Historia del cinema a Catalunya (work in progress)
Miquel Porter a Diccionari del Cinema a Catalunya
Diccionari del Cinema a Catalunya. Joaquim Romanguera i ramió (dir). ED. Filmoteca de Catalunya. Barcelona, 2005.
Orígens
El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals:
− Una base tècnica
− El desenvolupament tecnològic
− La capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte
15 desembre 1896 Presentació oficial aparell Lumière a l'establiment dels Napoleon, prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona.
Desembre 1896 a Lleida
Febrer 1897 a Tarragona
Setembre 1897 a Girona
Fructuós Gelabert “pare del cinema català”: Riña en un café (1897) primer argumental i Salida de los trabajadores de la España Industrial (1897) primer documental.
Durant la primera època del S.XX es produí l'afermament d'una indústria i un comerç cinematogràfics estables.
Abans 1906 producció catalana al voltant del documental de caràcter informatiu.
1906 – 1910 Període de consolidació cinema a les sales / Catalunya s'anà convertint en un punt de referència de la cinematografia europea.
Creació de veritables empreses industrials: pas d'entreteniment a negoci sòlid a la vegada que millores tècniques en la projecció. Productores fortes com
Diorama (1902),
la Films Barcelona (1900) - línia catalanista
i la Hispano Films (1902).
1914 – 1918 : producció cinematogràfica brillant. Fets històrics importants: aparició de la CNT (1911), vagues generals (1917-1919) o fallida Banc Barcelona (1920).
1917 Inici de crisis de producció. Fets històrics imp: bloqueig comercial establert pels alemanys, nous models fílmics EEUU, lleis proteccionistes estats europeus i tb raons d'equipament tecnològic.
Aparició de la sonorització que comportava una adaptació important.
1923 Cop d'estat de Primo de Rivera i crisis del país: poca inversió en el cinema.
El nombre de produccions catalanes anà disminuint al llarg de la decada anys 20.
Cinema Sonor
Aparició finals anys 20, moment crític per la cinematografia – calia invertit econòmicament per a la consegüent adaptació tecnològica i tb provocà un problema lingüístic amb l'aparició de les dobles versions, els subtítols i posteriorment el doblatge.
1928 Creació dels estudis i laboratoris Sanz i 1931 de Trilla-La Riva
Anys 30 Francesc Macià proclama la República Catalana. Tres accions capdavanteres:
Comité de Cinema de la Generalitat republicana
Curs de cinema de la Universitat de Barcelona: primer estudi teòric del cinema. Formaven part del curs entre d'altres la historiadora cinematogràfica Maria Luz Morales.
Estudis Cinematogràfics Orphea Film: equipaments modernitzats tecnològicament. Va provocar que alguns estrangeres vinguessin a Barcelona a treballar.
Expansió per la creació de noves productores. Dos aspectes cabdals:
− la filmació de documentals arreu de Catalunya amb una important tasca pedagògica e informativa
− proliferació del cinema no professional. Quan el 1923 Ramon de Baños introduí el 9,5 pel sistema Pathé-Baby, el fenomen d'aficionats anà creixent i ha permès conservar imatges històriques i de cultura popular de tota Catalunya. Es crea la secció de cinema Amateur del centre excursionista de Catalunya integrat a UNICA (Unió internacional del cinema amateur).
Revistes sobre cinema: Hèlix (Vilafranca del Penedés), L'Auca de les Arts a Sitges o Mirador a Barcelona, que propiciaren l'aparició del cineclubisme.
La guerra civil
La CNT (Confederació Nacional del Treball) fou la productora més important del moment i nou patró d'una industria socialitzada. Altres partits i sindicats de la zona republicana crearen empreses i obriren vies inèdites a la producció, distribució i exhibició.
Filmografia contundent tant pel volum com per la seva singularitat. S'estima que entre 1936 i 1939 es produïren 360 títols a la zona republicana (enfront dels 90 de la zona rebel)
L' anarcosindicalisme esdevingué un fet diferencial clau per a comprendre l'evolució i la revolució del cinema. El moviment de col·lectivització arribà tb al cinema. Sales de cine, estudis i laboratoris foren socialitzats. Reportatges de guerra i propaganda, innovació en els llargs de ficció i documentals dramatitzats de migmetratge. Idea d'un nou cinema social. (petit hollywood proletari).
Enfrontament polític entre comunistes , PSUC i anarquistes. Es crea Film Popular que es promogué com a “firma comercial antifeixista al servei de la república” (PSUC, PCE i UGT).
1937 gener a Valencia es crea el Minsiteri de Propaganda per Francisco largo Caballero i assumia els serveis de publicitat, informació i propaganda tant en la premsa, com ràdio i cinema.
A Barcelona el govern republicà tingué la seva última carta amb el film d'André Malraux Sierra de Teruel (1938-39). Tots van contribuir a portar la guerra a les pantalles.
La postguerra
Anys 40 les circumstancies polítiques i culturals... comedies d'evasió, trames detectivesques desarrelades del context social i exaltacions d'aspectes de la lluita.
Aparegueren dues personalitats: Gonçal Delgrás i Ignasi F.Iquino.
El dibuix animat conegué el seu primer llargmetratge “El cigronet valent” (1942-45) d'Artur Moreno i Salvador i la firma Balet i Blay.
Estudis i laboratoris barcelonins recuperaren la vitalitat.
