inombrables en el sí d’una creixent polarització. Davant una crisi de civilització sense precedents, l’activisme polític i social ha conegut un nou floreixemement, paral.lel al renaixement de forces i de moviments reaccionaris.
La pràctica emancipadora necessita moments i espais per reflexionar sobre sí mateixa, per aprofundir en els debats d’època, i alçar la mirada al marge de les urgències quotidianes i de les polèmiques passatgeres. Espais on les múltiples experìences del present es puguin contrastar amb les del passat. Espais on pensar les pràctiques del present que apunten cap a un altre futur.
Partint, seguint la coneguda frase de Marx, de la “crítica despiada a tot l’existent” el nostre objectiu és crear un marc de reflexió plural, pausat, conectat amb als grans problemes del nostre temps. Esperem oferir un espai de trobada i de diàleg d’investigadores i activistes que treballin des d’una òptica crítica, emancipadora i materialista.
Desitgem que aquesta primera conferència serveixi per a crear una xarxa transversal, pluralista i heterogènia d’investigadores i militants que treballen a favor de l’empancipació i la transformació social.
Volem trencar murs. Entre disciplines acadèmiques, entre perspectives teòriques, entre el món acadèmic i l’activisme i entre teoria i pràctica. Trencar murs per construir nous ponts emancipadors.
Animem a investigadores i activistes a presentar propostes de comunicació i/o de tallers per a fer possible a aquesta conferència. Les propostes s’han d’enviar abans del 31 de març de 2019
La conferència, per tal de poder agrupar els debats, tindrà els següents eixos de treball:
1.Història dels moviments populars, memòria històrica i anti-feixisme
2.Feminisme i lluita LGBTQI
3.Ecologisme, territori, i món rural
4.Economia, globalització, financiaritzacio
5.Resistències, estratègies, moviments i política del comú
6.Noves pràctiques i crítiques culturals i artístiques
7.Estat, nació i sobiranies
8.Classes, nous subjectes i noves formes d’explotació
9.Llei, control social, estat penal, i violencies
10.Ciutat i espai urbà
11.Educació, universitat
12.Migracions, racisme, i postcolonialisme
Però més enllà de les temàtiques d’aquests eixos, animem a presentar propostes sobre qualsevol altra qüestió. Tot allò relacionat amb l’emancipació és benvingut. Volem parlar de tot. Debats teòrics i experiències pràctiques. Encoratgem la presentació de comunicacions sobre temàtiques originals o amb enfocs originals sobre temàtiques clàssiques.
Les respostes sobre les propostes de comunicacions/tallers es notificaran el 30 d’abril. Les comunicacions acceptades es presentaran oralment i no es requerirà l’enviament d’un text escrit.
Historical Materialism: Research in Critical Marxist Theory és una revista editada a Londres, amb quatre números per any.
Organitza una conferència anual a Londres el mes de novembre, que ja va per la quinzena edició. La xarxa internacional d’Historical Materialism ha organitzat també conferències a New York, Sydney, Toronto, Montreal, Roma, Beirut i Delhi. Aquest 2019 hi ha previstes conferències a Londres, Atenes, New York, Montreal i, per primer cop, a Barcelona.
1.Història dels moviments populars, memòria històrica i antifeixisme
El capitalisme global no pot ser considerat -com en el seu dia es va dir- la “fi de la història”. Des dels anys 30 del segle XIX, quan a l’Estat espanyol van aparèixer les primeres organitzacions obreres, fins a l’actualitat els conflictes socials de tot tipus s’han anat succeint, encara que amb trets diferenciats en cada etapa històrica: des de la introducció de les ideologies anarquista i marxista a partir del 1868, passant pels intensos moviments socials que van tenir lloc en els anys 1917–1923 o durant la Segona Repú blica, fins a l’actualitat les classes populars no han deixat d’organitzar-i en determinats moments han jugat un paper clau per frenar el feixisme. La memòria històrica d’aquestes lluites ha de ser, inevitablement, una referència de futur.
