Una recerca activista sobre les relacions actuals entre les dones i les tecnologies
Núria Vergés Bosch, Alex Hache, Eva Cruells.
De nosaltres i les nostres motivacions…
DonesTech és un grup informal que es creà el juny del 2006 a Barcelona. Està composat de dones i homes que tenen en comú determinades trajectòries lligades a la recerca activista, el mediactivisme, la pràctica tecnològica i la perspectiva de gènere.
Des de l’inici hem estat investigant i portant a terme accions per tal de conèixer per què i com les dones accedeixen a les tecnologies, què fan i desenvolupen amb les technologies, en quines condicions treballen, quin programari i maquinari usen i, finalment, quins són els seus somnis i desitjos de futur.
La nostra recerca, i la nostra pràctica, s’inscriu en el ciberfeminisme que qüestiona el sexisme existent en les teories i pràctiques científiques i tecnològiques(González García, M y Pérez Sedeño: 2002). Mostrant, així i una vegada més, el caràcter no-neutral de les tecnologies i els artefactes que medien la nostra relació amb el món, però, a la vegada, establint nous camins per a la seva construcció alternativa. En aquest sentit, la nostra investigació es troba amb un seguit de reflexions ciberfeministes i, a través del qüestionament, desafia els mecanismes de control i poder arrelats en les tecnologies i, a la vegada, contribueix a un empoderament en comú de les dones, tot intentant subvertir les relacions de gènere en la seva essència.
A continuació, introduïm les idees bàsiques que s’han acordat per a esdevenir el nostre manifest. Un text que serveix com a sumari per explicar per què i com ens hem compromès en aquesta recerca activista sobre les relacions actuals de les dones amb les technologies.
Més endavant, ens alegrem de presentar alguns dels principals resultats de la recerca que hem realitzat a partir de les dones participants i les seves relacions amb les tecnologies. Mostrarem doncs, la diversistat de memòries, visions i vivències individuals, i col.lectives, recollides en el procés de recerca i que inclouen els somnis i desitjos de les dones que hi han participat.
Manifest Codi Lela
una investigació que sorgeix del desig d’elucidar certes preguntes per tal de transformar la recerca en una reserva de coneixements útils per a les persones preocupades per les desigualtats entre gèneres i, també, per les persones orientades a la transformació social i política
un espai per repensar la tecnologia i les seves representacions, la seva vinculació amb el cos i les subjectivitats i la seva relació amb les noves formes de producció, de treball, d’afectes, identitats, coneixements, desitjos, sentiments, accions…
un estudi que parteix de l’anàlisi de les dades, informacions i recerques existents a nivell internacional i que s’acosta cap a les pràctiques reals i quotidianes
una recerca que vol fer eco dels projectes, iniciatives i pràctiques personals i col.lectives en relació a les tecnologies, però sobretot de les dones que actualment participen i desenvolupen les eines i tecnologies de la informació i comunicació
una actitud crítica perquè volem conèixer i accedir al funcionament i mecanismes de les eines amb les que treballem. Per això optem per utilitzar el software lliure, eines obertes que faciliten l’aprenentatge col·lectiu i doten d’ autonomia en el treball col.laboratiu i amb les màquines.
una creació que es difón sota llicències lliures perquè creiem que compartir i distribuir lliurement la informació i el coneixement facilita la transformació social i política.
un interés per identificar actituds, representacions i pràctiques que discriminen les dones en el món de les TiCS des de les experiències de dones que han sabut sobrepassar aquestes desigualtats.
un recorregut visual, sonor i cartogràfic a les trajectòries, accions, mirades i relats com una forma de treball políticament actiu.
una manera d’ enredar-se més..més.. i més
De les dades…
La manca de dades públicament disponibles és el comú denominador per la majoria de subjectes subestudiats actualment. Per això, el nostre primer pas ha estat establir el panorama actual de fonts i xifres disponibles relacionades amb l’accés i els usos de les tecnologies per part de les dones. Ens hem concentrat en Catalunya i l’Estat Espanyol
[1]
, però també hem tingut en compte algunes dades en l’àmbit Europeu i internacional.
La pràctica totalitat de les informacions recollides mostraven un menor accés i participació de les dones en les tecnologies, tant pel que fa a estudis com pel que fa a ocupacions considerades tecnològiques. Aquest fet ens ha conduït a diverses preguntes. Com s’han construït aquestes estadístiques? Quines visions i definicions portaven al darrera? Quins eren aquells aspectes que obviaven o evitaven?