Mentrestant, l'escola documental nascuda arran de la guerra civil era a l'exili i l'estat creà el No-do (Noticiarios y Documentales Cinematográficos).
Els anys 50
Es buscà introduir un aire de catalanitat a les pantalles. 1956 estat d'excepció, 1957 assemblea lliure d'estudiants i proliferació de vagues. Creació d'un Ministeri de Informació i Tursime del qual depenia la Direcció General Cinematogràfica.
Creació de Televisió Espanyola, que arriba a Barcelona 1959 on s'hi afegiren molts tècnics del mon audiovisual.
Periode “Iquino del cinema industria “, productora que promou: la introducció de temàtiques catalanes en els arguments i l'aparició del català en una pel·lícula de ficció. Sorgeixen diferents professionals del cinema, que es limitaren a fer l'ofici en les condicions econòmiques i polítiques del moment. Majoria de pelis d'entreteniment i diversió, sorgeixen autors amb voluntat d'expressió.
Entre el 51 i 60 es filmaren a Barcelona una quinzena de films a l'any, no hi hagué cap definició de producció catalana.
Cineclub Llanterna Màgica,que Arnau Olivar va iniciar amb l'ajuda de de la Federació Francesa de Cineclubs, una iniciativa que serví per a la formació de crítics, historiadors i activistes culturals. Creix el fenomen del cineclubisme.
1952 nasqué Otro Cine de la Secció de Cinema Amateur del CEC i entre 1960-63 es publicà Documentos Cinematogáficos del Cineclub Monterols.
1952 té lloc el Congrés anual de UNICA de cine amateur.
Anys 60
2 fets: Boom turístic + “Plan de desarrollo”.
En la cinematografia esperit de renovació, de millorar el contingut i la forma de les produccions i afavorir un cinema dirigit a infants i adolescents. Tres grans aspectes:
− la producció que entrà dins els paràmetres de la conjuntura espanyola
− directors marginals que realitzaren un esforç de canvi
− i aquells que volgueren donar una visió del tot diferenciada.
Neix l'Escola de Barcelona (Ricardo Muñoz Suay) al voltant la qual s'aplegaren Joaquím Jordà, Carles Duran entre d'altres.
Pere Portabella crea la Productora Films 59, i es relaciona amb CIPLA, Institut del Teatre i Escola de Cinematografia Aixelà (cinema militant).
La tecnologia permetia obtenir produccions amb un cost relativament baix.
Esforços per produir films en català: pugna entre el Ministeri de Sindicats i el Ministeri d'Informació i Turisme.
1965 la casa comercial Aixelà – aconsellada per la publicitat Zen regida per Paquita Granados i Alexandre Cirici, col·laboradors del llarg d'animació Erase una vez... (la cenicienta) 1950, de Josep Escobar, organitzà el primer cineclub infantil i posà les bases d'una pedagogia i didàctica cinematogràfiques.
Reforçament del cineclubisme: ateneus i associacions culturals – escoles de llibertat i democràcia.
Altra biblio:
Llibre: “Temps era temps. El cinema de l'Escola de Barcelona i el seu entorn (1993)”, del cual el presente libro se nutre parcialmente.
LA ESCUELA DE BARCELONA: EL CINE DE LA "GAUCHE DIVINE" Esteve Riambau (Barcelona, 1955) y Casimiro Torreiro (Montevideo, 1953)
La producció cinematogràfica a Catalunya (1962-1969) . Tesis de Riambau Möller, Esteve a http://www.tdx.cbuc.es/TDX-0418108-164548/index.html
Anys 70 (periode de transició)
Dues crisis: mort dictador i consegüent incertesa política + crisi del petroli
Constitució de l'Institut Cinema català (ICC)
Eclosió cinematografics de realitzadors nascuts després de la guerra civil.
Moment d'importants creacions amateurs o semiprofessionals
Primer intent de Museu del Cinema
1976 Simposi d'Estudis Cinematogràfics de Sant Feliu de Guixols.
Desaparició del No-Do i naixement del Noticiari de Barcelona de la mà de l'ICC.
Es crea la Central del Curt, la Cooperativa del Cinema alternatiu i Drac Màgic.
Biografies dones
Paquita Granados
http://blog.grrr.es/2008/04/25/alexandre-cirici-i-pellicer-1914-1983/
No será hasta mediados de 1951 cuando Cirici, junto a Paquita Granados, organice la creación de un “laboratorio científico y talleres artísticos de publicidad” al que bautizó con el nombre de Zen. Reafirmaba su fidelidad a un tipo de pensamiento poético japonés con el que se sentía muy compenetrado desde los catorce años. Zen fue un estudio experimental a través del cual ofrecería los servicios gráfico de publicaciones, carteles, escaparates, diseño y organización de exposiciones –algo nuevo en nuestro país–, de salones y stands, productos, campañas de ventas y asesoría plástica de imprenta (fig.2)
Teresa Alcocer / Muntadora (Tenia el pseudonim de Mary A. Bathrust)
http://www.peliculitas.com/gente/verpersonas.php?nombre=%20Teresa%20Alcocer
María Luisa Soriano / Muntadora
http://www.pasadizo.com/peliculas2.jhtml?cod=1100&sec=1
María Rosa Ester / Muntadora
Cine d'Or S.L Barcelona
“La mujer celosa” 1969 de Jaime J.Puig
Angela Grau / Muntadora
Cine XX
1969 Presagio
Pilar Serrano / Muntadora
Maricel Bautista / Muntadora
Lala Gomà