Encoratgem la presentació de comunicacions de tot tipus sobre les lluites populars del passat, sobre la seva memòria i sobre les seves implicacions per al present.
2.Feminisme i LGBTQI
Ens trobem en un moment històric en què el feminisme es presenta com a una oportunitat política per lluitar contra l’extrema dreta i les seves imbricacions amb l’hegemonia neoliberal. Les noves extremes dretes es caracteritzen per un discurs misogin, racista, homòfob i islamòfob; així com pels seus atacs contra el comunisme, els pobles indígenes o l’anomenada ideologia de gènere a Brasil o les ofensives de VOX a Andalusia contra la Llei de Violència de Gènere.
Els discursos de l’extrema dreta actual defensen els ideals de la supremacia blanca i el privilegi masculí que legitimen la violència contra les dones, les persones de color, immigrants i persones queer. Al mateix temps que es validen o possibiliten les polítiques d’identitat lliberals com alternatives.
El feminisme radical- inclòs el feminisme marxista- rebutja la falsa elecció entre neo-conservadurisme i neoliberalisme. Ans al contrari, teoritza les seves íntimes connexions al bell mig de les contradiccions del capitalisme.
Busquem crear espais per a l’avenç del feminisme radical i la teoria queer en un moment de constant austeritat i una clara crisi econòmica i política. Animem a enviar contribucions des de diferents àrees i perspectives, però especialment relacionades amb les següents qüestions:
- ¿Pot el feminisme radical articular respostes contra l’ofensiva neo-feixista en la seva aliança amb el capitalisme?
- ¿Com recuperem la teoria de la reproducció social en les produccions teòriques actuals?
- ¿Com vinculem la teoria de la reproducció social amb les lluites feministes actuals (treball sexual, cures, vaga feminista, educació, maternitats)?
- ¿Com desenvolupem, des del feminisme radical, estratègies contra la cooptació d’una agenda feminista transformadora per part del sistema neoliberal i/o les institucions?
3.Ecologisme, territori i món rural
L’acció política per a contrarestar els múltiples lligams entre injustícia i degradació ambiental no pot ser ajornada. A un i altre costat de l’espectre polític, els problemes socioambientals han deixat de ser vistos com a qüestions conjunturals per a esdevenir camps de disputes globals i locals. En els darrers anys s’ha posat de manifest que les respostes parcials (ja siguin locals o globals) no són capaces de donar cabuda a la diversitat de problemàtiques a les que ens enfrontem, tant des del punt de físic, com des de l’acció política i la governança democràtica. En aquest eix estem interessats a recollir propostes, anàlisis i estudis de cas que, partint de la realitat de la crisi ambiental en tota la seva extensió, afrontin la construcció de la gestió democràtica dels béns comuns des d’una perspectiva integral que doni cabuda harmoniosa als mons rural i urbà.
Més concretament, pensem que caldria abordar preguntes com les següents: ¿Com haurien de construir-se les propostes que donin resposta als complexos diagnòstics de les crisis socioambientals que ens permetin atènyer escenaris emancipadors? Què podem aprendre de les lluites pel territori i el medi ambient per a construir aquests escenaris? Com caldria que es plantegés el diàleg entre propostes ambientals globals i les lluites pel territori a fi de construir projectes sociopolítics emancipadors orientats a la gestió democràtica dels béns comuns?
Aquest eix temàtic convoca acadèmics i activistes a presentar propostes que alimentin les taules de presentacions i els fòrums de debat per a reflexionar críticament entorn dels temes descrits. L’objectiu últim no és altre que el de contribuir, des de l’anàlisi i la construcció de xarxes i aliances, a l’acció política per a transformar la realitat socioambiental.
4.Economia, globalització i financiaritzacio
La crisi financera i econòmica mundial que va esclatar a finals de 2007 ha provocat el qüestionament profund de la legitimitat de les institucions i valors del neoliberalisme. Però l’esquerra no ha consolidat una alternativa superadora del neoliberalisme, i encara menys del capitalisme.