A través de l’anàlisi d’aquestes informacions hem vist que mancava certa “obertura” en la recolecció de dades, sobretot en la consideració d’altres professions i activitats tecnològiques i, a més, semblava fer invisibles aquelles pràctiques socialment infravalorades-generalment-menys valorades econòmicament. També hem trobat que les estadístiques s’estanquen en la visió quantitativa de l’ús de les TICS i estan molt enfocades al consum que realitzem (número d’ordinadors, accés a la banda ampla per territori, nombre d’hores dedicades etc…). i així, en general, no tenen en compte els aspectes qualitatius i es centren molt poc en la diversitat d’aquests usos i pràctiques. Per això, hem cregut que era necessari crear les nostres pròpies dades i informacions, per tal d’equilibrar les mancances existents i experimentar sobre aquesta temàtica, considerant, a la vegada, la creació d’informació com una pràctica performativa d’empoderament del nostre subjecte d’estudi.
Sabíem d’altres realitats que no apareixien en les dades i estàvem envoltades de dones que feinen coses increïbles amb la tecnologia. Tot plegat era poc conegut i estava subrepresentat en els nostres canals d’informació i comunicació i, fins i tot, en les nostres memòries i imaginaris col.lectius.
Així doncs, en el procés de desxifrar el “Codi Lela”, a banda d’establir l’escenari, hem intentat elucidar altres camins d’accés i ús de les tecnologies per part de les dones.
A les memòries i experiències…
La investigacció ha intentat mostrar el coneixement col.lectiu sobre referències del passat, grups i dones inspiradores, que utilitzaren les tecnologies per empoderar-se, per millorar les seves pràctiques professionals, per desenvolupar la seva creativitat i/o per aconseguir una transformació social més justa i igualitària. Hem cregut que era necessari visibilitzar aquelles pràctiques, memòries i narratives de les dones que s’interessaven i utilitzaven les tecnologies a la vegada que ens acostàvem a les experiències, pràctiques i vivències de les dones tecnòlogues en l’actualitat.
Adoptar una visió àmplia del que enteníem per tecnologies ens ha ajudat a reinterpretar les seves especificitats en relació als gèneres. Hem intentat determinar les característiques d’aquells artefactes significatius en les experiències íntimes de les dones que han participat i contribuït en la recerca.
En aquest sentit, el Codi Lela ha intentat revoltar la perspectiva genèrica desenvolupada per la majoria d’estudis culturals sobre aquests temes. Ha intentat transformar l’estudi actual sobre la manca de participació de les dones en els àmbits tecnològics evitant una aproximació inicial de “per què les dones no hi participen?” cap a una visió que insistís en la identificació de “les dones que ja estan contribuint i participant”en allò tecnològic.
En aquest procés s’han utilitzat diverses metodologies per tal d’assegurar el seu desenvolupament. Per una banda, hem distribuït un qüestionari semiqualitatiu on-line i hem realitzat entrevistes en profunditat a dones tecnològues
[2]
. Per altra banda, ens hem basat en una identificació contínua d’esdeveniments a nivell internacional i local relacionats, d’una o altra forma, amb les dones, les tecnologies, els feminismes i els activismes. A més, hem intentat enfortir aquest mapa amb la identificació de grups, xarxes, col.lectius i organitzacions formals que estaven desenvolupant aquests esdeveniments que, val a dir, ens ha portat a realitzar un compte de “bookmarks"sobre aquestes iniciatives i grups.
Finalment, hem organitzat, o participat, en grups de discussió i altres esdeveniments on la nostra recerca ha estat presentada i on hem tingut l’oportunitat de recollir entrevistes en profunditat amb dones que hi eren presents.
Tot això ens ha generat voluminoses i meravelloses quantitats de material en text, imatge, àudio i vídeo que hem utilitzat de diverses formes: ha constituït el nostre material primari per desenvolupar l’anàlisi, s’ha transformat en entrevistes consultables on-line i un documental audiovisual trilingüe en la matèria, s’ha convertit en la substància bàsica per crear mapes geopoètics sobre memòries personals i col.lectives, sobre diversos camins i vies que les dones desenvolupen per tal d’aprendre i enrotllar-se amb les tecnologies i, finalment, ha estat el contingut per crear visualitzacions infomàtiques per conèixer les condicions d’accés, usos i desitjos que aquestes dones tenen, i fan, de les tecnologies i veure com es correlacionen.
Als Resultats…
Amb la voluntat de, a través d’aquesta col.lecció de narratives, identificar algunes claus i camins que podrien ser utilitzats per altres dones interessades en participar i enrotllar-se encara més amb les tecnologies, totes aquestes visualitzacions, exercicis analítics i mapes s’han desenvolupat tenint en compte les guies per a la recerca activista. En aquest sentit, el procés de recerca havia de crear onades de transformació social i política en si mateix, en nosaltres mateixes i en les dones que ens anàvem trobant.
