L’animació codilela (Inici)
Un dels principals objectius per a la visualització del projecte LELA era generar una imatge
seductora, transgressora i atractiva que mantingués certa relació amb les persones participants del
projecte, del mateix significat de la paraula lela (tonat i boja) i de la reinvindicació de la tonteria i la bogeria en l’acostament i pràctica amb les tecnologies.
Presentem un personatge femení despullat i multiforma, insinuador i curiós, amb
elements del passat i elements de futur, un dibuix d’estil còmic que es mou enmig de
circuits tecnològics.
LELA pot representar qualsevol dona interessada en les tecnologies, així doncs busquem
una complicitat i identificació amb aquesta figura. La LELA pot ser grassa, prima, jove,
vella, guapa, lletja, etc. però totes estan despullades. La simbologia d’aquest fet dóna una
idea d’atreviment, però també de senzillesa i naturalitat.
El joc invertit de la tipografia del logotip ens obliga a un camí diferent de lectura, un
recurregut marcat per les lletres capitals “L”, el joc de les vocals més obertes “A” i “E” i pel
color granate. Aconseguim un quadrat visual, una estructura forta i segura on la Lela s’hi
asseu. Aquest quadrat no és tancat, pot ser part d’un circuit on la Lela s’hi para per
entendre i observar i, fins i tot, un espai per el joc i l’intercanvi. El color granate s’ha triat
perquè considerem que conté tant el lila de les feministes de sempre com el fucsia de les
postfeministes.
Memòria individual i col·lectiva
Dos leles en el seu espai de treball xerren entre elles, mentres naveguem per un mapa visual
poètic fent emergir imaginaris visuals sovint submergits en l’oblit : “(Lela1) Buscàvem la
memoria individual i també la memòria colectiva. El que ens trobàvem a l’hora de
buscar la historia de les tecnologies i de quina manera han participat les dones és amb un
buit a nivell de coneixement molt gran. Aquí ens hem trobat que la primera persona que
va inventar el llenguatge de programació va ser una dona, Ada Lovelace o que les
programadores de la primera computadora amb Internet van ser dones, les de Eniac.
(Lela2) I això ningú ho sap.”
D’aquesta manera els/les espectadores s’endinsen en l’univers que que hem identificat com
part de les memòries, els nostres primers records tecnològics, les nostres magdalenes
de Proust. No ho hem plantejat simplement des d’algun sentimentalisme sobre aquells
“meravellosos anys”. Amb la veu de les nostres protagonistes volem, més aviat,
fomentar un exercici de memòria que faci emergir els imaginaris submergits en l’oblit (la
pinça d’estendre, la màquina de cosir…). Aquesta visió sobre les memòries és analític i
polític. Sabem que la participació de les dones al disseny, i desenvolupament, de
tecnologies i ciències ha estat sistemàti[histori]cament denigrat, minimitzat o esborrat.
Excavar en el rol, i protagonisme, de les dones que van ser i fer, ens planteja també el
deure estimular les nostres pròpies memòries.
Seqüència de ficció: Una successió d’imatges antigues ens remunten a la història del
S.XX, i ens fan veure amb un ritme frenètic imatges diverses de dones fent i treballant
amb diferents artefactes tecnològics. D’aquesta manera visibilitzem que l’ús i la pràctica
de les dones amb les tecnologies no és quelcom nou, però són poques les imatges que
representen aquest fenomen a la nostra societat actual.
Accés i aprenentatges
De nou una de les leles introdueix les motivacions personals i les diferents formes d’accés de les
dones a les tecnologies. Lela 1: “Moltes per exemple és a través del cosí o de l’amic, toquen fins
que poden, però com es una cosa que no està allí i no se les estimula desapareix, i ja entra a
formar part de la seva vida quan comencen a estudiar, a treballar que ja són moments que
socialitzes d’una altra manera.”
La veu de les protagonistes ens anirà mostrant que les motivacions i les formes d’accés són
diverses però que entre elles es produeix una divisió que apunta dues dates en relació al seu
primer record d’alguna “cosa” o algun “allò” tecnològic. Primer, una data/edat generalment
pertanyent a la seva infància (4–17 anys) i que correspon amb una primera record d’alguna
confrontació, relació, interès per algun mitjà o artefacte tecnològic. Després, una edat més
tardana en la qual comencen a utilitzar “conscientment” algunes tecnologies. Veiem en aquests
memòries, una divisió, un temps doble, una ruptura que precedeix l’establiment d’una relació
més perllongada i contínua amb les tecnologies. Per tant podem dir que per a moltes dones la
seva relació amb les tecnologies ha estat marcada per una “pausa”, un forat temporal, durant el
qual no van poder/voler aprofundir, sigui perquè van perdre l’interès, sigui perquè no van estar
animades suficientment, sigui perquè no van tenir possibilitats d’accedir a les tecnologies.