Les conferències del Historical Materialism Barcelona volen reunir acadèmics i actors de moviments socials per a explorar els dilemes i debats principals de qualsevol alternativa radical al statu quo.
En les ponències s’hi inclourà un eix temàtic d’Economia, Globalització i Financerització, amb la intenció de respondre a algunes preguntes:
1) El paper de l’estat en un procés de transformació i emancipació social: és un dels punts més controvertits en els debats més importants dins l’esquerra.
-Paper de l’estat i el mercat
-Renda bàsica i/o treball garantit?
-Cooperativisme i ESS i/o planificació social a gran escala.
2) Causes de la crisi, en particular a l’eurozona:
-excés d’estalvi i/o desregulació bancària
-desequilibris de les balances exteriors: divergències costos laborals i/o desregulació financera i bombolles de deute
-propostes d’alternativa.
3) Reptes i desafiaments de la UE i el euro:
-Valors neoliberals o valors progressistes,
-Crisi del deute sobirà, el cas de Grècia; Deute, especialment el públic: un problema?, quines solucions?
-El cas de GB: Brexit, el projecte Corbyn/McDonnell
-Reforma progressiva o “exit”
-El sistema financer: situació actual i alternatives.
4) Mercat mundial, blocs regionals i inserció/desconnexió en la globalització comercial, financera i productiva:
-Reforma global i/o sobiranies nacionals
-Possibles alternatives: control de capitals, control i substitució d’importacions, polítiques de reindustrialització? La qüestió de la sostenibilitat ecològica.
5) Història i Economia: historitzant la globalització neoliberal.
-Història de l’economia política
-Història econòmica,
-Història de les conseqüències polítiques de les idees econòmiques,
-Lliçons del passat per a la comprensió i transformació del moment actual.
5.Resistències, estratègia, moviments i política del comú
Davant una crisi de civilització sense precedents, l’activisme polític i social emancipador ha conegut des de fa anys un nou renaixament. Les múltiples experiències dels darrers anys han portat moltes discussions, il·lusions i també desenganys. Animem a presentar comunicacions que serveixin per a aprofundir en els debats estratègics del moment, per exemple, sobre qüestions com ara:
-Què n’ha quedat del llegat de 15m?
-Quin és el paper del municipalisme en una estratègia de canvi i quin balanç es pot fer dels ajuntaments del canvi?
-Què és la política del comú?
-De què parlem quan parlem de “poder popular”?
-Eleccions, treball institucional i moviments socials
-El balanç i la situació actual de les experiències “bolivarianes” a Amèrica Llatina
-Què significa pensar la revolució avui?
-Capitalisme, racisme i patriarcat. Quines aliances en la lluita?
-Gramsci i l’hegemonia
-El cooperativisme i l’economia social com a vies de canvi social
-Solidaritat i internacionalisme en els temps de la crisi global
6.Noves pràctiques i crítiques culturals i artístiques
- Diagnòstic i crítica de la cultura
El neoliberalisme ha suposat una profunda transformació de les relacions socials i institucionals en el camp de la cultura. En l’àmbit institucional, ha transformat la manera de gestió de les institucions culturals, el seu paper i funció social, així com la seva manera de concebre i presentar-se. D’altra banda, ha suposat una nova manera de gestió dels recursos que ha fomentat la precarització generalitzada del sector. En aquesta conjuntura cal, doncs, fer una anàlisi detallada d’aquestes noves pràctiques institucionals per efectuar un diagnòstic concret i situat de les seves formes de funcionament i reproducció. D’altra banda, cal obrir un camp d’experimentació i transformació tant dins com fora de les institucions que permeti definir i explorar tant noves formes d’organització i gestió cultural com a noves formes de concebre i experimentar la cultura.