Així doncs, aquesta seria l’especificitat del Codi Lela: desxifrar receptes i metodologies que han funcionat per les dones i intentar reenviarles tenint en compte les especificitats locals i contextuals, conduint el nostre propi empoderament i millorant la nostra capacitat per a l’empoderament d’altres per tal d’aconseguir una major justícia, i igualtat de gènere, per a totes.
Tot i que hem prioritzat el recull de narratives subjectives, no hem cregut que entendre per què i com les dones inicien el seu interès i pràctica tecnològica sigui suficient per entendre si se’n surten amb èxit. Adicionalment, també hem considerat els factors socials, culturals i econòmics de les dones participants. Per això hem inclòs preguntes sobre els seus contextos sociodemogràfics en el nostre qüestionari.
La nostra anàlisi estadística s’ha basat en una mostra de 302 dones i el seu perfil resultant ha fet visible la nostra “dona tech”. Ella viu en una ciutat de més de 100.000 habitants, té una mitjana de 35 anys d’edat i va tenir la seva primera experiència amb les tecnologies abans dels 20 anys. La majoria treballen de forma remunerada i el seu sou mitjà se sitúa al voltant dels 1000 euros al mes. Aproximadament la meitad tenen estudis unversitaris considerats tècnics, l’altra meitad no. La gran majoria són solteres, però la major part tenen parella. Elles viuen sense persones al seu càrrec i tenen prou temps lliure que, sovint, tot i que no únicament, també dediquen a la pràctica tecnològica. Utilitzen maquinari propietari, però la meitad també utilitzen almenys programari lliure. La meitad d’aquestes dones es consideren desenvolupadores o creadores a més d’usuàries de les tecnologies i, generalment, no practiquen només soles amb les tecnologies.
Segurament, hem de relacionar aquest perfil amb les polítiques recentsdesenvolupades per les institucions públiques, de dalt a baix, però d’igual manera, cal relacionar-ho amb les iniciatives autogestionades de la societat civil de base que treballen en direcció de baix a dalt. Ambdues intenten promoure la inclusió i empoderament de les dones a través d’incrementar la seva participació en els àmbits tecnològics i científics, considerant que això dibuixa els panorames actuals d’inclusió/exclusió en les experiències de les dones i la seva im/possibilitat per accedir, utilitzar i millorar les seves capacitats i coneixements sobre les tecnologies.
Vàrem decidir iniciar aquesta recerca sense establir a priori una definició de tecnologies per tal d’evitar una concepció tancada del que una “dona tech” hauria de ser (o del que no hauria de ser). Tot i que els resultats de la nostra enquesta mostren un perfil sociodemogràfic concret, entenem que pot estar esbiaixat de diverses formes, però, tot i això, i potser de forma paradoxal, són uns resultats molt útils, doncs ens proveeixen de resultats “inesperats”, com la gran quantitat de dones que ja utilitzen programari lliure o el seu gran interès en aquest tipus de programari
[3]
.
Donat que el nostre estudi buscava incloure totes les dones que s’autoconsideraven “techs”, s’han mostrat pràctiques “invisibilitzades” que les dones portaven a terme. Això ha estat possible gràcies a la nostra intenció inicial d’evitar qualsevol segregació o exclusió d’àmbits específics, dominis o eines. Aquest posicionament ha donat lloc a una diversitat d’usos i pràctiques de les dones amb les tecnologies de la informació i la comunicació, però també amb les biotecnologies, l’audiovisual, l’educació o la domòtica.
Aquest exercici de reemmarcar i reconstruir les pràctiques de les dones amb les tecnologies ens ha mostrat també que, almenys per la mostra de dones que han participat en el nostre estudi
[4]
, existeix una gran heterogeneïtat entre elles. Aquestes dones provenen de contextos diversos que s’enllacen de formes distintes. Elles són residents nacionals, immigrants, nòmades, joves, grans, urbanes, del món rural, estudiants, autodidactes, activistes, científiques, investigadores, dissenyadores, punxadiscos o punxavídeos, desenvolupadores, periodistes, productores i un llarg etcètera, Però també comprateixen algunes característiques, perspectives i visions. Així, són curioses, es volen empoderar per tal de guanyar autonomia, desconfien i els desagraden les relacions de poder existents en els entorns tecnològics, intenten mantenir una actitud crítica i creativa en relació a les tecnologies i volen compartir el coneixement adquirit amb altres.
Elles són els diversos aspectes que composen el Codi Lela, una recepta per l’empoderament comú que adapta la recerca de base a crear i compartir el coneixement entre tots i per totes.
Més info:
bibliografia:
https://www.donestech.net/biblio/
[2]
No s’establí cap perfil únic a priori, bàsicament han estat dones que per una o altre raó s’han autoidentificat com a dones tecnològues.
[3]
Contràriament a lo que mostren els estudis actuals que sitúen la participació de les dones en el programari lliure entre 1–5% .