Desxifrant el Codi Lela: el dia que em vaig enrotllar amb les tecnologies (2008)

 

Partint del treball inicial desen­vo­lu­pat pel grup d’in­ves­ti­ga­do­res acti­vis­tes dones­tech.net sobre les rela­ci­ons i inter­ac­ci­ons de les dones amb les tecno­lo­gies presen­tem el docu­men­tal  «Desxi­frant el Codi Lela: el dia que em vaig enrot­llar amb les tecno­lo­gies», una vide­o­cre­a­ció fruit de les entre­vis­tes, troba­des i expe­ri­èn­cies deri­va­des d’aquesta inves­ti­gac­ció. 

En el nostre recor­re­gut incor­po­rem i apre­nem de tota la pràc­tica i els qües­ti­o­na­ments ciber­fe­mi­nis­tes previs així com de les teories de gènere i altres vessants de l’anà­lisi crítica social, que ens han portat a posar èmfasi amb la «quali­tat» del que és desen­vo­lu­pat o creat per les dones amb TIC, per això el sol fet de ser dona no ens val. Més aviat busquem dones que teixei­xen situ­a­ci­ons i imagi­na­ris, dones que cons­tru­ei­xen i decons­tru­ei­xen, resca­ten i posen en circu­la­ció narra­ti­ves, mane­res de veure, de fer i de compar­tir. Revi­sem certes idees sobre el confort, la eficèn­cia i la produc­ti­vi­tat per privi­le­giar ener­gies i crea­ti­vi­tats que es rela­ci­o­nin amb usos i pràc­ti­ques de mitjans. Per això, les nostres meto­do­lo­gies de inves­ti­gac­ció i creac­ció inten­ten esca­par dels pres­su­pos­tos i idees consu­mi­des per accep­tar submer­gir-nos en l’en­tro­pia i així trobar fils narra­tius signi­fi­ca­tius. Partim d’una iden­ti­fi­ca­ció de les dones que treba­llen, usen o mili­ten amb les tecno­lo­gies, així com de les seves narra­ti­ves perso­nals, per veure si aques­tes apun­ten cap a l’exis­tèn­cia de pautes redun­dants que faci­li­tin el seu accés i apro­pi­a­ció de les tecno­lo­gies.

El nostre dispo­si­tiu és desxi­frar el codi </ lela>, el codi que ens va desco­brint alhora que modi­fi­cant les mane­res com les dones es repre­sen­ten, defi­nei­xen i cons­tru­ei­xen la seva rela­ció amb la màquina, els circuits, els arte­fac­tes tecno­lò­gics i els dife­rents mitjans de comu­ni­ca­ció. Mitjan­çant les narra­ti­ves, expe­ri­èn­cies i crea­ci­ons d’una gran diver­si­tat de dones volem repen­sar la tecno­lo­gia i les seves repre­sen­ta­ci­ons, la seva vincu­la­ció amb el cos i les subjec­ti­vi­tats i la seva rela­ció amb noves formes de produc­ció, de traba­jao, d’afec­tes, iden­ti­tats, conei­xe­ments, desit­jos, senti­ments i acci­ons.

Des d’aquest marc de inves­ti­gac­ció i deriva tecno­ar­tís­tica i social hem realit­zat aquest docu­men­tal que presen­tem "Desxi­frant el Codi Lela: el dia que em enrot­llar amb la tecno­lo­gia": docu­men­tal amb tocs de ficció sobre l’ac­cés, usos, rela­ci­ons, repre­sen­ta­ci­ons i pràc­ti­ques desen­vo­lu­pa­des per dones amb els mitjans i les tecno­lo­gies d’in­for­ma­ció i comu­ni­ca­ció.