- Les institucions culturals i el neoliberalisme
- La precarització en l’àmbit cultural
- Experiències de resistència i transformació dins i fora de la institució
- Imaginaris, ficcions, utopies
La cultura constitueix un camp de batalla simbòlic, semiòtic i material en tant que produeix i reprodueix imaginaris col·lectius que construeixen la nostra vida en comú. En les últimes dècades, aquests imaginaris giren recurrentment al voltant de la crisi i la catàstrofe (ecològica, social, material), on el futur, lluny de la Ítaca promesa per la retòrica del progrés, apareix com un lloc d’inquietud i incertesa. Les distopies, molt més que les utopies, semblen convocar els nostres imaginaris col·lectius. Davant d’aquests imaginaris apareixen, com a resposta, construccions regressives i reaccionàries que recreen un passat mitificat com un ordre del que reapropiar-se. Cal, doncs, posar en comú experiències i estratègies que permetin convocar imaginaris no apocalíptics, ficcions habitables, utopies en present.
Aquest entreteixit de nexes només pot ser operatiu contrarestant les inèrcies que estoven les condicions de sentit. L’obertura de la imaginació no s’oposa al sentiment de la realitat; ans al contrari, totes dues coses es dilueixen quan només predomina el amorf o el estereotipat. Davant d’això, ampliar el ventall significa obrir àmbits de sentit utilitzant rigorosament els llenguatges i atenent als seus límits i a la seva càrrega ideològica.
- El treball ficcional com a tasca política i emancipadora
- Imaginaris del present més enllà de les distopies
- La producció crítica de sentit a través de l’art i la cultura
Poder, Sobirania, Estat, democràcia,
7.Estat, nació i sobiranies
La lluita per l’autodeterminació catalana s’ha convertit en una qüestió de rellevància internacional. Ha mantingut i intensificat la mobilització massiva en un període de declivi de la protesta, ha desemmascarat com mai l’autoritarisme del règim espanyol, i ha estat responsabilitzada per alguns de l’ascens de la nova extrema dreta espanyola. Sovint la qüestió es debat en controvèrsies passatgeres sobre esdeveniments puntuals i es fa de forma enfrontada i fins atrinxerada. Per aquest motiu, i per la desorientació apreciable en els moviments catalans després de finals del 2017, s’ha creat un espai en el qual debatre i comparar les experiències i les reflexions més meditades en aquesta temàtica i afins. Animaríem presentacions d’activistes, investigadors/as, militants i altres/as en les següents sub-àrees: a) els moviments nacionals i democràtics en la història, b) experiències en altres llocs del món, c) la relació entre les lluites de classe i els moviments ‘nacionals’, d) la teoria marxista i crítica sobre qüestions nacionals, e) política i moviments territorials a l’Estat espanyol.
També volem reflexionar sobre la distribució del poder polític, econòmic i ideològic en el món actual, responent a preguntes com les següents: Com pot tenir sentit la sobirania territorial en un món globalitzat i dominat per les finances? Pot existir tal poder dins del la Unió Europea? Quines altres formes de sobirania (financera, energètica, ecològica…) s’haurien d’assolir per a trencar amb l’ordre actual?
- Classes, nous subjectes i noves formes d’explotació
L’eix de classe i nous subjectes pretén aprofundir en el concepte de lluita de classes al segle XXI. Tot i l’emergència de nous subjectes polítics sovint als marges de les relacions laborals, busquem propostes que posicionin la relació entre el treball i el capital al centre de l’anàlisi. Pensem que necessitem reflexionar i pensar conjuntament sobre els grans reptes que es plantegen en aquesta relació en la fase actual del capitalisme. Per tant, convidem propostes que consideren els temes següents:
- La vaga com a eina indispensable en la lluita de la classe treballadora contra el capital. Com han evolucionat les vagues? Com les vulneracions al dret a vaga afecten a la lluita obrera? Què podem aprendre de les vagues generals organitzades durant la nostra història recent?
