Partint del treball inicial desenvolupat pel grup d’investigadores activistes donestech.net sobre les relacions i interaccions de les dones amb les tecnologies presentem el documental «Desxifrant el Codi Lela: el dia que em vaig enrotllar amb les tecnologies», una videocreació fruit de les entrevistes, trobades i experiències derivades d’aquesta investigacció.
En el nostre recorregut incorporem i aprenem de tota la pràctica i els qüestionaments ciberfeministes previs així com de les teories de gènere i altres vessants de l’anàlisi crítica social, que ens han portat a posar èmfasi amb la «qualitat» del que és desenvolupat o creat per les dones amb TIC, per això el sol fet de ser dona no ens val. Més aviat busquem dones que teixeixen situacions i imaginaris, dones que construeixen i deconstrueixen, rescaten i posen en circulació narratives, maneres de veure, de fer i de compartir. Revisem certes idees sobre el confort, la eficència i la productivitat per privilegiar energies i creativitats que es relacionin amb usos i pràctiques de mitjans. Per això, les nostres metodologies de investigacció i creacció intenten escapar dels pressupostos i idees consumides per acceptar submergir-nos en l’entropia i així trobar fils narratius significatius. Partim d’una identificació de les dones que treballen, usen o militen amb les tecnologies, així com de les seves narratives personals, per veure si aquestes apunten cap a l’existència de pautes redundants que facilitin el seu accés i apropiació de les tecnologies.
El nostre dispositiu és desxifrar el codi </ lela>, el codi que ens va descobrint alhora que modificant les maneres com les dones es representen, defineixen i construeixen la seva relació amb la màquina, els circuits, els artefactes tecnològics i els diferents mitjans de comunicació. Mitjançant les narratives, experiències i creacions d’una gran diversitat de dones volem repensar la tecnologia i les seves representacions, la seva vinculació amb el cos i les subjectivitats i la seva relació amb noves formes de producció, de trabajao, d’afectes, identitats, coneixements, desitjos, sentiments i accions.
Des d’aquest marc de investigacció i deriva tecnoartística i social hem realitzat aquest documental que presentem "Desxifrant el Codi Lela: el dia que em enrotllar amb la tecnologia": documental amb tocs de ficció sobre l’accés, usos, relacions, representacions i pràctiques desenvolupades per dones amb els mitjans i les tecnologies d’informació i comunicació.
Sinopsi:
Avui, aquí i allà, ens trobem amb dones que fan, amb artistes i nòmades disciplinaris i territorials, amb científiques i estudiants amb activistes i empresàries, ens trobem per parlar de les tecnologies, de poder, de control, d’intimitat, de desigualtat, dels quals desitgem i d’allò que ens agenciamos, per fer quines coses? Crear, treballar, relacionar-se, viatjar, aprendre, intercanviar, difondre, modificar models i subvertir paradigmes …
Fitxa tècnica i artística
Títol: Desxifrant el Codi Lela: el dia que em enrotllar amb la tecnologia
Any de producció: 2007 - 2008
Duració: 45'
Llengues: català, castellà i anglès.
Subtítols: català, castellà, anglès i francès.
Idea original i Realització_ Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache (Donestech)
Guionistes: Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache.
Animació Lela: Anna Sala i Maite Saenz
Disseny gràfic: Anna Sala
Càmera entrevistes particiants: Eva Cruells, Núria Vergés i Alex Hache.
Càmera rodatge: Maite Saenz, Encarna Martínez i Jean Yves Hamon
Muntatge: Jean Yves Hamon, Eva Cruells i Núria Vergés.
Masterització i restauració de so: Manu Molina
Musicalització: Marcela Abuaff
Postproducció so i autoria DVD: Manuel Molina.