Sinopsi:

Avui, aquí i allà, ens trobem amb dones que fan, amb artis­tes i nòma­des disci­pli­na­ris i terri­to­ri­als, amb cien­tí­fi­ques i estu­di­ants amb acti­vis­tes i empre­sà­ries, ens trobem per parlar de les tecno­lo­gies, de poder, de control, d’in­ti­mi­tat, de desi­gual­tat, dels quals desit­gem i d’allò que ens agen­ci­a­mos, per fer quines coses? Crear, treba­llar, rela­ci­o­nar-se, viat­jar, apren­dre, inter­can­viar, difon­dre, modi­fi­car models i subver­tir para­dig­mes …

 

Fitxa tècnica i artís­tica

Títol: Desxi­frant el Codi Lela: el dia que em enrot­llar amb la tecno­lo­gia

Any de produc­ció: 2007 - 2008

Dura­ció: 45'

Llen­gues: català, caste­llà i anglès. 

Subtí­tols: català, caste­llà, anglès i fran­cès. 

Idea origi­nal i Realit­za­ció_ Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache (Dones­tech)

Guio­nis­tes: Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache.

Anima­ció Lela: Anna Sala i Maite Saenz

Disseny gràfic: Anna Sala

Càmera entre­vis­tes parti­ci­ants: Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache.

Càmera rodatge: Maite Saenz, Encarna Martí­nez i Jean Yves Hamon

Muntatge: Jean Yves Hamon, Eva Cruells i Núria Vergés.

Maste­rit­za­ció i restau­ra­ció de so: Manu Molina

Musi­ca­lit­za­ció: Marcela Abuaff

Post­pro­duc­ció so i auto­ria DVD: Manuel Molina. 

Foto­gra­fíes del rodatge de les secu­en­cies de ficció: Philippe Cusu­mano

Banda Sonora / Música (Sota llicèn­cia Copy­left): CANÇO LELA: Manu Molina i Núria Vergés, ANULAR :www.myspace.com/anularz ; Arietys-Huma­nité: Rue du Passé Dj Coprín­cep: Teleski

Imat­ges i sons d’ar­xiu:  Ràdio Paca: www.radi­o­paca.net  ; Psico­soma Factory (http://r23.cc/commu­nity/?q=taxo­nomy/term/19) ; Vide­o­clip Luju­ria: de Valen­tina Messeri, produït amb progra­mari lliure Cine­lerra amb Núria Vergés. ; Dziga Vertov: “The man with a movie camera”, 1929. ; Feme­lek, Ioca­sino LEM (http://www.gracia-terri­tori.com/index.htm) ; Imat­ges d’ar­xiu de la web de www.dones­tech.net

 

 

Blocs Temà­tics

El docu­men­tal pot visu­a­lit­zar-se sencer, però també permet que es vegi per blocs temà­tics inde­pen­dents que inclo­uen: Anima­ció codi lela, memò­ria indi­vi­dual i col·­lec­tiva, acces­sos i apre­nen­tat­ges, desi­gual­tats de gènere, usos i pràc­ti­ques (dones i música elec­trò­nica), progra­mari lliure, impacte de les tecno­lo­gies en els cossos, i final­ment somnis i desit­jos.

L’ani­ma­ció de LELA (l’en­trada)

Un dels objec­tius prin­ci­pals de visu­a­lit­zar el projecte de Lela era gene­rar una imatge seduc­tora, trans­gres­sora i atrac­tiva, que alhora pogués mante­nir algun tipus de rela­ció amb els parti­ci­pants del projecte, el signi­fi­cat de la paraula lela (boja, boja ) i la nostra inten­ció de recla­mar la tonte­ria i la boge­ria com a forma d’apro­par i prac­ti­car tecno­lo­gies.Presen­tem un nus, amb múlti­ples formes, caràc­ter feminí insi­nu­a­tiu i curiós, amb elements passat i futu­ris­tes, un dibuix d’es­til còmic que es mou al voltant dels circuits tecno­lò­gics.LELA podria repre­sen­tar a qual­se­vol dona inte­res­sada en les tecno­lo­gies i, en fer-ho, busquem certa compli­ci­tat i iden­ti­fi­ca­ció amb aquesta xifra. LELA podria ser greix, prim, jove, vell, bell, lletja, etc … però tot està nu. Així, la simbo­lo­gia dóna una idea d’atre­vi­ment, però també de simpli­ci­tat i natu­ra­li­tat.