- Processos de revitalització sindical. L’organització sindical al lloc de treball i al barri. El sindicalisme com a eix vertebrador de la lluita de classes. La construcció del sindicalisme de base i autònom. Reptes al sindicalisme, l’autoritarisme neoliberal i les relacions de producció.
- Processos de governança global (i regional), com per exemple la Unió Europea o NAFTA, i els drets laborals. L’impacte de la globalització econòmica en els drets de les treballadores. La liberalització de serveis i la competitivitat com a amenaces al poder del treball. Estratègies de lluita.
- Nous subjectes i identitats. Com ens identifiquem com a classe? La classe obrera com a eix d’identitat emancipadora i interseccional. Com podem connectar les diverses identitats i experiències materials de la classe treballadora?
Amb aquestes sessions busquem obrir nous espais on reflexionar i debatre sobre els reptes plantejats. Animem a propostes de comunicacions, debats, experiències concretes actuals i històriques, polèmiques enfocades a desenvolupar eines tant teòriques com pràctiques sobre les possibilitats emancipadores de les lluites entre capital i treball.
- Llei, control social, estat penal i violències
El contingut del grup de treball s’organitza mitjançant tres “llocs” o àrees, diferenciades, però connectades entre si (fronteres, ciutat i tancaments), tres lògiques principals (criminalitat, criminalització i gestió penal) i dues perspectives transversals i inherents a tota experiència de lluita anticapitalista que es corresponen, a la vegada, amb el front feminista i el front antiracista/decolonial. Convidem a que les contribucions, tant si es tracta de treballs de recerca, comunicacions teòriques i / o testimonis d’experiències de lluita, s’ajustin a aquests continguts per tal de sumar veus i arguments a la taula rodona final. L’objectiu del grup serà debatre les hipòtesis polítiques de l’existència d’un nou paradigma en el govern de les poblacions i la validesa teòrica del marc “neoliberal” per comprendre i combatre l’actual desplegament d’una “guerra civil global”.
- Ciutat i espai urbà
En l’actualitat, les ciutats juguen un rol destacat en la generació de plusvàlues i l’acumulació del capital. Tal i com constatà Henri Lefebvre fa mig segle, a la societat industrial la succeeix la societat urbana. De fet, les ciutats han passat a convertir-se en mercaderies que, acompanyades de poderosos recursos simbòlics, s’ofereixen en un mercat global dominat per ingents fluxos de capital i que actualment prenen com a base relacions urbanes d’opressió i d’explotació. Aquest desenvolupament desigual del capital en l’entorn construït resulta en processos de segregació, marginalització i internalització que plasma a totes llums la present cartografia del poder. I, tanmateix, aquestes dinàmiques pròpies del neoliberalisme contemporani no deixen d’estar exemptes de conflicte, contradiccions i resistències que manifesten profundes implicacions per a la lluita de classes, insistint en l’ampliació d’aquesta des de l’àmbit del treball al de l’habitar. Des de l’eix de “Ciutat i Espai Urbà” es proposa una mesa que reculli, entre d’altres aspectes, algunes qüestions essencials que permetin analitzar, des d’una perspectiva materialista, la situació actual d’un planeta de cada cop més urbà. Alguns dels temes a tractar són:
-Privatització de l’espai públic.
-Pràctiques de control i discursos securitaris.
-Governança urbana i urbanisme emprenedor
-Estigmatització territorial.
-Gentrificació.
-Dinàmiques de turistificació.
-Patrimonialització, tematització i espectacularització del paisatge urbà.
-Ciutadanisme i cooptació urbana.
-Organització veïnal i moviments socials urbans.
-Ciutat, treball i reproducció social.
-Processos de financiarització d’allò urbà (habitatge, infraestructures, etc.).
-Mobilitat i sistemes de transport.
-Interfaces urbanes-rurals i urbanes-industrials.
-Urbanització planetària.
-Noves aproximacions teòriques a l’estudi de l’espai urbà.
-Reflexions metodològiques entorn a la recerca social a la ciutat.
