PER QUÈ LELA?

EL DISCURS i EL DISSENY

 

Doncs…­per­què et quedes lela després d’es­tar molta estona davant de l’or­di­na­dor…i també perquè lela no és una cosa pura, és una barreja de tonta i boja, a vega­des més boja que tonta, a vega­des més tonta que boja…i també perquè lela i les seves lletres perme­ten molt de joc i de canvi…i també perquè és un estat, dius estàs lela més que ets lela, no és perma­nent…i també perquè si la hara­way fa servir el recurs del sarcasme que permet el saber molt, doncs nosal­tres utilit­zem el recur­sos de la curi­o­si­tat, la passió, la inno­cèn­cia i partim d’al­guns grans desco­nei­xe­ments…i també perquè en bona part ens iden­ti­fica a les parti­ci­pants, totes tenim una part de lela…i també perquè moltes vega­des ens hem fet la lela com a recurs d’apre­nen­tatge, diria que és molt feme­ní…i també perquè un dia va sortir i ens va agra­dar…i també perquè…

 

El mate­rial gràfic del projecte LELA consta de logo­tip, flyers, adhe­sius, web i imatge gràfica del vídeo docu­men­tal.

Un dels prin­ci­pals objec­tius per a la visu­a­lit­za­ció del projecte LELA era gene­rar una imatge seduc­tora i atrac­tiva que mantin­gués certa rela­ció amb les perso­nes parti­ci­pants del projecte i mateix signi­fi­cat de la paraula lela.



Presen­tem un perso­natge femení despu­llat i multi­forma, insi­nu­a­dor i inno­cent, amb elements del passat i elements de futur, un dibuix d’es­til còmic que es mou enmig de circuits tecno­lò­gics.



LELA pot repre­sen­tar qual­se­vol dona inte­res­sada en les tecno­lo­gies, així doncs busquem una compli­ci­tat i iden­ti­fi­ca­ció amb aquesta figura. La LELA pot ser grassa, prima, jove, vella, guapa, lletja, etc. però totes estan despu­lla­des. La simbo­lo­gia d’aquest fet dóna una idea d’atre­vi­ment, però també de senzi­llesa i natu­ra­li­tat.

El joc inver­tit de la tipo­gra­fia del logo­tip ens obliga a un camí dife­rent de lectura, un recur­re­gut marcat per les lletres capi­tals “L”, el joc de les vocals més ober­tes “A” i “E” i pel color granate. Acon­se­guim un quadrat visual, una estruc­tura forta i segura on la Lela s’hi asseu. Aquest quadrat no és tancat, pot ser part d’un circuit on la Lela s’hi para per enten­dre i obser­var i, fins i tot, un espai per el joc i l’in­ter­canvi. El color granate s’ha triat perquè consi­de­rem que conté tant el lila de les femi­nis­tes de sempre com el fucsia de les post­fe­mi­nis­tes.

La resta de mate­rial gràfic va envol­tat d’aquesta idea inicial del perso­natge. Tenim el món LELA, una combi­na­ció de reali­tat i ficció, una hero­ïna senzi­lla que ens trans­porta a dife­rents estats i situ­a­ci­ons amb les tecno­lo­gies. Un univers on totes poguem dir: jo també estic LELA.