Generalment, el forat és una barreja d’aquests factors.
Seqüència de ficció: una ficció de les tres leles en un dia de treball on mostren diferents
No hi ha límit preestablert per a l’extensió del text
Memòria final ANNEX 2
pràctiques i usos de les tecnologies acompanyada de música que confereix un ritme
pausat.
Desigualtats de gènere
Tot i que el documental fa emergir les visions i subjectivitats de les dones en relació a
les tecnologies tot incorporant una perspectiva de gènere i crítica, s’ha volgut fer
específic en un bloc la veu de les dones tecnòlogues que qüestionen la realitat actual
fent referència a les discriminacions que pateixen i les desigualtats existents a la
societat en general. En aquest exercici crític també expressen voluntats i propostes de
millora per sobrepassar les relacions i situacions desiguals de la societat d’avui.
En aquest bloc les diferents protagonistes parlen de les experiències, queixes i
voluntats de millora expressades que qüestionen, critiquen o reivindiquen situacions i
canvis que impliquen la transformació de la societat a nivell polític i social per tal que
esdevingui més justa i redistributiva per la societat en general i per les dones
específicament.
Usos i pràctiques
Dones i música electrònica:
De la diversitat d’usos i pràctiques que fan les dones amb les tecnologies hem triat una de molt
peculiar i específica: és la de la música electrònica i dj’s, ja que és un dels àmbits on les dones
tenen menys visibilitat. Ens endinsem en el món de la música a partir d’unes veus que assagen a
punt d’entrar a l’escenari. En aquí l’espectador/a farà un recorregut per l’univers de diferents
dones músiques i dj’s parlant i a la vegada mostrant la seva pràctica artística. Es mostra la
música en directe des de el Femelek, festival de música electrònica que combina les noves
tecnologies amb la celebració del dia 8 de març, dia internacional de les dones.
Programari lliure
Alguns estudis i publicacions han alarmat de la poca presencia de les dones en el programari
lliure, aquests estudis centrats en la participació de les dones en les comunitats de programari
lliure assenyalen la poca presència de les dones, amb percentatges que van de l’1 al 5%.
Actualment a Catalunya i a la resta d’Europa no es recullen dades que permetin valorar l’estat de
la qüestió de la participació de les dones en les comunitats i en els usos del programari lliure.
Aquest bloc temàtic a partir de l’experiència i la paraula de les nostres protagonistes vol
contribuir a visibilitzar noves informacions en aquest àmbit. Així ens introdueixen les dos leles a
aquest bloc afirmant que per exemple quasi la meitat de les dones tecnòlogues entrevistades són
usuàries de programari lliure i entre elles, un 15% usen només programari lliure.
Les diferents veus de les protagonistes mostren les diferents maneres de participació als
moviments de desenvolupadores i contribuidores al moviment FLOSS (Free Lliure and Open
Source Programari) i copyleft (llicències lliures i obertes com la GPL, creative commons).
Aquesta participació pren formes vàries: usant-les, interessant-se per ella, traduint en altres
idiomes els seus continguts etc. Participant de mil maneres a la seva exploració, a la comprensió
activa que totes podem, i hem de, participar de com funcionen les nostres tecnologies de la vida
quotidiana.
Seqüència de Ficció: Lectura del Manifest
Impactes de les tecnologies en els cossos
Seqüència Videoclip Lujuria: toca’m, desviu-me, penetra’m, com si no hi fos, però hi sóc!
Amb tocs d’humor i amb un ritme trencat les protagonistes van explicant i manifestant els
impactes de les tecnologies tant físics, mentals i emocionals, com la tendinitis, mal de cap,
esquena, cansament de la vista, i problemes psíquics d’estrés, ansietat, insomni i una major
No hi ha límit preestablert per a l’extensió del text
Memòria final ANNEX 2
dispersió mental causada per la quantitat d’hores davant de l’ordinador o bé, per la multitud i
simultaneïtat de tasques que una es troba realitzant davant de l’ordinador.
Somnis i desitjos
Seqüència Videoclip Lujuria: et veig i en vull més
El documental s’acaba amb l’expressió de les voluntats i aspectes de millora de les dones
tecnòlogues entrevistades sobre la pràctica de les tecnologies. Per tal de mostrar la varietat de
somnis i desitjos apareixen moltes dones breument expressant els seus somnis i voluntats de
millora en allò relacionat, evidentment, amb les tecnologies, però també en les formes
d’aprenentatge, l’ús i difusió del programari lliure i la superació de les desigualtats de gènere.
També cal anotar que les dones, a més de tenir en compte les seves voluntats personals, han
mostren força desitjos de millora que tenen a veure amb allò col·lectiu i la millora de la societat i
les relacions que s’hi desenvolupen en el seu conjunt. Així s’acaba el documental, amb la ma
d’una de les protagonistes que dirigeix a la pantalla amb un cor tatuat en ella.