Moltes gràcies presidenta, diputad@s, amigu@s, company@s, família.
Una de les mostres més clares de que encara vivim en una societat patriarcal i masclista són les violències contra les dones que es repeteixen any rere any en el nostre context català i europeu. Aquest tipus de violències manifesten de forma clara i específica la desigualtat de gènere i el domini dels homes sobre les dones.
L’agència europea de drets fonamentals ens recorda que un 33% de les dones europees han patit violència física o sexual a la seva vida. Segons les darreres dades de l’enquesta catalana de violències masclistes, 1 de cada 4 dones catalanes han patit violències severes alguna vegada a la vida.
Respecte les violències masclistes on-line, sabem que estan a punt de sortir les dades de la darrera enquesta del 2016 que inclouen de forma novedosa alguna referència a les violències on-line, però la intervenció arrel de l’aplicació del 155 també ens ha afectat en aquest sentit. Així, quasi no tenim dades sobre les violencies masclistes on-line, però sabem que 11% de dones europees havien estat víctimes de violencies a internet i, sovint, de forma connectada amb les violències fora de les xarxes on-line. A més, l’estudi assenyalava que això afectava particularment a les dones joves.
Ara bé, sorprèn que en la era de la societat de la informació i del Big data, en que un dels principals negocis de les grans multinacionals i plataformes a internet tingui a veure amb la comercialització de dades, les nostres dades, i també ara que els nostres governs tenen i generen tantes dades, sapiguem tant poc sobre les violències contra les dones, especialment les violències masclistes on-line.
I això és molt greu perquè facilita la impunitat davant les agressions, així com la seva justificació i reiteració. Per manca de dades públiques, sistemàtiques, oficials i disponibles les violències masclistes es veuen com a fets aïllats i fàcilment negats. Això dificulta que les violències es puguin visibilitzar, diagnosticar i perseguir amb exactitud, així com que ens adonem que es tracta de violències sistèmiques, persistents i profundament arrelades en la nostra cultura i estructures.
Ara, a més, ens trobem que els masclistes també s’actualitzen i operen amb les noves tecnologies i les xarxes socials. D’aquesta manera a través de les TIC faciliten, medien i amplifiquen aquestes violències, així com es transformen en noves formes com el ciberassetjament sexual o per raó de sexe i la pornografia no consentida on-line.
En aquest sentit, ara poden exercir violències de forma anònima i extensiva i arribar, per exemple, a gairebé qualsevol racó del món global. Però també 24 hores 7 dies a la setmana i fer que aquestes violències puguin durar quasi eternament i reapareixin de forma recurrent, perquè, qui ens pot garantir el dret a l’oblit?.
Això passa en un context en que les dones encara tenen dificultats per accedir a aquells usos més intensius de les TIC i on el domini dels Canals de comunicació encara està a les mans dels homes, blancs, occidentals, heterosexuals…I per tant, un context on els masclistes tenen una major capacitat d’imposar el seu discurs.
Els neomasclistes que actuen on-line ens bombardegen amb missatges, comentaris i informacions que minimitzen la importància de les violències masclistes i la desigualtat estructural de gènere. També critiquen constantment les polítiques d’igualtat, presenten els homes com a víctimes d’abusos de les dones i víctimes de la lluita per la llibertat de les dones, qüestionen els feminismes i els acusen de provocar la seva agressivitat! I fins i tot s’inventen nous conceptes com el de Feminazi i nous mites com que la majoria de les denuncies per violències masclistes són falses, quan segons la fiscalia general només són falses un 0.010%, pràcticament zero!
Com en les violències masclistes que ja coneixíem la gran part d’agressors són homes coneguts, sobretot parelles i exparelles. Però ara, a més, apareixen els machitrols, els típics pesats que apareixen en notícies o els teus comptes on-line per qüestionar-te, amenaçar-te, contactar-te i molestar-te, però ara a més són masclistes i neomasclistes, disposats a exercir noves formes de violències masclistes i de recolzar els agressors on-line.
Com en les violències masclistes que ja coneixíem la gran majoria de víctimes són les dones i, també, persones LGTBI+. També ho pateixen aquelles que són més visibles o en àmbits de poder masculinitzats com les periodistes, polítiques, artistes o esportistes, però també les feministes i les dones joves, amb molta més presencia i ús de les xarxes socials.
Les violències masclistes on-line també comporten greus conseqüències per ales dones. De salut física i psicològica, socials i culturals, d’oportunitats educacionals i laborals, de capacitat de poder i participació política, de llibertat d’expressió i moviment, així com de capacitat de generació de narratives amigables per les persones.
Tot i que és important que ens cuidem i minimitzem riscos en les nostres pràctiques on-line, no se’ns pot culpabilitzar mai per ser o anar així, d’aquesta manera o en aquest lloc. La solució només pot passar per fer front als agressors, eradicar aquest tipus de violències i, així, també possibilitar relacions digitals segures i lliures de violències masclistes per a totes.
En definitiva, cal fer que la lluita contra les violències masclistes esdevingui una qüestió d’Estat. Les dones necessitem una Repú blica Catalana lliure, també, de violències masclistes. Moltes gràcies.