Fotografíes del rodatge de les secuencies de ficció: Philippe Cusumano
Banda Sonora / Música (Sota llicència Copyleft): CANÇO LELA: Manu Molina i Núria Vergés, ANULAR :www.myspace.com/anularz ; Arietys-Humanité: Rue du Passé Dj Copríncep: Teleski
Imatges i sons d’arxiu: Ràdio Paca: www.radiopaca.net ; Psicosoma Factory (http://r23.cc/community/?q=taxonomy/term/19) ; Videoclip Lujuria: de Valentina Messeri, produït amb programari lliure Cinelerra amb Núria Vergés. ; Dziga Vertov: “The man with a movie camera”, 1929. ; Femelek, Iocasino LEM (http://www.gracia-territori.com/index.htm) ; Imatges d’arxiu de la web de www.donestech.net
Blocs Temàtics
El documental pot visualitzar-se sencer, però també permet que es vegi per blocs temàtics independents que inclouen: Animació codi lela, memòria individual i col·lectiva, accessos i aprenentatges, desigualtats de gènere, usos i pràctiques (dones i música electrònica), programari lliure, impacte de les tecnologies en els cossos, i finalment somnis i desitjos.
L’animació de LELA (l’entrada)
Un dels objectius principals de visualitzar el projecte de Lela era generar una imatge seductora, transgressora i atractiva, que alhora pogués mantenir algun tipus de relació amb els participants del projecte, el significat de la paraula lela (boja, boja ) i la nostra intenció de reclamar la tonteria i la bogeria com a forma d’apropar i practicar tecnologies.Presentem un nus, amb múltiples formes, caràcter feminí insinuatiu i curiós, amb elements passat i futuristes, un dibuix d’estil còmic que es mou al voltant dels circuits tecnològics.LELA podria representar a qualsevol dona interessada en les tecnologies i, en fer-ho, busquem certa complicitat i identificació amb aquesta xifra. LELA podria ser greix, prim, jove, vell, bell, lletja, etc … però tot està nu. Així, la simbologia dóna una idea d’atreviment, però també de simplicitat i naturalitat.
El joc invertit de la tipografia del logotip ens fa passar d’una manera diferent, un viatge diferenciat per les lletres majúscules «L» i el joc de les vocals més obertes «A» i «E» i el color granat. Obtenim una plaça visual, una estructura segura i sòlida on s’assenta LELA. Aquest quadrat no està tancat, podria ser part d’un circuit on LELA es veu per observar i comprendre, o fins i tot un espai per jugar i compartir. S’ha escollit el color del granat perquè inclou el lilà de les antigues feministes i les fúcsies dels postfeministes.
Memòries individuals i col·lectives
Dues leles en el seu espai de treball parlen mentre naveguem per un mapa visual poètic per deixar emergir imaginaris visuals, sovint submergits en l’oblit: «(Lela1) Estàvem buscant tant la memòria individual com la col·lectiva. El que hem trobat, la recerca de la història de la tecnologia i la forma en què les dones han participat, ha estat una gran diferència de coneixements. Hem detectat que la primera persona que va inventar el llenguatge per a la programació era una dona, Ada Lovelace, i les primeres programadores eren dones, ENIAC Womyn (Lela2), i ningú ho sap ».
En fer-ho, els espectadors s’endinsen a l’univers identificat com a part dels records, els nostres primers records tecnològics, les nostres magdalenes Proust. No vam exposar-la simplement com un sentimental »aquells meravellosos anys". Amb les nostres protagonistes volem promoure un exercici de memòria que provoqui l’aparició de la nostra memòria submergida en els imaginaris de l’oblit (clavilles, màquines de cosir, referències passades …). Aquesta visió dels records és analítica i política. Sabem que la participació de les dones en el disseny i desenvolupament de tecnologies i ciències ha estat sistemàticament denigrada, minimitzada o esborrada. Per excavar en els rols, el protagonisme, de les dones que hi eren i va fer alguna cosa, augmenta les obligacions d’estimular els nostres propis records.
Seqüència de ficció
Una successió d’imatges antigues ens apropa a la història del segle XX i permeten veure diverses dones fent artefactes tecnològics i treballant amb ells en un ritme frenètic. D’aquesta manera, visualitzem que l’ús i la pràctica de les dones amb les tecnologies no és res de nou, però no tenim moltes imatges per representar aquests fenòmens en la nostra societat actual
Accessos i aprenentatges
De nou, una de les lelas presenta les motivacions personals de les dones per introduir-se en les tecnologies i les diferents maneres d’accedir-hi. Lela 1: «Cares de dona, per exemple, ho fan a través del seu cosí o amic, juguen amb ells fins que puguin, però a causa de ser alguna cosa que no hi és i no és estimulat, desapareix i torna Quan comencin a estudiar o treballar. En moments que socialitzem d’una altra manera ».