El joc inver­tit de la tipo­gra­fia del logo­tip ens fa passar d’una manera dife­rent, un viatge dife­ren­ciat per les lletres majús­cu­les «L» i el joc de les vocals més ober­tes «A» i «E» i el color granat. Obte­nim una plaça visual, una estruc­tura segura i sòlida on s’as­senta LELA. Aquest quadrat no està tancat, podria ser part d’un circuit on LELA es veu per obser­var i compren­dre, o fins i tot un espai per jugar i compar­tir. S’ha esco­llit el color del granat perquè inclou el lilà de les anti­gues femi­nis­tes i les fúcsies dels post­fe­mi­nis­tes.

Memò­ries indi­vi­du­als i col·­lec­ti­ves

Dues leles en el seu espai de treball parlen mentre nave­guem per un mapa visual poètic per deixar emer­gir imagi­na­ris visu­als, sovint submer­gits en l’oblit: «(Lela1) Està­vem buscant tant la memò­ria indi­vi­dual com la col·­lec­tiva. El que hem trobat, la recerca de la histò­ria de la tecno­lo­gia i la forma en què les dones han parti­ci­pat, ha estat una gran dife­rèn­cia de conei­xe­ments. Hem detec­tat que la primera persona que va inven­tar el llen­guatge per a la progra­ma­ció era una dona, Ada Love­lace, i les prime­res progra­ma­do­res eren dones, ENIAC Womyn (Lela2), i ningú ho sap ».



En fer-ho, els espec­ta­dors s’en­din­sen a l’uni­vers iden­ti­fi­cat com a part dels records, els nostres primers records tecno­lò­gics, les nostres magda­le­nes Proust. No vam expo­sar-la simple­ment com un senti­men­tal »aquells mera­ve­llo­sos anys". Amb les nostres prota­go­nis­tes volem promoure un exer­cici de memò­ria que provo­qui l’apa­ri­ció de la nostra memò­ria submer­gida en els imagi­na­ris de l’oblit (clavi­lles, màqui­nes de cosir, refe­rèn­cies passa­des …). Aquesta visió dels records és analí­tica i polí­tica. Sabem que la parti­ci­pa­ció de les dones en el disseny i desen­vo­lu­pa­ment de tecno­lo­gies i cièn­cies ha estat siste­mà­ti­ca­ment deni­grada, mini­mit­zada o esbor­rada. Per exca­var en els rols, el prota­go­nisme, de les dones que hi eren i va fer alguna cosa, augmenta les obli­ga­ci­ons d’es­ti­mu­lar els nostres propis records.



Seqüèn­cia de ficció

Una succes­sió d’imat­ges anti­gues ens apropa a la histò­ria del segle XX i perme­ten veure diver­ses dones fent arte­fac­tes tecno­lò­gics i treba­llant amb ells en un ritme frenè­tic. D’aquesta manera, visu­a­lit­zem que l’ús i la pràc­tica de les dones amb les tecno­lo­gies no és res de nou, però no tenim moltes imat­ges per repre­sen­tar aquests fenò­mens en la nostra soci­e­tat actual

Acces­sos i apre­nen­tat­ges

De nou, una de les lelas presenta les moti­va­ci­ons perso­nals de les dones per intro­duir-se en les tecno­lo­gies i les dife­rents mane­res d’ac­ce­dir-hi. Lela 1: «Cares de dona, per exem­ple, ho fan a través del seu cosí o amic, juguen amb ells fins que puguin, però a causa de ser alguna cosa que no hi és i no és esti­mu­lat, desa­pa­reix i torna Quan comen­cin a estu­diar o treba­llar. En moments que soci­a­lit­zem d’una altra manera ».



