Dissabte 31 de maig
10 hores ininterrompudes de plaer i investigació
Xerrades, Debats i Bon Menjar
www.compartirdonagustet.vingava.cc
--—
PER QUÈ COMPARTIR DÓNA GUSTET?
Algunes idees per encetar el debat de les jornades i que serveixen per aplicar als tres temes dels quals volem parlar: internet i cultura lliure, alimentació i espai públic. Els grups de treball haurien de contestar bàsicament la pregunta del títol.
1.Ah, sí? Compartir dóna gustet? Però si això no és normal
Sembla que ens haurem de respondre una pregunta absurda per recuperar la nostra capacitat innata de donar-nos gustet compartint. Potser necessitem contestar aquesta pregunta per dir que efectivament compartir dóna gustet i que pagar per tot, que les fruites ja no tinguin cap gust, no poder seure al carrer en una nit d’estiu d’aquelles negres negres de Barcelona mentre prens una cerveseta, que escoltar tooootes les cançons del món una darrere l’altra i llegir toootes les històries i relatar-les en veu alta o fotocopiar-les per als amics o gravar com a bojos els temes que ens fascinen i distribuir a tort i a dret coneixements, creacions nostres estimades, menjars, receptes, planters de llavors, cantar cridar xerrar i beure al carrer quan vulguis amb qui i quants vulguis és natural bo i produeix plaer i que per tant hem de reconstruir la nostra sorpresa davant el fet que tot això sigui car o delicte o estigui prohibit. Com pot ser que ja gairebé no sorprengui a ningú que la policia desallotgi les places plenes de gent bevent i rient a la fresca? o que s’hagi de pagar diners per un CD verge per-si-de-cas hi graves alguna cosa protegida per un copyright? Com podem (re)construir aquesta sorpresa?
2.Compartir és generar riquesa
Som rics i diferents i curiosos i intrèpids. Hem creat ciutats diferents, menjars amb totes les espècies imaginables i totes les olors, música, tomàquets que tenen diferent gust si canvies d’un bancal a l’altre. Hem compartit de boca en boca i orella en orella la nostra saviesa, la nostra memòria i els nostres desitjos per al futur. La privatització de tots els àmbits del nostre temps i espai i imaginació uniformitza la realitat i ens empobreix a (gairebé) tots. Qui treu benefici del fet que totes les ciutats s’assemblin, plenes de grans superfícies i centres comercials idèntics? Els turistes experimenten i alhora contribueixen a l’esborrament de la riquesa de cada lloc i tots en la vida quotidiana al carrer hem d’esforçar-nos per contrarestar l’erosió contínua dels nostres espais. La indústria cultural genera música a mida del mercat produïda per empresaris, i els gestors intermediaris se’n queden els diners. Tot sona igual i tot té el mateix gust. El software lliure i internet han demostrat la riquesa infinita i màgica que pot generar el saber i el treball compartit de les comunitats. Hem de desenvolupar noves formes de cultura i nous hàbits contra la uniformització, l’avorriment i la pobresa perquè compartir enriqueix.
3.Compartir dóna gustet és una afirmació quotidiana
Si cada dia escoltes música produïda per les grans empreses, veus milers d’anuncis comercials pel carrer, t’empasses embussos de trànsit i ramats de gent que miren tots en la mateixa direcció. Si cada dia desapareixen llocs de la teva ciutat i la teva geografia i moren milers de gustos, d’espècies i de paraules. Si t’alimentes amb productes que no alimenten i pagues per llegir, per divertir-te i fer festa, per estar al carrer, per aprendre, si ja no coneixes el teu cos i has de recórrer a la farmàcia i a l’etern metge de capçalera al menor símptoma de no saps què. Si a més això està tan impregnat en la teva vida quotidiana que tot i tenir la intuïció que alguna cosa falla ja no et sorprèn la teva vida. Si és aixina: apaga i vámonos. Si és aixina t’estàs perdent el gustet que dóna compartir en el teu viure quotidià i una aliança necessària i imprescindible. Corren rumors que ja hi ha moltes experiències de compartir quotidià: xarxes d’intercanvi de llibres, gent que comparteix cotxe, cooperatives de consum d’aliments, mercats d’intercanvi, xarxes ciutadanes de wifi, comunitats a internet que comparteixen informació, música, arxius i el gest normal que repetim cada dia d’intercanviar, regalar, reciclar i prestar de tot sense que passi pels diners.