Les veus de la protagonista ens mostraran que les motivacions i les maneres d’ingressar a les tecnologies són diverses, però que entre elles hi ha una mena de divisió que mostra dues dates en relació amb la primera memòria de tot allò tecnològic. Primer una data / edat, generalment durant la infància (de 4 a 17 anys) i relacionada amb algun tipus d’enfrontament, relació o interès en un artefacte tecnològic. Després, en una edat posterior, comencen a utilitzar conscientment algunes tecnologies. Veiem una divisió en aquests records, un descans que precedeix a l’establiment d’una relació més llarga i contínua amb les tecnologies. Per això, podem dir que per a moltes dones, la seva relació amb les tecnologies ha estat marcada per una »pausa" o un forat temporal, quan no podrien / no aprofundir en el coneixement de les tecnologies. O bé van perdre interès, no es van animar prou a involucrar-se, o no tenien possibilitat d’accedir a les tecnologies. En general, el forat és una barreja de tots aquests elements.
Seqüència de ficció
Una ficció de les 3 leles en una jornada laboral on mostren diferents usos i pràctiques de les tecnologies, acompanyades de música que dóna un ritme lent a l’escena.
Desigualtats de gènere
Tot i que el documental provoca l’aparició de les visions i subjectivitats de la dona en relació amb les tecnologies introduint una perspectiva de gènere crítica, volíem una secció específica amb les veus de les dones que qüestionen la realitat actual fent referència a la discriminació i la desigualtat que han sofert a la nostra societat. En aquest exercici crític també expressen propostes de millora i voluntats per superar les actuals relacions i situacions desiguals en les tecnologies.
En aquest apartat, diferents protagonistes parlen de les seves experiències, queixes i propostes de millora que qüestionen, critiquen o reclamen canvis i situacions que impliquen la transformació de la nostra societat a nivell polític i social per fer-la més redistributiva i justa per al conjunt de la societat i específicament per a les dones.
Usos i pràctiques: dones i música electrònica
A partir de la diversitat d’usos i pràctiques de les dones amb la tecnologia, hem triat una cosa molt peculiar i específica: Música electrònica i Djing. És una àrea on les dones continuen tenint visibilitat reduïda. Entrem al món de la música des d’una veu que practiquen a punt d’entrar a l’escenari. Aquí a l’espectador/a es recorrerà l’univers de diferents músics de les dones i DJ parlant, alhora que gaudeix de la seva pràctica tecnoartística. Mostra actuacions en directe incloses a Femelek, el festival de música electrònica de les dones de Barcelona, que combina les noves tecnologies amb la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona.
Programari lliure
Algunes investigacions i publicacions ens han alarmat sobre la baixa presència de les dones en el programari lliure. Aquesta investigació centrada en la participació de les dones en comunitats de desenvolupament de programari lliure mostra taxes molt baixes de presència femenina en aquestes comunitats, de l’1% al 5%. Actualment a Catalunya i a la resta d’Europa, no hi ha cap recopilació de dades que permeti avaluar la participació de la dona en comunitats de programari lliure o l’ús de programari lliure per a dones.
Aquesta secció temàtica, a partir de les experiències i paraules de les nostres protagonistes, vol contribuir a la visualització de la nova informació en aquest camp. Per aquesta raó, dos leles ens presenten a aquesta secció afirmant que, per exemple, gairebé la meitat de les dones entrevistades són usuaries de programari lliure i entre ellse, un 15% en són desenvolupadores.