Les veus de la prota­go­nista ens mostra­ran que les moti­va­ci­ons i les mane­res d’in­gres­sar a les tecno­lo­gies són diver­ses, però que entre elles hi ha una mena de divi­sió que mostra dues dates en rela­ció amb la primera memò­ria de tot allò tecno­lò­gic. Primer una data / edat, gene­ral­ment durant la infàn­cia (de 4 a 17 anys) i rela­ci­o­nada amb algun tipus d’en­fron­ta­ment, rela­ció o inte­rès en un arte­facte tecno­lò­gic. Després, en una edat poste­rior, comen­cen a utilit­zar cons­ci­ent­ment algu­nes tecno­lo­gies. Veiem una divi­sió en aquests records, un descans que prece­deix a l’es­ta­bli­ment d’una rela­ció més llarga i contí­nua amb les tecno­lo­gies. Per això, podem dir que per a moltes dones, la seva rela­ció amb les tecno­lo­gies ha estat marcada per una »pausa" o un forat tempo­ral, quan no podrien / no apro­fun­dir en el conei­xe­ment de les tecno­lo­gies. O bé van perdre inte­rès, no es van animar prou a invo­lu­crar-se, o no tenien possi­bi­li­tat d’ac­ce­dir a les tecno­lo­gies. En gene­ral, el forat és una barreja de tots aquests elements.



 Seqüèn­cia de ficció

Una ficció de les 3 leles en una jornada labo­ral on mostren dife­rents usos i pràc­ti­ques de les tecno­lo­gies, acom­pa­nya­des de música que dóna un ritme lent a l’es­cena.

 

Desi­gual­tats de gènere

Tot i que el docu­men­tal provoca l’apa­ri­ció de les visi­ons i subjec­ti­vi­tats de la dona en rela­ció amb les tecno­lo­gies intro­du­int una pers­pec­tiva de gènere crítica, volíem una secció espe­cí­fica amb les veus de les dones que qües­ti­o­nen la reali­tat actual fent refe­rèn­cia a la discri­mi­na­ció i la desi­gual­tat que han sofert a la nostra soci­e­tat. En aquest exer­cici crític també expres­sen propos­tes de millora i volun­tats per supe­rar les actu­als rela­ci­ons i situ­a­ci­ons desi­guals en les tecno­lo­gies.

En aquest apar­tat, dife­rents prota­go­nis­tes parlen de les seves expe­ri­èn­cies, quei­xes i propos­tes de millora que qües­ti­o­nen, criti­quen o recla­men canvis i situ­a­ci­ons que impli­quen la trans­for­ma­ció de la nostra soci­e­tat a nivell polí­tic i social per fer-la més redis­tri­bu­tiva i justa per al conjunt de la soci­e­tat i espe­cí­fi­ca­ment per a les dones.

 

Usos i pràc­ti­ques: dones i música elec­trò­nica

A partir de la diver­si­tat d’usos i pràc­ti­ques de les dones amb la tecno­lo­gia, hem triat una cosa molt pecu­liar i espe­cí­fica: Música elec­trò­nica i Djing. És una àrea on les dones conti­nuen tenint visi­bi­li­tat redu­ïda. Entrem al món de la música des d’una veu que prac­ti­quen a punt d’en­trar a l’es­ce­nari. Aquí a l’es­pec­ta­dor/a es recor­rerà l’uni­vers de dife­rents músics de les dones i DJ parlant, alhora que gaudeix de la seva pràc­tica tecno­ar­tís­tica. Mostra actu­a­ci­ons en directe inclo­ses a Feme­lek, el festi­val de música elec­trò­nica de les dones de Barce­lona, que combina les noves tecno­lo­gies amb la cele­bra­ció del 8 de març, Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona.

 

Progra­mari lliure

Algu­nes inves­ti­ga­ci­ons i publi­ca­ci­ons ens han alar­mat sobre la baixa presèn­cia de les dones en el progra­mari lliure. Aquesta inves­ti­ga­ció centrada en la parti­ci­pa­ció de les dones en comu­ni­tats de desen­vo­lu­pa­ment de progra­mari lliure mostra taxes molt baixes de presèn­cia feme­nina en aques­tes comu­ni­tats, de l’1% al 5%. Actu­al­ment a Cata­lu­nya i a la resta d’Eu­ropa, no hi ha cap reco­pi­la­ció de dades que permeti avaluar la parti­ci­pa­ció de la dona en comu­ni­tats de progra­mari lliure o l’ús de progra­mari lliure per a dones.