- Educació universitat
En les dècades recents, el neoliberalisme ha esdevingut hegemònic, i la seva doctrina la ha inspirat la reforma de l’Estat de Benestar i l’administració pública en molts països d’arreu del món. Com tants altre sectors, l’educació ha estat colonitzada per la doctrina ideològica i les reformes polítiques del neoliberalisme, les quals han penetrat totes les seves vessants: organitzativa, pedagògica, finançament, i identitats professionals. En aquest eix, doncs, intentarem analitzar quines són les causes i els impactes del neoliberalisme en l’educació: Quina és la seva relació amb la globalització i l’agenda educativa global? Quins impactes tenen la mercantilització i privatització de l’educació? Quins han estat els principis, valors i mètodes del sector privat que ha adoptat el sistema públic? I com, en aquest context, la innovació pedagògica ha esdevingut un element no transformador? Ara bé, aquesta expansió i colonització neoliberal ha estat contestada i resistida. Per això també volem fer un repàs històric a les lluites contra aquesta ofensiva neoliberal al llarg de les últimes dècades. I, també, al fer-ho, volem discutir quins són els límits (en la tensió entre reformisme i escapisme) i potencialitats (transformadores i revolucionàries) de la resistència al neoliberalisme. Per això volem exposar les experiències històriques i les possibles alternatives al model neoliberal.
- Migracions, racisme i postcolonialisme
Avui dia, assistim a una fase d’indiscutible d’empoderament de les persones migrades, ja sigui en clau comunitària, constituint-se com a un nou subjecte polític migrant, o a nivell individual, dintre d’antigues o noves formacions polítiques. No obstant, el camp dels estudis sobre migracions sembla alhora paralitzat, ja que atribueix a les persones migrades i migrants el paper d’objecte-subjecte de recerca, instituint així el que hom no ha dubtat en qualificar d’un racisme epistemòlogic i metodològic.
Aquesta aparent contradicció justifica que, en aquests moments, el debat es presenti en termes postcolonials, decolonials o, en definitiva, antirracistes. No obstant, mentre que aquestes formes emergents d’agència s’articulen principalment a través del que alguns autors com ara Charles Taylor i Nancy Fraser han anomenat les polítiques de reconeixement, la visibilitat atribuïda a aquestes reivindicacions tendeix a amagar la resta de dimensions a través de les que s’expressa la sociabilitat d’aquestes persones. La “tirania de la representació” sembla actuar, així, com una vàlvula de contenció que impedeix un debat que inclogui el problema de la redistribució de la riquesa.
Ens trobem, així doncs, davant un moment en que es produeix un doble procés de tancament (closure): a nivell extern, mitjançant l’aixecament i establiment de murs materials externalitzats i practicats a països fronterers; i a nivell intern, mitjançant l’establiment i reproducció de fronteres interpersonals al si de la societat política i civil del estats membres, incloent processos de despossessió jurídica i material, així com d’exclusió social, dels subjectes alteritzats.
Si el primer pas, necessari, ha estat el de reconèixer l’agència d’aquestes persones migrants, alteritzades, racialitzades, excloses i inferioritzades, la dels subjectes que De Sousa Santos ubica a la zona del no-ser, el següent ha de reconèixer que també són treballadores, llogateres, veïnes i que, en definitiva, atenent a la seva condició, experimenten amb particular cruesa les diverses tensions que travessen el cos social. Una qüestió si es vol cada cop més urgent davant l’evident capacitat de mobilització i suport social del que semblen gaudir les extremes dretes europees.
Cerquem, així, contribucions que provinguin tant de l’experiència acumulada pels moviments socials com d’investigadores crítiques que abordin algun(es) d’aquest(es) qüestion(s):
-El racisme (en qualsevol de les seves expressions) latent a les ciències socials.
-Metodologies alternatives d’investigació-participació vinculades a l’àmbit de les migracions.
-Antirracisme i materialisme històric
-Processos de fronterització externa i interna