Les diferents veus de la protagonista mostren les diferents maneres de participar en el desenvolupament de programari lliure de comunitats i moviments de programari lliure relacionats amb el FLOSS i les llicències lliures. Aquesta participació pren diverses formes: utilitzar-los, estar interessats en ells, traduir-ne els continguts, etc. Per participar de mil maneres en la seva exploració i comprensió activa, podem i haurem de participar en la manera com les tecnologies realment funcionen en la nostra vida quotidiana.
Impactes de les tecnologies en els nostres cossos i ments.
Seqüències Videoclip: Accident Luxurios: toqueu-me, anheleu-me, penetreume, com si no hi fos, però estic aquí!
Amb ritmes trencats i humorístics, les nostres protagonistes expliquen i manifesten els impactes de les tecnologies en elles, físics, mentals i emocionals, com ara tendinitis, mals de cap, mal d’esquena, problemes de visió i problemes psicològics com l’estrès, l’ansietat, l’insomni o una major dispersió mental. produït per la quantitat d’hores davant de l’ordinador o la multitasca que acaba fent al davant.
Somnis i desitjos
Seqüència Videoclip: et veig i vull més
El documental acaba amb les voluntats i desitjos de millora de la tecnologia per la seva pràctica tecnològica expressada en les entrevistes. Per mostrar la gran diversitat de somnis i desitjos, moltes dones manifesten breument els seus somnis i desitjos en relació amb les tecnologies, però no només relacionades amb les maneres d’aprendre, els usos i la difusió del programari lliure i els desitjos d’anar més enllà de les desigualtats de gènere. .
També hem de tenir en compte que, en lloc de expressar les seves pròpies voluntats personals, les protes presenten somnis i desitjos relacionats amb la col·lectivitat i la societat en general i amb qualsevol tipus de relació que hi hagi dins. I així conclou el documental, amb un dels nostres protagonistes s’obre una mà que s’acosta a la pantalla amb un tatuatge de cor al mateix.
Protagonistes de les Narratives del documental:
EULÀLIA PÉREZ SEDEÑO: Professora d’Investigació en Ciència, Tecnologia i Gènere en el Departament de Ciència, Tecnologia i Societat de l’Institut de Filosofia del CSIC (Espanya) i Catedràtica de Lògica i Filosofia (http://www.ifs.csic.es/Personal/eulalia.htm)
ANTÒNIA FOLGUERA: Locutora, streamejadora, dj bzzzbip, de riereta (http://r23.cc/interface/), d’horitzó tv (http://horitzo.tv/), de Polssonica
EULÀLIA FRANQUESA NIUBÓ: Professora de secundària i pedagoga. Especialitzada en didàctica de la Informàtica a primària i per a la gent gran. http://xtec.cat/~efranqu2/
DONNA METZLAR: Fundadora de Genderchangers (http://www.genderchangers.org/) i organitzadora del Echlectich Tech Canival (http://eclectictechcarnival.org/) (Holanda)
SILVIA GARCIA ESTEVE: dj ux, responsable de psicosoma factory, de riereta, dissenyadora i activa al second life. (http://r23.cc/community/?q=taxonomy/term/19 )
LAURENCE RASSEL: Ciberfeminista, artista, escriptora. Organitza Digitales i és membre del col·lectiu http://www.constantvzw.org/ (Bruseles)
ALBA VERGÉS BOSCH: Programadora i Economista.
AILEEN DERIEG: Aileen Derieg treballa de traductora principalment en temes d’art contemporani i teoria dels nous mitjans (Austria) http://eliot.at/
GRISELDA CASADELLA: Productora de ràdio i Periodista. Exmembre de Indymedia Barcelona (http://barcelona.indymedia.org/). Linuxera.
VALENTINA MESSERI: Editora vídeo, streamejadora i formadora vídeo. Participa de la comunitat de programari lliure Cinelerra.(http://cinelerra.org/), de riereta i d’ horitzó.tv
MARIA PEREZ aka PTQK: Investigadora de mitjans i cultura digital. Comissària del festival de cultura digital netlach i de cyberfeminisme Enredades. http://ptqkblogzine.blogspot.com/
ENCARNA MARTINEZ AKA NANI: Artista, mediactivista, muntadora i creadora d’audiovisuals.