Aquesta secció temà­tica, a partir de les expe­ri­èn­cies i parau­les de les nostres prota­go­nis­tes, vol contri­buir a la visu­a­lit­za­ció de la nova infor­ma­ció en aquest camp. Per aquesta raó, dos leles ens presen­ten a aquesta secció afir­mant que, per exem­ple, gairebé la meitat de les dones entre­vis­ta­des són usua­ries de progra­mari lliure i entre ellse, un 15% en són desen­vo­lu­pa­do­res.

Les dife­rents veus de la prota­go­nista mostren les dife­rents mane­res de parti­ci­par en el desen­vo­lu­pa­ment de progra­mari lliure de comu­ni­tats i movi­ments de progra­mari lliure rela­ci­o­nats amb el FLOSS i les llicèn­cies lliu­res. Aquesta parti­ci­pa­ció pren diver­ses formes: utilit­zar-los, estar inte­res­sats en ells, traduir-ne els contin­guts, etc. Per parti­ci­par de mil mane­res en la seva explo­ra­ció i compren­sió activa, podem i haurem de parti­ci­par en la manera com les tecno­lo­gies real­ment funci­o­nen en la nostra vida quoti­di­ana.

 

Impac­tes de les tecno­lo­gies en els nostres cossos i ments.

Seqüèn­cies Vide­o­clip: Acci­dent Luxu­rios: toqueu-me, anhe­leu-me, pene­treume, com si no hi fos, però estic aquí!

Amb ritmes tren­cats i humo­rís­tics, les nostres prota­go­nis­tes expli­quen i mani­fes­ten els impac­tes de les tecno­lo­gies en elles, físics, mentals i emoci­o­nals, com ara tendi­ni­tis, mals de cap, mal d’es­quena, proble­mes de visió i proble­mes psico­lò­gics com l’es­très, l’an­si­e­tat, l’in­somni o una major disper­sió mental. produït per la quan­ti­tat d’ho­res davant de l’or­di­na­dor o la multi­tasca que acaba fent al davant.

 

Somnis i desit­jos

Seqüèn­cia Vide­o­clip: et veig i vull més

El docu­men­tal acaba amb les volun­tats i desit­jos de millora de la tecno­lo­gia per la seva pràc­tica tecno­lò­gica expres­sada en les entre­vis­tes. Per mostrar la gran diver­si­tat de somnis i desit­jos, moltes dones mani­fes­ten breu­ment els seus somnis i desit­jos en rela­ció amb les tecno­lo­gies, però no només rela­ci­o­na­des amb les mane­res d’apren­dre, els usos i la difu­sió del progra­mari lliure i els desit­jos d’anar més enllà de les desi­gual­tats de gènere. .

També hem de tenir en compte que, en lloc de expres­sar les seves pròpies volun­tats perso­nals, les protes presen­ten somnis i desit­jos rela­ci­o­nats amb la col·­lec­ti­vi­tat i la soci­e­tat en gene­ral i amb qual­se­vol tipus de rela­ció que hi hagi dins. I així conclou el docu­men­tal, amb un dels nostres prota­go­nis­tes s’obre una mà que s’acosta a la panta­lla amb un tatu­atge de cor al mateix.