BERTA DEL RÍO: Sociòloga i coordinadora del programa Equal “Igualdade”.
ELISENDA TRILLA I NURIA aka CAMPA: Documentalista i muntadora. Membres de l’Assamblea de Comunicació Social. (http://www.okupemlesones.org/)
LES FATALES: Col.lectiu de dones DJs afincades a Barcelona (http://www.lesfatales.org/)
MARISE CARDOSO: Productora, música i dj (http://www.myspace.com/djiiva ), organitza el festival de Femelek (http://www.femelek.org/ ) i Pulgas Mix (http://www.pulgasmix.com/ )
IANNA HIMNIA: Productora, música i dj, organitza el festival de Femelek i Dj’s contra la Fam (http://www.djscontralafam.org/) .
IRIS: Composa, escriu, programa, produeix i canta pop electrònic, és llicenciada en Art Electrònic i Disseny Digital http://www.myspace.com/irisbcn/
IO CASINO: Artista i creadora musical, audiovisual i gràfica. Productora d’esdeveniments i i intercanvis artístics i tecnològics. Exdirectora del Festival LEM.(http://iocasino.net/)
CILIA WILHEM: Investigadora sobre mitjans i minories, professora a la UB de comunicació i audiovisual. http://www.xenoclipse.net/the_project.php
LILIA VILLAFUERTE: Programadora i artista audiovisual (http://www.mybeautyplatypus.net/) . Membre de Ràdio Paca (www.radiopaca.net)
PETRA TIMMERMAN: membre de la Xarxa contra el tràfic de dones a Holanda.
ALEJANDRA PEREZ aka elpueblodechina: Programadora i artista audiovisual (http://www.elpueblodechina.org/)
Agraïments:
Un gran nombre d’entitats, col.lectius, associacions i persones individuals han col.laborat amb les investigadores principals per tal de dur a terme aquest procés de recerca i el desenvolupament de recursos multimèdia lliures per al tractament, anàlisi i difusió de les informacions generades.
En primer lloc, volem agrair la col.laboració de centenars de dones tecnòlogues que han compartit les seves experiències i informacios amb nosaltres i han possibilitat dur a terme aquesta recerca des d’elles mateixes.
En segon lloc volem agrair la col.laboració de persones directament vinculades a la recerca en aspectes de disseny, programari, audiovisuals, visualitzacions i estadística.
Així agraïm la col.laboració de l’Anna Sala Vila, la Maite Saenz, el Julien Reulos, la Bibiana Prat, el Jean-Yves Hamon i el Jaume Nualart.
En tercer lloc, volem agrair a un seguit d’associacions, col.lectius, esdeveniments i entitats la seva col.laboració en l’oferiment d’espais físics i virtuals que la recerca requeria, per l’obertura a les seves xarxes socials i a les seves informacions i, finalment, per el seu suport logístic i organitzatiu en la diversitat d’activitats i esdeveniments que han acompanyat aquesta investigació i la seva difusió.
Així doncs agraïm especialment la col.laboració de Redactiva, Alia, Riereta.Net, Infoespai, Indymedia, el Grup de Recerca de la UB Copolis, Labfactory de Viena, Ningún Lugar, Femact, Associació de Dones empresàries i Directives, Horitzó TV, Cielito Lindo, Pitchvolley, R23.cc, Ràdio Paca, Euromovements, Infoespai, Okupem les ones, Femelek, Eclectic Tech Carnival, European Feminist Forum, Ubuntu Women, GenderIT, Secretariat General Gitano, Ràdio Veus Gitanes, Les Pénelopes, la Xarxa de Dones periodistes i Comunicadores, Blog Todas, Dones de Pangea APC, les LinuxChick, Teletreball.net, el centre autogestionat la Eskalera Karakola de Madrid, PTQK, Eclèctica_Dv, En lugar de Creación de Sevilla, el taller de Bricolatge sexual, Miles de Viviendas, Curs de documental i Gènere, Okupem les ones, Singenerodedudas…
A les nostres germanes, mares, pares i família per seu suport tècnic i emocionals.
A totes vosaltres, moltes gràcies!