 

Prota­go­nis­tes de les Narra­ti­ves del docu­men­tal:

EULÀ­LIA PÉREZ SEDEÑO: Profes­sora d’In­ves­ti­ga­ció en Cièn­cia, Tecno­lo­gia i Gènere en el Depar­ta­ment de Cièn­cia, Tecno­lo­gia i Soci­e­tat de l’Ins­ti­tut de Filo­so­fia del CSIC (Espa­nya) i Cate­drà­tica de Lògica i Filo­so­fia (http://www.ifs.csic.es/Perso­nal/eula­lia.htm)

ANTÒ­NIA FOLGUERA: Locu­tora, stre­a­me­ja­dora, dj bzzz­bip, de riereta (http://r23.cc/inter­face/), d’ho­ritzó tv (http://horitzo.tv/), de Pols­so­nica

EULÀ­LIA FRAN­QUESA NIUBÓ: Profes­sora de secun­dà­ria i peda­goga. Espe­ci­a­lit­zada en didàc­tica de la Infor­mà­tica a primà­ria i per a la gent gran. http://xtec.cat/~efran­qu2/

DONNA METZ­LAR: Funda­dora de Gender­chan­gers (http://www.gender­chan­gers.org/)  i orga­nit­za­dora del Echlec­tich Tech Cani­val (http://eclec­tic­te­ch­car­ni­val.org/) (Holanda)

SILVIA GARCIA ESTEVE: dj ux, respon­sa­ble de psico­soma factory, de riereta, disse­nya­dora i activa al second life. (http://r23.cc/commu­nity/?q=taxo­nomy/term/19 )

LAURENCE RASSEL: Ciber­fe­mi­nista, artista, escrip­tora. Orga­nitza Digi­ta­les i és membre del col·­lec­tiu http://www.cons­tantvzw.org/ (Bruse­les)

ALBA VERGÉS BOSCH: Progra­ma­dora i Econo­mista.

AILEEN DERIEG: Aileen Derieg treba­lla de traduc­tora prin­ci­pal­ment en temes d’art contem­po­rani i teoria dels nous mitjans (Austria) http://eliot.at/

GRISELDA CASA­DE­LLA: Produc­tora de ràdio i Peri­o­dista. Exmem­bre de Indy­me­dia Barce­lona (http://barce­lona.indy­me­dia.org/). Linu­xera.

VALEN­TINA MESSERI: Editora vídeo, stre­a­me­ja­dora i forma­dora vídeo. Parti­cipa de la comu­ni­tat de progra­mari lliure Cine­lerra.(http://cine­lerra.org/), de riereta i d’ horitzó.tv

MARIA PEREZ aka PTQK: Inves­ti­ga­dora de mitjans i cultura digi­tal. Comis­sà­ria del festi­val de cultura digi­tal netlach i de cyber­fe­mi­nisme Enre­da­des.  http://ptqk­blog­zine.blogs­pot.com/  

ENCARNA MARTI­NEZ AKA NANI: Artista, medi­ac­ti­vista, munta­dora i crea­dora d’au­di­o­vi­su­als.

BERTA DEL RÍO: Soci­ò­loga i coor­di­na­dora del programa Equal “Igual­dade”.

ELISENDA TRILLA I NURIA aka CAMPA: Docu­men­ta­lista i munta­dora. Membres de l’As­sam­blea de Comu­ni­ca­ció Social. (http://www.okupem­le­so­nes.org/)

LES FATA­LES: Col.lectiu de dones DJs afin­ca­des a Barce­lona (http://www.lesfa­ta­les.org/)

MARISE CARDOSO: Produc­tora, música i dj (http://www.myspace.com/djiiva ), orga­nitza el festi­val de Feme­lek (http://www.feme­lek.org/ ) i Pulgas Mix (http://www.pulgas­mix.com/ )

IANNA HIMNIA: Produc­tora, música i dj, orga­nitza el festi­val de Feme­lek i Dj’s contra la Fam (http://www.djscon­tra­la­fam.org/) .

IRIS: Composa, escriu, programa, produ­eix i canta pop elec­trò­nic, és llicen­ci­ada en Art Elec­trò­nic i Disseny Digi­tal http://www.myspace.com/irisbcn/

IO CASINO: Artista i crea­dora musi­cal, audi­o­vi­sual i gràfica. Produc­tora d’es­de­ve­ni­ments i i inter­can­vis artís­tics i tecno­lò­gics. Exdi­rec­tora del Festi­val LEM.(http://ioca­sino.net/)

CILIA WILHEM: Inves­ti­ga­dora sobre mitjans i mino­ries, profes­sora a la UB de comu­ni­ca­ció i audi­o­vi­sual. http://www.xeno­clipse.net/the_project.php 

LILIA VILLA­FU­ERTE: Progra­ma­dora i artista audi­o­vi­sual (http://www.mybe­auty­platy­pus.net/) . Membre de Ràdio Paca (www.radi­o­paca.net)

PETRA TIMMER­MAN: membre de la Xarxa contra el tràfic de dones a Holanda.

ALEJAN­DRA PEREZ aka elpu­e­blo­de­china: Progra­ma­dora i artista audi­o­vi­sual (http://www.elpu­e­blo­de­china.org/)

 

Agra­ï­ments:

Un gran nombre d’en­ti­tats, col.lectius, asso­ci­a­ci­ons i perso­nes indi­vi­du­als han col.labo­rat amb les inves­ti­ga­do­res prin­ci­pals per tal de dur a terme aquest procés de recerca i el desen­vo­lu­pa­ment de recur­sos multi­mè­dia lliu­res per al trac­ta­ment, anàlisi i difu­sió de les infor­ma­ci­ons gene­ra­des.

En primer lloc, volem agrair la col.labo­ra­ció de cente­nars de dones tecnò­lo­gues que han compar­tit les seves expe­ri­èn­cies i infor­ma­cios amb nosal­tres i han possi­bi­li­tat dur a terme aquesta recerca des d’elles matei­xes.

En segon lloc volem agrair la col.labo­ra­ció de perso­nes direc­ta­ment vincu­la­des a la recerca en aspec­tes de disseny, progra­mari, audi­o­vi­su­als, visu­a­lit­za­ci­ons i esta­dís­tica.

Així agraïm la col.labo­ra­ció de l’Anna Sala Vila, la Maite Saenz, el Julien Reulos, la Bibi­ana Prat, el Jean-Yves Hamon i el Jaume Nualart.

En tercer lloc, volem agrair a un seguit d’as­so­ci­a­ci­ons, col.lectius, esde­ve­ni­ments i enti­tats la seva col.labo­ra­ció en l’ofe­ri­ment d’es­pais físics i virtu­als que la recerca reque­ria, per l’ober­tura a les seves xarxes soci­als i a les seves infor­ma­ci­ons i, final­ment, per el seu suport logís­tic i orga­nit­za­tiu en la diver­si­tat d’ac­ti­vi­tats i esde­ve­ni­ments que han acom­pa­nyat aquesta inves­ti­ga­ció i la seva difu­sió.

Així doncs agraïm espe­ci­al­ment la col.labo­ra­ció de Redac­tiva, Alia, Riereta.Net, Info­es­pai, Indy­me­dia, el Grup de Recerca de la UB Copo­lis, Labfac­tory de Viena, Ningún Lugar, Femact, Asso­ci­a­ció de Dones empre­sà­ries i Direc­ti­ves, Horitzó TV, Cielito Lindo, Pitch­vo­lley, R23.cc, Ràdio Paca, Euro­mo­ve­ments, Info­es­pai, Okupem les ones, Feme­lek, Eclec­tic Tech Carni­val, Euro­pean Femi­nist Forum, Ubuntu Women, Gende­rIT, Secre­ta­riat Gene­ral Gitano, Ràdio Veus Gita­nes, Les Péne­lo­pes, la Xarxa de Dones peri­o­dis­tes i Comu­ni­ca­do­res, Blog Todas, Dones de Pangea APC, les Linux­Chick, Tele­tre­ball.net, el centre auto­ges­ti­o­nat la Eska­lera Kara­kola de Madrid, PTQK, Eclèc­tica_Dv, En lugar de Crea­ción de Sevi­lla, el taller de Brico­latge sexual, Miles de Vivi­en­das, Curs de docu­men­tal i Gènere, Okupem les ones, Singe­ne­ro­de­du­das…

A les nostres germa­nes, mares, pares i famí­lia per seu suport tècnic i emoci­o­nals.

A totes vosal­tres, moltes gràcies!

Àmbits de Treball